L'activitat investigadora del grup es desenvolupa a través de les següents línies d'actuació:
Identificar i descriure els processos de formació del clima i la cultura de les organitzacions. Determinar la influència que el lideratge té sobre els processos de formació del clima i la cultura organitzacional, i sobre els seus nivells mitjans i variabilitat. Determinar la influència del clima i la cultura organitzacional, i el lideratge, sobre processos clau per al funcionament de les unitats de treball (e.g., conflicte, comunicació, reflexivitat). Estimar els efectes indirectes del clima, la cultura, i el lideratge, sobre els resultats de les unitats de treball (e.g., rendiment, qualitat de servei) i la qualitat de vida laboral dels seus membres (e.g., benestar psicològic, satisfacció laboral), a través dels processos assenyalats anteriorment.
Determinar la influència que la composició dels equips de treball sobre la base de variables demogràfiques (e.g., gènere, educació, antiguitat) té sobre els processos i resultats dels equips Desenvolupar i validar instruments de mesura (e.g., test, qüestionaris, escales) per a mesurar les variables assenyalades anteriorment. Determinar la invariància de les propietats psicomètriques d'aquestes mesures a través de grups demogràfics (e.g., homes-dones), idiomes (e.g., castellà-portugués), i països i contextos culturals.
Grup d'investigació centrat en l'anàlisi dels canvis i mutacions provocats pel procés de digitalització en els continguts i estructures dels mitjans de comunicació i en el públic. L'origen del grup és l'activitat de la majoria dels seus investigadors, des de l'any 2007, en el marc del "Grup d'Anàlisi dels Mitjans Digitals Valencians" (des de 2007), que ha donat lloc a la consecució de tres projectes d'I+D (finançats per la Generalitat Valenciana i la Universitat de València) i un congrés anual (Congrés de Comunicació Digital a la Comunitat Valenciana) que va començar a celebrar-se en 2009. Producte de tot això han sorgit cinc monografies i un abundant nombre de publicacions parcials en congressos, revistes i capítols de llibre. A més, el grup ha obtingut un projecte d'I+D del Pla Nacional, concedit en la convocatòria de 2013, i que abasta el període 2014-2016. El títol del projecte és el següent: "Els fluxos de comunicació en els processos de mobilització política: mitjans, blogs i líders d'opinió" (referència CSO2013-43960-R). La investigació relacionada amb aquest projecte constitueix el punt neuràlgic de la investigació del grup. La investigació que s'afronta en aquest projecte parla, sobretot, d'influència: de qui influeix sobre qui, de quina forma, i amb quins efectes. Ens centrem en els fluxos pels quals circula la informació perquè ens permetran veure aqueix procés de translació de missatges i combinació d'agendes que intenten influir, totes elles, sobre l'espai públic. Busquem veure quins són més influents i en quina direcció, o direccions, es produeix el flux de transmissió de la informació.
El Grup d'Investigació en Cultura Científica (GICC) va nàixer l'any 2002, en el moment en què es van iniciar els estudis de Periodisme en la UV. Des dels inicis, participe en programes de postgrau i de doctorats de diferents universitats espanyoles, en àrees d'investigació que giren entorn de la cultura científica. L'any 2007, la nostra universitat va tramitar un acord amb la GICC, la unitat de cultura científica del CIEMAT a Madrid per a investigar en Estudis de la Ciència i la Tecnologia. En aquest projecte marc també estan incorporats investigadors de la Universitat d'Oviedo, de l'Institut de Filosofia del CSIC, de la Universitat d'Illes Balears, de la Universitat de Valladolid i de la Universitat de Salamanca. El Grup d'Investigació en Cultura té com a objectiu la investigació en cultura científica i l'actuació com a mecanisme de interface entre actors i entorns de generació de coneixement científic i entorns d'apropiació no productiva del coneixement (demanda social, o agents reguladors, per esmentar alguns). Participa en l'elaboració d'informes tècniques per a fundacions com la FECYT a través de les Enquestes de Percepció Social de la Ciència i la Tecnologia i és present en nombrosos congressos internacionals, com en el PSCT, celebrat cada dos anys. Actualment, el grup és finançat a través del Pla Nacional amb un projecte titulat: Anàlisi de les campanyes institucionals en el cas de la vacunació contra el Virus del Papil·loma Humà (CSO2011-25810). El grup investiga sobre diversos aspectes i enfocaments de la cobertura informativa de la ciència i de la tecnologia a través dels mitjans de comunicació.
