Logo de la Universitat de València Logo Oferta Científic Tecnològica Logo del portal

Grup d'Investigació en Aplicacions dels Llevats en Biocatàlisis i altres Processos Biotecnológics - ALBAPB

El nostre grup d'investigació està format per dos investigadors de plantilla de la Universitat de València. Marcel·lí de l'Olmo Muñoz és Catedràtic d'Universitat i desenvolupa la seua activitat acadèmica i investigadora en el Departament de Bioquímica i Biologia Molecular. Ha obtingut 4 trams d'avaluació de l'activitat investigadora fins a l'actualitat. La seua investigació ha estat vinculada fonamentalment al llevat S. cerevisiae, cobrint aspectes com a estructura de DNA i de cromatina, regulació de la expressió gènica, poliadenilació i terminació de la transcripció, així com aplicacions d'aquest microorganisme en processos biotecnològics com a producció de vi i bioetanol o la biocatàlisi. Ha realitzat estades en el Institut für Zellbiologie (ETH-Hönggerberg, Zurich) i en la Tufts University (Boston). 

Cecilia Andreu Masiá és Professora Titular d'Universitat del Departament de Química Orgànica de la UVEG. Va realitzar la seua estada postdoctoral en el Department of Chemistry del Massachusetts Institute of Technology. La seua activitat investigadora s'ha desenvolupat en diversos camps: síntesi asimètrica amb enzims en dissolvents orgànics, química supramolecular, estudis de mecanismes de reacció, química biològica (síntesi de pèptids i les seues aplicacions com a agents terapèutics i en processos de organocatàlisi, així com en l'ús de llevats com biocatalitzadors en síntesis estereosselectives). Ha obtingut quatre trams d'avaluació de l'activitat investigadora. 

Durant els últims anys la investigació de tots dos investigadors ha anat confluint progressivament, de manera que en l'actualitat formen un grup d'investigació independent l'objectiu principal de la qual és el desenvolupament d'aplicacions biotecnològiques dels llevats en diferents camps. Concretament s'ha treballat conjuntament en projectes de diversa naturalesa: caracterització de pèptids amb activitat antimicrobiana; utilització de llevats per a la generació de sintons quirals precursors de compostos d'interés farmacèutic i industrial i desenvolupament i millora de la metodologia "Yeast Surface Display" per a l'exposició de determinats pèptids i proteïnes en la superfície cel·lular i anàlisi de la rellevància biotecnològica d'aquesta tècnica. Tot aquest treball s'ha materialitzat en 12 publicacions en revistes internacionals principalment del 1r quartil des de l'any 2010. En l'actualitat el grup d'investigació contínua aprofundint en aquestes línies de treball.

Grup d'Investigació en Biodiversitat i Evolució de Cnidaris - BEC

L'activitat investigadora se centra en estudis de biodiversitat, ecologia i evolució de Hidrozous (Classe Hydrozoa, Phylum Cnidaria). Es treballa, principalment, amb la fauna de Hidrozous bentònics antàrtics. Es tracta d'un dels grups zoològics més diversificats i característics de l'ecosistema antàrtic i presenta una sèrie d'importants peculiaritats crucials per a comprendre el seu origen i evolució, com la relativa baixa diversitat a nivell genèric, l'elevat grau d'endemisme a nivell específic (quasi un 80%), centrat en uns pocs gèneres, i una diversitat específica concentrada igualment en uns pocs grups. 

El treball realitzat fins ara ha permés incrementar notablement el coneixement sobre la biodiversitat del grup a l'Antàrtida, aportant així mateix important informació sobre la biologia, ecologia i biogeografia de les espècies trobades. Arran d'aquests estudis, i solament considerant la biodiversitat del grup, s'ha contribuït, mitjançant la descripció de més de 50 espècies noves per a la ciència, a incrementar en quasi un 37% l'inventari d'espècies conegudes. Els resultats que s'obtenen s'empren en la realització d'estudis filogenètics que permeten incrementar el coneixement sobre l'origen i evolució d'aquest interessant grup zoològic.
 
A part de les investigacions sobre Hidrozous antàrtics, es realitzen també estudis sobre aquest grup en altres àrees geogràfiques, com per exemple el Mediterrani o el Pacífic. A més, es duen a terme revisions de les espècies de diversos gèneres amb l'objectiu de millorar el coneixement científic d'aquesta classe de cnidaris.

Grup d'Investigació en Biologia i Conservació de l'Espermatozoide - BIOTSPERM

Miguel A. Silvestre Camps ha participat i ha desenvolupat com a investigador responsable diferents línies d'investigació en l'àmbit de la biotecnologia de la reproducció tant en els seus aspectes més bàsics (activació oocitària o morfometria espermàtica) com a tecnològics (Inseminació artificial, criopreservació) i tant en la femella (maduració oocitària) com en el mascle (conservació dels espermatozoides). Prova d'això és la seua participació en 42 publicacions JCR (la majoria dels quals se situen en el primer quartil de la seua categoria), de les quals en 25 (60%) és primer o últim autor. Fins hui ha dirigit 5 tesis doctorals, de les quals 3 han sigut en els últims 10 anys.

L'IP1 ha dirigit un total de 7 Treballs Final de Màster i 19 Treballs de Fi de Grau. Fins hui ha participat amb EDP en 6 projectes d'investigació (5 nacionals i 1 autonòmic) participant en 3 d'ells com a Investigador Principal. Carles Soler i Vázquez ha treballat en diverses línies d'investigació relacionades amb la reproducció animal i humana, en estret contacte amb altres grups d'investigació de diversos països. Durant els més de 35 anys d'activitat científica, CS ha iniciat noves línies d'investigació, alguna de les quals que es troben en ple desenvolupament. Entre elles destaquen les referents al desenvolupament de sistemes informatitzats d'anàlisi espermàtica (CASA), diversos dels quals s'exploten comercialment. Carles Soler, al costat del seu grup de treball, ha sigut pioner en el disseny i millora dels sistemes CASA a escala mundial, passant de la conceptualització a la comercialització d'un producte acabat, funcional i en contínua evolució.

Tot això en estreta i contínua col·laboració amb la indústria. Com a resultat d'aquests, compta amb 1 patent en explotació i la producció científica ha sigut elevada, destacant el número i la qualitat dels treballs publicats: 105 articles en revistes SCI (la majoria dels quals se situen en el primer quartil de la seua categoria), a més de nombroses comunicacions en congressos nacionals i internacionals, articles en revistes nacionals, etc.

Grup d'Investigació en Biotecnologia de la Coordinació entre Desenvolupament i Adaptació a Condicions Ambientals en Plantes - PADELLA

El grup d'investigació té una àmplia experiència en l'estudi dels mecanismes moleculars que regulen l'adaptació a les condicions ambientals canviants de microalgues liquèniques i plantes vasculars i la seua aplicació biotecnològica. Aquest tipus d'estudis s'ha desenvolupat en diferents línies d'investigació:

a) Anàlisi transcriptòmic i metabolòmic de la resposta de microalgues liquèniques a condicions extremes com a salinitat, desecación i radiació.

b) Biotecnologia de microalgues liquèniques: transformació i obtenció de productes naturals.

c) Caracterització del metabolisme de poliamines en la resposta a estrés de Arabidopsis thaliana. Mitjançant manipulació transgènica s'ha actuat sobre la ruta de biosíntesi de les poliamines (PAs), resultant en l'obtenció de diferents línies de plantes amb nivells alterats de putrescina, espermidina i/o espermina, que han sigut caracteritzades a diferents nivells, incloent estudis metabolòmics i transcriptòmics. La majoria de línies generades, plantes amb nivells elevats d'una o més PAs, presenten resistència a diferents estressos ambientals i biòtics.
 
d) Regulació de programes transcripcionals per proteïnes DELLA i prefoldines. Aquestes proteïnes actuen com a reguladors transcripcionals l'acumulació dels quals depén de les condicions ambientals i que modulen l'execució de múltiples programes de desenvolupament i de respostes a estrés mitjançant la modificació de l'activitat de factors de transcripció amb els quals interaccionen físicament. 

Grup d'Investigació en Biotecnologia en Espècies Forestals i Aromàtiques - BIOFORA

Activitat investigadora centrada en la conservació i millora d'espècies forestals i aromàtiques. Comprén dues línies subvencionades per MINECO, UE i GVA (PrometeoII).

