Serenates Musicals al Claustre 2005

Serenates Musicals al Claustre de la Universitat de València 2005

C/ de la Universitat, 2

22.30 hores

Entrada lliure, aforament limitat

Programa

Orquestra Filharmònica de la Universitat de València

Creada el 1995, es va formar per tal de donar resposta i cohesió a les diverses ofertes d’agrupacions musicals formades per estudiants universitaris. Té una plantilla de vuitanta joves alumnes, majoritàriament universitaris. Ha realitzat concerts al Palau de la Música de València, l’Auditori de Barcelona, l’Auditori de Saragossa, el Mozarteum de Salzburg, la Societat Filharmònica de Ljubljana, Austria Center Vienna, etc. Les seues activitats es realitzen amb la col·laboració del BSCH.

Juan Carlos Matamoros

És membre de la Unió Musical de Montcada. Ha estudiat amb Ángel Tomás, Carlos Gil i, actualment, amb Enrique Cotolí. Des dels catorze anys és membre de l’Acadèmia Spanish Brass, Luur Metalls, on estudia amb Indalecio Bonet i Carlos Gil. Guanyador del segon premi del LXIII Concurs Permanent de Joves Intèrprets de Joventuts Musicals d’Espanya, entre d’altres guardons.

Cristóbal Soler

Naix a Alcàsser. Estudia direcció amb José María Cervera Lloret i José María Cervera Collado. La seua experiència com a director titular comença amb la Jove Orquestra Simfònica Santa Cecília de Cullera i l’Orquestra de Cambra Cervera Lloret. L’any 1995 funda l’Orquestra Filharmònica de la Universitat de València, de la qual és director titular des de llavors i amb la qual va obtenir el primer premi del Concurs de Joves Orquestres Simfòniques a Viena, el 1998. Actua sovint com a director invitat amb orquestres espanyoles i de la resta del món. En l’àmbit de l’òpera, ha estat assistent de Collado, Mehta, Santi, a més de director de diverses noves produccions.

Polifonia religiosa del segle XVI

Preparate corda vestra Jacobus Gallus (1550–1 591) 

Domine non sum dignus Tomás Luis de Victoria (1548–1611) 

Miserere mei Tomás Luis de Victoria (1548–1 611) 

O Magnum mysterium Jacobus Gallus (1550–1 591) 

O poder de l'Alt Imperi  Misteri d'Elx 

Nosaltres tots crehem Misteri d'Elx

Cantem senyors  Misteri d'Elx 

Cançons profanes del renaixement hispànic

Hoy comamos y bevamos Juan del Enzina (1469–1529) 

Pues que jamás olvidaros Juan del Enzina (1469–1529) 

Pues que no puedo olvidarte Ginés de Morata (1532–c.1576)

Por la puente Juana Anònim (segle XVI)

Cançons de taverna de l'Anglaterra dels Tudor

We be three poor mariners Thomas Ravenscroft (1590–1633) 

Sir Walter Henry Purcell (1659–1 695) 

Some men desire spouses Thomas Weelkwes (1575–1623) 

Hang sorrow and cat away care Williams Lawes (1602–1645)

COR DE CAMBRA LLUIS VICH de València 

El Cor de Cambra Lluís Vich de València és una agrupació vocal masculina especialment dedicada a la interpretació de la música vocal del renaixement i del primer barroc. Els seus components, d’ampla experiència en el món musical i vocal i amb origen comú a l'Orfeó Universitari de València, a més d’actuacions com a cantants solistes han col·laborat amb agrupacions com ara Studium Musicae, Hesperion XX, la Capella Reial, la Capella de Ministrers o el Cor de Generalitat Valenciana. Des de la seua presentació el 1985, el grup ha treballat per la recuperació i divulgació d’un repertori musical novedós, amb una especial preocupació per la música valenciana. Ha participat en els més importants certàmens i festivals musicals de la Comunitat Valenciana i ha realitzat diverses gires de concerts per Espanya i França. Ha fet diversos enregistraments de polifonia antiga valenciana, Mestres de Capella de la Seu de València i del Misteri d'Elx. L’any 2000 el grup realitzà una gira per Taiwan oferint concerts a les principals ciutats de l’illa asiàtica. El mateix any el Cor de Cambra Lluís Vich s’estrenà en escena cantant l’òpera de Rossini L’italiana in Algeri, sota la direcció de Julian Reynolds en una coproducció de l’Òpera de Düsseldorf i el Festival d’Òpera de Castelló. La Universitat de València col·labora i patrocina les activitats d’investigació i difusió del patrimoni musical que realitza el Cor de Cambra Lluís Vich de València.

