VANESSA CATALÁ CHAFER
UN ALTRE MÓN ÉS POSSIBLE... I NECESSARI!
Alternatives front la globalització neoliberal i per a una mundialització democràtica.
Antoni Salamanca
Antoni Salamanca, president de l’ONG ECOjustícia (ecojustícia@menta.net) , ens presenta a aquest llibre un intens compendi de les seues idees sobre la mediàticament i, segons ell, mal anomenada globalització ja que, aquesta, només es dóna en menys d’un 10% de la població mundial, el que afecta al 90% restant, que es troba en una situació d’exclusió de l’ordre mundial dominant, amb tot el que això comporta. Per això, front aquest terme que defineix com a sinònim d’homogeneització, uniformitat, concentració del capital, exclusió social, agotament de recursos, canvi climàtic, destrucció ambiental i extinció d’espècies, Salamanca aboga per altres com el de planetització, entés com a preservació de la diversitat biològica i cultural, per tant, cal ser conscients del que transmetem cada cop que utilitzem un vocable o un altre.
Aquesta matisació de termes, per a l’autor, no és un capritx estravagant, excèntric i meticulós, sinó una forma de fer-li front a l’imperialisme cultural present també al llenguatge, per això proposa crear nous conceptes o reafirmar-ne d’altres, concloguent en que, el mateix terme globalització és un anglicisme.
El llibre toca un ampli ventall de temes relacionats amb aquest fenòmen, fent èmfasi en la reproducció i augment de les desigualtats, a partir de les quals s’imposa al llarg del món el capitalisme que, junt amb la penetració generalitzada de les noves Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC) s’accelera el procés de concentració, exclusió, uniformitat i destrucció.
Salamanca posa com a data clau de l’inici d’aquest moviment el cop d’estat xilé de l’11 de setembre de 1973, amb el qual s’inicià la primera mesura desreguladora de globalització: la del mercat de canvis, amb la qual les taxes de canvi de les monedes passaren a ser “flotants”, el que equival a una enorme especulació.
Però l’assaig no se centra només en una visió global (mai millor dit) de la situació, sinó que concreta també en com es manifesta aquesta en el cas de l’estat espanyol, on amb la manipulació mediàtica se centra l’atenció del ciutadà en el terrorisme, l’inseguretat ciutadana o l’immigració, segons convinga, i axí no són conscients de que cada cop són més perjudicats amb la política (sobretot econòmica) del Partit Popular.
Per altra banda, Salamanca deixa clar que els perjudicats de la globalització, cimentada en les actuals estructures econòmiques, no són només aqueixos països tercermundistes que tan lluny ens sembla que estàn, sinó que aquesta, a més a més, comporta la transferència de rendes dels pobres als rics, per tant, propicia l’empobriment de les classes mitjanes i el desauci de les baixes (ambdues presents en gran mesura a l'estat espanyol), amb el que està desmantelant el famós “estat de benestar”, per tant, també està afectant als mateixos ciutadans dels països globalitzats. Sembla que està propiciant-se un darwinisme social que molt pocs seràn capaços de superar, el que en un futur no molt llunyà comportarà una pèrdua de poder civil a les classes obreres, així com una minva de serveis (sanitat, educació, estabilitat laboral..) que tant han costat d’aconseguir durant segles.
Per tot açò, l’autor demana responsabilitats als partits d’esquerra per no oferir una oposició efectiva o, almenys, suficientment agressiva (“…falta de criteris i espais, en bastants sectors de l’esquerra i dels moviments socials per a la pedagogia política i educació social dirigida a la ciutadania, ja que es requereix molta més informació, formació, dinamització, sensibilització, motivació-acció-participació,etc. donats els nivells que tenim…” Pàg.63, nota 42) I arribats a aquest punt, cal destacar la insistència de Salamanca de lluitar a través de medis polítics. Segons ell, no hi ha una altra manera de combatre la situació que no siga fent ús de la política, afirmant que el món de les ONG no pot substituïr apolíticament l’acció política. Cal participar activament en la política, fent ús dels mecanismes democràtics dels que disposem: per a Salamanca aquest és el camí per combatre la globalització. Tmbé insisteix en aquest medi de lluita Jose María Mendiluce en l’article que podem trobar a l’annex 8 del llibre (Hem d’aprofundir més en aquest rol fonamental: crear consciència política, que no necessàriament partidària… Pàg.385, linies 24-25). Un dels altres aspectes interessants de l’assaig és la gran quantitat d’annexos que conté, així com de notes esclaridores al peu de pàgina, que el doten d’una gran veracitat i credibilitat.
Però, sobretot, l’autor posa l’èmfasi en el paper que cal que desempenyen les nacions Unides, junt els actuals moviments antiglobalització i de resistència.
Una de les aportacions del llibre més destacables és la proposta d’introduïr el medi ambient en la Declaració Universal dels Drets Humans i convertir-los en el medi fonamental de lluita de la mundialització democràtica del segle XXI.