Anàlisi de les desigualtats de gènere en l'àmbit socioeconòmic, tant en el vessant de les polítiques públiques com en les relacions entre subjectes privats i en el marc de les organitzacions, fent ús de les eines metodològiques corresponents a la ciència jurídica, la sociologia, l'economia i el treball social.
La trajectòria del grup d'investigació "Educant en emocions en la infància i adolescència" es remunta a més de 10 anys. Durant aquests anys diferents professionals d'altres universitats nacionals i internacionals s'han sumat al grup aportant investigacions en l'àrea del desenvolupament emocional infantojuvenil.
Actualment, el grup està format per investigadors de la Universitat de València, Universitat Jaume I, Universitat Catòlica de València, Universitat Europea de València, Universitat de Leiden, Universitat de Bolonya, la Universitat de Berlín, així com per l'Institut Tecnològic del Joguet (AIJU), i altres professionals de la psicologia. Els membres de l'equip d'investigació tenen una gran experiència docent en grau i postgrau i en la direcció de beques de col·laboració, treballs de recerca i tesis doctorals, certificat en els curriculum vitae.
En 2010 el grup va començar una nova etapa en el desenvolupament de l'educació emocional amb el projecte Identificació dels perfils de competència emocional en la infància per a la millora de la convivència entre iguals (PSI2010-18742).
La investigació que s'està desenvolupant en l'actualitat, se centra en els resultats obtinguts en aquest projecte realitzat en la infància, on s'ha observat el poder de les competències emocionals en el desenvolupament integral del xiquet. Prenent en consideració aquests resultats, ens hem plantejat com afecta durant l'adolescència el desenvolupament de la intel·ligència emocional.
En 2013 comença el nou projecte Potenciar el benestar psicològic i la convivència escolar en adolescents a través de l'educació en emocions: estudi longitudinal (PSI2013-43943-R), en el qual s'ha dissenyat i aplicat un programa d'intervenció en Emocions en centres educatius públics i concertats de la Comunitat Valenciana. L'estudi ha permés detectar els beneficis d'aquest programa en els adolescents a nivell personal, escolar i familiar. Així, es podran identificar les variables sobre les quals és beneficiós intervindre en aquest grup d'edat. L'objectiu és que siga un programa descrit amb rigorositat, però alhora que siga senzill tant la seua aplicació com en l'avaluació dels beneficis psicològics que aporta.
Som "Grup d'Excel·lència PROMETEO FASE II" de la GVA, membre G24 del Centre d'Investigacions Biomèdiques En Xarxa per a Salut Mental (CIBERSAM-ISCIII). Des de 2013 som socis actius a Europa dins del Programa European Innovation Partnership on Active and Healthy Ageing (Acció 3) Cognitive Decline Group of the European Innovation Partnership for Active and Healthy Ageing (EIPAHA) participem activament a definir una posició útil clínicament sobre el Mild Cognitive Decline. Dirigim i coordinem la Unitat d'Avaluació en Autonomia Personal, Dependència i Trastorns Mentals (TMAP) situada en la Facultat de Medicina UCIM-INCLIVA, amb una oferta de serveis en valoracions biomecàniques i avaluacions neurocognitives que s'emmarca en la prevenció dels signes de fragilitat en poblacions de risc. La Unitat TMAP és pionera en la realització i implantació d'avaluacions a pacients amb trastorns mentals i/o deterioració cognitiva i funcional d'una forma integral i personalitzada. Aquestes avaluacions són necessàries per a valorar com les persones breguen amb les activitats diàries en una situació de malaltia o deterioració, i per a proveir-los d'informació amb la finalitat d'aplicar mesures que puguen facilitar una vida sana i independent.
Des de la formació del grup en 2001 fins a la seua consolidació en 2007, s'ha treballat a contribuir al coneixement dels dèficit cognitius i funcionals dels trastorns mentals greus, amb especial atenció a pacients amb esquizofrènia i trastorn bipolar i als seus familiars de primer grau. Actualment el nostre coneixement se centra també en la Multimorbilitat directa i inversa en pacients amb malalties complexes com els trastorns de l'SNC, el càncer o les malalties metabòliques. Altres àrees d'investigació per al grup són: els estudis sobre càrrega de malaltia (Global Burden of Disease studies), les revisions sistemàtiques i fique-anàlisis en xarxa, la neurogenètica i teràpia cel·lular (stem cells,) i, finalment, la Psiquiatria Nutricional.