Judy Niemack, veu; Jeanfrançois Prins, guitarra; Fabio Miano, piano; Pere Loewe, contrabaix; Esteve Pi, bateria

Judy Niemack

Nascuda a Pasadena (Califòrnia), és una de les cantants de jazz més interessants de les últimes dècades. De formació clàssica, als 18 anys començà a estudiar jazz amb el llegendari saxofonista Warne Marsh, que li ensenyà a deseixir-se en un context jazzístic com si es tractara d’un músic de vent. A finals dels setanta Niemack s’instal·là a Nova York i començà una intensa carrera musical amb actuacions i gires per tot el món i enregistraments molt elogiades per la crítica, amb músics com ara Marsh, Lee Konitz, Joe Lovano, Toots Thielemans, Fred Hersch, Cedar Walton, Kenny Barron, Mal Waldron, o Eddie Gomez, entre molts altres. En l’actualitat, Judy Niemack viu entre Europa i Nova York i dedica una part important del seu treball a l’ensenyament. En el seu estil destaquen el lirisme i la capacitat per a la improvisació. Ha destacat també com a lletrista en composicions d’uns altres músics de jazz, com ara Pat Metheny, Don Grolnick, Bill Evans, Lee Konitz, Clifford Brown, Thelonious Monk, etcètera.

El guitarrista belga Jeanfrançois Prins ha tingut una destacada carrera internacional com a guitarrista i com a arranjador i productor. Ha enregistrat cinc discos amb el seu nom i és col·laborador habitual de Judy Niemack. El trio de Miano, amb Pere Loewe i Esteve Pi, és una de les seccions rítmiques més destacades de l’escena nacional.

Fabio Miano rebé en 2002 el premi al millor disc de l’any per Pearsonally yours, produït per l’Institut Valencià de la Música per al Festival Xàbia Jazz.

Jean-Frédéric Neuburger 

Iniciat de molt petit en el piano i en l’escriptura musical per Claude Maillols i Émile Naoumoff, Jean-Frédéric Neuburger va ingressar poc després en el CNSMDP, on va obtenir la més alta qualificació en piano (classe de Jean-François Heisser) i acompanyament (classe de Jean Koerner), i hi va estudiar harmonia i música de cambra amb Jean-François Zygel, Marie-Françoise Bucquet, Christian Ivaldi i Itamar Golan.

Més recentment els bons consells de Jacques Rouvier, Maria-João Pires, Christoph  Eschenbach, Dina Joffé, Joaquín Soriano i Reiko Hozu li van obrir la via d’un futur molt prometedor, com ho testimonien les sues intervencions, unànimement valorades per la crítica, en la Roque d’Anthéron, el Festival d’Auvers-sur-Oise, el Festival Chopin de Bagatelle, l’Orangerie de Sceaux, l’Auditori del Louvre, el Festival d’Estiu d’Annecy, el Piano Passion de St.-Etienne, Les Folles Journées de Nantes…

Ha fet nombroses actuacions a Alemanya, Bèlgica, Polònia i Japó, entre altres amb l’Orquestra de la Ràdio Danesa, la Filharmonia de Baden Baden i l’Orquestra Filharmònica de Londres…, que  confirmen el desenvolupament internacional d’una carrera igualment consagrada a la pràctica al més alt nivell del lied i de la música de cambra.

Tercer gran premi, premi del públic, premi de la Sacem i de l’Orquestra Filharmònica de Radio França en el concurs internacional de Long-Thibaud de 2004; segon premi i premi Beethoven en el concurs internacional José Iturbi de València (Espanya); primer premi i premi de la Unió Europea de Concursos per a Joves del concurs d’Ettlingen (Alemanya), i guardonat per la Fundació Musical Yamaha d’Europa el 2005.

Acaba d’enregistrar una integral dels Estudis de Chopin per a la col·lecció DiscAuvers, que el col·loquen tot d’una entre els ferms valors del piano actual.

PROGRAMA 

Morir, ffrares, nos convé – Contrafactum de Morella

O Virgo splendens in monte celso – Caça de llobus

Stella splendens in monte – Sequitur alia cantinela...

Laudeamus Virginem Mater est – Caçá de duobus vel tribus

Los set goyts recomptarem – Ballada dels goytxs de Nostra Dona...

