Vivan los toros. Cartells per a la reflexió

Vivan los toros

Cartells per a la reflexió

Del 4 de novembre de  2010  al 23 de gener de  2011

Sala Estudi General – La Nau

Horari: de dimarts a dissabte de 10 a 14 hores  i de 16 a 20 hores. Diumenge i festius de 10 a 14 hores. ENTRADA LLIURE

Visita visual

50 Cartells [+]

Vídeo "Vivan los toros" (wmv - 56') [+]

Cartell [+]

Full de Mà [+]

Organització : Universitat de València

Producció: Fundació General de la Universitat de València

Hi col·labora:  ADCV (Associació Dissenyadors de la Comunitat Valenciana) www.adcv.com, Universitat Politècnica de València i  Universitat Jaume I (Castelló)   

Direcció del projecte: Boke Bazán

Coordinació general: Norberto Piqueras

Introducció

Tots tenim en la memòria la magnífica producció de cartells realitzada a París per Jules Chéret a partir de 1886, el primer pintor que es va dedicar en exclusiva al cartell i que va ser el gran artífex de la millora dels processos litogràfics aplicats a la reproducció en la seua premsa, que li permetia reproduir diversos colors en un mateix cartell. A partir d’ací quedaven arrere els cartells xilogràfics a una tinta, amb dibuixos senzills o simplement tipogràfics. A poc a poc el paisatge urbà de París i les seues austeres parets es van començar a omplir d’aquells anuncis d’espectacles tan grans i vistosos. Altres artistes com Toulouse-Lautrec, a pesar d’una escassa producció (solament va realitzar 32 cartells durant la seua curta vida), van aportar un llenguatge únic i específic per a aquest nou mitjà de comunicació que resultava extremadament atractiu i eficaç. 

En poc de temps, els affiches es van convertir en el principal mitjà de comunicació de massa. Alguns anunciants van veure en aquest suport la gran oportunitat per a posicionar-se i així va ser com campanyes publicitàries tan notòries i paradigmàtiques com la de Bibendum per Marius Rossillon en 1898 per a la firma Michelin, o ací a Espanya, els cartells realitzats a Barcelona per Ramon Casas per a Anís del Mono, encara es recorden. L’èxit comercial dels anunciants va consolidar la importància del cartell com l’eina imprescindible de la comunicació publicitària ja a la fi del segle dinou. 

València, tot i que durant els primers anys del nou segle no gaudia del pols de les aportacions artístiques modernes d’altres ciutats europees, sí que mantenia una tradició artística i, com en altres llocs, alguns pintors hi completaven la seua producció i ingressos amb la realització d’anuncis i cartells per al comerç local. Encara que la Guerra Civil va suposar l’esdeveniment més trist de la història d’Espanya del segle XX, en aquests tres anys es van dissenyar i imprimir més de dos mil cartells de propaganda política i militar en ambdós bàndols. Artistes valencians com Josep Renau, Manuel Monleón, Rafael Raga, Enric Climent, els germans Artur i Vicent Ballester, Cabedo Torrent, Debón, Petit Guillem o Pérez Contel, es van dedicar en cos i ànima a aquesta tasca des del compromís polític republicà i el convenciment; una forma de lliurament que connectava amb la denominació de L’exèrcit de l’art que va fer el poeta Maiakovski de tots aquells artistes que, deixant de banda la pintura i l’escultura, es van centrar en els treballs d’impremta per arribar a una producció massiva de les seues idees i propostes. En l’actualitat, el gran conjunt de cartells de la contesa civil, que van ser creats per als diferents ministeris i sindicats, amb gran llibertat, constitueixen un patrimoni gràfic d’enorme valor i interès tant històric com plàstic. Malgrat que la majoria d’autors van voler en les seues estampes causar un impacte visual molt realista i emotiu, per crear-lo molts d’ells es van aproximar al llenguatge de les avantguardes, que curiosament després d’aquesta contesa i la segona de caràcter internacional suposaria la seua crisi i desaparició. 