Les Ciències de la Imatge, en els seus múltiples vessants, constitueixen un renovat camp de recerca i desenvolupament dins de la Física que en l'actualitat presenta una frenètica activitat científica i innovadora. Hui dia, el terme imatge no sols es refereix a la imatge òptica i les seues múltiples tècniques d'anàlisis, reconstrucció i visualització, sinó també a la visió artificial, la visió per computador, la imatge mèdica, els algorismes per a processament d'imatges o la visió tridimensional, entre moltes altres àrees. En les dues últimes dècades les investigacions en les Ciències de la Imatge han aconseguit grans avanços. Existeixen múltiples nous procediments en microscòpia que estan permetent superar el límit clàssic de resolució. La indústria informàtica està molt interessada amb els sorprenents resultats de les tècniques d'imatge computacional. Els avanços en l'obtenció d'imatges a través de mitjans térbols permeten aconseguir imatges amb molt bona resolució, bé de capes profundes de teixits en éssers vius, bé del cosmos mitjançant telescopis situats sobre la superfície terrestre. Les noves modalitats no invasives de formació d'imatges de material biològic in-vivo i les eines per a traslladar aquests coneixements i procediments per a l'estudi, diagnòstic i tractament de les malalties. Les fonts de fotons entrellaçats en fotònica quàntica permeten aconseguir imatges d'alta qualitat amb un nivell molt baix d'il·luminació. A tot això, cal unir moltes altres àrees en ple desenvolupament com l'òptica adaptativa, la imatge en medicina nuclear, les pinces fotòniques que estan obrint noves vies per a l'estudi individual de les cèl·lules, les noves generacions de moduladors espacials de llum, etc.
D'altra banda, la radiació associada als sistemes làser de femtosegon presenta un conjunt de propietats singulars: molt curta duració, alta potència de pic, elevat ample espectral i coherència espectral estructurada. La combinació entre l'Òptica Difractiva i Òptica de polsos ha permés dissenyar noves aplicacions tecnològiques per al micro i nanoestructurat de superfícies, el processament en volum de mostres transparents com el vidre o polímers, l'excitació multifotònica en sistemes de microscòpia per fluorescència i la generació d'altres efectes no lineals en la matèria com la filamentació.
Els investigadors involucrats en aquest grup d'investigació, desenvolupen des de ja diversos anys, una labor investigadora orientada a l'estudi de la joventut en els seus diferents vessants, en els aspectes centrals del seu desenvolupament i de la transició a la vida adulta.
L'educació, la participació i el treball són les tres dimensions fonamentals en les quals se centra l'anàlisi sense oblidar tots els processos relacionats amb la transició a la vida adulta i el disseny de la seua trajectòria vitals. La inserció laboral en un món del treball en profunda transformació, la decisió d'independitzar-se, la participació a la vida pública són els aspectes centrals de la investigació d'aquest grup.
La intensa etapa de canvi social que les societats occidentals estan vivint des de ja diverses dècades, requereixen un estudi profund de les seues conseqüències en un col·lectiu que protagonitzarà les futures etapes de desenvolupament. La transformació del treball, la globalització, les noves tecnologies, la crisi dels sistemes representatius nacionals i, en els últims anys, la crisi econòmica està transformant profundament les societats occidentals i canviant els processos de socialització.
Els joves representen un col·lectiu de gran interés en l'estudi de la societat en un doble sentit: d'una banda per la seua condició actual i per tots els processos relacionats amb la socialització i la preparació a la vida adulta, com són l'educació, la formació a una participació responsable a la vida política, la transició a la vida adulta en una fase de profunds canvis i pluralització de les formes de família; per l'altre, perquè en ells radiquen els fonaments de la societat futura. La transició de la societat fordista a la societat Post-fordista està implicant una profunda crisi de les estructures socials de les societats occidentals i un progressiu declivi de les Institucions com ens ensenya Dubet. A això s'associa un intensiu procés d'individualització, en el qual seran els propis individus els que hauran de construir una nova realitat social, noves estructures socials capaces d'organitzar la vida col·lectiva d'una forma més adequada als nous desafiaments. Aquest és el principal repte de les noves generacions i l'estudi d'aquests processos no pot ser que passar per l'estudi de la joventut, de la seua condició i dels principals processos de transformació en els quals estan submergits.