Splendens ceptigera – Caça de duobus vel tribus

Polorum regina omnium nostra – A ball redon

Cuncti simus concanentes: Ave Maria – A ball redon

Mariam Matrem Virginem

Morir, ffrares, nos convé – Contrafactum de Morella

Imperayritz de la ciutat joyosa

Ad mortem festinamus

Capella de Ministrers

Capella de Ministrers, sota la direcció de Carles Magraner, es crea l’any 1987 per recuperar el nostre patrimoni musical anterior a 1800. La formació utilitza criteris d’interpretació fidedignes a cada època i instruments històrics. Ha fet concerts per tota Espanya i ha participat en nombrosos festivals: Auditori Nacional, Palau de la Música, Festival de Música Antiga de Barcelona, Madrid Cultural 1992 (amb la recuperació de l’òpera Los elementos, d’Antonio Literes), XXIV Festival de Teatre Clàssic d’Almagro, XVII Festival de Perelada, etc. El grup valencià també ha portat el seu repertori a l’estranger: França, Bèlgica, Romania, Portugal, Holanda, Egipte, Itàlia, Alemanya, Marroc, Anglaterra, Polònia, Tunísia, Argentina, Brasil, Xile i Mèxic. Ha realitzat enregistraments per a TVE, Ràdio 2 de RNE i diverses televisions i ràdios europees i sudamericanes. Té enregistrats vint discos per a EGT, Blau, Auvidis i CDM, segell discogràfic exclusiu de Capella de Ministrers des de l’any 2002. Compta amb diversos premis i distincions, entre els quals destaquen el del Ministeri de Cultura a la millor producció discogràfica i l’Importante, de l’Editorial Prensa Valenciana. La Universitat de València i l’Institut Valencià de la Música patrocinen les activitats d’investigació i difusió del patrimoni que realitza Capella de Ministrers.

Albert Sanz

Nasqué a València en 1978. Els seus pares, músics de professió ambdós, foren les seues primeres influències artístiques. Estudià al Conservatori de València, al Taller de Músics de Barcelona i al Berklee College of Music de Boston, on es graduà. Ha col·laborat amb figures del jazz com ara Joe Lovano, Perico Sambeat, Mark Turner, Kurt Rosenwinkel, Chris Cheek, Jorge Rossy o Larry Grenadier. Ha obtingut el premi Tete Montoliu que atorga la Sgae al millor pianista revelació; el premi de Cartelera Turia a la millor contribució musical, i el premi al millor disc de jazz espanyol de l’any que lliura la revista Cuadernos de Jazz pel seu primer disc, Des d’aquí, codirigit amb David Mengual i editat per Satchmo Records. Uns altres discos seus, ambdós per a Fresh Sound Records, són An Introduction To Kalifactors i Los Guys. Ha col·laborat en més d’una desena de discos. Actualment resideix entre Barcelona i València.

“El (des)concepte compositiu proposat ací no pretén més que mostrar, a partir de la confusió estilística amb la qual ens identifiquem tant jo com la majoria dels meus col·legues, un munt d’idees i sentiments (o una i un) que fins que no les veja de lluny estant no sabré si són. O siga, segur que són, però no voldria que foren forçosament. Hi he posat la meua vida, així que gandul, ja no m’ho poden dir. Espere que us  faça sentir o veure coses boniques.” Albert Sanz

PROGRAMA

CAPELLA   SÆTABIS

Fundada per Rodrigo Madrid l’any 2000, des dels inicis es constitueix com a grup interdisciplinar format per musicòlegs, investigadors, intèrprets, lingüistes i historiadors de l’art amb un objectiu comú: la recuperació d’un patrimoni musical valencià quasi ignot.

El seu treball de camp, desenvolupat a biblioteques, arxius, esglésies i catedrals, els ha permès aclarir aspectes organològics i interpretatius, la màxima ratificació dels quals el constitueix la seua exposició en concert públic. Els seus membres, dedicats a la interpretació de la música anterior a l’any 1800 amb criteris historicistes, han actuat per tota Espanya, així com a França, Alemanya, Anglaterra, Holanda, Àustria, Itàlia i Hispanoamèrica.

La Capella Saetabis ha recuperat la música que es cantava a la Col·legiata de Xàtiva, el patrimoni musical de la qual va ser destruït durant la Guerra Civil. Aquesta música s’ha enregistrat en el disc compacte Mestres de Capella de la Col·legiata de Xàtiva  (1654-1723), EGT-930.

