Aquest llibre, "LA AGENDA HEGEMÓNICA" de José María Tortosa (2003), ens parla de
la situació que es viu en EEUU, tant la seua situació econòmica com la seua
situació en política exterior (dirigida pels interessos econòmics). El llibre es
distribueix en quatre apartats que l'autor anomena de la següent forma: "La
vieja agenda", "En el paí de la hegemonía", "La nueva agenda" i "Oriente Medio",
subdividint cada aparta per a donar una explicació. A comtinuació passaré a fer
una mena de comentari apartat per apartat, per a la fi arribar a una conclusió,
I.- "LA VIEJA AGENDA"
Aquesta part comença amb un Informe de la Comissió Asesora d'EEUU sobre
Assumptes diplomàtics de 2002. En ell se'ns informa de la reducció dels
pressuposts diplomàtics i l'augment dels destinats a la militarització destinada
els afers exteriors des de principi i durant la decáda dels 90
"Los gastos como agenda"
En aquest subapartat podem observar les despesses, ja no sols d'EEUU, sinó també
d'Europa. En primer lloc vegem que hi ha un augment de les despesse militars com
hem vist abans des dels inicis de la década dels 90, així doncs, queda clar que
aquesta militarització no es efecte dels atemptats del 11 de setembre i la
lluita contra el terrorisme, sinó més bé aquets atemptats han servit d'excusa.
Ací l'autor fa referència a allò el que es gasta en militarització i la
quantitat que faria falta per a acabar amb problemes mundials, com ara la fam,
l'analfabetisme, problemes medioambientals, deixant clar que no són aquests els
problemes que els interesa solucionar, però ja no únicament a EEUU, ja que també
ens mostra un informe de la ONU, on la despesa social és ridícula comparada amb
la militar.
"La agenda del Norte"
En aquest informe de la ONU de 1997 també es reflexen els objectius i els
no-objectius d'aquesta organització. Entre allò que més els interesa és
l'existència d'un mercat totalment lliure, quan la seua pràctica és la més
proteccionista. També interesa l'estabilitat financera, per a tranquilitzar a la
classe mitja i poder "gestionar-la" políticament, ja que així és més fàcil que
no pas si estan insegurs. En quan a règims polítics l'agenda invlou ("com no!")
la democràcia, però una democràcia de baixa intensitat on els països rics
tinguen una gran capacitat per a controlar políticament mitjançant el control
econòmic del país. Però allò realment interessant en aquesta agenda és allò que
no estava en els seus objectius, i açò és: erradicació de la pobresa, lluita
cintra l'atur a llarg termini, marginalització dels països més pobres i la
busqueda d'equilibri i sostenibilitat del medi ambient. Açò és tot el que no els
interesa als poderosos, i aleshores per què incloureu en l'agenda? Així doncs
com a conseqüència d'aquests objectius i no-objectius vegem que els rics seran
cada vegada més rics i els pobres cada vegada més pobres.
"La agenda en las relaciones Norte-Sur"
El punt de partida del sistema econòmic actual és creixer sense límit, però en
un món on els recursos estan limitats. Així doncs és possible que no hi haja
solució ni a llarg ni a mig termini per als problemes que està creant el Nord,
aleshores es busca una solució a curt termini, que és explotar als països del
sud, amb l'ajuda de les èlits d'aquest mateix sud. Aquesta relació s'ha produit
obligant als països del Sud a ser totalment dependents del Nord i així poder
pressionar i dominar-los. Per a dominar-los fa falta una gran potència militar i
per açò les grans despesses militars nordamericanes, que augmenten d'any en any.
L'interés del Nord pel Sud no està en portaar negocis allí, sinó en obtenir les
primeres matèries en general, i el petròli en particular. Aquest té un límit, i
és el motor de l'economia per açò la gran importància i el gran interés per
controlar-lo. Així els països d'orient són els que més petròli tenen, i
aleshores interesa controlar-los per a garantitzar-se el suministre d'aquesta
matèriaprima, per açò s'han produit guerres com l'operació "Tormenta de
Desierto", provocada per la unificació d'Irak i Kuwait (dos països amb grans
reserves de petròli), o la recent guerra d'Irak amb les suposades armes de
destruccció massiva (desaparegudes actualment) com a excusa per poder controlar
un païs amb grans reserves de petròli per part dels EEUU.