La globalització, d'una banda, i el procés d'unificació europeu per l'altre, imposen a més una reflexió comparada que intente separar les especificitats de contextos concrets, de patrons comuns que puguen ajudar a llegir fenòmens de transformació global, com els propiciats per la revolució digital per exemple o per la intensificació de la mobilitat internacional. Cap d'aquests processos a més pot llegir-se adequadament sense recórrer a l'ús de la perspectiva de gènere per a dotar de l'adequada riquesa i profunditat la mirada analítica. Nous fenòmens com la precarietat laboral i les seues conseqüències, els nous itineraris vitals, les noves formes de famílies, la mobilitat territorial, les noves formes de la comunicació i participació, són els fenòmens al centre de l'activitat investigadora del grup. Per a un adequat desenvolupament de l'activitat investigadora, el grup ha decidit formalitzar la riquesa dels seus estudis en 3 línies d'investigació.
La primera focalitzada en l'estudi del treball i de la seua transformació en la societat digital i global; la segona orientada a l'anàlisi de les diferents formes de reacció dels joves davant la crisi, on no ens referim solament a la recent recessió econòmica, sinó a la crisi estructural que està transformant la nostra societat a ritmes molt accelerats. Finalment, la tercera línia d'investigació es proposa analitzar tots els processos relacionats amb la socialització dels joves, des del pla de la socialització primària i informal fins a l'educació, com a procés institucionalitzat d'inserció dels joves en la societat.
La investigació de Labpsitec València se centra fonamentalment en l'àmbit de la psicopatologia, avaluació i tractament dels trastorns psicològics, així com en la promoció del benestar i la qualitat de vida en diferents poblacions. En els últims 25 anys, aquest grup s'ha centrat en les possibilitats que les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (Tics) poden oferir a la Psicologia Clínica i de la Salut, i en aquests moments es tracta d'un grup líder a nivell internacional en el desenvolupament i validació d'aplicacions basades en Tics en aquest camp. En aquest context, Labpsitec València és pioner en el desenvolupament d'aplicacions de realitat virtual (RV) per al tractament de trastorns emocionals i problemes d'imatge corporal presents en els trastorns alimentaris.
Respecte a l'ús d'Internet, Labpsitec València està treballant en el camp de la Telepsicologia des de fa 20 anys, sent pioner a integrar solucions de RV en aplicacions dirigides al tractament de diversos problemes. S'ha de destacar el Treball del grup dins del projecte europeu "Online Predictive Tools for Intervention in Mental Illness" (OPTIMI), en el qual es desenvolupen sistemes online per a la prevenció de la depressió. Aquesta aplicació s'està posant a prova actualment dins d'un altre projecte europeu (E-COMPARED). D'igual manera, s'estan desenvolupant noves intervencions per al foment de la resiliència i el tractament dels problemes adaptatius en un altre projecte finançat per H2020 (I-CARE).
També s'ha treballat en una aplicació orientada a oferir als ancians una solució tecnològica amb la qual millorar el seu estat emocional (MAYODOMO). En aquests moments, aquesta solució forma part d'un projecte europeu EHCOBUTLER i forma part del Consorci Europeu per a l'Envelliment Actiu i Saludable (EPI-AHA). Un altre aspecte a destacar són els desenvolupaments que s'han realitzat dins del camp de l'obesitat i els estils de vida saludables, com la plataforma ETIOBE, per al tractament de l'obesitat infantil, o el programa Viure millor, per a persones amb problemes d'hipertensió i sobrepés.
Actualment el grup és partícip en l'acció CIBER en l'àrea de Biomedicina i Ciències de la Salut (www.ciberobn.es), liderant un dels grups d'investigació de Ciber-OBN. Labpsitec València ha participat en més de 50 projectes d'investigació finançats per fons regionals, nacionals i europeus. Hem sigut els IP de la Xarxa d'Excel·lència PROMOSAM (PSI2014-56303-REDT) finançada pel MINECO, que acaba de concloure, i estem duent a terme diversos projectes finançats tant per la Comunitat Valenciana, el pla nacional I-D-I i la Comissió Europea, així com altres projectes finançats per entitats privades. Els resultats de totes aquestes investigacions han sigut presentats en congressos (nacionals i internacionals) i han donat lloc a més de 200 articles publicats en revistes amb índex d'impacte. També s'han publicat llibres i capítols de llibres.
