Molts records van tornar al meu cap quan era a casa assegut al sofà fullejant per primera vegada el llibre que és objecte d’aquesta ressenya. Trobí en moltes de les seues fotografies imatges que tinc gravades a la retina i d’altres que, com ja em va passar llegint fa un parell d’anys el primer volum d’aquesta sèrie –Espais naturals. Terres interiors valencianes (“Premi al Millor Llibre en Valencià 2001”. Generalitat Valenciana)–, volia conèixer a fons i que romangueren impreses a foc a la meua memòria. Records com aquell matí calorós de setembre que em trobava amb les meues companyes del banc de germoplasma del Jardí Botànic de València navegant davant de la badia de Xàbia, direcció cap als penyals que hi ha sota el far del cap de Sant Antoni. La nostra tasca d’aquell dia era arreplegar espores de la falzia marina (Asplenium marinum)
i llavors de l’alfals arbori (Medicago citrina), espècies protegides per la legislació autonòmica i estatal i que es localitzen en un espai natural de la costa que rep moltes pressions urbanístiques.
En aquests temps en què l’especulació i les ànsies de fer-se rics a costa de substituir les dunes i marjals per boscos de formigó i quitrà fan perillar molts dels nostres ecosistemes litorals per tot el País Valencià, cal mirar a través d’una finestra per veure tot el patrimoni natural que tenim i que podem perdre si no el cuidem i lluitem per ell. Aquest llibre, pel seu format gràfic i la completa informació natural i cultural que dóna, pot ésser aquesta primera finestra a la qual el lector
pot abocar-se per fer una ullada als nostres tresors litorals. Ben segur que després de llegir-lo anirem a conèixer in situ moltes de les meravelles, gents i història que desconeixíem de la nostra terra, que ens ha redescobert la seua lectura, o voldrem tornar a gaudir-ne una altra vegada. Perquè cal conèixer per estimar, i estimar per trobar a faltar quan deixem perdre i ens furten allò que volem i és nostre.
Per tal de conservar els nostres recursos naturals és molt important donar-los a conèixer, assenyalar el seu interès i importància, i educar perquè tots en siguem responsables. En aquesta tasca de divulgació els naturalistes, biòlegs i tota la gent que se sent responsable de la seua terra està en l’obligació d’aportar les seues virtuts per poder protegir-la. Josep Manuel Almerich, Jorge Cruz Orozco i Paco Tortosa, com a experimentats geògrafs i coneixedors del patrimoni natural i cultural de què disposa aquest país, i juntament amb tots els col·laboradors i l’equip que ha fet possible aquesta obra, ens ofereixen la seua millor virtut: la de comunicar. Perquè aquest llibre, com defineixen els mateixos autors, “naix amb una clara vocació divulgadora i pretén ser també una invitació als lectors perquè aprofundesquen en el coneixement i la valoració de la riquesa mediambiental valenciana”. Un llibre que ens mostra de manera ben estructurada, completa i visual, tota l’excel·lència d’onze espais naturals litorals. Illes, platges, penya-segats, muntanyes litorals, marjals, saladars i estanys que enriqueixen la nostra flora, la nostra fauna, els nostres paisatges i la nostra cultura.
Tal volta, i a causa de la meua deformació professional i gusts personals, trobe a faltar una anàlisi més completa dels recursos naturals (vegetals i animals) d’aquests espais, i d’una major informació al voltant de les rutes, activitats i gastronomia que podem trobar. Però potser per la formació o la intenció dels autors, aquests punts ja estan representats de la forma que han considerat adequada, des de la seua perspectiva, amb la finalitat del llibre.
Espais Naturals del litoral valencià és el segon fill d’una bona iniciativa de l’editorial Bromera, que, conduïda per tres experts autors coneixedors i amants de la seua terra, i escrit en l’idioma del seu poble, ens mostra la part més natural i protegida per la legislació actual de les nostres costes. Amb una excepcional enquadernació, i un contingut ple de fantàstiques imatges, ens relata de manera amena i divulgativa la història i la riquesa natural i cultural d’aquests espais. Un llibre que no hauria de faltar a la nostra biblioteca i que pot servir, amb el seu germà Espais naturals. Terres interiors valencianes, com a balcó per donar a conèixer els nostres tresors. I esperem que la família no pare de créixer.

Daniel Ballesteros Bargues
Becari FPU del Jardí Botànic de la UV