  1. Biotecnologia d'espècies forestals. Aplica l'embriogènesi somàtica (ES) com a eina per a incrementar la resiliència d'espècies forestals amb vista a una explotació forestal sostenible. En els últims anys, hem optimitzat protocols de ES en Pinus pinaster (pi marítim) i Quercus ilex (alzina) destacant la selecció de famílies de Pinus pinaster amb elevada capacitat embriogénica; la creació d'un banc de germoplasma amb aquestes línies; l'elaboració de protocols de transformació genètica en pi marítim i pi pinyer; i l'elaboració, per primera vegada, d'un protocol per a establir línies embriogèniques de genotips adults d'alzina. En el projecte actual (AGL2013-47400-C4-4-R) s'aborden dues estratègies per a obtindre genotips tolerants a estrés. Una aprofita la variabilitat natural i utilitza els protocols desenvolupats per a clonar i testar genotips d'alzina amb i sense símptomes de "la seca"; en la segona, es pretén induir memòria epigenètica "priming" aplicant tractaments d'estrés biòtic i abiòtic durant les fase de proliferació-maduració. El projecte també aborda diversos aspectes fisiològics i moleculars del procés embriogènic com a estratègia per a millorar les fases d'inducció i maduració. Col·laborem amb grups nacionals experts en ES en forestals del IMIDRA, el CSIC i Neiker. El grup participa en les iniciatives nacionals i europees que utilitzen pi marítim com a model en coníferes per a estudis de genòmica funcional. En el projecte SustainPine (Plant-KBBE, PLE2009-0016) generem plantes transgèniques amb nivells variables d'expressió (sobreexpresión, o silenciament amb RNAi) de gens implicats en creixement associats al metabolisme del nitrogen i que estan en procés d'avaluació. Participem a més en el projecte europeu ProCoGen (FP7-KBBE-2011-15) generant una línia cel·lular haploide de pi marítim que està sent utilitzada com a font de DNA per a la seqüenciació del seu genoma.
  2. Enginyeria metabòlica de terpens. Estudia els mecanismes que regulen la síntesi i acumulació de terpens en tricomas glandulars d'espígol (Lavandula latifolia). Tots els terpens deriven del precursor C5 IPP (isopentenil bifosfato) i el seu isòmer DMAPP (dimetil alil bifosfato) que en plantes es pot sintetitzar mitjançant dues rutes, la citoplasmàtica (ruta MVA) i la cloroplástica (ruta MEP). Per a estudiar la contribució de totes dues rutes a la producció final d'oli essencial, hem sobreexpressat en espígol gens de Arabidopsis implicats en els primers passos de totes dues rutes. Vam demostrar que l'enzim 1-Deoxi-d-xilulosa-5-fosfat (DXP) sintasa (DXS), catalitza el primer pas de la ruta MEP, juga un paper crucial en la biosíntesi de IPP ja que la seua sobreexpressió incrementa la producció d'oli essencial en fulles. Pel contrari, la sobreexpressió de l'enzim DXP reductoisomerasa (DXR) que catalitza la conversió de DXP en MEP no és un enzim limitant en el procés. La sobreexpressió d'HMG1 (citoplasmàtica) també va augmentar significativament la producció d'olis essencials suggerint una interconnexió entre les dues rutes. Per a estudiar la contribució de la ruta MVA a la biosíntesi de l'oli d'espígol s'han realitzat estudis amb precursors marcats demostrant que encara que la ruta cloroplástica és la més important, en condicions determinades pot haver-hi flux de IPP citoplasmàtic cap al cloroplast. També s'ha modificat el perfil de l'oli essencial, mitjançant la sobreexpresión dels gens linalol i limoneno sintases sense alterar el contingut total d'oli. S'està optimitzant la tècnica d'aïllament de tricomas glandulars per a completar estudis metabòlics.

Des de l'any 2009 col·laborem amb l'empresa SAT Even 46 CV per a produir plantes mare sanejades de varietats de baladre.

Grup d'Investigació en Briòfits: Filogènia i Biogeografia - BRIOFILO

En primer lloc, la línia prioritària del grup són els estudis taxonòmics, sistemàtics i biogeogràfics en briòfits, amb especial atenció a la família Orthotrichaceae. L'àmbit geogràfic dels estudis és, evidentment, mundial. La segona àrea és la conservació dels briòfits, particularment d'aquells europeus, mediterranis i, especialment, espanyols.

Grup d'Investigació en Canvi Climàtic, Riscos Meteorològics i Inputs al Sistema Hidrològic en la Mediterrànea - CLIMAMET

El Grup d'Anàlisi del Canvi Climàtic, Riscos Meteorològics i Inputs al Sistema Hidrològic al Mediterrani (CLIMAMET) desenvolupa dos tipus d'activitats, la d'investigació i la d'assistència cientificotècnica a l'administració pública. 

Dins de l'activitat d'investigació, CLIMAMET treballa en tres línies científiques: 

  • L'anàlisi del canvi climàtic.
  • L'estudi dels riscos meteorològics.
  • L'examen de nous inputs al sistema hidrològic. 

La primera d'elles se centra en l'anàlisi de la variabilitat espaciotemporal de la temperatura de l'aire i la precipitació, així com d'altres elements climàtics, amb èmfasis en el territori valencià i l'àrea Mediterrània. Destaquen pel seu caràcter pioner les investigacions abordades per membres del grup entorn als canvis observats en la temperatura de l'aire a la Comunitat Valenciana mitjançant tècniques de "downscaling" estadístic, o les tendències climàtiques de la precipitació en funció de la seua tipologia. 

El grup té àmplia experiència en el monitoratge de les variables de temperatura i precipitació, mitjançant dades observades a nivell superficial i satel·litaris, i el seu pronòstic a curt i mitjà termini, així com l'anàlisi i pronòstic de fenòmens extrems, amb comparacions creuades entre models estadístics i mesoescalars, i dades observades i de satèl·lit de gran importància en estudis de riscos meteorològics. Per a això s'utilitzen tècniques avançades en la reconstrucció-homogeneïtzació de dades observades, teledetecció, modelització i predicció.

La segona línia d'investigació se centra en l'anàlisi de les causes i processos dinàmics que controlen les situacions de riscos meteorològics en la conca occidental del Mediterrani, amb l'objectiu d'ajudar en la millora de la predicció de tres d'ells: les precipitacions torrencials, les temperatures extremes i els incendis forestals. El grup compta amb eines (cartografies de canvi, índexs d'impacte i pronòstics) per a millorar la gestió dels efectes del canvi climàtic en la IMB i dels sistemes d'alerta d'esdeveniments extrems, per a l'activació de protocols d'intervenció social i ambiental.

I la tercera línia científica tracta d'analitzar nous inputs al sistema hidrològic, en concret l'aportació de l'aigua de boira i els potencials usos mediambientals. 

Aquestes línies d'investigació troben suport en la infraestructura científica que disposa CLIMAMET, concretament en la presència d'una sèrie de sensors meteorològics recolzada, en part, en la Xarxa de torres meteorològiques de la Fundació Centre d'Estudis Ambientals del Mediterrani (CEAM), i en les eines de gestió de dades espacials disponibles en el Laboratori de Sistemes d'Informació Geogràfica (SIG) del Departament de Geografia. La generació de les bases de dades meteorològics resulta fonamental per als estudis climàtics, així com per a l'alimentació del model meteorològic RAMS (Regional Atmospheric Modelling System), adaptat a les condicions mediterrànies per investigadors del grup i utilitzat com a suport en el pronòstic dels riscos meteorològics. 

Quant als treballs d'assistència cientificotècnica a l'administració pública, CLIMAMET té una experiència molt àmplia. De fet, abans de la creació del grup CLIMAMET, els seus membres dirigits per María José Estrela (Directora d'aquest Grup), conformaven l'equip d'investigació de la Unitat Mixta Laboratori de Climatologia CEAM_UV, que participaven de manera activa en l'assistència a l'administració pública. D'això cal destacar el disseny i la gestió des de 2006 del Programa "Predicció operativa de nivells de risc per onades de calor a la Comunitat Valenciana" per a la Conselleria de Sanitat, així com, des de l'any 2007, del "Servei de validació de dades de la xarxa de mesurament de la radiació ultraviolada B i optimització dels processos de predicció dels nivells d'UVI a la Comunitat Valenciana" per a la Conselleria de Territori i Habitatge de la Generalitat Valenciana. Posteriorment i ja com a Grup d'Investigació CLIMAMET (GIUV2014-209) ha continuat amb les labors d'assistència a l'administració, concretament a la Conselleria de Medi Ambient, aigua, Urbanisme i Habitatge amb la realització d'un "Estudi per a l'obtenció d'aigua de boira per a la provisió d'abeuradors per a la fauna autòctona en la reserva de caça del Queixal de Corts". Al seu torn, la directora del Grup Dra. Estrela és membre del Comité d'Experts de Canvi climàtic de la Generalitat Valenciana.

CLIMAMET és un grup d'investigació multidisciplinària amb participació d'investigadors procedents de diversos camps com la Geografia Física, la Climatologia, la Física de l'Atmosfera, i la Hidrologia, amb objectius entorn de línies d'investigació comunes. Participen en qualitat de membres de CLIMAMET la Dra. María José Estrela (Directora), el Dr. Javier Miró, el Dr. Alejandro Pérez Cueva i la Dra. Ana Camarasa, tots ells del Departament de Geografia de la UV; el Dr. Vicente Caselles i la Dra. Raquel Niclós del Departament de Física de la Terra i Termodinàmica de la UV. Els investigadors col·laboradors són el Dr. Igor Gómez Professor Ajudant Doctor de la Universitat d'Alacant, el Dr. José Antonio Valiente i el Dr. Francisco Pastor Investigador Sènior de la Fundació CEAM.

Grup d'Investigació en Cicles Biològics de Pugons - ALC

El grup es dedica principalment a la investigació de les bases moleculars que controlen diferents polifenismes presents en els cicles biològics dels pugons. En particular, estudiem quins gens són responsables de la inducció de la fase sexual produïda per dies curts i quins gens són responsables del manteniment de la partenogènesi durant les estacions amb dies llargs. Encara que treballem amb diferents tipus de gens, des de fa uns anys hem centrat la nostra activitat en el possible paper desenvolupat pels gens del rellotge circadiari així com gens i molècules relacionades amb aquest rellotge. 

També estudiem la interacció d'algunes espècies de pugons amb diferents espècies de formigues i els factors responsables que aquesta interacció puga variar. En particular, ens interessa un polifenisme relacionat amb aquesta interacció. De nou, el nostre interés principal és identificar les bases moleculars que controlen aquest polifenisme. En el grup venim manejant tècniques habituals de biologia molecular com a clonació, PCR , PCR quantitativa en temps real (per a quantificar l'expressió gènica sota diferents condicions), seqüenciació clàssica i NGS, etc..

També desenvolupem, entre altres, tècniques d'hibridació in situ i d'immunohistoquímica (ambdues impliquen al seu torn el domini de les tècniques de dissecció dels pugons).
 

Grup d'Investigació en Cromatografia Líquida, Electroforesi Capil·lar i Espectrometria de Masses - CLECEM

Estudis fonamentals i desenvolupament d'aplicacions analítiques en cromatografia líquida en totes les modalitats (convencional, capil·lar i nano), electroforesi i electrocromatografia capil·lar, i espectrometria de masses. Estudis al voltant de cromatografia d'alta temperatura. Desenvolupament de noves fases estacionàries amb i sense nanopartícules per cromatografia, electrocromatografia capil·lar i per a preconcentració en electroforesi capil·lar. Estudis fonamentals acosta del disseny i fabricació de noves fases estacionàries monolítiques. Mètodes d'anàlisi de productes industrials: de neteja, cosmètics, olis vegetals i altres. Mètodes d'anàlisi de residus industrials en el medi ambient aquàtic. Mètodes d'anàlisi de compostos farmacèutics quirals. Mètodes d'anàlisi de mostres biològiques.