En general, i de manera resumida, l'interés principal de Labpsitec València sempre s'ha situat en l'àmbit de la Salut Mental, intentat aprofundir en la descripció i compressió dels trastorns mentals, i en l'elaboració de tractaments eficaços.
El Grup d'Investigació en Polítiques de Benestar Social, pertanyent a la Universitat de València (Espanya) de referència internacional, és un grup especialitzat en investigació, innovació i tecnologia social, assessorament tècnic i formació en l'àmbit de les polítiques socials. Desenvolupem investigació bàsica i aplicada amb un enfocament interdisciplinari i holístic sobre sostenibilitat econòmica, social, política i tècnica dels sistemes de benestar, assessorant l'Administració i a les empreses en el disseny, planificació i implementació de recursos i polítiques de benestar social i sostenibilitat.
El grup està compost per un equip interdisciplinari dirigit per Jorge Garcés Ferrer, catedràtic Príncep d'Astúries en la Universitat de Georgetown a Washington DC (els EUA) i 20 investigadors de diferents disciplines de la Universitat de València. Al seu torn, el grup col·labora amb entitats i universitats de la Unió Europea, dels Estats Units, Sud-amèrica i Àfrica.
Visió: millorar el benestar, la sostenibilitat i la qualitat de vida de la societat.
Missió: aconseguir una major eficàcia i eficiència de les polítiques públiques, entitats privades i tercer sector, mitjançant propostes innovadores, integrals i interinstitucionals a través d'un equip amb un enfocament interdisciplinari i multicèntric.
Repte per a 2030: innovar les polítiques públiques a través de les tecnologies de la informació i la comunicació, Tics.
El Grup d'Investigació ofereix el millor servei en l'àrea de les Polítiques públiques i per a això es val d'un equip interdisciplinari, connectat internacionalment i amb un gran coneixement de cada àrea de treball. No sols la seua font de coneixement i capacitat sinó també la seua cohesió, dinamisme i forma de treball, permeten al Grup continuar creixent cap a l'excel·lència. L'equip imparteix docència en titulacions de grau de la Universitat de València, màsters oficials de la Universitat de València, màsters i cursos de post-grau propis, així com en altres cursos de formació.
L'objectiu dels nostres projectes és investigar els principis mecànics de la inserció, plegat i assemblatge de la proteïna de membrana en membranes lipídiques, i investigar els factors que determinen l'estabilitat de la proteïna de membrana. El nostre interés se centra en les interacciones proteïna-proteïna, rellevants per al manteniment de l'estructura i funció terciària i quaternària dels complexos integrals de proteïnes de membrana. Més específicament, investiguem el paper dels dominis d'expansió de la membrana, és a dir, dels segments transmembrana. L'estudi es duu a terme a través d'una investigació exhaustiva de la glucoforina A com a model de proteïna de membrana dimèrica, i a partir del coneixement d'aquest sistema tractem d'entendre l'estructura i funció de la proteïna SP-C del surfactant pulmonar, una proteïna de membrana extremadament hidrofòbica.
D'altra banda, estem interessats en el transport cel·lular dels fitovirus. Aquest procés de transport està mediat per proteïnes especialitzades de moviment viral, que en els mateixos casos són proteïnes de membrana, que condueixen el genoma viral a la membrana cel·lular amb la finalitat de ser transportat a les cèl·lules hostes pròximes no infectades, a través del canal de plasma. Actualment estem investigant els mecanismes d'orientació i inserció d'aquestes proteïnes de membrana virals en les membranes biològiques.
El grup ARTEC centra les seues tasques investigadores en el camp dels gràfics per computador. Dins d'aquesta àrea es dedica als gràfics 3D interactius, la realitat virtual, realitat augmentada i simulació civil. A més, treballa en àrees afins com són la computació ubiqua o els ambients intel·ligents. El grup realitza tasques tant de recerca bàsica com aplicada. En aquest sentit ha aplicat els sistemes de simulació a la formació i experimentació en factors humans, destacant especialment en els sistemes de simulació de conducció de vehicles. Aquesta línia de treball ha donat lloc a desenvolupament de sistemes hardware per a suports de projecció immersiva 3D així com a sistemes de generació de claus gravitar-inercials amb desenvolupament d'actuadors mecànics.
