CURS 03/04

ANDREA PRADAS GIL

09/01/04

LES IDENTITATS QUE MATEN

 Amin Maalouf

 

El llibre de « Les identitats que maten » d’Amin Maalouf, parla sobre un tema tan interesant y importanta com són les identitats. 

En aquest llibre, expressa les seves idees sobre el que per a ell és la identitat i com l’afirmació d’aquesta provoca tantes guerres y tants conflictes en el món en el que vivim ara. A més a més, aquest tema el situa dins la mundialització, i parla de cóm aquesta afecta de tal manera que resulta molt més complex tot aquest tema. 

La identitat, com la entén ell, està composada de moltíssimes pertinences, y el que ell no acaba de comprendre, és perquè la gent intenta de reafirmar-se en només una d’aquestes pertanyences. Com quan explica que li han preguntat tantes y tantes vegades, que si es sentía més francés o més libanés. Doncs ell nasqué al Líban, y més tart es traslladá a viure a França, on duu vivint mija vida. Per tant, quan li fan aquesta prengunta, ell contesta que totes dues coses alhora, perqué la seva identitat ha estat formada per amdos llocs. Ha adquirit costums d’ambdos, a disfrutata de totes dues terres. Ell és tant una cosa com l’altra, no pot amputar-se una part de la seva identitat, no pot dir que se sent més libanés o més francés, perqué estaria mentint. 

La identitat es un tema molt delicat y molt complex, perqué en el món en el que vivim ara, afirmar-se en la propia identitat va acompanyat, sovint, de la negació de la de l’altre.

 És un llibre que está molt ben plantejat, que parteix en un principi de la seva propia experiència y dels seus propis sentiments, per tant té arguments prou convincents. És interesant el seu punt de vista sobre tot açò, perquè té en compte molts aspectes que normalment s’amaguen, ens dóna també el punt de vista del “roïn de la peli”.

 Aquest llibre m’ha fet pensar en totes aquestes qüestions, que tant tenen a veure amb l’escola, i com afecten al món al que vivim ara, en el que l’intercanvi cultural és més gran que mai, per tant els conflictes d’aquests tipus són més que mai.

 Ell explica que el radicalisme y el fanatisme, en relació a la reivindicació de la identitat, vénen donats, en certa manera, per una coacció , per un intent de fer desaparèixer aquesta pertinença dins de la identat d’algunes persones, per això la reacció desmesurada, de vegades, d’aquestes persones que se senten reprimides per ser com són.

 És un llibre que recomanaria a molta gent, perquè és molt agradable de llegir, és clar i ple de seny, que parla d’un tema que a tots ens interasa, o deuria d’interesar-nos, perquè ens afecta. Doncs la identitat no és tan sols sentir-se pertanyent d’un lloc, sino també d’una cultura, una llengua, una religió, una ètnia... Tots tenim aqueixa identitat que ens forma, i ens diu quí som.

 

ESTEL BOSÓ I DOMÉNECH

LES IDENTITATS QUE MATEN

 Amin Maalouf

 

La identitat no es pot compartimentar, no es divideix  ni en meitats, ni per zones separades. Una persona no pot tenir  identitats, només en té una feta de tots els elements que li han donat forma, en una mescla especial que no és la mateixa per a un altre.

 

Un jove nascut a Espanya de pares algerians porta dins seu  pertinences evidents , hauria de ser capaç d´assumir-les totes dues .

 

Tant si es tracta de la llengua com de les creences, la manera de viure, les relacions familiars , els gustos artístics o culinaris,  resulta que les influències , espanyoles, europes, occidentals, es barregen dins seu amb influències àrabs, berbers, africanes,  musulmanes...

 

En tot home es troben pertinences múltiples sovint oposades i que el forcen a prendre opcions que fan mal.

 

Si aquestes persones mateixes no poden assumir les seves pertinences múltiples, si es veuen obligades  constantment a escollir el seu bàndol i se'ls ordena de tornar a les files de la seua tribu, això vol dir que tenim drets  d´estar preocupats de com funciona el món.

 

Obligades no sols pels fanàtics i els xenofos de tota mena sinó també per vosté i per mi per tots vosaltres.

Es així com fabriquem els assassins.

 

 

 

Darrere