Grup d'Investigació en Desenvolupament Sostenible, Governança Mundial i Regional, Ordre Internacional i Europeu Contemporanis - DSGMROIEC

El Grup d'investigació al qual es refereix la present sol·licitud es denomina "Desenvolupament sostenible, governança mundial i regional, ordre i valors internacionals i europeus contemporanis". Es tracta d'un tema sobre el qual el Grup d'investigació sol·licitant està treballant des de fa diversos anys amb el suport de diverses ajudes i projectes d'investigació autonòmics, nacionals i internacionals.

En l'actual fase de desenvolupament de les activitats del Grup d'investigació, el biaix s'amplia des de la perspectiva de la protecció del medi ambient als aspectes més amplis del desenvolupament sostenible, que inclou tres pilars: econòmic, social i ambiental. Es tracta d'una preocupació essencial de les comunitats internacional i europea contemporànies, les bases constitucionals de la qual per als pròxims anys han sigut establides en el document titulat "El futur que volem", adoptat en la Cimera de Riu + 20 sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament, celebrada al juny de 2012, sota els auspicis de les Nacions Unides. Els elements principals de l'activitat del Grup d'investigació, tal com la seua pròpia denominació indica, són quatre.

En primer lloc, els continguts relatius al paradigma del desenvolupament sostenible en la seua dimensió internacional i europea, incloent, entre altres qüestions: la naturalesa jurídica del concepte de desenvolupament sostenible, el contingut de la noció de desenvolupament sostenible en els seus aspectes econòmic, social, cultural i ambiental, les característiques bàsiques del criteri de sostenibilitat, les qüestions vinculades a les disparitats de desenvolupament dels pobles, el concepte de responsabilitats comunes però diferenciades, les nocions de països desenvolupats, països en desenvolupament i països emergents, així com la justícia intergeneracional.

En segon lloc, s'abordarà l'examen del conjunt de qüestions vinculades a la governança global en l'àmbit del desenvolupament sostenible, prestant especial atenció a l'evolució del marc institucional internacional, tant a nivell mundial (institucions del sistema de l'Organització de les Nacions Unides), com en el pla regional (Amèrica Llatina, Àfrica, Àsia, Antàrtida, Àrtic), les propostes i realitzacions en l'àmbit econòmic, social i ambiental amb vista a aconseguir el desenvolupament sostenible. En aquest context, es prestarà especial atenció als desenvolupaments que s'efectuen en l'àmbit de la Unió Europea i del Consell d'Europa.

En tercer lloc, atés que el Grup d'investigació està compost principalment per internacionalistes especialitzats en Dret i en Relacions internacionals, es prestarà especial atenció, entre altres qüestions, a la incidència del concepte del desenvolupament sostenible en els diversos sectors del Dret internacional (Dret internacional econòmic, Dret internacional dels drets humans, Dret internacional ambiental, Dret internacional laboral), els desenvolupaments conceptuals i normatius en l'àmbit internacional i europeu, prestant una atenció especial als nous instruments jurídics que s'han adoptat recentment i als quals ho faran en els pròxims anys. Els resultats de la investigació es plasmaran en publicacions científiques, ja es tracte d'articles inclosos en revistes nacionals o internacionals indexades, ja es tracte de monografies publicades per editorials d'excel·lència.

En quart i últim lloc, analitzarem els valors que tant la comunitat internacional, d'una banda, i la Unió Europea, per una altra, estan considerant com a necessaris per a regir les seues relacions i, per tant, dignes de protecció jurídica, tant en els àmbits internacional, europeu i nacional.

Continuant amb la tradició del Grup d'investigació, les nostres activitats també inclouran: la participació en diverses activitats investigadores a escala transnacional, l'organització d'i la participació en congressos científics d'àmbit internacional, europeu i nacional, la participació en les Reunions de les Parts en els Convenis internacionals per a la protecció del medi ambient, la contribució a l'elaboració d'instruments jurídics en la condició d'experts internacionals, la pertinença a diverses instàncies vinculades a l'aplicació efectiva de les normes internacionals i europees en la matèria, etc.

Grup d'Investigació en Diversitat Microbiana i Taxogenómica de Procariotes - TAXGEN-PRO

Estudis de diversitat procariòtica de mitjans aquàtics (especialment marins) i de taxonomia bacteriana.

  • Caracterització polifàsica de bacteris i arqueges, especialment marines, amb finalitats taxonòmics, descripció formal i conservació de nous tàxons bacterians i generació de bases de dades d'utilitat en la seua identificació.
  • Caracterització fenotípica i funcional: caràcters culturals, estructurals, fisiològics, bioquímics i nutricionals, determinació de caràcters quimiotaxonòmics (àcids grassos, lípids polars, quinonas, proteïnes majoritàries mitjançant MALDI-TOF, G+C).
  • Genòmica comparada aplicada a la taxonomia procariòtica: obtenció de dades (noves seqüències, ampliació i/o tancat) de ceps tipus i nous aïllaments, Anàlisi comparativa i estudis filogenètics basats en gens conservats (gen 16S rRNA, diversos gens essencials), filogenòmica basada en genomes complets. Determinació de valors d'hibridació DNA-DNA in silico i índexs ANI (Average Nucleotide Identity) i AAI (Average Aminoacid Identity) a partir de seqüències genòmiques.
  • Aspectes formals: Nomenclatura en Taxonomia de procariotes. 

Grups taxonòmics: preferentment famílies, gèneres i espècies dels talls Pseudomonadota (especialment famílies Vibrionaceae, Halomonadaceae i Rhodobacteraceae) i Bacteroidota (ordre Flavobacteriales), entre altres tàxons.

Grup d'Investigació en Ecofisiologia i Toxicología Ambiental en Peixos i Animals Invertebrats - ECOFITOXFIN

Des dels anys 80 del segle passat la qualitat ambiental ha anat guanyant interés en l'àmbit científic sent un repte desenvolupar eines per a conéixer i avaluar les implicacions dels efectes negatius de l'acció antròpica sobre la biosfera, alhora que s'assegura un desenvolupament sostenible.

L'activitat investigadora del grup se centra des de llavors en l'estudi dels mecanismes i les respostes desencadenats per agents físics i químics en els animals, amb l'objectiu de la seua aplicació en diversos contextos: en el desenvolupament de nous pesticides, en l'avaluació de les respostes dels animals davant el calfament global, en l'avaluació de la toxicitat dels contaminants ambientals, en la caracterització ecofisiológica d'espècies plaga i invasores així com en el desenvolupament i optimització de biomarcadors indicatius de la salut i benestar animal.

El grup utilitza metodologies especialitzades en la realització de bioassajos amb substàncies d'interés agroquímic (pesticides) i mediambiental en diferents espècies d'insectes així com en animals dulciaqüícoles i marins (peixos, crustacis i mol·luscos). Els agents i problemes ambientals que investiga el grup inclouen pesticides, metalls, productes farmacèutics, nanopartícules, nano i microplàstics, augment de temperatura en relació amb el calfament global, així com espècies animals invasores. Per a això es duen a terme estudis en què s'empren variades metodologies que inclouen exposicions dels animals a tòxics mitjançant via ectòpica, alimentosa, aèria, o al mig aquàtic, tot això en condicions controlades.

També es desenvolupen estudis en el medi natural. S'emporten a acabe estudis de toxicocinètica, així com d'avaluació de paràmetres fisiològics (reproducció, nivell de reserves energètiques, osmolalitat, metabòlits plasmàtics), bioquímicos (mal oxidatiu, defenses antioxidants, nivell de metal·lotioneïna, activitats d'enzims de biotrasformació) o mitjançant la utilització de tecnologies òmiques. El grup col·labora amb grups d'investigació espanyols i estrangers en la realització de treballs conjunts, també participa activament en congressos internacionals mitjançant la seua assistència i la seua organització.

Grup d'Investigació en Ecologia de Vertebrats Terrestres - ECOTERAM

La Unitat d'investigació s'integra en el ICBiBE procedent del Departament de Microbiologia i Ecologia de la Universitat de València. A aquesta unitat d'investigació estan inscrits per ordre d'antiguitat, José A. Gil-Delgado (1974), Emilio Barba (1995) i Juan S. Monrós (2004), encara que aquest últim va ser becari de FPU entre 1993 i 1996, i Professor Associat entre 1997 i 2002.

Les línies d'investigació assenyalades més a baix van tindre el seu començament en 1975 quan es van començar a controlar els ocells que nidificaven en una superfície de quasi 17 hectàrees en els tarongers saguntins. A més de controlar les espècies nidificants pel mètode emprat, la cerca de nius, acumulem una informació àmplia sobre variats aspectes fonològics relacionats amb els ocells que crien en aquests cultius. Així, hi ha un banc de dades sobre les comunitats d'ocells al llarg del període 1975-2004, i sobre les variacions de les poblacions de les 12-25 espècies que crien cada any en la parcel·la. En conseqüència, es tracten aspectes relacionats amb les comunitats, poblacions, re producció i interacció amb altres espècies, perquè en el banc de dades abunda la informació sobre la incidència de la depredació a partir d'observacions en directe dels successos. Com a referència servisca l'exemple de la informació recol·lectada sobre una de les espècies nidificants, la Merla comuna, en el qual es coneix la història completa de 250-350 nius cada any. Tots els pollastres s'anellen. Puntualment s'han estudiat altres aspectes biològics. Per exemple, la dieta dels pollastres. D'aquesta línia d'investigació parteixen les indicades en el següent apartat. 

