El Grup d'Anàlisi del Canvi Climàtic, Riscos Meteorològics i Inputs al Sistema Hidrològic al Mediterrani (CLIMAMET) desenvolupa dos tipus d'activitats, la d'investigació i la d'assistència cientificotècnica a l'administració pública. 

Dins de l'activitat d'investigació, CLIMAMET treballa en tres línies científiques: 

• L'anàlisi del canvi climàtic.
• L'estudi dels riscos meteorològics.
• L'examen de nous inputs al sistema hidrològic. 

La primera d'elles se centra en l'anàlisi de la variabilitat espaciotemporal de la temperatura de l'aire i la precipitació, així com d'altres elements climàtics, amb èmfasis en el territori valencià i l'àrea Mediterrània. Destaquen pel seu caràcter pioner les investigacions abordades per membres del grup entorn als canvis observats en la temperatura de l'aire a la Comunitat Valenciana mitjançant tècniques de "downscaling" estadístic, o les tendències climàtiques de la precipitació en funció de la seua tipologia. 

El grup té àmplia experiència en el monitoratge de les variables de temperatura i precipitació, mitjançant dades observades a nivell superficial i satel·litaris, i el seu pronòstic a curt i mitjà termini, així com l'anàlisi i pronòstic de fenòmens extrems, amb comparacions creuades entre models estadístics i mesoescalars, i dades observades i de satèl·lit de gran importància en estudis de riscos meteorològics. Per a això s'utilitzen tècniques avançades en la reconstrucció-homogeneïtzació de dades observades, teledetecció, modelització i predicció.

La segona línia d'investigació se centra en l'anàlisi de les causes i processos dinàmics que controlen les situacions de riscos meteorològics en la conca occidental del Mediterrani, amb l'objectiu d'ajudar en la millora de la predicció de tres d'ells: les precipitacions torrencials, les temperatures extremes i els incendis forestals. El grup compta amb eines (cartografies de canvi, índexs d'impacte i pronòstics) per a millorar la gestió dels efectes del canvi climàtic en la IMB i dels sistemes d'alerta d'esdeveniments extrems, per a l'activació de protocols d'intervenció social i ambiental.

I la tercera línia científica tracta d'analitzar nous inputs al sistema hidrològic, en concret l'aportació de l'aigua de boira i els potencials usos mediambientals. 

Aquestes línies d'investigació troben suport en la infraestructura científica que disposa CLIMAMET, concretament en la presència d'una sèrie de sensors meteorològics recolzada, en part, en la Xarxa de torres meteorològiques de la Fundació Centre d'Estudis Ambientals del Mediterrani (CEAM), i en les eines de gestió de dades espacials disponibles en el Laboratori de Sistemes d'Informació Geogràfica (SIG) del Departament de Geografia. La generació de les bases de dades meteorològics resulta fonamental per als estudis climàtics, així com per a l'alimentació del model meteorològic RAMS (Regional Atmospheric Modelling System), adaptat a les condicions mediterrànies per investigadors del grup i utilitzat com a suport en el pronòstic dels riscos meteorològics. 

Quant als treballs d'assistència cientificotècnica a l'administració pública, CLIMAMET té una experiència molt àmplia. De fet, abans de la creació del grup CLIMAMET, els seus membres dirigits per María José Estrela (Directora d'aquest Grup), conformaven l'equip d'investigació de la Unitat Mixta Laboratori de Climatologia CEAM_UV, que participaven de manera activa en l'assistència a l'administració pública. D'això cal destacar el disseny i la gestió des de 2006 del Programa "Predicció operativa de nivells de risc per onades de calor a la Comunitat Valenciana" per a la Conselleria de Sanitat, així com, des de l'any 2007, del "Servei de validació de dades de la xarxa de mesurament de la radiació ultraviolada B i optimització dels processos de predicció dels nivells d'UVI a la Comunitat Valenciana" per a la Conselleria de Territori i Habitatge de la Generalitat Valenciana. Posteriorment i ja com a Grup d'Investigació CLIMAMET (GIUV2014-209) ha continuat amb les labors d'assistència a l'administració, concretament a la Conselleria de Medi Ambient, aigua, Urbanisme i Habitatge amb la realització d'un "Estudi per a l'obtenció d'aigua de boira per a la provisió d'abeuradors per a la fauna autòctona en la reserva de caça del Queixal de Corts". Al seu torn, la directora del Grup Dra. Estrela és membre del Comité d'Experts de Canvi climàtic de la Generalitat Valenciana.

