Aquesta que presentem és una sèrie de retrats de persones anònimes en què no n’apareixen les cares, “retrats sense rostre”. Amb el posat imperant en la nostra societat actual s'ha perdut l'espontaneïtat del retrat que expressa el gest real. Es diu que ens trobem en un moment històric en què regna la imatge, però potser estem saturats i atordits per un excés d'imatges controlades, impostades i retocades per a adequar-les als actuals cànons socials.

Així i tot, podríem dir que no tot està controlat; fingim un gest, però la resta del nostre cos pot ser lliure d'expressar una realitat que no arribem a maquillar.

Es proposa una narració des d'un llenguatge fotogràfic basat en el fragment. Gestos, detalls en què no reparen els seus protagonistes, que passen a ser models sense saber que són observats, imatges fragmentàries i incompletes que obliguen l'espectador a imaginar el context i aprofundir en el relat.

El fragment com a element discursiu ens obliga a ser lectors actius i reflexius. Les imatges poden parlar per si soles, però sempre cal un interlocutor perquè hi haja diàleg, i aquestes imatges incompletes obliguen a la interpretació i fan que la nostra observació siga més pausada i profunda. L'espectador haurà d'imaginar un context involucrant-se en aquella situació.

Andrés Castillo