Línies d'Investigació

  • Comunitats, poblacions i ecologia de la reproducció dels ocells nidificants en els tarongers.
  • Migració i hivernada d'ocells.
  • Alimentació d'ocells i rèptils.
  • Impactes d'actuacions humanes sobre les poblacions d'ocells.
  • Selecció d'hàbitat en ocells i rèptils.
  • Mamífers dels tarongers.
  • Conservació i gestió de poblacions de vertebrats.
Grup d'Investigació en Ecologia, Etologia i Evolució - e3

El grup de "Ecologia, Etologia i Evolució" reuneix investigadors del Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva i es dedica a la investigació fonamental i aplicada en la interfase entre l'ecologia, el comportament animal i la biologia evolutiva. L'objectiu és contribuir al coneixement científic de fenòmens biològics complexos en els quals exerceix una funció fonamental la relació entre els individus i el seu ambient biòtic i abiòtic.

Són exemples la comunicació animal, l'ecologia sensorial, les característiques i comportaments associats a la reproducció sexual i asexual, els cicles de vida complexos, les dinàmiques poblacionals no lineals, la resposta a la fluctuació i a la incertesa ambiental, la resposta a l'heterogeneïtat espacial, els processos de coevolució entre simbionts i els efectes de factors antropogènics sobre els organismes.

Des del punt de vista metodològic, s'utilitza un enfocament integratiu que combina l'anàlisi teòrica, els experiments de laboratori i els experiments i observacions de camp, així com una gamma àmplia de tècniques conceptuals i instrumentals: modelització, simulació computacional, tècniques moleculars, microscòpiques i audiovisuals, espectrofotometria, bioacústica, demografia, anàlisi filogenètica, determinació de paràmetres físic-químics, taxonomia clàssica i molecular, etc.

L'èmfasi del grup és la investigació bàsica o fonamental, però es para atenció a totes aquelles derivacions d'importància aplicada: bioassajos de toxicitat, aqüicultura, anàlisi de viabilitat de poblacions, efectes del canvi climàtic, etc. En les seues investigacions el grup busca solucionar problemes biològics d'índole general, motivats teòricament, i ho fa utilitzant sistemes i organismes model en els quals els seus membres són experts.

Grup d'Investigació en Educació Lectora, Literària, Lingüística, Cultura i Societat - ELCIS

El grup de recerca Elcis ha realitzat investigacions de formació lectora, literària, mediàtica i lingüística en contextos multiculturals i plurilingües en els diversos nivells educatius tant en L1 com en L2 i llengües estrangeres. S'inicia quan se'ns va concedir el projecte d'investigació "Globalització, exclusió i multiculturalitat en Literatura Infantil i Juvenil" (UV-AE-20060713) el 2006.

Des d'aleshores i fins ara hem treballat en diferents projectes tant de recerca, cooperació com d'innovació. Un factor determinant per a la consolidació i ampliació no sols de línies d'investigació, sinó de membres i col·laboradors fou la concessió del projecte I+D+I "Educación literaria e Interculturalidad" del Ministerio de Ciencia e Innovación (EDU 2008-01782/EDUC), Programa Nacional de Investigación Fundamental en el Marco del VI Plan Nacional de Investigación Científica.

Hem format part d'altres projectes com "Diversidad y (des)igualdad en la literatura infantil y juvenil española contemporánea" (UV-IMV-PRECOMP-13-115502),"Imágenes literarias de la diversidad: ciudadanía e identidad a través de la educación lectora y literaria" (GV 2015-050). O dels projectes d'innovació de centre "Innovación, Investigación y Calidad en la Enseñanza Superior:Proyectos y Propuestas en investigación docente en las Setmanes d'Activitats Complementàries" en diferents edicions o "Trabajo sobre el impacto del uso de las pizarras digitales interactivas en la formación superior de Profesores de Infantil, Primaria y Secundaria". Així com "Estudio comparativo de las materias de DLL en los nuevos grados de Educación Infantil" projecte concedit per la Universidad de Sevilla.Proyectos para la Investigación Docente (038-A6-2010) amb investigadors de les universitats de Sevilla, Jaén, Granada, València, Barcelona, A Coruña; el projecte FACTORES DETERMINANTES EN LOS HÁBITOS LECTORES DE LOS ESTUDIANTES DE EDUCACIÓN SECUNDARIA (PR2017-040) concedit per la Universidad de Cádiz. O el projecte de cooperació "Preparación de agentes de formación del profesorado y equipos instucionales que permitan la innovación y mejora en investigación y formación docente en educación intercultural bilingüe en las zonas andinas y del Caribe" de l'Agencia Española para la Cooperación Internacional (D/030992/10); "Competencias lingüísticas e identidad cultural del alumnado de origen inmigrante-variables de integración en contextos de inmigración" (APE/2015/004).

També hem format part del projecte "COMPETENCIAS MEDIÁTICAS DE LA CIUDADANIA EN MEDIOS DIGITALES EMERGENTES (SMARTPHONES Y TABLETS): PRACTICAS INNOVADORAS Y ESTRATEGIAS EDUCOMUNICATIVAS EN CONTEXTOS MULTIPLES del Ministerio de Economía y Competitividad. Programa Nacional Proyectos I+D+I (EDU2015-64015-C3-1-R) amb 40 investigadors, d'11 universitats espanyoles i 8 països latinoamericans i europeus o del projecte "YOUTUBERS E INSTAGRAMMERS: LA COMPETENCIA MEDIÁTICA EN LOS PROSUMIDORES EMERGENTES" de l' AGENCIA ESTATAL DE INVESTIGACIÓN - Convocatorias 2018 Proyectos de I+D de GENERACIÓN DE CONOCIMIENTO y Proyectos de I+D+i RETOS INVESTIGACIÓN.

Així mateix el grup Elcis hem organitzat tota mena d'encontres científics relacionats amb la nostra recerca: entre altres III Congrés Internacional de Literatura Infantil i Juvenil Catalana (2006); I Congreso Internacional de Educación literaria y Sociedad. La enseñanza de la literatura a los jóvenes (2007); Jornadas interdisciplinares de Estudios de la Mujer (2009); : III Jornadas Innovación Docente en la Educación Superior (2014); I i II International Conference Teaching Literature in English for Young Learners (2012) i (2015); XV Congreso Internacional de la Sociedad Española de Didáctica de la Lengua y la Literatura (2014); Jornadas de Investigación, Innovación y Buenas prácticas en Educación Infantil (2014), (2015), (2016), (2017) i ((2018) o les Jornades d'Educació lectora, literària i lingüística. Recerca i bones pràctiques (2021).En l'actualitat formen part com a grup de la xarxa d'excel·lència del projecte RED DE EXCELENCIA EN EDUCACIÓN MEDIÁTICA del Ministerio de Economía, Programa de Acciones de Dinamización Redes de Excelencia I+D (Acció 2016)(EDU2016-81772-REDT) entitats participants: 10 IP de I+D 10 universitats espanyoles.

Grup d'Investigació en Enginyeria Cristal·lina Orgànica - IngCrisOrg

Estudis estructurals i de propietats de materials moleculars en estat sòlid.

Investigació sobre interaccions no convencionals en cristalls moleculars orgànics i metall-orgànics (interaccions agòstiques, enllaços febles d'hidrogene, enllaços d'halogen, interaccions de pnictogen, calcogen i tetrel, interaccions en heterocíclics aromàtics, interaccions pi).

Estudis sobre la influència de les interaccions febles en la conformació molecular i l'autoassemblatge supramolecular en estat sòlid.

Disseny i descripció de nous patrons estructurals de reconeixement molecular en espècies cristal·lines (sintons supramoleculars, disseny i predicció de comportaments en estat sòlid).

Descripció i disseny d'estructures organometàl·liques com a potencials catalitzadors en l'activació d'enllaços C-H i C-C.

Descripció i disseny d'estructures metall-orgàniques amb potencials propietats magnètiques basades en patrons estructurals que impliquen interaccions febles.

Grup d'Investigació en Evolució Molecular i Organísmica als Vegetals - EMO

Els nostres interessos d'investigació actuals poden ser raonablement coberts pels següents temes:

  • Efectes de la reticulació en la reconstrucció de la filogènia.
  • Filogènia de grups d'angiospermes mitjançant dades morfològiques i moleculars.
  • Biogeografia (i específicament, filogeografía) de grups de plantes a la regió mediterrània.
  • Quina és la relació entre l'alta diversitat (en termes d'entitats morfològica i ecològicament distingibles) i l'extensa hibridació en dos gèneres d'angiospermes com Armeria (i Limonium (Plumbaginaceae))?
  • Existeix algun patró biogeogràfic en una regió pertorbada com el Mediterrani occidental que puguem tractar de descobrir realitzant estudis filogeogràfics en grups d'angiospermes?
  • Evolució molecular en llinatges de plantes asexuals.
  • Evolució molecular i organísmica en illes, amb èmfasis en el contrast entre illes continentals i oceàniques.
  • Detecció d'adulteració d'aliments mitjançant marcadors moleculars.
  • Identificació biològica mitjançant marcadors moleculars i citogenètics.
Grup d'Investigació en Evolució i Salut: Evolució Experimental i Epidemiologia - EVOSALUD

El nostre grup d'investigació es dedica a l'estudi de processos evolutius a múltiples escales i en l'aplicació del coneixement adquirit en la millora de l'estat de salut de les poblacions humanes. Aquesta descripció és, necessàriament, general i ambigua, i es concreta en una sèrie d'activitats investigadores que es detallen a continuació.