CLIMAMET és un grup d'investigació multidisciplinària amb participació d'investigadors procedents de diversos camps com la Geografia Física, la Climatologia, la Física de l'Atmosfera, i la Hidrologia, amb objectius entorn de línies d'investigació comunes. Participen en qualitat de membres de CLIMAMET la Dra. María José Estrela (Directora), el Dr. Javier Miró, el Dr. Alejandro Pérez Cueva i la Dra. Ana Camarasa, tots ells del Departament de Geografia de la UV; el Dr. Vicente Caselles i la Dra. Raquel Niclós del Departament de Física de la Terra i Termodinàmica de la UV. Els investigadors col·laboradors són el Dr. Igor Gómez Professor Ajudant Doctor de la Universitat d'Alacant, el Dr. José Antonio Valiente i el Dr. Francisco Pastor Investigador Sènior de la Fundació CEAM.

El Grup d'investigació al qual es refereix la present sol·licitud es denomina "Desenvolupament sostenible, governança mundial i regional, ordre i valors internacionals i europeus contemporanis". Es tracta d'un tema sobre el qual el Grup d'investigació sol·licitant està treballant des de fa diversos anys amb el suport de diverses ajudes i projectes d'investigació autonòmics, nacionals i internacionals.

En l'actual fase de desenvolupament de les activitats del Grup d'investigació, el biaix s'amplia des de la perspectiva de la protecció del medi ambient als aspectes més amplis del desenvolupament sostenible, que inclou tres pilars: econòmic, social i ambiental. Es tracta d'una preocupació essencial de les comunitats internacional i europea contemporànies, les bases constitucionals de la qual per als pròxims anys han sigut establides en el document titulat "El futur que volem", adoptat en la Cimera de Riu + 20 sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament, celebrada al juny de 2012, sota els auspicis de les Nacions Unides. Els elements principals de l'activitat del Grup d'investigació, tal com la seua pròpia denominació indica, són quatre.

En primer lloc, els continguts relatius al paradigma del desenvolupament sostenible en la seua dimensió internacional i europea, incloent, entre altres qüestions: la naturalesa jurídica del concepte de desenvolupament sostenible, el contingut de la noció de desenvolupament sostenible en els seus aspectes econòmic, social, cultural i ambiental, les característiques bàsiques del criteri de sostenibilitat, les qüestions vinculades a les disparitats de desenvolupament dels pobles, el concepte de responsabilitats comunes però diferenciades, les nocions de països desenvolupats, països en desenvolupament i països emergents, així com la justícia intergeneracional.

En segon lloc, s'abordarà l'examen del conjunt de qüestions vinculades a la governança global en l'àmbit del desenvolupament sostenible, prestant especial atenció a l'evolució del marc institucional internacional, tant a nivell mundial (institucions del sistema de l'Organització de les Nacions Unides), com en el pla regional (Amèrica Llatina, Àfrica, Àsia, Antàrtida, Àrtic), les propostes i realitzacions en l'àmbit econòmic, social i ambiental amb vista a aconseguir el desenvolupament sostenible. En aquest context, es prestarà especial atenció als desenvolupaments que s'efectuen en l'àmbit de la Unió Europea i del Consell d'Europa.

