Manuel Sanchis Guarner, un humanista valencià del segle
XX
Manuel Sanchis Guarner,
un humanista valencià del segle XX
Del 12 de desembre de 2006 al 21 de
gener de 2007
Sala Estudi General - La Nau
Horari: de dimarts a dissabte de 10 a 13.30 hores i de 16 a 20 hores. Diumenge de
10 a 14 hores. ENTRADA LLIURE |
Visita visual |

Sanchis Guarner treballant en les cèdules de la
calaixera del Diccionari català-valencià-balear
(Alfons Llorenç: Retrats d'una vida, 1984) |
|
Manuel Sanchis Guarner (1911-1981) pot ser considerat,
sense cap dubte, l’iniciador de
la
Filologia moderna a les terres valencianes. Orfe des de
ben menut, va ser criat pel seu oncle, el canonge i
erudit Josep Sanchis Sivera, a la vora del qual es va
iniciar en l’estima per la llengua, la història i la
cultura dels valencians. Llicenciat en Dret i en
Filosofia i i Lletres, es formà com a filòleg i
historiador al Centre d’Estudis Històrics de Madrid, on
fou deixeble de Menéndez Pidal, Navarro Tomàs i Américo
Castro, entre d’altres. Col·laborà a l’ALPI (Atlas
Lingüístico de
la
Península Ibérica)
i des d’uns plantejaments historicistes va publicar
La llengua dels valencians, el 1933, amb la intenció
d’aclarir didàcticament als valencians la identitat
filològica de la seua llengua. El llibre, que va ser un
èxit, encara en els nostres dies continua reeditant-se.
Un any abans, Sanchis Guarner apareixia entre els
signants de les Normes de Castelló, en atenció al
seu lideratge estudiantil. |
|

Coberta de la 4a edició de La llengua dels valencians
a l'Editorial 3i4 |

Orla
de la Facultat de Dret (Detall). Llicenciatura 1933.
Universitat de València UV004437 |
|
Durant
la
Guerra del 36-39 s’incorporà a l’exèrcit de
la República
i obtingué el grau de capità d’artilleria, per la
qual cosa a l'acabament del conflicte fou condemanat a
dotze anys de presó i un dia, dels
quals solament en complí quatre, ja que es va beneficiar
d'un indult del govern. Després va residir a Mallorca, entre 1943 i
1959, on ajudà el gran filòleg mallorquí Francecs de B.
Moll, en la confecció del Diccionari Català-Valencià-Balear,
que havia iniciat mossén Alcover. En aquells anys també
seguí treballant en la història lingüística i literària
valencianes, amb llibres com Introducción a la
historia lingüística de Valencia (1949), que prologà
el seu mestre, Menéndez Pidal. Des del 1950 formava part
de la Institució Alfons el Magnànim. L’any 1954 començà la seua integració a
la
Facultat de Filologia i Lletres de
la
Universitat de València, i el 1979 va ser nomenat catedràtic de lingüística
valenciana. |
|

Manuscrit original de Sanchis Guarner. Feia part d'un
llibre inèdit titulat: València: un país desconegut |

Sanchis Guarner posant amb un company durant la guerra
(1937) (Alfons Llorenç: Retrats d'una vida, 1984) |
|
De retorn a València, el seu interés anà centrant-se en
l’època Moderna i contempòrània de les nostres terres:
Els valencians i la llengua autòctona durant els
segles XVI, XVII i XVIII (1963), Els pobles
valencians parlen els uns dels altres (1963-1968) o
La
Renaixença al País Valencià (1968), són les mostres més interessants. L’any 1972 publicà un altre
dels seus grans llibres: La ciutat de València,
que ha conegut traduccions a diverses llengües i que
encara en els nostres dias continua publicant-se.
Sanchis Guarner desenvolupà una gran tasca dins
la
Universitat de València: creà l’Institut Universitari de Filologia Valenciana
(1978) i fou director de l’Institut de Ciències de
l’Educació (1975-81). A més, fou membre numerari de
l’Institut d’Estudis Catalans (1961) i corresponent de
la
Real Academia Española (1951), de la Real Academia de la
Historia (1968) i de
la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1969). El 1974 va rebre el Premi
d’Honor de les Lletres Catalanes. Per altra banda, la
seua figura, durant els anys setanta, va ser
destacadíssima en el procés de recuperació de la llengua
dels valencians i, per això mateix, va ser objecte
d’atacs per part dels sectors més reaccionaris. L’any
1981, víctima d’un infart, moria, deixant el seu
grandíssim llegat intel·lectual al seu poble. |
|

Mapa
original de Sanchis |

Sanchis xarrant amb un col.lega durant els actes del IX
Congrés Internacional de Lingüística Romànica (Lisboa,
1962) (Biblioteca Valenciana. Fons Manuel Sanchis
Guarner) |
|
Ara, l’Acadèmia Valenciana de
la
Llengua, li ret homenatge nemenat-lo "Escriptor de
l'Any" i amb l’organització de l’exposició
«Manuel Sanchis Guarner, un humanista valencià del segle XX», que pretén ser un
recorregut per la vida i l’obra del mestre dels filòlegs
valencians i que, per altra banda, és encara un model
d’home dialogant i comprensiu amb les diferents
sensibilitats lingüístiques valencianes. |
|

Sanchis amb altres empresonats del penal militar de
Montolivet posant davant d'una falla feta per ells
(València, 1942) (Alfons Llorenç: Retrats d'una vida,
1984) |
|
|
|