  • Epidemiologia i evolució de microorganismes patògens. Aprofitem la capacitat d'indagació que ens permet l'accés a la informació genètica (seqüències de gens i genomes) sobre la història recent i els processos evolutius que actuen i han actuat sobre els microorganismes, normalment bacteris i virus, per al seu seguiment i vigilància, per a traçar l'origen rutes de transmissió, la introducció i expansió de gens i variants de resistència a fàrmacs, etc.
  • Biologia de sistemes evolutiva. Els desenvolupaments recents en tècniques de seqüenciació massiva i en bioinformàtica permeten accedir a la reconstrucció de la història evolutiva dels organismes, dels seus gens i genomes, així com dels components dels diferents sistemes que els integren. L'aplicació d'aquestes metodologies a organismes patògens i als seus hostes ens permet una millor comprensió de la patogènia així com de les alternatives i possibilitats per a combatre'ls.
  • Mutació i evolució viral (VIRMUT). La mutació és la font última de variació genètica i, com a tal, un factor clau que explica la gran variabilitat i la ràpida evolució dels virus d'ARN. En aquest camp, hem estimat la taxa de mutació de virus animals, de plantes i bacteriòfags (tant d'RNA com de DNA). Actualment, estem treballant en l'estima de taxes de mutació in vitro i in vivo de diferents virus humans de gran rellevància biomèdica, com ara HIV-1 o el virus de l'hepatitis C. Mitjançant l'ús de diverses aproximacions experimentals, pretenem detectar mecanismes desconeguts fins hui en la generació de la diversitat dels virus d'RNA.
  • Robustesa i complexitat biològica. La capacitat dels organismes per a tolerar mutacions (robustesa mutacional o genètica) determina la força de la selecció natural i juga un paper important en l'evolució. Mitjançant la tècnica de mutagènesis dirigida, hem caracteritzat la distribució d'efectes mutacionals sobre l'eficàcia biològica de diversos virus d'RNA. Això ens ha permés observar nivells de robustesa notòriament baixos. A més, el nostre grup ha proposat l'existència d'una correlació entre epistasia (interacció entre gens o loci) i complexitat genòmica. La Biologia de Sistemes proporciona actualment eines per a testar aquestes prediccions.
  • Evolució experimental de virus oncolítics. Diversos virus d'RNA mostren cert grau de selectivitat espontània per les cèl·lules canceroses, la qual cosa els converteix en potencials candidats per al desenvolupament d'aplicacions terapèutiques. El virus de la estomatitis vesicular (VSV), habitualment emprat en el nostre laboratori en estudis d'evolució experimental, és un virus d'RNA amb activitat oncolítica natural. L'adaptació de VSV a diferents línies cel·lulars canceroses per evolució experimental, sempre que implique una disminució significativa de la seua eficàcia en cèl·lules primàries, ens permetrà obtindre potencials oncolítics. Els virus candidats seran testats in vivo mitjançant infeccions en ratolí.
Grup d'Investigació en Genètica Evolutiva - GENEVOL

El grup de Genètica Evolutiva es dedica a l'estudi teòric, computacional, comparatiu i experimental de l'evolució biològica dins dels camps de la genètica, genòmica, microbiologia, biologia molecular i biologia de poblacions.

Les principals línies d'investigació:

  • Evolució de la simbiosi. La simbiosi és un factor important en la promoció de les novetats evolutives. El seu estudi requereix una anàlisi conjunta de l'hostatger eucariota i els seus microorganismes íntimament associats, emprant la genòmica i la metagenòmica. A més, s'estudia la simbiosi d'insectes i humans fonamentalment.
  • Biologia sintètica. L'estudi dels genomes d'una varietat de microorganismes pot proporcionar pistes per a la comprensió i síntesi de cèl·lules mínimes amb aplicacions en biomedicina, bioremediació i biotecnologia.
  • Estudi genètic dels pugons: Taxonomia i polifenisme reproductiu. Identificació dels gens i vies que regulen la reproducció dels àfids (partenogènesis vs. sexualitat).
Grup d'Investigació en Homeòstasi de Metalls en Llevats i Plantes - CuFeFIT

El coure i el ferro són micronutrients essencials per a tots els organismes eucariotes perquè participen com a cofactors redox en un gran ventall de processos metabòlics, com la generació d'energia en orgànuls i la biosíntesi de lípids. Estudis fisiològics, bioquímics i genètics han posat de manifest el gran nombre de connexions existents entre les homeòstasis de coure i ferro, que han d'estudiar-se necessàriament de manera simultània. En el nostre grup utilitzem de forma combinada el llevat Saccharomyces cerevisiae i el planta model Arabidopsis thaliana per a explorar els mecanismes conservats de resposta a nivells no òptims de coure i ferro, amb l'objectiu de desenvolupar aplicacions biotecnològiques en agricultura i salut humana.
Una part important del control de la resposta a la falta de metalls es produeix a nivell post-transcripcional, com corroboren els estudis amb proteïnes reguladores de ferro en mamífers. En aquest sentit, estudiem la implicació de les maquinàries de degradació de mRNAs i de traducció en la resposta de les cèl·lules de llevat a alteracions en els nivells de ferro i coure, amb especial interés en la proteïna conservada d'unió a RNA Cth2, que controla el metabolisme cel·lular de ferro. A més, estudiem el paper que exerceixen els homòlegs de Cth2 en Arabidopsis en la resposta a deficiències metàl·liques com a coure, ferro i zinc, així com la contribució de microRNAs regulats per metalls a l'homeòstasi de coure i ferro. L'increment de les temperatures que provoca el canvi climàtic i l'auge de l'agricultura ecològica estan contribuint a un augment dels patògens de tipus fúngic en plantes, que qüestionen la seguretat i qualitat dels aliments. Explorem el paper que exerceixen el ferro i el coure en dues importants estratègies de control de plagues. En primer lloc, el ferro és essencial per a la biosíntesi d'àcids grassos insaturats i ergosterol, que determinen la fluïdesa de les membranes cel·lulars. La ruta de biosíntesi de ergosterol s'utilitza com a diana per a tractaments amb compostos antifúngics. Utilitzem S. cerevisiae per a estudiar les connexions entre els metabolismes de ferro i lípids, amb l'objectiu d'esbrinar com el ferro modula la resistència dels fongs a compostos antifúngics. En segon lloc, l'acumulació excessiva i tòxica de coure en sòls i en la part comestible de les plantes està afectant l'agricultura en general i a l'enologia en particular. Els mostos de raïm presenten elevats nivells de coure que alteren la qualitat i seguretat dels vins. Determinarem la tolerància i capacitat d'extracció de coure d'un nombre important d'espècies i ceps de Saccharomyces d'interés enològic, que puguen contribuir a disminuir l'efecte perjudicial que el coure exerceix sobre els vins. Finalment, l'anèmia per deficiència de ferro és el trastorn nutricional més estés en el món, amb un impacte major sobre dones i xiquets. La fortificació d'aliments i la suplementació amb ferro són estratègies utilitzades per a previndre i tractar la deficiència de ferro en humans i animals. Aprofitarem la diversitat de seqüències genòmiques recentment caracteritzada en espècies de Saccharomyces per a obtindre llevats enriquits en ferro que puguen utilitzar-se com a suplements de ferro o per a l'obtenció de productes forners fortificats.

Grup d'Investigació en Laboratori de Microbiologia Enològica - ENOLAB

Línies de treball:

  • Ecologia i diversitat. Taxonomia. Mètodes moleculars de detecció i identificació. Estudis sobre l'ecologia d'espècies de llevats i bacteris en el vi. Anàlisis taxonòmiques i descripció de noves espècies. Desenvolupament de diverses metodologies per a la detecció, identificació i quantificació d'organismes presents en el vi. Control de qualitat. Control d'implantació de cultius iniciadors. 
  • Metabolisme de sucres àcids i aminoàcids en bacteris làctics. Aquesta línia de treball està encaminada a conéixer les capacitats dels microorganismes per a utilitzar substrats presents en el most o en el vi, a determinar com afecten aquests substrats al creixement dels bacteris, i a conéixer l'efecte de la seua utilització sobre les característiques del vi.
  • Genètica, genòmica i proteòmica de Oenococcus oeni. O. oeni és l'espècie responsable de la fermentació malolàctica en vins, un procés que millora les qualitats dels vins negres de criança. La major part dels cultius iniciadors malolàctics són ceps d'aquesta espècie. L'objectiu d'aquesta línia de treball és desenvolupar eines per a la manipulació genètica d'aquesta espècie: plasmidis per al clonatge, mutants malolàctics i sistemes d'introducció del DNA, etc. Estudis de genòmica comparativa per a establir relacions entre genoma i resistència a factors d'estrés del vi.
  • Fermentació malolàctica. Selecció de ceps d'O. oeni i de Lactobacillus plantarum com a cultius malolàctics. Desenvolupament d'estratègies avançades per a dur a terme la fermentació malolàctica: cèl·lules immobilitzades, desacidificació contínua, cèl·lules no proliferants. Adaptació de ceps a SO2 i pH.
  • Selecció i adaptació de bacteris i llevats per a mitigar els efectes del canvi climàtic. Correcció de desequilibris en la composició de mostos i vins. Acidificació biològica dels vins. Disminució biològica del grau alcohòlic.
  • Sistemes microbians o enzimàtics per a eliminar amines biògenes tòxiques dels aliments. Cerca de ceps de bacteris làctics capaços de degradar amines biògenes en vins. Cerca d'enzims responsables de la degradació d'amines biògenes. Desenvolupament de sistemes cel·lulars i enzimàtics que permeten la seua utilització en vins i altres aliments.
Grup d'Investigació en Limnologia - Limnologia

Aquest grup té un reconegut prestigi pels nombrosos treballs de qualitat que ha dut a terme en ecosistemes aquàtics continentals i pels nous investigadors que s'hi han format. A continuació s'hi mostren alguns temes d'investigació bàsica i aplicada que desenvolupa aquest grup.

Investigacions de Limnologia bàsica:

  1. Riquesa específica i dinàmica de les poblacions i comunitats d'organismes aquàtics: bacteris, fitoplàncton, perífiton, zooplàncton, fito- i zoo-bentos i peixos, i els seus factors de control.
  2. Dinàmica i funcionament dels ecosistemes aquàtics: cicles biogeoquímics, productivitat, processos microbians.
  3. Estudi de les xarxes tròfiques aquàtiques, la seua estructura, especies clau i vulnerabilitat davant del canvi global.
  4. Acoblament de comunitats: mecanismes i regles.
  5. Biogeoquímica del carboni en els ecosistemes aquàtics, GEI i canvi climàtic.
  6. Ecologia molecular.
  7. Paleolimnologia i canvi global.
  8. Limnologia de zones polars.
  9. Genòmica de Pancrustacea.
  10. Ecotoxicologia.
  11. Teledetecció.