Cotino (director) ha sigut l'IP de Tres projectes consecutius nacionals sobre aquests temes, un centrat en l'e-govern (2005-2008), un altre llibertat i participació en la web social (2010-2012) i l'actual sobre Govern Obert (2013-2015) matèria sobre la qual es pretén la continuïtat. Pendent de resolució de nou projecte I+D+I, del Ministeri d'Economia i Competitivitat, "L'avanç del Govern Obert. Règim jurídic constitucional de la implantació de polítiques de transparència, accés a la informació, dades obertes, col·laboració i participació especialment a través de les TIC i del govern electrònic" DER2015-65810-P (pendent de resolució). També Cotino com IP. Els resultats són més que evidents tant en la xarxa com en centenars de publicacions i ponències. A més d'alguns reajustaments, es potencia aquesta ocasió la internacionalització reforçant l'equip estranger. Tots els membres de l'equip han treballat i cooperat activament en els últims anys.
En aquest grup UV s'afigen dos membres que no ho són del projecte del Ministeri, dos investigadors de total referència a Espanya, Fernández Salmerón i Valero Torrijos, de Dret administratiu.
Es continuarà amb el tractament jurídic dels continguts i les llibertats en internet, responsabilitat de prestadors, discurs de l'odi, límits, censura, etc. D'altra banda, davant el relativament eteri del concepte de govern obert i el predomini d'altres disciplines, es considera necessari el tractament jurídic constitucional per a decantar, sedimentar i destil·lar jurídicament tots aquests canvis i avanços que s'acaben de donar en els últims anys respecte dels continguts del concepte del Govern Obert (transparència, participació, col·laboració, dades obertes, etc.) i la seua projecció en l'ordenament jurídic així com els drets fonamentals implicats. Es pretén la continuïtat perquè que ens situem davant el moment de desenvolupament crucial del Govern obert. Estem en plena culminació d'un procés de fundamentalització del dret a la transparència i accés a la informació pública. Aquest procés ni molt menys ha sigut acabat ni pel TEDH, ni el TJUE ni, especialment pel nostre Tribunal Constitucional i Tribunal Suprem. Serà especialment important analitzar la interpretació per autoritats de protecció de dades, autoritats de transparència, defensories amb competència en la matèria i, per descomptat, els tribunals ordinaris i constitucional.
S'ambiciona fer una anàlisi i seguiment tant de l'aplicació de la llei de transparència com a noves lleis administratives i reforma de la llei de reutilització, decret de desenvolupament de la llei de transparència, 2015, així com de l'ona de lleis autonòmiques del període 2013-2015 de l'àmbit autonòmic-local.
Més enllà de la mera anàlisi normativa, es tracta de tindre en compte la implantació pràctica i les polítiques de Govern obert, especialment a Espanya en els diferents nivells municipal, autonòmic i estatal. Es tracta d'una qüestió en plena "ebullició" en 2015-16 a Espanya. No obstant això, donada la transnacionalitat del fenomen, es farà un seguiment també en perspectiva comparada i supranacional europea i iberoamericana.
No sols es pretén analitzar el desenvolupament jurídic constitucional del govern obert, sinó, en la mesura que siga possible, influir en el mateix en els diferents operadors jurídics.
Es compta amb sòlida experiència en la difusió de continguts jurídics d'alta qualitat en formats clàssics (més de nou obres col·lectives i deu congressos), en part a través de www.derechotics.com o el Cyberlaw clinic i de perfils de Twitter de gran visibilitat d'alguns dels membres. A més de generar i difondre coneixement acadèmic, es realitzarà un observatori de la e-administració 2.0, anàlisi de webs de referència espanyola i internacional; un document de recomanacions jurídic pràctiques i cauteles.