En tercer lloc, atés que el Grup d'investigació està compost principalment per internacionalistes especialitzats en Dret i en Relacions internacionals, es prestarà especial atenció, entre altres qüestions, a la incidència del concepte del desenvolupament sostenible en els diversos sectors del Dret internacional (Dret internacional econòmic, Dret internacional dels drets humans, Dret internacional ambiental, Dret internacional laboral), els desenvolupaments conceptuals i normatius en l'àmbit internacional i europeu, prestant una atenció especial als nous instruments jurídics que s'han adoptat recentment i als quals ho faran en els pròxims anys. Els resultats de la investigació es plasmaran en publicacions científiques, ja es tracte d'articles inclosos en revistes nacionals o internacionals indexades, ja es tracte de monografies publicades per editorials d'excel·lència.

En quart i últim lloc, analitzarem els valors que tant la comunitat internacional, d'una banda, i la Unió Europea, per una altra, estan considerant com a necessaris per a regir les seues relacions i, per tant, dignes de protecció jurídica, tant en els àmbits internacional, europeu i nacional.

Continuant amb la tradició del Grup d'investigació, les nostres activitats també inclouran: la participació en diverses activitats investigadores a escala transnacional, l'organització d'i la participació en congressos científics d'àmbit internacional, europeu i nacional, la participació en les Reunions de les Parts en els Convenis internacionals per a la protecció del medi ambient, la contribució a l'elaboració d'instruments jurídics en la condició d'experts internacionals, la pertinença a diverses instàncies vinculades a l'aplicació efectiva de les normes internacionals i europees en la matèria, etc.

Aquest grup integra investigadors i investigadores procedents de diferents universitats i disciplines que comparteixen un objectiu comú: desenvolupar investigacions dirigides, en primer lloc, a proporcionar una educació integral que contribuïsca a la formació personal, intercultural i social de l'alumnat del segle XXI i, en segon lloc, a desenvolupar les seues competències i capacitats lectores, lingüístiques, crítiques i creatives.

Amb aquesta finalitat, cohesionem la investigació educativa amb la innovació didàctica per a estudiar el valor pedagògic de l'ús i impacte de la multiliteracidad i els recursos multimodals a l'aula, a través de l'enfocament de diverses disciplines transversals relacionades prioritàriament amb les humanitats, l'educació artística, l'ensenyament de les llengües estrangeres i les noves tecnologies per a l'aprenentatge i el coneixement (TAC). La pretensió de Lit(T)erart és aprofundir en l'aportació d'aquestes àrees, fonamentalment en la formació del professorat i en l'elaboració de propostes curriculars que fomenten les dimensions cognitiva, conceptual, sociocultural i estètica, per a després centrar-se en el disseny d'un sistema d'avaluació basat en la creació de rúbriques que mostren el progrés de l'alumnat i la validesa de la metodologia proposada.

En línia amb les directrius de l'EEES, plantegem construir una bastimentada didàctica basada en la pedagogia de les multiliteracitats que no sols considera el llenguatge com a forma exclusiva per a la construcció de significats, sinó que incorpora la multimodalitat com a manera de representació per a crear i expressar idees.