Investigacions aplicades en:

  1. Processos de contaminació aquàtica i eutrofització.
  2. Qualitat fisico-química i microbiològica de l'aigua.
  3. Caracterització d'ecosistemes aquàtics.
  4. Seguiment i avaluació de l'estat ecològic i de conservació dels ecosistemes aquàtics.
  5. Gestió i restauració d'ecosistemes aquàtics.
  6. Avaluació de la resposta dels ecosistemes aquàtics als canvis globals, incloent-hi la contaminació química.
  7. Gestió d'ecosistemes aplicada a la mitigació del canvi climàtic.
  8. Depuració i naturalització d'aigües en aiguamolls artificials.
  9. Bioremediació.
  10. Espècies exòtiques invasores en aigües continentals.
  11. Teledetecció com a eina per a l´estudi de la qualitat ambiental i l´estat ecològic de les aigües continentals.
Grup d'Investigació en Modelització de Sistemes Complexos: Personalitat, Cervell i Sistemes Socials - MOSISCOM

Des de fa anys estem treballant i publicant sobre les bases biològiques de la personalitat, sobretot els mecanisme cerebrals i genètics que subjauen la conducta humana. En aqueix procés hem proposat una teoria sobre el Factor General de Personalitat, i hem creat un instrument d'avaluació d'aquest. També hem proposat i investigat tècniques d'intervenció psicològica (basades en el condicionament clàssic i la suggestió) per a modificar la personalitat i els estats emocionals. Al mateix temps hem creat models complexos matemàtics per a estudiar la dinàmica de la personalitat davant estímuls exteriors, especialment les drogues. En aquest sentit hem modelitzat matemàticament les reaccions cerebrals a diferents drogues en funció de les diferències individuals, alhora que hem creat un model dinàmic que explica les addiccions a drogues.

Grup d'Investigació en Nucleases Químiques Basades en Composts de Coordinació - NQCC

En el nostre grup es dissenyen i sintetitzen lligands derivats de l'anell triazol i lligands  tipus sulfonamida, amb els quals es preparen seguidament compostos de coordinació amb diversos ions metàl·lics d'interés biològic [Cu(II), Zn(II), Fe(II,III),...]. Els compostos es caracteritzen estructural i espectroscòpicament. En una segona etapa s'estudia la interacció dels complexos obtinguts amb l'ADN, i s'assaja la seua activitat nucleasa amb i sense agents activants. 

En un nou i actual enfocament, s'estudia l'activitat de les metalonucleases sintetitzades en combinació amb QDs (quàntum dots o punts quàntics), a fi d'aconseguir una potenciació i/o activació de les propietats nucleolítiques d'aquestes. Així mateix, s'investiga l'efecte de la fotoactivació (amb llum innòcua) sobre els compostos i sobre els sistemes nucleasa-QDs. Finalment, els sistemes més actius s'assagen in vivo sobre línies cel·lulars tumorals. Paral·lelament s'estudien les propietats magnètiques dels compostos polinuclears obtinguts. En el cas que es tracte de compostos trinuclears cíclics, exemples de sistemes amb frustració d'espín, es realitza un estudi més exhaustiu de bescanvi antisimètric.

Grup d'Investigació en Paleobiologia i Evolució de Vertebrats Basals - EVER

L'objectiu principal del Grup d'Investigació EVER és el d'aprofundir en l'evolució i diversificació primerenca dels vertebrats a partir de la caracterització taxonòmica, histològica, esclerocronològica i funcional de les principals estructures del seu esquelet. El nostre grup tracta de respondre a qüestions relacionades amb l'origen i l'evolució primerenca dels grans grups de vertebrats basals (i.e. vertebrats no-tetràpodes), així com del temps i forma de l'aparició dels diferents tipus de teixits i estructures esquelètiques, clau per a delimitar el seu escenari evolutiu. D'aquesta manera, la nostra investigació combina l'estudi paleontològic tradicional de restes de vertebrats basals (biodiversitat i filogènia), amb l'aplicació d'algunes de les tècniques més avançades en paleontologia virtual (tècniques tomogràfiques i anàlisis computacionals); a més d'estudis d'anatomia comparada i biologia del desenvolupament en organismes actuals. Algunes de les qüestions concretes en les quals ens trobem treballant actualment són:

(i) L'origen de la dentició en vertebrats.
(ii) L'homologia o no d'alguns dels teixits mineralitzats en diferents grups.
(iii) Aportar noves dades per a ajudar a resoldre la filogènia profunda dels diferents grups de peixos: àgnats (peixos sense mandíbula) i gnatostomats (vertebrats amb mandíbula).
(iv) La identificació de la diversitat funcional del exosquelet de vertebrats basals mitjançant l'ús de diverses tècniques d'anàlisis biomecànic.

EVER és el primer grup de treball centrat en l'evolució primerenca del nostre propi llinatge (vertebrata) al nostre país, una línia d'investigació nova en el Sistema de Ciència Español. Són membres col·laboradors de l'equip investigadors de reconegut prestigi a nivell internacional, com el Prof. Donoghue (Bristol, UK) i el Dr. Dupret (Canberra, Austràlia).

Grup d'Investigació en Paleontologia de Vertebrats Cenozoics - GI-PVC

L'activitat investigadora del GI-PVC (Grup d'investigació en Paleontologia de Vertebrats del Cenozoic) se centra en l'estudi de set grans línies d'investigació: 

  • Macrovertebrats del Cenozoic (Conques Bètiques i Serralada Ibèrica). 
  • Estudi del trànsit Mio-Pliocé en fàcies continentals a la Comunitat Valenciana. 
  • Estudi de les faunes del Miocé inferior i Miocé mitjà de l'Est de la Península Ibèrica.
  • Estudi de les faunes del Terciari i Quaternari de l'Equador. 
  • Anàlisi isotòpica de restes fòssils de micromamífers. 
  • Aplicació de les eines GIS (Sistemes d'Informació Geogràfica-anàlisi espacial) en la reconstrucció paleoclimàtica i paleoambiental basada en restes fòssils de microvertebrats. 
  • Aplicació combinada de les eines GIS (Sistemes d'Informació Geogràfica-anàlisi espacial) i d'Anàlisi d'Imatge en l'estudi de la forma en Paleontologia.

L'objecte d'estudi de les set línies d'investigació anteriorment referides són les restes de vertebrats (mamífers, rèptils, amfibis) fòssils del Cenozoic d'Europa, i especialment de la Península Ibèrica, així com del mateix tram temporal a les regions centrals i occidentals de l'Equador. En tots dos contextos geogràfics es persegueix abordar l'estudi paleontològic detalladament d'aquesta mena de restes des de les diferents subdisciplines de la Paleontologia (Tafonomia, Sistemàtica, Bioestratigrafia, Biogeografia, Paleoecologia, Estudi de la forma, etc.). 

Les àrees principals d'estudi són les conques terciàries i quaternàries dels Dominis Ibèric i Bètic en la Península Ibèrica, i les àrees amb depòsits de l'Eocé-Quaternari del centre i oest de l'Equador. La Península Ibèrica és una regió on es comptabilitza un gran de nombre de treballs de tall paleontològic sobre les faunes de vertebrats del Cenozoic. Així, des de mitjan segle passat, un gran nombre d'investigadors europeus i d'altres latituds van seleccionar les conques ibèriques com a lloc preferent d'estudi d'aquesta mena de fòssils. La magnífica exposició dels afloraments i el gran registre paleontològic trobat van contribuir a considerar aquesta àrea com la principal font d'informació paleontològica sobre vertebrats cenozoics d'Europa. Arran d'aquests treballs sorgeix l'Escola de Paleontòlegs de Vertebrats Espanyola, que al llarg dels anys ha vingut a constituir-se com la més gran i potent del nostre continent.

Els nostres esforços es dirigeixen a completar el gran nombre de treballs en Paleontologia de Vertebrats ja existents en aquestes conques, i especialment a complementar els escassos treballs que en l'Est de la Península s'han realitzat i que, com els nostres últims treballs demostren, contenen una informació molt rellevant que contrasta amb els resultats d'altres àrees peninsulars i de la resta d'Europa. Els nostres resultats permeten comprovar diferències significatives en el registre paleontològic de vertebrats cenozoics, així com la troballa de nous esdeveniments de canvis paleoambientals fins al moment no registrats en altres àrees d'estudi.

A més d'aprofundir en estudis que complementen la informació ja existent d'altres àrees, el nostre equip desenvolupa la seua labor investigadora en altres fronts de cara a crear noves aproximacions al coneixement de les condicions paleoambientals del passat més recent (Plistocé-Holocé) i la seua relació amb els processos de canvi climàtic que han esdevingut en aquest tram temporal. D'altra banda, encara que molt relacionat amb aquest últim punt, desenvolupem noves aplicacions d'anàlisi espacial per a manejar informació ambiental-climàtica i biogeogràfica que ens permeten abordar el procés de reconstrucció paleoclimàtica del passat recent. A partir d'aquestes noves aplicacions analitzem per exemple el context d'extinció dels últims grups neandertals basant-nos en el registre de microvertebrats Plistocens.

Grup d'Investigació en Paleontologia i Paleogeografia d'Invertebrats, Vertebrats i Vegetals del Paleozoic - PALPALPAL

Aquest grup s'especialitza a analitzar la biota paleozoica registrada en diferents ambients marins i transicionals integrant les diverses dades paleontològiques en la construcció d'una escala bioestratigrafia de la més alta precisió possible, que permeta realitzar correlacions mundials que s'integren i contribuïsquen a l'elaboració de la Carta Estratigràfica Internacional. Aquestes dades s'utilitzen a més en el reconeixement d'Esdeveniments (Geo i Bio, locals i globals), i en reconstruccions paleoecològiques, paleoclimàtiques i paleogeogràfiques.

Els membres del grup són líders internacionals en els Sistemes Càmbric i Devonià, com ho testifica el fet que els Professors Gozalo i Valenzuela són Membres Titulars (amb dret a vot) de les Subcomissions Internacionals d'Estratigrafia del Càmbric i Devònico respectivament. A més la Dra. Liao és Membre Corresponent de la Subcomissió Internacional d'Estratigrafia del Devònic.

