EL MONESTIR CISTERCENC DE BONREPÓS

A LA MORERA DE MONTSANT

Josep Lluís Cebrián i Molina

 

[Fragment del llibre Montsant: la ruta del Cister a Xàtiva, publicat per l’Ajuntament de Xàtiva]

 

L’any 1215 la comunitat femenina de Santa Maria de Montsant es va traslladar des d’Albarca a Bonrepòs, on tretze monges van constituir un monestir exclusivament femení:

A l’est de la Morera s’aixeca el Mas de Sant Blai, bastit damunt de l’antic monestir de Santa Maria de Bonrepòs. El monestir fou fundat el 1215 com filial de Vallbona de les Monges, amb les monges provinents de Santa Maria de Montsant, aglutinades al voltant de Guilleuma, muller del lleidatà Pere Balb. La primera abadessa fou Anglesola, filla d’aquest matrimoni. Anteriorment, al mateix indret, Arnau de Salfores, la seva muller i el seu fill, els primers repobladors de la Morera, hi havia fundat la granja de Bonrepòs, a la qual havien acudit diversos anacoretes amb posterioritat al 1170. La comunitat establerta a Bonrepòs tingué qüestions per motius de límits amb l’existent a Poboleda, que donà després origen a Escaladei, entre 1202 i 1204, que es van resoldre en una concòrdia. La concòrdia significava també convertir ambdues comunitats, fins aleshores mixtes, cada una en un sexe diferent. La de Bonrepòs, les terres de la qual havien anat a parar a mans dels Balb, quedà reservada a les dones, les quals reberen la renúncia que hi tenia fra Guerau. El 1210 l’arquebisbe de Tarragona, Ramon de Rocabertí autoritzava la constitució, allí, d’un convent de tretze monges, que és el que es va constituir el 1215. El nou monestir rebé també la protecció dels comtes d’Urgell i dels reis Pere I, Alfons I, Jaume II i Martí I, que li atorgaren privilegis i béns. L’exemple dels monarques fou seguit per diverses famílies nobles, com els Montcada, que hi feren diverses deixes, així com rebé la senyoria de Pere dels Arcs. Malgrat la limitació fundacional de l’arquebisbe Rocabertí, la comunitat era integrada per més de 33 monges l’any 1245. L’època daurada del monestir foren els segles XIII i XIV, quan hi professaren filles de les més notables famílies catalanes. La seva decadència s’inicia al segle XV tot i esser-ne abadessa el 1428 Margarida de Prades, vídua del rei Martí I, que morí en el càrrec l’any següent. El 1452 tenia només set o vuit monges. Aleshores, en creure’n impossible el seu redreç, el visitador de l’ordre, fra Joan de Marimon, n’ordenà la supressió i el traspàs dels seus béns, rendes i obligacions a Santes Creus, decisió que confirmà el capítol general de l’orde el 1453. Les monges s’hi oposaren amb el suport d’Escaladei, que en pretenia ser l’hereu. Un breu de Nicolau V el 1453 donà la raó als cartoixans, que ocuparen el monestir mentre la comunitat de monges s’acollia a Vallbona. La butlla papal fou revocada el 1456 i, després de llargues discussions entre Santes Creus i Escaladei, ambdós acceptaren l’arbitratge de l’arquebisbe de Tarragona Pere d’Urrea. La concòrdia de 1473 donava a Escaladei el monestir i les terres adjuntes de Montsant, i a Santes Creus els béns esparsos, els objectes de culte i l’arxiu. El monestir es transformà aleshores en centre d’explotació agrària. Dintre l’actual Mas de Sant Blai es conserven encara alguns elements de l’antic edifici conventual, com la primitiva capella. L’actual capella de Sant Blai porta l’escut d’Escaladei i la data de 1817 a la portalada.[1]

El monestir de Bonrepòs es va construir en una petita vall no gaire lluny de Poblet i pel que resta en peu, després de desaparèixer bastants restes,[2] degué ser menut. Quan al segle XV van marxar les monges, se’n van endur els objectes de culte, els ornaments litúrgics i els béns mobles, fins i tot els esquelets de les monges que hi havia soterrades.[3]

El camí que condueix al Mas de Sant Blai, antic monestir de Bonrepòs,[4] naix de la carretera que va de la Morera de Montsant a Cornudella de Montsant, en el Km. 1,35, en un revolt pronunciat.

Tester de l’església del monestir de Bonrepós. Mas de St. Blai,a la Morera de Montsant.

L’any 1817 els cartoixans construïren sobre les restes del monestir un mas per tal d’explotar més còmodament les antigues terres que li pertanyien. La disposició de la planta del monestir és la tradicional Cistercenca, com la de Santes Creus: l’església al nord i el claustre al sud. Resten en peu els quatre murs del temple, transformat en celler. Hi podem apreciar el tester i la façana principal, amb la porta primitiva desapareguda, però encara amb l’òcul gòtic a sobre de l’accés actual. La clau de l’arc de la porta té les insígnies abacials d’Escaladei i la incripció: SAN/BLAI // ANY/1817. L’altra porta d’accés, té l’escut del monestir cartoixà proper, propietari aleshores de l’edifici, amb les inicials S[cala] D[ei]. Al costat hi ha la font, amb una pica i un abeurador per als animals, a més d’una bassa. Al solar que ocupava el claustre, a la banda de baix, les males herbes no permeten en l’actualitat apreciar restes, però seria convenient que es feren unes excavacions arqueològiques i que almenys es restaurés l’església:

El celler actual del mas era l’antiga església del monestir i arreu de la finca, a les margedes, a la font, als murs de l’edifici, s’hi veuen pedres nobles, capitells, columnetes, etc. i poca cosa més.[5]

Hom pensa que el claustre de Bonrepòs es va traslladar al monestir de Santes creus i s’hi va muntar pedra a pedra. Aquest seria el claustre posterior d’arcs apuntats, davant del refetor nou. Tanmateix i a falta de documentació que avalés aquesta hipòtesi formulada per alguns historiadors, sí que voldríem assenyalar que al monestir de Santa Maria de Valldigna hi havia un claustre posterior gòtic idèntic, avui pràcticament desaparegut, però del qual conservem fotografies. No s’ha d’oblidar que el monestir valencià era filial de Santes Creus i que no serà casualitat que tots dos comptaren amb un segon claustre similar. Com tampoc seria improvable que el nom del Montsant de Xàtiva hagués arribat gràcies a aquesta relació estreta i paterno-filial que hi havia entre els monestir fundadors i els fundats: Citeaux funda Claravall, el qual funda Granselve; Granselve fundarà Santes Creus, el qual fundà Valldigna, fundador de Montsant.

 Òcul de l’antic temple de Bonrepòs, avui celler del mas de St. Blai.

                                                                          

       

       

Vegeu ALBARCA