L'estudi de crescudes en rambles constitueix un dels pilars clau per a entendre el risc d'inundació en ambients mediterranis. Es tracta de xicotetes conques, de circulació efímera, la configuració de la qual està determinada per uns pocs successos d'alta energia, on se superen uns certs llindars hidrogeomorfológics, que originen els majors canvis en el sistema fluvial i els principals perills per a l'home. 
Establir el patró de risc d'aquestes conques implica conéixer a partir de quins llindars de pluja (quantitat, intensitat i distribució espacial) es produeix escolament superficial, i quins llindars de cabal generen els principals problemes en el pla d'inundació. El nostre grup es dedica a estimar aquests llindars hidrogeomorfológics, a partir de l'estudi detallat d'episodis extrems. L'anàlisi contemplava tres escales de treball: a) una escala general, que engloba el territori adscrit a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (43.000 km 2), on s'aborden els llindars de precipitació en relació amb la situació sinòptica, el relleu i la temperatura de la mar ; b) una escala de conca (conques pilot de Carraixet, Poyo, La Rambla de la Castellana, Rambla de Gallinera i Riu Vernissa), on s'estudien els llindars de producció d'escolament, en relació amb la configuració hidrogeomorfológica i els usos del sòl; i c) una escala més detallada, de pla d'inundació, on s'analitzen els nivells de risc en relació amb els llindars de desbordament, perill natural i vulnerabilitat. 
L'estudi d'episodis concrets es basa en les dades del (Sistema Automàtic d'Informació Hidrològica) SAIH-Xúquer, des de 1989. A partir d'aquestes dades, s'ha desenvolupat un sistema d'emmagatzematge i filtrat de la informació que permet treballar a diferents escales temporals, des dels cinc minuts a l'escala anual. Amb aquests registres es defineixen episodis de pluja i es caracteritzen amb indicadors de precipitació acumulada, intensitat, duració, torrencialidad, irregularitat i persistència. S'analitza el comportament de les pluges extremes per a diferents escales d'observació temporal (5', 15', 30', 1 h, 2h, 3h, 4h, 6h, 12 h i 24h) i la seua distribució espacial en el territori de la CHJ. Els màxims s'estudien en relació amb els factors geogràfics d'altitud, orientació i distància a la mar. Així mateix s'estudien els patrons de risc en funció dels factors de perillositat i de vulnerabilitat de la població, atenent la seua distribució espacial i segons les característiques d'ocupació de l'espai, en funció de patrons temporals (dies, nits, hores laborables i dies festius). 
Tota la informació es creua amb les dades cedides pels Serveis de Protecció Civil i del Consorci de Compensació d'Assegurances a fi d'obtindre relacions entre els indicadors de pluja i les categories de danys produïts pels episodis. Aquest estudi conjunt ens permet avaluar el grau d'adequació dels llindars de pluja vigents en el Pla Nacional de Predicció i Vigilància de Fenòmens Adversos, METEOALERTA.
 A més, gràcies a un Conveni d'investigació amb l'Agència Valenciana de Seguretat i Resposta enfront de les Emergències, s'analitzen els episodis intensos en relació amb les anomenades a l'1.1.2 CV (amb especial atenció a les pluges in situ). D'altra banda, s'ha procedit a l'elaboració del Mapa integrat de Perill d'Inundació a la Comunitat Valenciana (MIPICOVA) a partir de la integració de la cartografia oficial del Pla Territorial de Risc d'Inundació de la Comunitat Valenciana (PATRICOVA) i del Sistema Nacional de Cartografia de Zones Inundables (SNCZI).
En l'actualitat s'està avaluant el risc d'inundació en rambles, en el context de canvi climàtic (considerant les noves tendències en les entrades de precipitació als sistemes mediterranis i els hidrogrames de resposta).

Línies de treball:

• Ecologia i diversitat. Taxonomia. Mètodes moleculars de detecció i identificació. Estudis sobre l'ecologia d'espècies de llevats i bacteris en el vi. Anàlisis taxonòmiques i descripció de noves espècies. Desenvolupament de diverses metodologies per a la detecció, identificació i quantificació d'organismes presents en el vi. Control de qualitat. Control d'implantació de cultius iniciadors. 
• Metabolisme de sucres àcids i aminoàcids en bacteris làctics. Aquesta línia de treball està encaminada a conéixer les capacitats dels microorganismes per a utilitzar substrats presents en el most o en el vi, a determinar com afecten aquests substrats al creixement dels bacteris, i a conéixer l'efecte de la seua utilització sobre les característiques del vi.
• Genètica, genòmica i proteòmica de Oenococcus oeni. O. oeni és l'espècie responsable de la fermentació malolàctica en vins, un procés que millora les qualitats dels vins negres de criança. La major part dels cultius iniciadors malolàctics són ceps d'aquesta espècie. L'objectiu d'aquesta línia de treball és desenvolupar eines per a la manipulació genètica d'aquesta espècie: plasmidis per al clonatge, mutants malolàctics i sistemes d'introducció del DNA, etc. Estudis de genòmica comparativa per a establir relacions entre genoma i resistència a factors d'estrés del vi.
• Fermentació malolàctica. Selecció de ceps d'O. oeni i de Lactobacillus plantarum com a cultius malolàctics. Desenvolupament d'estratègies avançades per a dur a terme la fermentació malolàctica: cèl·lules immobilitzades, desacidificació contínua, cèl·lules no proliferants. Adaptació de ceps a SO2 i pH.
• Selecció i adaptació de bacteris i llevats per a mitigar els efectes del canvi climàtic. Correcció de desequilibris en la composició de mostos i vins. Acidificació biològica dels vins. Disminució biològica del grau alcohòlic.
• Sistemes microbians o enzimàtics per a eliminar amines biògenes tòxiques dels aliments. Cerca de ceps de bacteris làctics capaços de degradar amines biògenes en vins. Cerca d'enzims responsables de la degradació d'amines biògenes. Desenvolupament de sistemes cel·lulars i enzimàtics que permeten la seua utilització en vins i altres aliments.