Un altre aspecte que manifesta aquest lideratge és la recent organització d'un triple Congrés Internacional a la Universitat de València en la qual van participar tots els membres del Grup, sent el Prof. Valenzuela el President del Congrés i la Dra. Liao la Secretària General. Finalment, encara que no menys important els quatre membres han participat en l'elaboració de treballs de síntesis dels respectius sistemes Càmbric i Devonià en revistes i llibres de gran prestigi.
Els principals objectius cientificotècnics són els següents:

  • Detectar l'existència d'Esdeveniments Globals en seccions paleozoiques seleccionades d'Espanya, França, Alemanya, Itàlia, Àustria, República Txeca, Mongòlia, Sibèria, Uzbekistan, el Marroc, la Xina i els Estats Units.
  • Detectar l'existència de Bioeventos Globals en diferents grups de macro i microfòssils, fonamentalment en trilobites, braquiópodes, conodontos, peixos, ostràcodes i plantes (macrorestes i espores).
  • Realitzar correlacions d'alta resolució entre les escales biocronoestratigràfiques proporcionades pels grups fòssils esmentats.
  • Identificar els límits de les Sèries del Càmbric i Devonià i dels seus Pisos en les seccions selecciones i perfeccionar el seu estudi segons els acords i criteris de la Comissió Internacional d'Estratigrafia i de les dues subcomissions corresponents (Càmbric i Devònic).
  • Comparar les dades obtingudes a Espanya amb els de les altres regions esmentades anteriorment.
  • Elaborar una escala estàndard de referència per al Càmbric i Devonià d'Espanya que servisca de referència mundial.
  • Datar les successions nerítiques i pelàgiques amb el propòsit de refinar i intercalibrar les escales bioestratigràfiques regionals.
  • Coordinar-se amb altres grups nacionals i, principalment, internacionals per a la realització d'estudis interdisciplinaris, fonamentalment geoquímics, geofísics i de cicloestratigrafia que s'integren i completen els bioestratigràfics.
Grup d'Investigació en Patògens en l'Aqüicultura: Patògens de Peixos i Zoonòtics - PAFZP
  1. Investigació bàsica en patògens zoonòtics d'interés en aqüicultura. Bacteri model Vibrio vulnificus, patogen de peixos i de l'home. 
  • Objectiu: Conéixer els mecanismes d'interacció V. vulnificus-hoste a nivell funcional i molecular usant l'anguila i el ratolí com a animals model per a predir virulència per a peixos i per a l'home, respectivament. 
  • Mètodes: microbiologia clàssica; microbiologia i genètica molecular; immunologia clàssica i molecular; cultiu de teixits i línies cel·lulars; genòmica, transcriptòmica; bioxips; manipulació d'animals de laboratori. 
  1. Investigació aplicada a empreses relacionades amb l'aqüicultura. 
  • Objectiu: desenvolupar:
    • mètodes de diagnòstic de malalties infeccioses de peixos.
    • mètodes moleculars de detecció de patògens.
    • vacunes i procediments de vacunació i inmunoestimulació.
Grup d'Investigació en Regulació Epigenètica per Modificació d'Histones - MODHIS

Anàlisi de les modificacions postraduccionals de les histones i de la maquinària responsable utilitzant com a organisme eucariota model el llevat Saccharomyces cerevisiae. 

En aquest moment estem centrats en estudiar les modificacions de les histones durant el procés d'envelliment cronològic del llevat. Les cèl·lules són sotmeses a una restricció nutricional severa. Per tal d'evitar la proliferació i el creixement, i al llarg del temps de la seua senescencia són analitzades les marques de les histones, globalment i sobre seqüències gèniques particulars, i també la composició i característiques dels complexos enzimàtics de modificació d'histones. 

Aquest estudis pretenen aportar nous coneixements que resulten bàsics i comuns a les cèl·lules eucariòtiques. Són per tant, el punt de partida per a projectes semblants en cèl·lules de mamífers i també humanes.

Grup d'Investigació en Seguretat Alimentària i Mediambiental - SAMA

La deterioració de les condicions mediambientals, ocasionat sobretot per les activitats humanes, és un dels principals riscos per a la salut. La contaminació, la degradació ambiental, la desforestació i la pèrdua de biodiversitat no sols estan afectant els ecosistemes i al clima, sinó que també tenen serioses repercussions sobre la producció d'aliments segurs i de qualitat i sobre la població.

Al començament del segle XXI, la seguretat dels aliments que consumim i del medi ambient on vivim s'ha convertit en una prioritat fonamental tant per als consumidors com per als poders públics. El grup d'investigació en Seguretat Alimentària i Mediambiental (SAMA-UV) es dedica a la investigació en ciències mediambientals i alimentàries i proporciona tecnologia i serveis analítics d'avantguarda per a la determinació de contaminants i components naturals centrant les seues activitats en les àrees de sanitat mediambiental, qualitat i seguretat alimentària així com en l'avaluació de riscos i l'estudi de l'exposició humana. Els contaminants amb els quals treballa el grup d'investigació i per als quals disposa de metodologia analítica avançada inclouen tant regulats com emergents i els seus productes de degradació (ex. pesticides, drogues d'abús, medicaments d'ús humà i veterinari, compostos perfluorats, retardants de flama, etc...).

Els resultats d'aquesta activitat desenvolupada ha permés al grup d'investigació relacionar-se i col·laborar amb altres equips nacionals i europeus que investiguen en temàtiques similars a través de l'assistència i la presentació de ponències en nombroses reunions i congressos internacionals i articles en revistes científiques. En el seu conjunt, l'activitat investigadora desenvolupada ha generat 15 capítols de llibre i més de 180 publicacions en revista internacionals SCI d'alt índex d'impacte com Analytical Chemistry, TrAC Trends in Analytical Chemistry, Journal of Chromatography, Analytica Chimica Acta, Critical Reviews in Food Science and Nutrition, Food Chemistry, Journal of Agricultural and Food Chemistry, etc.

La investigació del grup es finança majoritàriament a través de projectes d'investigació enquadrats en el marc de les ajudes per a la realització de projectes d'I+D tant a nivell autonòmic com a nivell nacional, i també en el marc de diverses les accions integrades comptant amb la cooperació d'altres grups d'investigació de la Unió Europea. El grup també té col·laboracions i convenis amb empreses del sector alimentari i mediambiental.

Grup d'Investigació en Sistemàtica, Evolució i Biogeografia de Fongs, Algues i Plantes - SEBHAP

L'activitat investigadora se centra en l'adquisició de nous coneixements sobre els fongs, les algues i les plantes, que s'apliquen: 

  1. En estudis sobre la biodiversitat de: fongs, líquens, algues, briòfits i plantes vasculars, en la península Ibèrica, mar Mediterrània i altres àrees.
  2. Per a la solució de problemes relacionats amb la seua Identificació, Sistemàtica, Filogènia, Biogeografia i estat de Conservació.

L'activitat investigadora es duu a terme amb un enfocament multidisciplinari des de diferents perspectives desenvolupant quatre línies d'investigació: "Micologia i Liquenologia", "Botànica Marina", "Briologia" i "Ecologia de les plantes".

Grup d'Investigació en Síntesi Asimètrica - CARMASA

L'objectiu principal del nostre treball és el desenvolupament de noves metodologies que ens permeten accedir a noves entitats químiques (NCE=new chemical entities; esquelets estructurals capaços d'interactuar amb una diana terapèutica). La generació de NCEs és actualment una de les limitacions més importants en el procés de descobriment de fàrmacs. En aquest context, la nostra activitat investigadora aborda l'aplicació de noves metodologies recentment incorporades a l'arsenal d'eines de la química orgànica a la preparació de noves estructures químiques d'interés. L'auge de l'òrgan-catàlisi i de la catàlisi foto-redox en l'última dècada ha sigut extraordinari, degut entre altres coses a la simplicitat operacional de totes dues metodologies, i a la incorporació de noves maneres d'activació de molècules a través de mecanismes diferents que permeten dur a terme noves transformacions de forma molt eficient. Totes dues tècniques són objecte d'estudi en el nostre grup de treball. Específicament, implementem processos de desimetrització enantioselectiva mitjançant l'ús de la reacció aza-Michael intramolecular. Això ens permet accedir a una nova família de piperidines disubstituïdes, esquelets que es consideren estructures privilegiades donada l'àmplia gamma d'activitats biològiques que indueixen. També en el marc de l'òrgan-catàlisi, dissenyem nous processos tàndem òrgan-catalítics on un dels processos individuals és una reacció aza-Michael intramolecular. Això ens permet obtindre noves famílies de sistemes policíclics nitrogenats amb generació simultània de diversos estèreocentres.

La combinació de processos òrgan catalítics amb cicleaddicions dipolars també és objecte d'estudi en el nostre grup. Prenent com a base l'activació imínica, l'addició nucleofílica òrgan catalítica sobre cinamaldehids orto substituïts amb una unitat trifluorovinil donarà lloc al corresponent producte d'addició conjugada, susceptible d'experimentar una reacció intramolecular (3+2) de nitrones. Aquest procés ens permetrà general centres quaternaris que contenen una unitat trifluorometil. La generació d'aquesta mena d'estèreocentres és un repte sintètic molt important, resolt només parcialment mitjançant addicions conjugades.

Finalment, ens proposem endinsar-nos en el camp de la catàlisi foto-redox. Donada la nostra experiència prèvia en substrats fluorats, i la gran varietat de radicals fluoroalquilo generats mitjançant aquesta metodologia, es pretén estendre la generació d'aquesta mena de radicals a sistemes difluorobrom propargìlics i halurs de imidoilo. D'aquesta manera, s'estudiarà la viabilitat d'aquests intermedis així com una avaluació preliminar de la seua reactivitat, en reaccions d'inserció sobre diversos sistemes insaturats. Com una aplicació d'aquesta metodologia es durà a terme la síntesi de gamma amino àcids fluorats.