De l’enregistrament d’aquest disc compacte, la música del qual s’ofereix avui en concert, la crítica ha dit:

“La versión ofrecida por este grupo viene a demostrar  la admirable madurez que ha alcanzado la interpretación de la música barroca en nuestro país. Tanto el conjunto vocal como el instrumental responden con homogeneidad, equilibrio y buen entendimiento a las intenciones retóricas de las obras.”  Pablo J. Vayón,  SCHERZO, any XIX, núm. 187.

“La interpretación es deslumbrante en todos los aspectos. Una pura delicia que nos hace recomendar este disco con auténtico entusiasmo y anhelar con impaciencia próximos trabajos de este grupo.” E. Torrico, CD COMPACT, any XVIII, núm. 180.

La Capella Saetabis compta amb el patrocini de les universitats de València, de Castelló i d’Alacant (UPV, UV, UJI i UA) a través dels seus respectius vicerectorats de Cultura, i també del Museu Valencià de la Il·lustració (MuVIM) i de la Institució Alfons el Magnànim. Aquest projecte de recuperació forma part d’un altre més ampli i  multidisciplinar –literatura, pintura i música– que pretén ser un instrument per a la consulta, l’estudi i l’audició de la grandesa del patrimoni cultural valencià.

La Capella Saetabis ha enregistrat l’any 2004 la primera òpera composta a la Comunitat Valenciana, Ópera al Patriarca San Joseph, de José Pradas (1689-1757), l’estrena de la qual a València tindrà lloc el 9 de gener de 2006 al Palau de la Música.

RODRIGO MADRID, director.

Clavecinista, organista, director, investigador i professor. Rodrigo Madrid estudia al Conservatori de València, on es gradua com a professor de piano, orgue i clavecí en 1985. Amplia estudis amb R. Puyana (París), M. Torrent (Barcelona), B. Van Asperen i J. Ogg. (Holanda). Obté els següents premis: Premi d’Honor de Grau Superior (València, 1986), Premi José Miguel Ruiz de Morales (Santiago de Compostel·la, 1988), Premi a la Creativitat (València, 1989) i Premi de la Universitat de València en 1990. És doctor en Filosofia i Ciències de l’Educació per la Universitat de València. La seua tesi doctoral obtingué la qualificació d’excel·lent cum laude per unanimitat del tribunal.

 Ha enregistrat per a la casa discogràfica EGT diversos discos compactes en els quals ha intervingut com a solista de clavecí interpretant obres de Rodríguez Monllor, Martín y Soler, Manuel Narro, i de Francisco Llácer Pla Música para clave preparado por cuartos de tono, obra dedicada a ell. Com a director i al front de la Capella Saetabis ha enregistrat els discos compactes Mestres de Capella de la Col·legiata de Xàtiva (1654-1723) i José Pradas – Francisco Morera (1689-1793) Ópera al Patriarca San Joseph. També ha fet enregistraments per a distintes ràdios i televisions europees i sudamericanes.

Com a investigador s’ha ocupat de l’estudi, la transcripció i l’edició de la integral per a clavecí i piano del compositor valencià Manuel Narro Campos (1729-1776). També ha reconstruït, completat i instrumentat l’Ópera al Patriarca San Joseph, de José Pradas. Ha estat professor i ponent en diversos màsters, cursos, simposis, congressos i seminaris. Ha publicat diversos llibres, partitures i articles (Instituto de Estudios Almerienses, Acadèmia de Cultura Valenciana, Ars Longa, Nassarre, Revista de Musicología, Instituciò Alfons el Magnànim)

Actualment és professor de la Universitat Catòlica de València, director del Departament de Música Antiga, vicedirector i professor de clavecí del Conservatori de València, membre consultiu de l’Associació Internacional per a la Promoció de la Música Religiosa (Madrid), director del projecte de restauració de l’orgue de la Fundación Casa Ducal de Medinaceli (Sevilla), membre de la Societat Espanyola de Musicologia (Barcelona), membre de la Societat Econòmica d’Amics del País (València), membre de la Comissió per a la Integració de les Ensenyances Artístiques en la Universitat i director del màster Estètica i Creativitat Musical, de la Universitat de València.

Ha dictat seminaris i cursos de postgrau en diverses universitats espanyoles (Madrid, Saragossa, Osca, Valladolid, Castelló, Alacant, Sevilla, Màlaga) Ha actuat a França, Itàlia, Holanda, Anglaterra i América llatina.

