Mª Luisa Zurriaga Villalba
CURS 03/04
QUÉ SON LOS MOVIMIENTOS ANTIGLOBALIZACIÓN
El debate después del 11/9
Jaime Pastor Verdú, licenciado en Sociología por la Universidad de París y Doctor en ciencias Políticas por la Universidad Complutense de Madrid, con este libro intenta hacer un repaso de las circunstancias que favorecieron la aparición de los movimientos antiglobalización y reflexiona sobre cuál es su papel dentro del panorama internacional.
En el primer capítulo el autor intenta realizar una explicación de lo que se entiende por el término “globalización”.
Con esta frase “... se está muy lejos de una extensión al conjunto del planeta de los fenómenos que se resaltan como globales en determinados países o sectores de la sociedad”, (página 17), el autor quiere resaltar que bajo el empleo generalizado de este término se trata principalmente el ámbito económico. De este modo el autor enuncia términos como:
- economía mundializada
- empresas multinacionales
- políticas macroeconómicas
- sistema jerárquico de estados
Jaime Pastor hace referencia a una globalización con carácter selectivo. Por este motivo, muchos analistas hablan de “triadización” entre Estados Unidos, Japón y la Unión Europea, destacando en la actualidad el primer puesto de la potencia estadounidense.
Por este motivo Jaime Pastor habla de un contexto contradictorio de integración, en el que aumentan las desigualdades a escala global y también en el interior de cada país.
Y para finalizar el capítulo el autor habla sobre las raíces del proceso de globalización, para lo cual se remonta al año 1971.
En el capítulo segundo se hace referencia a movimientos tan destacados en el panorama internacional como:
- Movimiento de Seattle
- Movimiento de Porto Alegre
- Movimiento de Génova
Como enuncia el autor han sido muchas las acciones antiglobalización que se han desarrollado en los últimos años pero “esta lucha empieza a ser posible gracias a las redes informativas paralelas de que se está dotando este movimiento de movimientos”, como lo define él.
Ya en el capítulo tercero se hace referencia con datos oficiales en la unanimidad de todos los movimientos antiglobalización de las consecuencias del proceso de globalización:
- Alerta ante la desigualdad social creciente entre los diferentes países y también en el interior de éstos.
- Modelo de producción/ consumo que atenta contra la preservación de la biosfera.
- Reforzadora de las relaciones de dominación masculina.
- Amenaza a las libertades y a la democracia y un refuerzo de las políticas de control social y de militarización del mundo.
En este capítulo también se hace referencia al Fondo Monetario Internacional, establecido en 1947, y con un principal objetivo que es la vigilancia de las políticas macroeconómicas de la mayoría de los países.
En el capítulo cuarto se hace referencia a algunas de las principales asociaciones u organizaciones que dirigen, en cierto modo, ese gran colectivo:
- Acción Global de los Pueblos (AGP), creada en febrero de 1998.
- Asociación por una Tasación sobre las Transacciones Financieras Especulativas para la Ayuda a los Ciudadanos (ATTAC), creada en junio de 1998 con el lema “Se trata simplemente de reapropiarnos, todos unidos, del porvenir de nuestro mundo” (página 59).
- Marcha Mundial de las Mujeres, creada en octubre de 1998 para denunciar la relación existente entre neoriberalismo y patriarcado.
- Vía Campesina, creada en 1993 y cuya preocupación es “el derecho de producir nuestros alimentos para nuestros propios consumidores, con gran diversidad de producción y consumo y de acuerdo con nuestras preferencias culturales”
- Black Bloc, que tiene sus raíces sobre los acontecimientos de Génova. Su lema es “atacar directamente el portamonedas de los opresores”.
El Foro Social Mundial de Porto Alegre aparece como una plataforma de encuentro en el que confluyen la mayoría de las organizaciones. El eslogan es “Otro mundo es posible”.
Todos estos grupos y organizaciones mantienen la relación de investigación-acción participativa. Sus acciones imaginativas, pretenden desconcertar al enemigo y conquistar la simpatía de la población, según dice el autor.
