Un equip format pels paleontòlegs Vicent Crespo, Francisco Javier Ruiz i Plini Montoya, de la Universitat de València, i Marc Furió, de l’Institut Català de Paleontologia (ICP), ha recuperat fòssils de marsupials (grup al que pertanyen els cangurs o els coales) en les proximitats d’Araia, llogaret pertanyent al terme municipal de L’Alcora (L’Alcalatén).
Aquest grup de mamífers, que es caracteritzen perquè les criatures completen el seu desenvolupament en l’interior de la borsa marsupial materna (o marsupi), van habitar també en èpoques passades a Àfrica, Àsia i Europa. En aquests tres continents, els marsupials es van anar extingint al llarg del Terciari, i l’últim registre a Europa data del Miocè.
L’espècie fòssil trobada en terres castellonenques, el nom científic de les quals és Amphiperatherium frequens, està emparentada amb els marsupials americans, ja que forma part de la família dels didèlfids, a la qual també pertanyen les sarigues actuals. A més dels marsupials, s’han obtingut també restes de rosegadors, insectívors, quiròpters (ratapinyades) i d’alguns grans mamífers, que han permés datar els jaciments paleontològics en uns 16 milions d’anys d'antiguitat, en la part inferior de l'època coneguda com Miocè. Per tant, els fòssils recuperats en Araia pertanyen als últims marsupials que van habitar la Península Ibèrica.
L'ambient on vivien aquests animals hagué de tractar-se d'una zona boscosa subtropical, en les proximitats d'un gran llac que abastava els actuals termes municipals de L'Alcora i Ribesalbes. En la part profunda del llac es van dipositar els sediments que constitueixen el clàssic jaciment paleontològic de conservació excepcional de Ribesalbes, que ha proporcionat magnífics fòssils de plantes, insectes i amfibis. En una etapa posterior, en els fangs de les riberes del llac es van acumular les restes esquelètiques de mamífers que constitueixen els jaciments de Araia.
Per a la seua obtenció es van haver de processar diverses tones de sediment, que va ser tamisat per a eliminar les argiles i els llims. Posteriorment es va procedir a triar el residu gra a gra per a extraure els fòssils, que consisteixen sobretot en dents aïllades. Per al seu estudi es requereixen tècniques de microscòpia electrònica, ja que aquestes peces dentàries posseeixen una grandària que no sol superar el mil·límetre.
Els treballs paleontològics en l'àrea d’Araia, que s'han portat a terme durant els anys 2009 i 2010, han estat autoritzats i finançats per la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana. Els primers resultats s'han presentat recentment en el congrés anual de la Society of Vertebrate Palaeontology, celebrat en Pittsburgh (Estats Units).
La gran riquesa paleontològica que enclouen els afloraments d’Araia de l'Alcora permet albergar esperances de realitzar noves troballes d'interès científic durant futures campanyes d'excavació.
Data d'actualització: 24 de de febrer de 2011 12:10.
Llista de notícies
