Josep Lluís Cebrián i Molina

Beatriu Navarro i Buenaventura

(Publicat al llibre L'Alcúdia de Crespins festes majors 2009, ps. 96-98)

Al carreró de St. Rafael núm. 2 trobem un plafó ceràmic on es representa l’Arcàngel acompanyant Tobies. Està format per nou taulells (3 x 3) els laterals de la dreta partits. Als peus dels personatges conté la inscripció: S. Rafael Arcangel. L’estat de conservació és magnífic, llevat d’un resquill xicotet vora l’ala de l’àngel. El carrer de Santa Bàrbara d’Algemesí conserva un plafó germà del de l’Alcúdia, amb la mateixa advocació. Són dues obres similars, però en el cas d’Algemesí una mica més gran, amb dotze taulells i potser uns anys posterior. El Tobies d’Algemesí porta un peix, segons la iconografia més tradicional.

El sant Rafael d'Algemesí

Sant Rafael és l’arcàngel protector de la humanitat i en aquests plafons el trobem com acompanyant i protector de Tobies. Tobit, el pare de Tobies, ja vell, havia perdut la vista. Com sentia propera la mort demanà al seu fill únic que anara a cobrar un deute a un parent. Tobies tenia aleshores vint anys. Durant el viatge Tobies trobà un acompanyant. Un dia que Tobies prenia el bany al riu Tigris un peix enorme volia devorar el jove. El company de viatge, en realitat sant Rafael, li va dir que no tinguera por i que agafara el peix. L’àngel li digué que l’obrira i traguera el fetge i la fel, amb els quals podria sanar els ulls malalts de son pare.

Del mateix pintor trobem a la comarca de la Costera quatre plafons devocionals. Moixent en conserva dos: la Mare de Déu dels Desemparats de la plaça de l’Església i la Sagrada Família al carrer de Sant Josep. A Canals hi ha una Puríssima al carrer dels Sants de la Pedra. I, finalment, a Xàtiva tenim el plafó de santa Anna a la plaça de Santa Anna. Cal advertir, però, que aquest pintor ceràmic té una producció extensa, escampada per diverses comarques valencianes i, fins i tot, també a les ciutats de Terol, Barcelona i l’Havana.

Quasi tots els plafons d’aquest pintor estan emmarcats per línies dobles de color groc i taronja (imitaven així, convencionalment, els marcs daurats de fusta) amb el rètol inferior inscrit dins d’un rectangle d’angles arredonits. Pel que fa a la tècnica destaca l’ús del raspat sobre la pintura per tal de donar lluentor i crear efecte de volum a les carnadures, les robes i el paisatge. El fet d’usar aquesta tècnica fa que l’artista necessite pujar el to dels colors per tal que el blanc que deixa el rascat siga ben visible i fàcil de percebre. És per això que els colors són tan forts i els rostres de Tobies i l’àngel tan bruns. El resplendor enlluerna les cares de dalt a baix, des del front fins la barbeta, i de costat a costat deixant un gran espai blanc davall dels ulls, que són ametlats i grans. El paisatge està resolt amb diverses tonalitats de verd oliva. Al fons disposa arbres i arbustos acolorits amb pinzellades soltes, i al primer terme dibuixa línies ondulants amb manganès i rascades, on sol incloure cudols.

Respecte a la cronologia, el plafó de Canals té una inscripció al peu que concreta la data: A espensas de Manuela Paya y Maques, se hizo el dia 23 de Julio de 1865. Coneixem altres obres del pintor que també indiquen l’any. El plafó de la Mare de Déu del Roser d’Albaida, a la carretera de València: A devocion del Padre Rafael Pont, Dominico. Año 1867. El plafó de Nostra Senyora d’Aigües Vives de Carcaixent, en col·leció particular: Nª S. de Aguas Vivas. Año 1875. Per tant, el plafó de Sant Rafael de l’Alcúdia cal datar-lo al tercer quart del segle XIX.

Evidentment, es tracta de taulells produïts a la ciutat de València. En aquesta època trobem diverses factories en plena producció. La Fàbrica de Sant Carles del carrer de la Corona, propietat de Josep Llano i White; la fàbrica de Rafael González i Valls al carrer del Mur de la Corona; la de Vicent Sanchis al carrer de Mossén Femares (l’antiga Reial Fàbrica de Taulells); la fàbrica dels Gastaldo a l’actual carrer de Ribera i la de Sebastià Monleón al carrer Sant Pius V. Coneixem el nom de molts pintors d’aquestes fàbriques però no disposem ara per ara d’indicis que ens permeten relacionar-ne cap amb el plafó de l’Alcúdia i les diverses obres ací esmentades.

Els pintors ceràmics valencians de la segona meitat del segle XIX segueixen dos camins divergents: el pictoricista iniciat a començaments de segle a les Fàbriques Reials amb Joan Bru i Josep Sanchis, opció que desembocarà en la gran figura de Francesc Dasí; i la via que segueix el desconegut pintor del plafó de l’Alcúdia, i d’altres, basada, en part, en les obres del moment més esplendorós de la pintura ceràmica valenciana, el rococó de la segona meitat del segle XVIII, com ho demostra el perfilat amb manganès de les formes dibuixades, en aquest cas, però, perdent la ingenuïtat que caracteritzava les obres divuitesques.

Xàtiva	Canals
Moixent	Moixent