En el capítulo quinto se habla de las numerosas estrategias, tácticas y formas de acción que las diferentes organizaciones plantean en la lucha contra la globalización, como son:
- La Tasa Tobin, impuesto que penaliza las operaciones especulativas de ida y vuelta a muy corto plazo.
- La eliminación de los paraísos fiscales.
- La anulación de la deuda externa de los países empobrecidos.
- La reforma o abolición de las instituciones financieras y comerciales internacionales.
- La soberanía alimentaria.
Y por último en el capítulo sexto se hace referencia a la situación mundial tras el atentado cometido el 11 de septiembre en Nueva York y Washington.
Según Jaime Pastor esta situación demuestra la dimensión violenta y armada de la globalización de las nuevas tecnologías.
Pero también se hace hincapié en la presencia y ampliación de este movimiento de movimientos ante este cambio global.
Para finalizar el libro, el autor, en el apéndice ha incluido:
- Manifiesto de los movimientos sociales reunidos en el II Foro Social Mundial De Porto Alegre.
- Lista de paraísos fiscales en el mundo.
- Una gráfica representativa de la orientación del comercio en la economía mundial (1870-1990)
- Una tabla representativa de la distribución regional del volumen de Inversión Directa en el Extranjero.
- Una lista de todas las páginas web de interés.
Para finalizar el comentario de este libro querría añadir que en mi opinión es un libro que te ayuda a entender el por qué de la creación de tantas y tantas asociaciones y organizaciones antiglobalización. Puede que resulte algo difícil de leer sino conoces bien los acontecimientos que han ocurrido a lo largo de la historia y que han propiciado la situación actual, pero ello no te impide reconocer las causas y las consecuencias de este proceso.
Así que si queréis saber más, solo tenéis que leerlo.
QUÉ SON LOS MOVIMIENTOS ANTIGLOBALIZACIÓN
El debate después del 11/9
La importància d’aquest llibre i altres informacions és la introducció i localització en el tema que ocupa a tot el món: la globalització. Per moltes notícies o altres documents que dia a dia ens informen a tots, per dir-ho d’alguna manera, cosa que es dubtable. El fet es que aquest llibre proporciona la suficient informació per introduir aquest tema i tot el que esdevé des d’aquest moment.
Al capítol 1 hi ha una introducció del que és la globalització mostrant el punt de partida d’aquest moviment social, cultural i polític. Aquest punt de partida és al 1971 on comença una fase d’estancament econòmic després de la anterior fase de expansió econòmica precedida pel moment de la 2ª guerra mundial.
Algun dels objectius del moviment és el conjunt d’institucions econòmiques com el OMC, el BM i el FMI, organitzacions creades com a agents que decideixen, controlen i jutgen les practiques del comerç mundial, cosa que veuen els grups del moviment antiglobalització com el cap de la globalització.
Les jornades del juliol de 2001 a Gènova han tingut una significació molt especial significant el canvi d’actitud i la manifestació de la mateixa per part dels governs del món, Per als grups antiglobalització també van ser unes jornades molt importants per la quantitat i diversitat d’organitzacions allí representades.
Durant el llibre , és molt interessant la valoració que ha fet l’autor sobre com a un món on es vol fer regnar la diversitat es vol que sòls uns pocs controlen a la gran majoria, pel que presenta les conseqüències principals que avarca i aconseguirà el moviment, evidenciant el que ocorrerà en un futur.
Com a conclusió presenta que la globalització s’expressa igualment com una amenaça a les llibertats i la democràcia i un esforç de les polítiques de control social i de militarització del món.
Un dels problemes molt importants que presenta és que la pobresa és fonamentalment femenina.
Més concretament és presenta una a una cadascuna de les organitzacions i grups que han configurat l’últim període del moviment antiglobalització, com han sigut la AGP, Tute Bianche, Reclaim the streets, ATTAC; mostrant els seus orígens i objectius que segueixen amb el seu reclam.