El desenvolupament de nous sistemes químics complexos d'aplicació industrial, com són els sensors químics o els nous materials per a alliberament controlat, precisen d'una aproximació multidisciplinària; incloent el coneixement de camps com la química analítica, orgànica i inorgànica, electrònica i enginyeria. El grup d'investigació Materials Orgànics per a Detecció i Alliberament Controlat, MODeLiC, de la Universitat de València treballa fonamentalment en dues línies d'investigació: 1. Síntesi, caracterització i avaluació de sensors químics per a la detecció de tota mena d'espècies de xicoteta grandària amb aplicacions mediambientals i biomèdiques. En aquest camp en els últims anys ha treballat en el disseny i avaluació de sensors, colorimètrics i fluoromètrics principalment, per a la detecció d'agents de guerra química (gasos nerviosos). El treball en sensors per a aquesta mena d'agents ha despertat en els últims anys un gran interés en la comunitat internacional pel fet que els mètodes existents són costosos i requereixen de personal especialitzat, la qual cosa fa que el seu ús siga difícil en casos d'atac amb aquesta mena d'agents a la població civil. El segon camp d'interés del grup és la detecció de gasos contaminants. L'àrea d'aplicació en aquest cas és tant industrial com en entorns públics. Dins d'aquest apartat s'està treballant en la preparació de sensors per a òxids de nitrogen, cianur d'hidrogen, sulfur d'hidrogen i altres gasos contaminants. És interessant indicar que alguns d'aquests gasos (òxid nítric, sulfur d'hidrogen) són espècies que es troben en les cèl·lules i que són responsables d'unes certes respostes biològiques. Per aquesta raó també es treballa en l'avaluació de la resposta sensora dels compostos preparats en cèl·lules. Més recentment, s'ha treballat en la preparació de sensors colorimètrics per a la detecció de drogues de submissió química (en concret GHB) en begudes. Els sensors preparats són capaços de reconéixer la presència de la droga en tota mena de begudes. Aquests sensors poden ser ocupats "in situ" per qualsevol persona ja que són fàcils d'usar, assegurances i selectius. 2. Disseny i caracterització de materials per a l'alliberament controlat de fàrmacs, destacant les aplicacions en el tractament de l'osteoporosi, colitis ulcerosa i síndrome de Crohn i la detecció i tractament de tumors sòlids (entorns hipòxics). Un dels reptes, que es planteja en l'actualitat en el desenvolupament de medicaments, és trobar nous mètodes o sistemes d'administració que representen alternatives més eficaces i segures que les formes farmacèutiques ja disponibles. Per això, en molts casos, resulta convenient buscar formes de dosatge alternatives que permeten un millor accés del fàrmac al seu lloc d'acció. Amb la finalitat de millorar el control en l'alliberament de fàrmacs en el nostre grup s'empra una nova aproximació que consisteix en la preparació de "materials intel·ligents" que estiguen regulats mitjançant estímuls externs. El disseny de nano o micromaterials funcionalitzats amb portes moleculars és una àrea de treball molt fèrtil i prometedora que està conduint a la química de coordinació tradicional i la química supramolecular a les fronteres de la nanociència, la biologia molecular i la bioquímica. Aquests sistemes estan inspirats en els bio-canals i les bio-portes i en general en processos biològics que originen transformacions desencadenades per espècies químiques específiques. L'estudi d'aquest model d'alliberament pot aplicar-se a un elevat nombre de patologies, però, en el nostre grup, s'està estudiant la malaltia inflamatòria intestinal (EII). Aquesta malaltia inclou dues patologies relacionades, la colitis ulcerosa (CU) i la malaltia de Crohn (EC). D'altra banda, la preparació de materials teragnòstics és un camp d'investigació que està despertant cada dia més interés. Aquests materials permeten simultàniament la detecció d'una patologia i el seu tractament. En aquest camp els materials híbrids orgànic-inorgànica han demostrat ser una alternativa molt útil per a la consecució d'aquesta mena de compostos.