II.- "EN EL PAÍS DE LA HEGEMONÍA"
El capítol arranca amb el missatge d'any nou per part de Bush el 2003, on ell
resalta els aspectes positius de la seua nació, però no resalta els aspectes
negatius. Açò precissament és el que fa l'autor nombrant una série de "records"
que té EEUU. Entre ells observem que són el pais amb més assasins, amb el major
sistema penitenciari, o ser uns dels països amb més penes de mort.
"Es la economía, estúpido"
En aquest subapartat l'autor ens mostra com allò que més els preocupa als
nordamericans és l'economia. Açò l'autor ho constata amb dades extretes
d'enquestes, que possaven en prioritat l'economia (48%) i després la guerra
d'Irak i altre qüestions internes. Aquesta actitud tingué una evolució, que
mostra amb un princi on Bush estava molt recolzat, i un progressiu retrocés en
contra de Bush a mesura que l'economia d'EEUU empitjorava.
"Pobreza y delincuencia"
En aquesta part del capítol, José María Tortosa, ens informa que la pobreza
augmenta cada any als EEUU. Açò es produïa per una disminució de la renta
familiar, però també per l'augment dels preus de l'assegurança mèdica, aleshores
hi ha més pobres i menys assegurats. També han augmentat els preus de les
vivendes, i en conseqüència els homless. A continuació, l'autor es centra en la
delinqüència, on mostra una serie de dades escandaloses que reflexes l'elevat
nombre d'homicidis que hi ha als EEUU, que a més han augmentat en els anys de la
presidència de Bush a causa, fonamentalment de la crisis econòmica. Però no sols
ens parla de la violència als carrers, sinó també la que practica l'estat, gran
defensor de la llibertat on encara esta vigent i es practica la pena de mort, a
més de l'arbitrarietat i brutalitat de la policia en les seues detencions.
"Los políticos y su financiación"
En aquest punt, l'autor ens descobreix la gran quantitat de diners que es gasten
per a financiar les campanyes electorals. Resumint, así se'ns mostra que qui
finança la campanya del guanyador serà qui prendrà les decisions o qui tindrà
una gran influència en aquestes. Aleshores vegem com, és clar, les campanyes
sols poden ser financiades pels rics, i així seran aquests qui rebran ajudes al
seu favor, per tant, tornem a allò que deiem abans: Els rics més rics i els
pobres més pobres, i quan hi ha demandes de la societat es desvia el tema cap a
un enemic temible, o bé Bin Laden o bé Sadam Husein.
"Puede empeorar"
En aquest subapartat ens parla de les opcions pressupostàries, on mai es pot
previndre que passarà, i es prenen de forma ideològica, sempre vegent qui són
els seus afectats. En quant a aquest punt continuem vegent que als EEUU es
segueix sempre la línia de la ja repetida frase "Rics més rics i pobres més
pobres". Per a així beneficiar a l'èlit i tenir-la contenta i que continue
finançant les campanyes.
"La situación interna como causa y como freno"
Así es centra en el suministre de petroli per part de les empreses petroleres,
que intenten comprar petroli a baix preu i vendre'l a un preu més alt, per a açò
és necessàri controlar reserves importants, com ara la d'Irak. Així després es
fa xantage a països que no tenen petroli, dient-los que si els fan cas tindran
petroli, i si no, doncs no.
Aleshores la guerra d'Irak podría suposar una qüestió per a desviar l'atenció de
l'electorat i desviar-la de la crisi econòmica, encara que es podria tornar en
contra i l'administració Bush tindria dos problemes: l'economia i la guerra.
III. "LA NUEVA AGENDA"
Aquest capítol comença amb la introducció al document d'Estratègia de Seguretat
Nacional dels EEUU escrit per George Bush. A partir d'aquest document l'autor
reflexa allò que ha sigut l'objectiu dels EEUU, és a dir, aconseguir que fóra el
capitalisme l'únic sistema econòmic i fer-lo "segur", i, sobretot, fer que
Washington siguera l'abanderat i el líder d'aquest capitalisme. Per a açò, s'ha
fet allò que sols EEUU pot permitir-se fer, pensar localment i actuar
globalment, és a dir, pensar en els seus interesos encara que les seues
actuacions siguen globals i afecten a altres.
