Se descubre el uso de carbón vegetal como base de los pigmentos en las pinturas ruprestres de Les Dogues (Ares del maestre, Castellón)

Article:
Esther López-Montalvo, Clodoaldo Roldán, Ernestina Badal, Sonia Murcia-Mastegar-vos, Valentín Villaverde. Identification of plant cells inblack pigments of prehistoric Spanish Levantinerock art by means of a multi-*analyticalapproach. A new method for social identitymaterialization using chaîne opératoire. PLOSONE 12(2): http://dx.doi.org/10.1371/journal.pone.0172225

Resum
Investigadors de la Universitat de València (Dpto. de Prehistòria, Arqueologia i Hª Antiga i Institut de Ciència dels Materials-ICMUV) i del Centre National de la Recherche Scientifique de França (CNRS) (laboratori TRACES UMR 5608) han aplicat diverses tècniques d'anàlisis que permeten reconstruir les "receptes" utilitzades en l'elaboració dels pigments de l'Art Llevantí. Aquesta recerca s'emmarca en el projecte «NEOSOCWESTMED » (Nº628428) de les “Marie Curie Actions” de la Unió Europea, i ha sigut publicada recentment en la revista internacional PLOS ONE.
Aquest estudi desenvolupa un nou protocol multidisciplinari per a la caracterització dels pigments prehistòrics que combina l'anàlisi física-químic (espectroscòpies de fluorescència de rajos-X dispersiva energia- EDXRF-, Raman, i microscopía d'escombratge amb microanálisis–SEM/*EDX-), la arqueobotánica i l'arqueologia experimental. Aquest protocol no solament permet identificar les matèries primeres utilitzades sinó també la cadena de gestos tècnics realitzats en l'elaboració dels pigments negres de l'art Llevantí, una manifestació gràfica única en el marc de la prehistòria europea que es localitza en els abrics de l'arc mediterrani de la península Ibèrica.
L'anàlisi EDXRF dels pigments negres de l'abric dels Dogues (Ares del Maestrat, Castelló) ha demostrat l'absència de pigments minerals de manganés, mentre que l'anàlisi Raman ha servit per a determinar, de forma inequívoca, la presència de carbó vegetal, una matèria primera poc habitual en aquesta tradició gràfica. Malgrat el mal estat de conservació de les pintures i la xicoteta grandària de la mostra disponible, s'ha realitzat, per primera vegada en el camp de l'estudi de l'art rupestre Llevantí, un estudi paleobotànic dels pigments negres. L'anàlisi de les estructures vegetals conservades en les mostres mitjançant SEM-*EDX, ha permès identificar cèl·lules vegetals de plantes coníferes i d'angiospermes, plantes ben documentades en el bosc mediterrani ibèric durant el Neolític (VI-III mil·lenni calç. AC). El mal estat de conservació d'aquestes cèl·lules i la seua obstrucció per una substància densa suggereixen, d'una banda, un procés mecànic intens de transformació del carbó vegetal i, per un altre, l'ús d'una substància aglutinant que no s'ha pogut identificar mitjançant les tècniques utilitzades.
Per a confirmar aquestes hipòtesis s'han reproduït dues cadenes operatives diferents en la preparació de pigments. La primera i més simple, la fabricació d'un llapis a partir de fragments carbonizats de pi carrasco; la segona, més complexa, ha consistit a moldre carbó vegetal de coníferes i angiospermes actuals, amb estructures vegetals similars a les identificades en Els Dogues; amb la pols de carbó s'han realitzat diferents receptes, en les quals s'han inclòs aglutinants, com la grassa animal, l'ou, la llet o la mel, referides en estudis etnogràfics i altres anàlisis arqueométricos de pigments prehistòrics. Els diferents pigments obtinguts han sigut aplicats sobre una placa calcària usant una ploma d'au a manera de pinzell.
Una anàlisi microscòpica comparada de la granulometria i del grau d'obstrucció de les cèl·lules vegetals en les mostres prehistòriques i experimentals va confirmar la nostra hipòtesi: l'elaboració dels pigments negres llevantins era complexa. Primer es molia el carbó fins a convertir-ho en pols, amb tal intensitat que amb prou faenes queden cèl·lules vegetals senceres; posteriorment, s'utilitzaven aglutinants, probablement grasses animals o vegetals, que van ajudar a fixar el pigment en la roca Arran d'aquests resultats, la senzillesa tècnica en l'elaboració de pigments llevantins esmentada fins ara en la literatura ha de ser qüestionada..
L'ús d'aquests pigments de carbó vegetal va tenir certa projecció temporal. Les diferències formals de les figures dels Dogues demostren que, almenys, va ser utilitzat en dues fases estilístiques diferents. Aquestes dades obrin noves perspectives sobre la transmissió del coneixement i de les tècniques de preparació dels pigments en les societats neolítiques.