L'activitat investigadora del GI-PVC (Grup d'investigació en Paleontologia de Vertebrats del Cenozoic) se centra en l'estudi de set grans línies d'investigació: 

• Macrovertebrats del Cenozoic (Conques Bètiques i Serralada Ibèrica). 
• Estudi del trànsit Mio-Pliocé en fàcies continentals a la Comunitat Valenciana. 
• Estudi de les faunes del Miocé inferior i Miocé mitjà de l'Est de la Península Ibèrica.
• Estudi de les faunes del Terciari i Quaternari de l'Equador. 
• Anàlisi isotòpica de restes fòssils de micromamífers. 
• Aplicació de les eines GIS (Sistemes d'Informació Geogràfica-anàlisi espacial) en la reconstrucció paleoclimàtica i paleoambiental basada en restes fòssils de microvertebrats. 
• Aplicació combinada de les eines GIS (Sistemes d'Informació Geogràfica-anàlisi espacial) i d'Anàlisi d'Imatge en l'estudi de la forma en Paleontologia.

L'objecte d'estudi de les set línies d'investigació anteriorment referides són les restes de vertebrats (mamífers, rèptils, amfibis) fòssils del Cenozoic d'Europa, i especialment de la Península Ibèrica, així com del mateix tram temporal a les regions centrals i occidentals de l'Equador. En tots dos contextos geogràfics es persegueix abordar l'estudi paleontològic detalladament d'aquesta mena de restes des de les diferents subdisciplines de la Paleontologia (Tafonomia, Sistemàtica, Bioestratigrafia, Biogeografia, Paleoecologia, Estudi de la forma, etc.). 

Les àrees principals d'estudi són les conques terciàries i quaternàries dels Dominis Ibèric i Bètic en la Península Ibèrica, i les àrees amb depòsits de l'Eocé-Quaternari del centre i oest de l'Equador. La Península Ibèrica és una regió on es comptabilitza un gran de nombre de treballs de tall paleontològic sobre les faunes de vertebrats del Cenozoic. Així, des de mitjan segle passat, un gran nombre d'investigadors europeus i d'altres latituds van seleccionar les conques ibèriques com a lloc preferent d'estudi d'aquesta mena de fòssils. La magnífica exposició dels afloraments i el gran registre paleontològic trobat van contribuir a considerar aquesta àrea com la principal font d'informació paleontològica sobre vertebrats cenozoics d'Europa. Arran d'aquests treballs sorgeix l'Escola de Paleontòlegs de Vertebrats Espanyola, que al llarg dels anys ha vingut a constituir-se com la més gran i potent del nostre continent.