"Es la política, estúpido"
En aquest subapartat del llibre, José María Tortosa, ens parla en primer lloc de
la popularitat del President dels EEUU des de les eleccions fins ara. En les
enquestes es veu com la seua popularitat fou baixa al principi (dubtós recompte
de vots en Florida), però augmentà espectacularment des del 11 de setembre. A
partir d'ací, Bush i el seu partit s'han centrat en resaltar el nacionalisme
americà i la seua defensa. Açò ja ho tenien al seu programa que es resumeix en
quatre punts: Augmentar despesses militars, enfortir les aliances que els
interesen, promoure la "llibertat" política i econòmica, i mantenir l'hegomonia
dels EEUU. Però al presentar els pressuposts s'observa que, com hem dit abans
eren desigualitaris i militaristes, com era d'esperar, i possiblement per açò i
diversos interesos i interesats s'ha desviat l'atenció dels ciutadant cap al
"malvat" Sadam.
"La agenda"
En aquest punt del capítol fa una mena d'anàlisis resumit del que és la nova
agenda i a qui va dirigida. Va dirigida a conservadors econòmics, conservadors
socials, i "mascles militars". El que preten aquesta agenda és imposar el que
EEUU vol, i ho fa de quatre foermes: conseguir la pau mitjançant la guerra,
prendre en serio les obligacions internacionals (tots excepte EEUU),
l'autodefensa preventiva (EEUU determina que és un perill i a qui pot atacar,
responsanbilitat de liderar la lluitat per la llibertat. Però vegem com EEUU
sols fa allò que li convé. Com hem dit abans tampoc parla d'aquelles necessitats
mundials (pobresa, analfabetisme,...) que no interesa nombrar als EEUU.
"El facilitador"
Tal com l'hem descrita l'agenda sona molt dura, i per açò cal fer alguna cosa
per a facilitar la seua acceptació. Espanya va recórrer a l'evangelització,
Anglaterra a la civilització, i ara, EEUU a la llibertat. Per a açò si és
necessari els EEUU manipulen mitjans de comunicació o creen departaments per a
convencer a l'opinió pública de que allò que fan està ben fet.
IV. "ORIENTE MEDIO"
El capítol arranca amb una serie d'artícles on es crtíca l'actuació d'EEUU en
Orient mitjà, "afronant" els problemes d'un en un i com si no tingueren relació
(sempre pensant en els seus interesos).
"Aplicación de la agenda"
L'intent de mantenir la tensió en Irak tenia diferents raons. Entre elles la poc
creíble de les armes de destrucció massiva (encara no apareixen), l'establiment
d'una democràcia (encara no s'estableix), castigar l'home que intenta matar Bush
pare (no determinant per a començar una guerra). Però també hi havia altres
raons com ara la de distraure l'atenció del cas Enron, per a la qual cosa sols
tenien que canviar el nom de l'enemic, d'Osama Bin Laden a Sadam Husein. Però
allò que interesa a EEUU i no és qui se'n va del govern del país que ocupa
(Sadam o els talibans) sinó qui entra en el seu lloc, ja que serà el que estarà
dominat per EEUU, que serà qui controle el petroli i amb ell el mercat mundial.
Però a més d'intentar l'economia de la zona amb el govern que ells imposen també
pretenen tenir un control polític i així establir la seua hegemonia.
"Los costes"
En aquest punt se'ns fa un resum de les despesses que podria ocasionar la guerra
d'Irak, però allò que cal recollir d'aquest subapartat, és que foren les
estimacions que foren sobre les despesses, estava clar que EEUU, i en especial
la seua èlit anava a rebre més diners que els que gastara.
"Estados canallas"
En aquest subapartat final del llibre ens deixa clar que si hi ha un estat que
no respecta la legalitat internacional, viola els tractat internacionals,
intenta canviar les lleis per a que açò estiga legitimitat i és la major amenaça
per a la pau mundial, eixe estat és els Estats Units d'Amèrica.
Darrere