Després de mostrar els objectius dels diferents grups adentra a les diferents alternatives que ens presenten a la pròpia idea de la globalització mostrant tàctiques, estratègies, etc. Per exemple a la Taxa Tobin que ha estat transformada a gust d’uns pocs països, convertint-se en una taxa vinculada als moviments de transaccions comercials o inversions directes, objectiu que no tenia en un principi i amb la fi que Tobin va fer la seva investigació. Per entendre’s la seva fi era penalitzar les operacions especulatives amb efecte d’anada i tornada a curt plaç entre monedes i així evitar la inestabilitat monetària internacional que estava tan manifestada. També explica altres aspectes com els paradisos fiscals, l’anul·lació del deute extern dels països en vies de desenvolupament ( amb una visió positiva o, millor dit, països pobres). La reforma o abolició de les institucions financera i comercial internacionals, la sobirania alimentaria.
Per concloure, es mostra cada vegada el moviment antiglobalització amb més futur i més gent adherida a cadascun dels diferents grups i organitzacions antiglobalització. Es evident que el procés de globalització no afronta i no intenta canviar o desatansar els aspecte negatius marcats com injustícies socials i globals que en veritat afecten a tots i cada vegada en més naturalitat.
QUÉ SON LOS MOVIMIENTOS ANTIGLOBALIZACIÓN
El debate después del 11/9
L'autor d'aquest llibre, Jaime Pastor va nàixer any 1949 a València. Es va llicenciar en Sociologia i va obtenir el doctorat de Ciències Polítiques. És professor de Ciència Política en la *UNED i autor d'obres com ‘L'Estat’ ‘Guerra, pau i sistema d'estats’ o ‘L'Any’. Ha publicat diversos treballs sobre moviments socials en diferents obres col·lectives i revistes, entre elles Vent Sud, del consell editorial del qual és membre.
Amb aquest llibre es pretén estudiar un fenomen que s'ha desenvolupat en el planeta al llarg dels últims anys com és el del sorgiment d'uns grups als quals s'ha vingut a cridar “moviments antiglobalització”. La intenció de l'autor és mostrar la realitat d'aquests grups, el perquè del seu sorgimint i la de mostrar les circumstàncies històriques que han afavorit aquesta aparició i explicar-nos el seu futur en el marc internacional.
El llibre es divideix en sis capítols clarament diferenciats, on es dóna un estudi d'aquests moviments, des de la seva formació fins les perspectives de futur passant pels mes importants fòrums socials.
Així, el primer capítol ens introdueix en el terme ‘globalització’, mostrant-nos els diferents camps en que es dóna aquesta globalització, tant l'econòmic que és tal vegada el mes conegut com el social, polític…. Pastor ens parla també de les creixents desigualtats que creixen ràpidament tant a nivell global (entre països) com a nivell estatal entre els habitants d'un mateix país, gran part de culpa de tot això ho té l'economia, política.. mundialitzades. Indagarà en les arrels d'aquest procés per a arribar entorn l'any 71, quan començava a observar-se ja aquest procés.
Una vegada estudiat el terme globalització, l'autor ens duu ja en el segon capítol a un estudi mes exhaustiu del naixement d'aquests grups, mostrant-nos com inicis, els fets esdevinguts a Gènova, Seattle i Porto Alegre, advertint-nos també la importància que han tingut les xarxes informatives en totes les accions celebrades, ja que si no existiren aquestes noves tecnologies hagués estat molt difícil concentrar a tanta gent en un lloc determinat del món.