L'equip treballa en quatre línies d'investigació principals, relacionades i alhora complementàries: - Tècniques de Reconeixement de Patrons i Visió per Computador, i les seues aplicacions a diversos problemes, principalment en la cerca d'imatges basada en el contingut, l'aprenentatge de distàncies i la detecció d'emocions a partir se seqüencies de vídeo. - Processament de diferents tipus de senyals, especialment les d'àudio i vídeo. Els treballs del grup en aquesta línia inclouen la captura, anàlisi i síntesi de senyals acústics, així com l'anàlisi de senyals de vídeo, enllaçant amb la línia de Visió per Computador. - Disseny de Sistemes de Tutorització Intel·ligent (STI), dotant-los de capacitat afectiva. Part dels resultats obtinguts a partir de la primera i segona línies de treball, s'utilitzen per a detectar emocions a partir de vídeos capturats mitjançant maquinari de baix cost, usant tècniques pròpies del camp del Processament del Senyal i la Visió per Computador. - Sistemes de computació d'altes prestacions i disponibilitat, que proporcionen una eina fonamental en tots els camps anteriorment esmentats (reconeixement de patrons, sistemes intel·ligents i processament de senyal), proporcionant la potència necessària en temps real quan aquesta és un requisit en les àrees d'aplicació; o quan existeixen requisits d'alta disponibilitat dels sistemes. En aquest sentit, les últimes tendències se centren en els sistemes distribuïts, el maneig de grans quantitats d'informació (Big Data) i l'anomenada computació en el "núvol", sent aquests aspectes fonamentals d'investigació en el context de la investigació del grup.
Els canvis deguts a la globalització, la revolució tecnològica i la digitalització, estan impulsant que les organitzacions desenvolupen noves formes de treball col·laboratiu a través d'equips i comunitats virtuals. Aquestes eines col·laboratives constitueixen estratègies empresarials rellevants ja que permeten una millora de l'aprenentatge i la gestió del coneixement i, per tant, contribueixen a aconseguir que les organitzacions siguen més innovadores, més visibles i més competitives.
Les característiques del treball col·laboratiu han canviat recentment ja que els usuaris d'equips o comunitats virtuals que es troben dispersos geogràficament tenen la possibilitat de combinar diferents aplicacions tecnològiques per a respondre a les demandes del projecte o tasca que estiguen realitzant (p.e. wiki, fòrum, xarxa social/corporativa, etc.). En aquest sentit, es produeixen importants canvis en la naturalesa de les relacions entre els usuaris, en els processos relatius a la resolució de la tasca i el seu acompliment (p.e. identificació, sentit de comunitat, confiança, lideratge, conflicte, productivitat, qualitat del coneixement…) que requereixen ser atesos.
El nostre grup d'investigació té la finalitat de generar "coneixement davantera" sobre els efectes que les tecnologies col·laboratives tenen sobre el benestar individual i col·lectiu des d'una perspectiva bàsica que després és transferida al context aplicat de les empreses. Així, s'analitzen el funcionament d'equips i comunitats virtuals que treballen en entorns dinàmics i amb tasques complexes amb un doble objectiu: a) desenvolupar estratègies d'entrenament i millora de la seua eficàcia; i b) oferir pautes per a un disseny eficient d'aquestes eines col·laboratives.
Els equips virtuals (EVs). Durant l'última dècada, l'estudi dels EVs s'ha consolidat com una extensa àrea d'investigació amb importants resultats i s'han desenvolupat models heurístics de rellevància a l'hora d'explicar els aspectes clau del funcionament reeixit d'aquests grups. La investigació desenvolupada en els últims anys per diferents equips d'investigació, entre els quals es troba el nostre, ha focalitzat l'atenció en l'estudi diferencial d'aquests equips respecte als que es comuniquen de manera convencional, és a dir "cara a cara". No obstant això, hui se sap que aquests equips virtuals tenen la seua pròpia idiosincràsia i per això, des d'una perspectiva psicosocial i positiva s'advoca per analitzar els aspectes que influeixen en el seu benestar i rendiment. La manera concreta en què l'equip virtual s'estructure (emergència de subgrups segons els processos de categorització social) així com disposar de competències emocionals per a optimitzar els seus recursos (formació en gestió d'emocions) es conformen com a àrees d'interés a l'hora de desenvolupar la nostra investigació.
A més, la cooperació d'equips en les organitzacions actuals s'estén a l'intercanvi de coneixement en comunitats virtuals (CVs), grups d'interés en xarxes socials professionals o en xarxes internes d'empreses, la qual cosa amplia la nostra investigació cap a l'anàlisi del procés per a compartir coneixement en comunitats virtuals. En aquest context d'investigació té especial interés el disseny eficient de comunitats virtuals de pràctica amb la intenció de millorar la seua sostenibilitat. Aquestes poden definir-se com a grups creats per l'organització, amb visibilitat dels seus membres, amb propòsits comuns i orientats a compartir coneixement en plataformes web. En aquest sentit, el nostre grup d'investigació pretén indagar en els factors que afavoreixen el seu ús eficaç i apropiat per a la innovació social i la gestió del coneixement.