PROGRAMA

Orfeó Universitario de València

Fundat en 1947 per Jesús Ribera Faig, està format per estudiants, graduats i professors de la Universitat Politècnica de València i de la Universitat de València - Estudi General. Des de 1972 fins desembre de 1997 estigué sota la direcció musical d’Eduardo Cifre Gallego, i des de 1998 fins octubre de 2004 sota la de José Ramón Gil-Tàrrega. En l’actualitat el dirigeix Constantino Martínez Orts. Com a cor universitari destacat, tant en el pla nacional com en l’internacional, l’Orfeó Universitari de València ha obtingut el primer premi en totes les edicions del Concurs Nacional de Cors Universitaris i ha estat seleccionat entre els millors del món per a participar en els festivals internacionals de cors universitaris celebrats a Lille (1956), Nova York (1965), Coïmbra (1973), Manila (1979), Roma (1984) i Poznan (2003). Recentment ha estat guardonat amb el premi del jurat en el Festival Vivace 2001, a Veszprém (Hongría). Ha realitzat gires per França, Alemanya, Itàlia, Bèlgica, Suïssa, Txecoslovàquia, Hongria, Àustria, Portugal, Rússia, EE UU, Índia, Filipines, Polònia, etc. Ha enregistrat discos de música coral dels més variats estils i posseeix la màxima condecoració universitària amb caràcter col·lectiu i la Fulla de Llorer de la Cultura de l’Associació Valenciana de la Premsa. Actualment les seues activitats es realitzen amb el suport formatiu del SCH, Santander Central Hispano

Constantino Martínez Orts

Naix en 1977. En l’any 2002 obté el premi extraordinari de fi de carrera en l’especialitat de direcció coral, que cursa amb Eduardo Cifre. Es trasllada després a Londres, on realitza el màster Composició per a pel·lícules en el London College of Music i hi estudia direcció d’orquestra amb Jonatthan Brett. Amplia aquests estudis a l’Institute for Conductors en el Bard College de Nova York, amb Harold Farberman. Al mateix temps rep lliçons de Cristóbal Soler i Manuel Galduf, amb el qual està finalitzant els estudis superiors d’aquesta especialitat. Ha guanyat el Concurs de Composició Coral Paco Llàcer (2002), el Concurs de Composició Coral Juan Bautista Comes (2003), el segon premi en el Concurs de Direcció d’Orquestra Maestro Ferriz (2003) i el premi de Compositors Postgraduats  (2004) que el London College of Music atorga al millor compositor màster. Es catedràtic interí d’Harmonia i Melodia Acompanyada del Conservatori Superior de Música Oscar Esplà d’Alacant.

Jove Orquestra de la Generalitat Valencia

Es va crear per la Llei valenciana de la música en maig de 1998. Aquesta orquestra recull i continua la iniciativa de la Jove Orquestra de la Comunitat Valenciana, que va nàixer en 1991. El seu principal objectiu és contribuir a la formació de músics valencians menors de 26 anys per mitjà de trobades i tallers anuals dirigits per destacats professors i compositors El seu director titular i responsable pedagògic és Manuel Galduf. Compta també amb dos directors assistents com a alumnes en pràctiques.

La JOGV ha celebrat trobades a Altea, Sogorb, Borriana, València, Cullera, Carcaixent i Castelló i ha treballat amb mestres com ara Félix Ayo, Mihai Dancila, Alfonso Ghedin, Franco Petracchi, Daniel Bouchet, Mstislav Rostropóvitx, el Quartet de Corda Manuel Canales o el grup Spanish Brass Luur Metalls, entre altres. En 2002 participà en l’estrena mundial de la versió de Vladimir Vasiliev del ballet Romeo i Julieta, de Sergej Prokof’ev, que va dirigir Mstislav Rostropóvitx al Teatre Principal de València. Ha actuat en dues ocasions al Teatro Monumental de Madrid. Aquests concerts foren retransmesos per RTVE. En el seu repertori destaca especialment la música de creació actual.

Des de 2001 existeix la figura del compositor resident de la JOGV, càrrec que ha correspost a César Cano (2001-2002) i Ricardo Climent (2003-2004). Actualment  l’ocupa Andrés Valero. Al llarg del període, cada compositor prepara una obra per a orquestra de cambra i una altra per a orquestra simfònica, que estrena després la formació i l’enregistra en directe per a una col·lecció discogràfica de l’Institut Valencià de la Música dedicada a la música contemporània.