182. CREU DE PEDRA DE DÉNIA

Josep Lluís Cebrián i Molina

Exposició La Llum de les Imatges. Lux Mundi. Xàtiva 2007. Catálogo. P. 596-597.

La datació i l’autoria de la creu de Dénia s’han determinat gràcies a un document[1] pel qual el dia 20 de setembre de 1609 Jaume Blanquer, escultor, reconeix haver rebut 75 lliures mallorquines en concepte de dues creus de pedra per a la vila de Dénia. Jaume Blanquer fou un dels escultors barrocs més cèlebres de Mallorca. És l’autor del retaule del Corpus Christi[2] de la Seu de Ciutat i intervingué en l’església de Santa Maria d’Inca. El rebut que signà l’escultor diferencia clarament entre el “creuer”, és a dir, la creu, i la “llanterna” o capitell.

Es tracta d’una creu del primer barroc que recorda una mica la creu de Quart de Poblet,[3] posterior, i segueix la tradició de les magnífiques creus de pedra gòtiques com la de Xàtiva.[4] La banda del creuer que mirava al convent contenia un Crist ja desaparegut. Encara advertim el rètol de l’INRI i restes de l’aurèola. Al medalló superior veiem el niu del pelicà, al de l’esquerra la Magdalena, al de la dreta Maria i a l’inferior, al peu de la creu, hauria d’haver sant Joan evangelista.[5] Maria, plorant, es du una mà als ulls i la Magdalena porta la mà al pit en senyal de dolor. Al peu sant Joan evangelista es recull la túnica amb la mà esquerra i assenyala l’escena del calvari amb el braç dret. El pelicà simbolitzava el sacrifici de Crist per la humanitat, ja que es pensava que aquest ocell en situacions de fam era capaç de picar-se el pit i donar a veure als ocellets la seua sang per tal d’alimentar-los. El revers de la creu està presidit per la imatge de Maria[6] En el medalló superior hi ha l’àguila de sant Joan, a l’esquerra el bou de sant Lluc, a la dreta el lleó de sant Marc i baix hauria d’estar l’àngel de sant Mateu.[7] Les quatre figures del tetramorfs s’assenten sobre retolets. Pensem que la creu tindria policromia originalment.

La llanterna és octogonal i té fornícules amb figures de sants, separades per columnetes toscanes. Identifiquem sant Pau (espasa), sant Sebastià, santa Bàrbara (torre), sant Vicent Ferrer, santa Margarida (drac), sant Roc (gos), figura sense identificar (potser una santa?) i sant Lluís Bertran (crucifix a les mans). Aquestes devocions degueren estar arrelades a la Dénia de començaments del segle XVII i hom encarregaria a l’escultor que les integrés al capitell octogonal de la creu. Sembla que hi ha una possible relació iconogràfica entre les advocacions del capitell que tenen una situació oposada. Així, sant Sebastià i sant Roc eren advocats contra la pesta; i Vicent Ferrer i Lluís Bertran eren sants dominics.

El creuer es reforça amb volutes de decoració vegetal, les quals, quan envolten els medallons prenen forma antropomòrfica alada, és a dir, són una mena d’estípits amb cap de querubí, un element que trobem en altres obres de Jaume Blanquer. 

L’encàrrec de dues creus de pedra per a Dénia estava integrat en un programa d’embelliment de la vila. L’any 1587 s’havia sol·licitat llicència per a construir el convent de Sant Antoni.[8] L’any 1609 aquest convent franciscà estaria ja acabat i la creu de la plaça seria l’últim element que conformaria un nou espai urbà fora de la muralla. El marqués de Dénia (i duc de Lerma), porta el rei a Dénia en diverses ocasions. Per això embellia la Vila Nova en un procés de renovació arquitectònica i urbana, perquè fins aleshores, degué ser bàsicament una ciutat d’aspecte musulmà. Cal assenyalar que l’any de l’encàrrec de la creu, el 1609, és la data de l’expulsió dels moriscs. Ens trobem també davant un procés de cristianització del paisatge urbà de Dénia.

La creu fou derrocada durant la revolució de 1936. El 1937 la Junta Delegada d’incautació i protecció del Tresor Artístic d’Alacant rescatà els fragments de la creu. Acabada la guerra el 1939, el Servei de defensa del Patrimoni Artístic nacional comunica a l’Ajuntament de Dénia que pot recollir la creu en el Dipòsit de recuperació artística. El fragments de la creu no són recollits i prescriu el termini. Són lliurats a la Diòcesi d’Oriola, la qual recompon la creu i la instal·la al bell mig del claustre de la Seu oriolana. La recuperació de la creu per al patrimoni artístic denier implicà al llarg dels anys la participació de nombroses persones que s’esforçaren per aconseguir el retorn. Pel camí quedaren la paperassa, els requeriments notarials i els tribunals. L’any 1980 s’arribà a un acord entre l’Ajuntament de Dénia i la Seu d’Oriola. Dénia encarregà dues còpies de la creu, una destinada a substituir l’autèntica que hi havia al claustre d’Oriola i l’altra s’instal·là davant de l’església parroquial i l’Ajuntament de Dénia. Les dues reproduccions en pedra blanca de Sepúlveda són obra de l’escultor Germán Berzal Velasco (1982). El 25 d’octubre de 1982 retornava la creu de l’escultor Jaume Blanquer a Dénia.