Grup d'Investigació en Síntesi Estereoselectiva d'Anàlegs de Productes Naturals Bioactius - SEAPNB

L'objectiu fonamental del grup és fabricar nous tipus de molècules amb activitat farmacològica i l'estructura de la qual es recolze en la de productes naturals coneguts, així mateix bioactius. Dels molts tipus d'activitats farmacològiques descrites, l'atenció del grup se centra principalment en les activitats citotòxiques, antiangiogèniques i d'inhibició de la telomerasa, per la marcada influència que exhibeixen aquestes activitats en els processos de proliferació cel·lular. Això els confereix potencial interés en la terapèutica anticàncer. Un altre tipus d'acció farmacològica en la qual també s'investigarà és l'activitat antimalàrica.

 El grup es va constituir fa ja alguns anys sobre la línia general de síntesi de productes naturals bioactius. Un dels seus membres manté col·laboració des de fa anys amb un altre grup de la Universitat Jaume I de Castelló, amb el qual té projectes d'investigació conjunts. Al seu torn, el grup té col·laboració amb grups externs per al tema de la realització i determinació de les activitats biològiques dels tipus abans esmentats.

 Un d'aquests grups, comandat pels Doctors Isabel Fernández i Fernando Díaz, desenvolupa la seua activitat científica a Madrid en el Centre d'Investigacions Biològiques (CIB), entitat inclosa dins del CSIC. Les temàtiques que s'estan afrontant en l'actualitat es refereixen a la síntesi estereoselectiva i avaluació biològica d'anàlegs no naturals de dos productes naturals bioactius, la combretastatina A4 i la colquicina. Tots dos mostren un fort efecte d'inhibició de la proliferació cel·lular, la qual cosa els converteix en productes d'aplicació en la teràpia anticàncer. L'objectiu que es persegueix és crear anàlegs no naturals d'aquests compostos amb propietats farmacològiques millorades.

 L'altre grup és una unitat dins de l'empresa farmacèutica multinacional GlaxoSmithKlyne i relacionada amb el tema de les investigacions en el camp de la malària. El nostre grup té signat un conveni amb aquesta empresa que permet l'avaluació, tant in vitro com in vivo, de les propietats antimalàriques dels compostos de síntesis. Això té particular importància ja que les avaluacions de productes bioactius sobre animals vius són particularment costoses i no són normalment portables a cap en instal·lacions acadèmiques.

Grup d'Investigació en Unitat de Canvi Global - UCG

L'àrea d'estudi de la Unitat de Canvi Global està relacionada amb els canvis que pateix el nostre planeta analitzats amb el suport de satèl·lits de teledetecció i el tractament digital de les imatges subministrades per aquests. La investigació del grup té com a objectiu desenvolupar algorismes operatius que permeten estimar diferents paràmetres com la temperatura de la superfície terrestre i de la mar, l'emissivitat de la superfície terrestre, l'albedo, la inèrcia tèrmica, l'evapotranspiració, la radiació neta, el contingut total en vapor d'aigua de l'atmosfera, etc. També s'estudia la dinàmica espaciotemporal de la cobertura terrestre des de satèl·lits. Tot això es realitza a partir de les dades subministrades per sensors situats a bord de satèl·lits (AVHRR, TM, AATSR, MODIS, SEVIRI, METOP, ÀSTER, etc) i sensors aerotransportats (DONEU, AHS, etc). A més la UCG també organitza i realitza freqüents campanyes de camp en les quals es determinen alguns d'aquests paràmetres a partir de l'ús de radiòmetres, cambres tèrmiques, etc.

La UCG compte, entre una altra instrumentació, amb antenes receptores d'imatges de satèl·lit corresponents als satèl·lits MSG (Meteosat Second Generation) i NOAA, així com una estació de recepció que permet l'obtenció d'imatges dels satèl·lits TERRA i AQUA (www.uv.es/iplsat/). La UCG és un grup de referència que permeta aplicar els algorismes desenvolupats a les imatges rebudes en temps real; mantindre un arxiu de dades de satèl·lit que puga estar a la disposició de qualsevol organisme públic interessat en el seguiment de desastres naturals, desertització, incendis forestals, etc; i participar en projectes de desenvolupament de missions espacials futures per a l'observació de la terra, tant a nivell nacional com internacional.

La UCG presenta a més una àmplia experiència en la participació activa en diferents projectes d'investigació, liderant dos projectes europeus: 

  • WATERMED "WATer use Efficiency in natural vegetation and agricultural areas by remalnom sensing in the MEDiterranean basin" en el qual han participat 5 grups d'Espanya, Dinamarca, França, Egipte i el Marroc. 
  • EAGLE "Exploitation of Angular effects in Land surfacE observations from satellites" en el qual participen grups d'Espanya, Holanda i França. 

I participant en nombrosos projectes europeus WATCH "Water and Global Change" del VI programa marc i CEOP-AEGIS "Coordinated Àsia-European long-term Observing system of Qinghai - Tibet Plateau hydro-meteorological processes and the Asian-monsoon systEm with Ground satellite Image data and numerical Simulations" del VII programa. A més s'ha participat i/o liderat altres projectes finançats per l'Agència Espacial Europea (CEFLES2, AGRISAR, SEN2FLEX, SPARC, SIFLEX i DAISEX), el Ministeri d'Educació i Ciència i l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional (AECI). 
Cap també destacar les nombroses col·laboracions de la UCG amb personal investigador de centres nacionals i internacionals, en particular amb el International institute for Geo-Information Science and Earth Observation (ITC) d'Holanda, el Goddard Space Flight Center (GSFC) de la NASA, l'Institut d'Investigació Alterra de la Wageningen University and Research Centre en Holanda, la Universitat de Washington (els EUA), el National Aerospace Laboratory (NLR) d'Holanda, el Institut National de Recherche Agronomique de Avignon i Bordeus (França), el Groupe de Recherche en Télédetection Radiométrique de la Universitat Louis Pasteur d'Estrasburg (França), el Laboratori d'Agricultura Sostenible del CSIC a Còrdova, el Departament de Ciències Ambientals i Recursos Naturals d'Universitat de Xile, la Universitat de Marràqueix al Marroc.

Grup d'Investigació en Zoologia - ZOORECERC

El grup ZOORECERC centra la seua investigació en un estudi rigorós i complet de els, insectes depredadors i parasitoides i en el control de plagues agrícoles, forestals i de salut pública, així com en el coneixement de les comunitats paràsites d'hostes vertebrats des de molt diversos aspectes. Desenvolupa també estudis de conservació animal i de nematodes edàfics i associats a artròpodes.

Grup d'Investigació en Zoología Marina - ZOOMAR

La Unitat de Zoologia Marina (UZM) és un equip d'investigació de l'Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva que ha demostrat una gran capacitat per a atraure finançament extern a fi de desenvolupar els seus objectius científics i posseeix un llarg historial de cooperació internacional. La UZM compta amb noves i modernes instal·lacions en el Parc Científic i comparteix edifici amb la Planta d'Aqüicultura Experimental de la Universitat de València. Des de 1982 ve desenvolupant investigacions sobre Biologia de la Conservació i Parasitologia de peixos, rèptils i mamífers marins. 

La nostra investigació té una important orientació aplicada, tant pel seu interés per al maneig i conservació de les espècies marines i la protecció dels seus hàbitats, com per la seua importància en l'anàlisi i solucions de les patologies parasitàries en aqüicultura. Però tampoc descurem els aspectes d'investigació bàsica, orientada cap a l'estudi de processos evolutius i ecològics, especialment en el context de les associacions paràsit-hoste. La Investigació sobre biologia de la conservació es concentra en cetacis, pinnípedes i tortugues marines. La UZM manté un registre dels varaments de cetacis a la Comunitat Valenciana. 

Els nostres objectius s'han fet progressivament més ambiciosos al llarg dels anys i actualment també portem un control dels varaments de tortugues marines i de les interaccions amb aparells de pesca de cetacis i tortugues en les aigües de la Comunitat Valenciana. Des de 1988, la UZM actua per delegació de la Generalitat Valenciana com l'organisme científic a càrrec del registre de varaments i captures accidentals en arts de pesca de cetacis i tortugues a la Comunitat Valenciana. 

La Unitat de Zoologia Marina alberga la Mediterranean Database of Cetacean Strandings sota els auspicis del ACCOBAMS i el Programa de Nacions Unides per al Medi Ambient. A més, la unitat ha sigut el coordinador d'un estudi exhaustiu finançat pel Ministeri de Medi Ambient dins de la iniciativa de la UE Natura 2000. L'objectiu de l'estudi va ser el d'identificar i designar àrees de protecció per a cetacis i tortugues marines en aigües del Mediterrani espanyol. La nostra contribució al projecte va consistir en la realització de censos aeris a la Comunitat Valenciana i Regió de Múrcia per a obtindre estimacions de la grandària de les poblacions de cetacis i de tortugues marines. Així mateix, hem realitzat estudis sobre la distribució, migració i comportament de nidificació de tortugues marines a Guinea Equatorial i República Dominicana, i sobre l'alimentació de tortugues i cetacis al Mediterrani. 

La Segona línia d'investigació de la UZM se centra en estudis parasitològics de vertebrats marins (mamífers, tortugues i peixos), incloent aspectes taxonòmics (tant convencionals com moleculars), ecològics i evolutius. Mereixen especial esment els nostres estudis pioners sobre els determinants ecològics i evolutius de les comunitats paràsites de cetacis i tortugues marines. Alguns dels estudis realitzats pel nostre grup han utilitzat dades parasitàries per a l'obtenció d'informació sobre les migracions i estructura social de poblacions de mamífers marins. 
També estem portant cap estudis aplicats en els camps de la pesca i l'aqüicultura, que inclouen estudis de la distribució de larves de nematodosi Anisakiosi en peixos de consum humà, parasitologia d'orades, seriolas i d'altres noves espècies d'interés en l'aqüicultura. 
En resum, pretén subministrar evidència científica als gestors i administradors per al maneig i la conservació de la biodiversitat marina. Col·laborar amb entitats públiques i privada en ús sostenible dels recursos biològics. Incrementar la competitivitat de les empreses proveint serveis i eines que milloren la seua productivitat i promoguen l'explotació sostenible dels recursos marins.