En el capítol tercer, Jaime Pastor pretén situar-nos en la nostra era, en el món, mitjançant dades, dades que per la seva condició d'oficials deuen ser irrefutables, així ens mostra dades oposades però relacionats, ja que fa un repàs per les penúries del món, al mateix temps que ens diu que avui en dia es produeix el mateix en dues setmanes que en 1900 durant tot l'any. Ens pretendrà demostrar com estem destruint el planeta mitjançant una gran explotació dels recursos naturals, així com ens alertés d'altres problemes com són les desigualtats o la militarització de diverses zones en detriment de la democràcia. Apareixerà en aquest capítol una organització que donarà molt que parlar, el Fons Monetari Internacional, encarregat de vigilar la política econòmica de gran part de països i causant, en opinió de diverses persones, en la qual m'incloc, de crisis econòmiques tan importants com la d'Argentina.
El capítol quart ens explica amb detall els diferents grups o organitzacions podríem dir antiglobalització, així com els fòrums mes importants que s'ha celebrat en els últims anys en aquest respecte. Així podem començar citant organitzacions com Acció Global dels Pobles, Reclaim the streets, Tute Bianche, ATTAC, Marxa Mundial de Dones, Via Camperola o el Black Blok, els principis de cadascuna d'aquestes, s'exposen en aquest llibre amb detall, però van des d'associacions que reclamen la Taxa Tobin, fins associacions podríem qualificar de violentes, ja que els seus principis es basen en aquesta definició: “el saqueig de la propietat, com mitjà estratègic d'acció directa, és un mètode eficaç per a arribar a els nostres objectius”, passant per associacions que reclamen els carrers per a ser el centre de les seves protestes. En aquest quart capítol també apareix un esment especial al Fòrum de Porto Alegre, fòrum on conflueixen gran quantitat d'organitzacions amb l'eslògan “altre món és possible”, fòrum de gran repercussió a nivell mundial per la gran participació que va obtenir en la seva primera edició.
En el penúltim capítol,
Jaime Pastor ens explica algunes de les estratègies que es podrien seguir i per
les quals lluiten alguns grups antiglobalització, estratègies que no
repercutirien tot just en l'economia de les multinacionals i ajudarien en molt
als països mes pobres. Entre aquestes mesures proposades destaquen
sobretot cinc, la Taxa
Tobin, l'eliminació dels paradisos fiscals,
l'anul·lació del deute extern, la reforma o abolició de les institucions
financeres i comercials internacionals i la sobirania alimentaria. La Taxa
Tobin l'ha popularitzat en els últims anys
el grup ATTAC i consisteix a crear un
impost que penalitzi les transaccions especulatives de diners entre diferents
països i amb un període d'estada del diners en el país molt curt. Amb aquest
impost es podria reduir la mobilitat d'aquests capitals i la inestabilitat
monetària internacional. Amb l'eliminació dels paradisos fiscals es pretendria
eliminar gran part del comerç il·legal, ja que són en aquests països on
conflueix la majoria de capital provinent del tràfic d'armes, de droga o de
prostitutes, estratègia promoguda també pel grup
ATTAC, entre d’altres. Una altra de les estratègies és abolir el deute
extern dels països pobres, estratègia que permetria invertir a aquests països en
el desenvolupament del propi país. El rebuig de les institucions financeres i
comercials internacionals fa que es demani també com a mínim una reforma
d'aquestes institucions, sobretot a partir de l'esdevingut a Argentina, on unes
decisions van marcar tota l'economia del país. Finalment cal destacar
l'existència que es fa també perquè tots els països tinguin la sobirania, puguin
decidir les estratègies d'alimentació dels seus països perquè aquest menjar
arribi al conjunt de ciutadans.
En el
sisè i últim capítol, Pastor realitza una petita anàlisi de la situació mundial
creada després de l'atemptat del 11 de setembre. Es preocupa també en aquest
capítol de la fama que han agafat els moviments antiglobalització, ja que es
creu que són grups violents, que l'única cosa que fan és destrossar els carrers,
molt lluny de la realitat, ja que això ho fa un petit sector conegut com el
Black Blok,
el que passa que les informacions treuen això per a crear-los desprestigi a
aquests grups, ja que als governs no els interessa tenir gent al voltant que
protesti les seves decisions. Ens adverteix també que aquest procés de
globalització té totes les guises de seguir igual i que no s'aconseguirà atenuar
els efectes negatius d'aquest fenomen.