Fruit de la gran demanda de cartells i gràcies a la llibertat amb què en certa manera creaven, es va generar un patrimoni gràfic de gran valor i interès. De fet podríem afirmar que aquests autors, pendents del que es feia a Europa, van portar el llenguatge de l’avantguarda a València.

© Pep Carrió

© Ortifus

A més de cartells comercials, per a espectacles com el circ o les Falles, els artistes també van realitzar durant els anys 30 cartells dedicats a les corregudes de bous. Com a autor d’avantguarda, els treballs gràfics de Renau en són el millor exemple; trencaven amb el discurs clàssic dels cartells taurins que s’havien realitzat fins en aquell moment, l’«edat d’or» dels quals alguns autors la situen entre els anys 1923 i 1931. En aquella època hi havia una escola consolidada d’artistes més o menys especialitzats en el cartell taurí, com Ramon Casas, Julio Romero de Torres, Roberto Domingo, Alcaraz, J. Reus, Saavedra, Antonio Casero, García Campos, Martínez de León, Álvarez Carmena o l’alacantí Carles Ruano i Llopis, considerat per molts com el més renovador, destacat i influent. També cal sumar a la història del cartell taurí l’aportació d’artistes tan destacats com Sorolla o Benlliure, que van col·laborar amb alguns cartells per a corregudes benèfiques. D’aquesta manera, es va anar consolidant una manera de fer i es van establir les bases del que seria la tipologia del cartell taurí que ha arribat fins avui. 

És molt notable –i sens dubte convida a l’anàlisi– observar que en més d’un segle el cartell taurí, a diferència de la resta d’expressions del disseny gràfic i altres disciplines artístiques, no ha evolucionat en arguments, composicions ni estil.

© Flavio Morais

© Alberto Corazón

L’exposició VIVAN LOS TOROS! Cartells per a la reflexió

2010. La cultura i l’art s’exerceix i es consumeix de forma diferent que en el segle passat. Avui dia és admissible pensar que la nostra societat és més culta, conscient, sensible, crítica i solidària, i que entre altres coses no és impassible davant la injustícia, la guerra o les necessitats dins i fora de les nostres fronteres. En són una prova les contínues manifestacions multitudinàries i públiques en pro d’uns valors que ens distingeixen com una societat democràtica madura, avançada i amb veu; una societat que reflexiona i opina, que s’expressa i que és conscient que té la possibilitat de canviar coses. 

Com a agents culturals, especialistes de la comunicació, des del compromís social i progressista, un grup de 50 il·lustradors i dissenyadors, conscients de la seua influència mediàtica i social, s’han reunit per aportar al debat sobre els festeigs taurins una posició crítica amb les seues obres: imatges i textos actuals que van més enllà dels tòpics. 

Aquesta mostra es defineix com una proposta cultural totalment independent, reflexiva, oberta a totes les opinions, la intenció de la qual no és promoure prohibicions, sinó connectar amb un públic que busca coneixement, que demana idees progressistes i està disposat a la reflexió.  

L’exposició es va començar a definir al gener de 2009 i es va fer realitat quan els autors que hi eren convidats per proximitat i amistat, se sumaven amb una tremenda il·lusió i de manera desinteressada a un projecte que aleshores no tenia ni tan sols un espai per a exhibir els cartells. 

Sobre la base de la línia expositiva i l’interès del Vicerectorat de Cultura de la Universitat de València per programar i produir aquesta mostra de cartells, a l’octubre de 2010 s’inaugurarà a La Nau l’exposició «Vivan los toros. Cartells per a la reflexió», una mostra que compta amb un elenc de creadors excepcional, tots professionals en el camp del disseny gràfic i la il·lustració de diferents generacions i reconegut prestigi públic a escala nacional i internacional, de fet diversos d’ells han estat distingits amb el premi nacional.

© César Fernández Arias

© Carole Hénaff

Els 50 autors i autores són:

Després de la seua presentació a la Universitat de València, hi ha prevista la itinerància d’aquesta mostra per altres centres i espais culturals de diverses ciutats espanyoles.

Boke Bazán

Dissenyador i director del projecte expositiu VIVAN LOS TOROS! Cartells per a la reflexió

© Paco Bascuñán