La Globalización Liberal a favor y en contra
Susan George i Martin Wolf
Aquesta és sense cap dubte la millor opció per estar informat dels punts fonamentals que respecten a la globalització i encara millor tot açò des de dos visions ben diferenciades. Per una part hi és la Susan George, vicepresidenta de ATTAC i autora d’obres tant importants com Informe Lugano. I l’altre punt de vista ens el dona Martin Wolf un dels editorialistes principals de The Financial Times.
Són moltes les qüestions a les que s’enfronten estos dos autors i d’alguna manera sintetitzant les més interessants, des del meu punt de vista, apareixen ací d’una manera breu i senzilla.
Per ser conscients de les posicions que defenen, ja intuïdes pel seu marc laboral, destaquem la posició de S.G davant la globalització liberal que s’està instal·lant i a la que considera responsable d’una part de misèria al món. Per fer-nos a una idea del que defèn cal nomenar una breu frase: “la globalització és la llibertat d’intervindre quan i on vulguin de produir el que vulguin i de sofrir les menors restriccions possibles, derivades de la legislació laboral i convencions socials”. Queda per tant clar que considera que la globalització és un arrosserament per les grans empreses multinacionals, una mena de sistema que genera una major exclusió.
Mentre que pel M.W és un procés d’integració dels mercats de bens, serveis i capitals que afecta als països en vies de desenvolupament i que el principal problema dels països més pobres no és que estiguin massa integrats a l’economia mundial, si no que no ho estan suficientment.
Amb aquests dos plantejaments queda ja ben clara quina va a ser la visió que tots dos ofereixen sobre qüestions tan distintes com: el paper de l’Estat, el poder de les multinacionals, la Tassa Tobin, el paper de les Institucions Internacionals, el Mercat i el Mig Ambient...
Davant l’opció de la funció de l’Estat, el M.W planteja que aquest deu influir per proporcionar servicis, educació, formació...Però que no hi ha mig més modern i capaç de produir les satisfaccions necessàries que un sistema d’economia de mercat competitiva.
Una visió ben diferent és la que proposa S.G que defensa la seva clara posició d’oposició a una economia centralitzada, considerant que si deixem que el mercat prenga les decisions ho farà, però al preu de destruir la societat.
Contestant a altre tema, com és el poder de les multinacionals, S.G critica la posició que defensa M.W, amb la idea de que els països continuen endeutats perquè segons ell mantenen les seues polítiques antigues, mentre que ella opina que ho mantenen perquè no tenen més remei. Ja que els països del Nord s’han vist tant o més beneficiats que a l’època del colonialisme. Sintetitzant el que Susan opina, quedaria menys o més clar dient que per a ella la globalització a actuat de manera que el poder de les multinacionals s’ha fet irreversible. I és aquesta irreversibilitat la que ens ha portat a caure en errors com és la destrucció del capital natural.
Pel que fa a Martin, reconeix la seva ignorància respecte a les destruccions ecologistes, però si que té ben clar, és que és escèptic sobre aquestes prediccions catastrofistes. Opina que no s’ha de donar una visió tan simplista de les coses. Al que ella respon que no és una visió simplista, si no que hi ha que reconèixer el poder desmesurat que ha aconseguit les multinacionals.
Respecte al abordat sobre el medi ambient, he trobat de rellevant importància donar a conèixer el que opinen ja que resulta d’allò més xocant.
Per una banda M.W considera que al llarg del dos últims segles hem prosperat moltíssim, sobre tot a nivell local, on s’han instal·lat unes condicions ambientals d’allò més favorables. Ací és quan a tots ens ve al cap eixe senyor tan comprensiu i que famós per saltar-se tot tipus de recomanacions i de restriccions i que de poc més s’ens mor per culpa d’una galeta i del que sembla haver-se oblidat el Martin. Encara que si opina que no cal ser tan pessimistes, però reconeix que aquest intent per tal de millorar les condicions medi ambientals, és una opció que perjudicaria molt als països amb un bon PIB, perquè haurien d’anivellar-se d’alguna manera amb països com Xina o la Índia que no podrien estar a l’altura de les noves tecnologies.
Pel que respecta a S.George, és molt més crítica amb la situació que estem vivint i hi ha unes dades d’allò més reveladores del que està passant. “produïm en una setmana, el que al 1900 en un any”, està clar que les coses han canviat i em anat prosperant, però recorda que d’ací a 20 anys, serem 8.000 milions d’habitants i que si ara ja ens costa donar abast a 6.000 milions, què farem amb el que ens espera? Així que la seva proposta, és fer una mena d’enorme Pla Marshall, a nivell mundial, per tal d’establir una sèrie de regulacions que puguin restablir la situació i millorar o renovar el que faça falta per tal de no enfonsar-nos en aquest sac de brossa que nosaltres mateixos em creat.
Són estes algunes de les qüestions més interessants plantejades al llibre i que des del meu punt de vista poden donar lloc a l’opinió per part de qualsevol, ja que es parla de coses que no poden deixar indiferent a ningú i d’una manera breu i senzilla. Per aquesta raó recomane el llibre tant per a defensors de la globalització com als contraris a ella.