Per a finalitzar el seu treball, Jaime Pastor ens adjunta uns
apèndixs relacionats amb algun dels apartats del llibre com són els paradisos
fiscals, l'orientació del comerç, el volum d'inversió en els països…… Ens
adjunta també el manifest dels moviments socials reunits en Porto Alegre en l'II
Fòrum social. Cap destacar també la bibliografia que s'inclou, tant llibres
relacionats amb aquest tema com paginas
Web d'interès.
Aquest llibre pretén introduir-nos en el dia dia, pretén
presentar-nos la realitat d'aquests moviments des d'una perspectiva distinta a
la qual tots tenim, ja que el nostre coneixement d'aquests moviments ve en la
majoria d'ocasions de la televisió,
amb la consegüent ‘manipulació’ informativa i desinformació. ¿Qui era capaç de
separar de la violència aquests grups antiglobalització? Amb la informació que
se'ns presenta és impossible separar-los d'aquesta distinció ja que els governs
tenen molt a dir referent a això, la televisió no és objectiva. Per tot això
Jaime Pastor realitza un estudi d'aquests grups, presentant-nos alguns d'ells i
les intencions que tenen, perquè realment se'ls pugui jutjar.
CURS 03/04
QUÉ SON LOS MOVIMIENTOS ANTIGLOBALIZACIÓN
El debate después del 11/9
Al llarg del primer capítol l’autor contextualitza el concepte de globalització, amb el que no pot evitar destacar com a primera potencia Estats Units i la posició privilegiada de la Unió Europea i Japó.
També planteja la gran manipulació i contrarietat amb la que dites
potencies junt amb les organitzacions mundialitzades estan conduint la
globalització en curs.
El segon capítol permet veure més enllà del sensacionalisme periodístic
amb el que son tractats els moviments antiglobalització fent un concret anàlisi
del seu naixement i construcció, aquest aspecte es ampliat en el capítol quart
quan fa referència a les principals organitzacions que estan prenent el timó
d’aquest col·lectiu, com Acció Global de los Pueblos (AGP), ATTAC (asociación
por una transacción sobre las transacciones financieras especulativas para la
ayuda a los ciudadanos), Marcha Mundial de las Mujeres, la via Campesina i
sobretot Black Bloc moviment sorgit amb els esdeveniments de Gènova juntament
amb el Fòrum Social Mundial de Porto Alegre que ha aconseguit englobar gran
quantitat de organitzacions sota el lema “Altre món és possible”
Tornant al tercer capítol podem trobar il·lustrada la necessitat d’aquestos
moviment crítics davant les grans crisis d’afectació mundial que hem viscut
al llarg del segle XX; com la destrucció dels recursos naturals, la pronunciació
de les desigualats socials i econòmiques, la crisi del sistema democràtic,...però
sobretot com la creació del Fons
Monetari Internacional ha dut a terme un apolítica injusta i poc integradora,
esdevenint una eina més per a dur a terme la expansió global del Neo-liberalisme.
El següent capítol detalla algunes de les estratègies que pretenen
dur a terme les organitzacions antiglobalització donat que en la actualitat
mantenim la existència de paradisos fiscals, mantenim el deute extern dels països
subdesenvolupats o emergents cosa que els dificulta més la seva lluita, o política
cruel i cínica de les institucions financeres i comercials internacionals.
Per finalitzar el llibre Pastor analitza la situació mundial desprès
de l’atemptat de 11-S, anàlisi que hauria de ser completat perquè en
aquestos dos anys que han passat l’anomenat terrorisme global ha pres una nova
perspectiva forçada, al meu parer, per la política exterior dels EE.UU, amb el
clar exemple de l’Iraq on avanç del començament de la gerra no existia cap
atac Iraquià fora de les seves fronteres, cosa que amb la inestabilitat bèl·lica
actual si que ha aparegut repetidament.