|
GASPAR JAÉN I URBAN (Elx, 1952)
Aquest arquitecte i docent universitari, presenta una de
les produccions més constants i sòlides dels poetes de
la seua generació. Els temes principals del conjunt de
la seua obra són l'amor i el pas del temps, tots dos
sovint relacionats i presentats sobretot des d'una
actitud poètica elegíaca, dominant en la seua poesia.
Cadells de la fosca trencada (1976) fou la primera
obra i recrea una història d'amor en la memòria d'una
nit transfigurada. Cambra de mapes (1982), un
dels seus principals poemaris, incorpora diferents
aplecs escrits entre 1976 i 1981, i presenta les
vivències compartides del viatge amorós i el seu
desenllaç fracassat. La Festa (1982) gira al
voltant de la recreació poètica de la festa del misteri
d'Elx. Fragments (1991) introdueix l'elegia sobre
el passat amorós recordat des de la perspectiva que
imposa el pas del temps. Del temps present (1998)
és un poemari sobre la constatació del nou temps arribat
i de les noves vivències. Pòntiques (2000) i
Territoris (2003), completen les directrius
esmentades i hi introdueix reminiscències i referències
clàssiques -llatines- i el tractament del tema del
sentiment d'exili. També ha conreat la narrativa.
Ferran Carbó Aguilar
La seua obra escrita es pot consultar en:
http://www.ua.es/personal/gaspar.jaen/index.htm |
