PRONOMS PERSONALS

 

Es divideixen en pronoms forts i febles segons es pronuncien o no formant unitat prosòdica amb el verb.
FORTS    
  singular plural
1a persona jo,  mi nosaltres
2ª persona tu vosaltres, vós
3ª persona ell, ella, vostè ells, elles, vostès
reflexiu si, ell (mateix) si, ells (mateixos)
 
FEBLES    
1ª sing 2ª sing refl. adv. 1ª sing 2ª sing 3ª sing 3ª pl 3ª sing fem 3ª pl fem datiu neutre adv.
Plenes me te se ne nos vos lo los la les li ho hi
Elidides m' t' s' n' - - l' - l' - - - -
Reforç. em et es en ens us el els - - - - -
Reduïd. 'm 't 's 'n 'ns - 'l 'ls - - - - -
- Els pronoms febles s'escriuen o tots davant del verb o tots darrere. Si s'escriuen davant s'escriuen separats; si s'escriuen darrere es separen amb guionets: hi vaig anar / vaig anar-hi

- Quan s'ha de posar l'apòstrof, s'escriu tant a la dreta com siga possible: dóna-me'l

 

SINTAXI DELS PRONOMS FEBLES

- Les formes del pronom feble corresponents a la primera persona poden representar el Complement Directe: em veuen, deixa'ns allò.

- Les formes corresponents a la segona persona representen el Complement Directe o el Complement Indirecte: Et veuen, van fer-te mal

- Entre els pronoms febles de Tercera persona representen el CD quan aquest és una persona, animal o cosa determinats: vaig portar-lo (el llibre).

- Aquestos de tercera persona també poden representar el predicat nominal (verbs copulatius) si aquest és una persona, animal o cosa determinats: No els eres (els teus cosins)

- El pronom feble neutre de 3ª persona (HO) representa el CD quan és un dels neutres això, allò o quan és tota una oració subordinada: qui ha portat això? qui ho ha portat)

- Ho també s'usa per representar el predicat nominal, quan es un adjectiu, un substantiu indeterminat o una oració subordinada: L'un és dolent, l'altre també ho és

- Li, els representen el CI anomenat també datiu: Li escric una carta (a ella)

- En representa una paraula o grup de paraules de sentit partitiu. Concretament pot substituir:

- un CD sempre que es puga afegir al substantiu sobreentés la preposició DE: Agafa'n (de pa)

- el Subjecte determinat per un numeral quan també es puga substituir per DE: En dorman dos a cada cambra (de dones)

- el Predicat Nominal quan volem subratllar-ne el sentit partitiu: Que n'és, de ximple!

- El Complement Predicatiu quan el verb és fer-se, dir-se, elegir, nomenar i semblants: Jo em dic Josep. Jo també me'n dic. Si no és així s'utilitza HI.

- El CC de procedència o origen: ells en surten (de classe)

- Hi representa els Complements Preposicionals i Circumstancials no introduïts per la preposició DE