Una tautologia és una veritat que ho és en funció merament de la seua forma (de la forma de l’oració que l’expressa) i que no pot, de cap manera, ser falsa. Són veritats buides, és a dir, aconsegueixen ser sempre veritat a força de no dir res. Alguna pot passar per ser quelcom molt important, com si d’una revelació es tractara, però això és una mera il·lusió. Per exemple: "La llei és la llei" pot semblar una expressió de seny i pregonesa per part de qui la diu. Però compareu-la amb "Una  moto és una moto" i veureu com perd tot el seu encís. Als pobles, la gent és experta en tautologies. A mi la que més em va costar de descobrir va ser una que és molt freqüent al meu poble. Quan, observant que el cel està nuvolat, algú pregunta a un altre:
—Què farà?, plourà?
L’altre sol contestar:
—Si es manté així, no.
Vaig tardar molts anys en descobrir que era una humorada, una tautologia amb aire de seny.