Estudi de l'evolució de genomes complets i dels gens presents en aquests, amb èmfasi especial en bacteris i virus.
Aïllament i caracterització de vesícules extracelul·lars (EVs) en diversos helmints paràsits. Identificació de les molècules presents en les EVs. Anàlisi de la utilitat de les EVs en el control de helmintiasi i altres malalties (diagnòstic, vacunació i tractament).
Treball en Xarxa sobre la càrrega de malaltia.
Immortalització de monòcits i hepatòcits provinents de pacients amb DAAT sever (ZZ). Cultius cel·lulars derivat de l'epiteli nasal ciliat mitjançant tècnica Aire-Liquide (ALI).
Anàlisi epidemiològica (cicle biològic, transmissió, dinàmica poblacional) i ecològic (influència de factors biòtics i abiòtics) de paràsits humans i animals (especialment rosegadors). Anàlisi del comportament i de la resposta dels paràsits després de desastres naturals.
Bases genètiques i moleculars de les alteracions neurocognitives en els pacients amb TMG, amb la finalitat de desenvolupar bio-marcadors, instruments d'avaluació diagnòstica i intervencions terapèutiques que ajuden a millorar el pronòstic funcional, l'autonomia i la qualitat de vida d'aquestes persones.
Diagnòstic i estudi epidemiològic d'artròpodes ectoparàsits humans (mosquits, miasi, polls, xinxes de llit, etc.). Control de plagues i vectors a nivell individual. Anàlisi de malalties parasitàries transmeses per vectors i influència del canvi climàtic sobre aquestes.
El nostre principal objectiu consisteix a identificar gens associats a la longevitat, trobar maneres de regular-los a l'alça mitjançant intervencions fisiològiques, nutricionals i farmacològiques, i determinar de quina manera es pot promoure un envelliment sa.
Aquesta línia d'investigació se centra en l'estudi de l'epidemiologia de rotavirus i norovirus mitjançant l'aplicació de tècniques moleculars (RT-PCR, qPCR, seqüenciació de cDNA, etc.) i en la detecció de noves variants de genotips vírics.
Utilització de la informació genètica i genòmica de microorganismes patògens (bacteris i virus) per a estudiar la seua disseminació en poblacions humanes i en les seues reservoris naturals, complementant les tasques de vigilància i control epidemiològic.
Estudi mitjançant tècniques de Citometria de Flux de la biologia REDOX en pacients amb Dèficit d'Alfa-1 Antitripsina i amb Síndrome de Discinèsia Ciliar Primària.
L'objectiu de la present línia d'investigació és l'estudi de les interaccions que ocorren entre els virus entèrics i l'hoste, sense excloure les interaccions que ocorren entre els virus entèrics i la microbiota intestinal ni la interacció entre la microbiota intestinal i l'hoste.
Estudi de les interaccions moleculars entre helmints paràsits i els seus hostes. A partir de les molècules identificades es generen eines (proteïnes i pèptids recombinants al costat d'anticossos policlonals) destinades al control d'aquestes parasitosi.
Utilitzem els virus com a organismes model en el laboratori per a estudiar processos evolutius de manera experimental.
Originàriament, el nostre objectiu consistia a esbrinar si els radicals lliures de l'exercici físic podien provocar danys musculars i evitar aquesta conseqüència mitjançant intervencions preventives com l'entrenament i l'alimentació.
Determinar els mecanismes intercel·lulars de la toxicitat del beta amiloide, la seua interacció amb el metabolisme mitocondrial i els seus efectes en la senyalització cel·lular. Pensem que existeix una relació entre les toxicitats de l'Alzheimer i la proteïna Tau, i que els radicals lliures exerceixen un paper de senyalització significatiu en el procés.
Les principals línies d’investigació són: i) Evolució de la simbiosi, ii) Biologia sintètica, iii) Estudi genètic dels pugons.
Les ERR són molt complexes i estan associades amb alteracions en múltiples rutes metabòliques. Un aspecte important per al diagnòstic, pronòstic i tractament de les ERR és identificar els canvis aberrants que es produïsquen en aquestes rutes metabòliques i elucidar la seua relació amb la malaltia. En aquest sentit utilitzarem assajos d'alt rendiment (high-throughput) com els bioxips i la seqüenciació massiva per a l'anàlisi de mostres biològiques de pacients amb Dèficit d'alfa-1 antitripsina i amb Síndrome de Discinèsia Ciliar Primària amb la finalitat d'identificar les possibles rutes metabòliques implicades en el desenvolupament d'aquestes malalties, amb l'objectiu d'identificar nous biomarcadores diagnòstics, pronòstics (incloent la resposta al tractament) i identificar noves dianes terapèutiques.
Comprendre les associacions inesperades entre malalties aparentment diferents, com el càncer i determinades malalties del sistema nerviós central.
Mitjançant l'ús de diverses aproximacions experimentals, pretenem identificar i caracteritzar mecanismes en la generació de la diversitat dels virus d'RNA així com obtindre estimes quantitatives de les taxes de mutació en aquests.
Estudi epidemiològic de paràsits humans (protozous i helmints) transmesos pels aliments. Estudi de la influència de factors intrínsecs i extrínsecs sobre la parasitació. Diagnòstic i identificació morfològica i molecular de les espècies paràsites. Estudi de l'Anisakiosi.
S'analitza la relació paràsits-intoleràncies alimentàries i la prevalença, vies de transmissió i factors de risc de patir parasitosi intestinals, la correlació de les parasitosi amb la recepció o no de lactància materna, així com la relació paràsits-desenvolupament infantil.
Aquesta línia d'investigació es planteja com a objectiu l'estudi dels mecanismes patogènics i la resposta immunitària de les infeccions pels dos principals virus entèrics (rotavirus i norovirus).
Prevenció dels signes de fragilitat en poblacions de risc. Atesa la valoració de les funcions humanes; valoració funcional i neurocognitiva, i incorporant estudis de medicina nutricional sobre l'Omega 3.
Creació de Sistemes d'Informació geogràfica amb l'ús d'imatges de satèl·lits i mapes temàtics (clima, sòl, paràmetres parasitològics, etc.) per a modelitzar l'epidemiologia i la transmissió de paràsits humans i animals, i la influència del canvi climàtic sobre aquests.
Estudi epidemiològic de la taeniasi/cisticercosi, amb especial referència al tercer i nou tènid humà, Taenia asiatica. Estudis ultraestructurals de formes infectives. Anàlisi de la secretòmica de les formes infectives de cisticercosi (ous) de les 3 espècies de Taenias humanes.
Edició gènica i reparació mitjançant el sistema CRISPR/Cas9 i tècniques de teràpia gènica no viral de la mutació Z del gen SERPINA 1 que codifica per al gen de l'alfa-1 antitripsina en monòcits i hepatòcits de pacients amb dèficit d'alfa-1 antitripsina.
