5. CALZE ARABOCRISTIÀ
Josep Lluís Cebrián i Molina
Exposició La Llum de les Imatges. Lux Mundi. Xàtiva 2007. Catálogo. P. 44-45.
Aquesta copa no s’esmenta en cap dels inventaris del Museu (1838, 1850, 1863, 1867 i 1915) fins que en el de 1955 la menciona Garín (fitxa núm. 422). Per tant, el més raonable és que la peça ingressà en els fons entre 1915 i 1955.
En un primer moment s’hi pensà que es tractava d’un calze àrab cristià, probablement dels descendents dels siris i libanesos cristians que arribaren a València al segle XI. La inscripció fou traduïda pel libanès Iussuf Al-Farkh i s’atribuí a l’escriptor cordovès Abul-Hafs Alfaradí (962-1013), el qual fou cadí de València. Tanmateix, l’any 1978 el rètol que acompanyava el peu de la copa en l’exposició museogràfica indicava que es tractava d’art oriental modern i la datava al segle XIX. Asunción Alejos investigà la peça amb profunditat i arribà a la conclusió que els versos de la inscripció pertanyen en realitat al poeta místic àrab Omar Ibn Al Farid (El Caire, 1182-1235).
La banda epigràfica que decora la major part del recipient té a la part de dalt elements vegetals i baix decoració entrellaçada. Al nus, la inscripció és repetitiva, amb tres lletres sense solució de continuïtat; potser es tracta d’una invocació abreujada. El peu té decoració vegetal.
Pel que fa a la datació de la copa, els moriscos valencians es dedicaven majoritàriament a l’agricultura, la ramaderia i l’artesania, però sembla que no pas a l’orfebreria a la ciutat de València. Entre 1445-1448 el més semblant a un orfebre que es pot documentar és la presència de dos ferrers. Ara bé, és cert que hi hagué una gran demanda d’objectes treballats "a la morisca" als segles XV i XVI, produïts per l’artesanat morisc rural i fins i tot per gran part dels artesans cristians que al XVI ja s’haurien apropiat de la major part de la producció. Trobem petjades de la "moda morisca" en obres religioses cristianes de Yáñez de l’Almedina o de Vicent Macip, per exemple, especialment en els teixits i rètols de lletres aràbigues.
S’ha especulat també si la copa no seria propietat del pintor Muñoz Degrain (València 1840-Màlaga 1924), el qual efectuà una donació d’obres i diversos objectes al museu l’any 1910. Però sembla que tampoc s’esmenta en l’inventari d’aquella donació. Potser caldria rastrejar la possible representació de la copa en l’extensa obra pictòrica de Degrain, molt interessat per Palestina, l’Orient Mitjà i el nord d’Àfrica. L’origen podria trobar-se en el segle d’ingerències espanyoles al Marroc (1860-1956) o en la fase final d’aquest període, anomenat "protectorat" espanyol.
Les tres parts de la copa (recipient, nus i peu) poden desmuntar-se fàcilment gràcies a un sistema modern. Tot plegat, Alejos indica que possiblement es tracta d’una peça de sèrie, dels tallers nord-africans o de l’Orient Mitjà, adquirida en un soc.