Els nostres esforços es dirigeixen a completar el gran nombre de treballs en Paleontologia de Vertebrats ja existents en aquestes conques, i especialment a complementar els escassos treballs que en l'Est de la Península s'han realitzat i que, com els nostres últims treballs demostren, contenen una informació molt rellevant que contrasta amb els resultats d'altres àrees peninsulars i de la resta d'Europa. Els nostres resultats permeten comprovar diferències significatives en el registre paleontològic de vertebrats cenozoics, així com la troballa de nous esdeveniments de canvis paleoambientals fins al moment no registrats en altres àrees d'estudi.

A més d'aprofundir en estudis que complementen la informació ja existent d'altres àrees, el nostre equip desenvolupa la seua labor investigadora en altres fronts de cara a crear noves aproximacions al coneixement de les condicions paleoambientals del passat més recent (Plistocé-Holocé) i la seua relació amb els processos de canvi climàtic que han esdevingut en aquest tram temporal. D'altra banda, encara que molt relacionat amb aquest últim punt, desenvolupem noves aplicacions d'anàlisi espacial per a manejar informació ambiental-climàtica i biogeogràfica que ens permeten abordar el procés de reconstrucció paleoclimàtica del passat recent. A partir d'aquestes noves aplicacions analitzem per exemple el context d'extinció dels últims grups neandertals basant-nos en el registre de microvertebrats Plistocens.

El grup de Radiació Solar de València (GRSV) és un grup de referència en les dues línies en les quals treballa, aerosols atmosfèrics i radiació solar UV, i és considerat Grup d'Excel·lència de la Comunitat Valenciana a través dels Projectes Prometeu-vos 2010 i Prometeu 2014, concedits per la Generalitat Valenciana. El Grup de Radiació Solar ha participat en nombroses campanyes de camp, des de Sodankyla (Finlàndia) fins a Marrakesh (el Marroc), destacant entre elles, les dutes a terme per l'AQUEIXA (European Espacial Agency) en la zona de Barrax (Albacete), durant els anys 1998, 1999 i 2000 (DAISEX I i II, Digital Airbone Imaging Spectrometer EXperiment), 2003 i 2004 (SPARC, SPectra bARrax Campaign) i 2005 (SEN2FLEX, SENtinel-2 and Fluorescence Experiment).

Ha coordinat les xarxes temàtiques DÀMOCLES "Determinació d'Aerosols per Mesures Obtingudes en Columna (Lidar), Extinció i Sòl" I i II durant els anys 2004 a 2010, en les quals han participat més trenta Institucions espanyoles. En els últims anys el GRSV ha participat en les campanyes SAVEX (Sunphotometer Airborne Validation Experiment) que va tindre lloc al juny de 2012 a Tenerife i la regió occidental del Sàhara. Aquesta campanya consistia en la mesura de les propietats dels aerosols durant una intrusió sahariana (pols mineral, de gran importància climàtica). L'interés residia en la mesura simultània de les propietats mitjançant instruments CIMEL CE318 (les dades dels quals van ser elaborats per AERONET) i PREDE POM (les dades dels quals van ser elaborats per ESR-SKYNET) per a la seua comparació i validació amb mesures de perfil vertical obtingudes amb instruments instal·lats a bord d'un avió.

En aquesta campanya van participar diferents grups europeus, principalment del servei meteorològic del Regne Unit (MetOffice, UK), la Universitat de Reading (UK) i el Consiglio Nazionalle delle Ricerche (Itàlia). Aquesta campanya es va realitzar en el marc del projecte DONA-SAVEX, concedit en el programa precompetitiu de la Universitat de la Llacuna, i també secundat en gran manera pel MetOffice del Regne Unit, que va aportar els mitjans aeris necessaris i la instrumentació a bord de l'avió. També ha participat en la campanya Sunphotometer Airborne Validation Experiment in Dust - SAVEX/D en l'Altres campanyes relacionades han sigut la campanya PRE-TECT realitzada en l'estació de Finokaliala en illa de Creta a l'abril de 2017 (http://pre-tect.space.noa.gr) i CHemistry and AeRosols Mediterranean EXperiment (ChArMEx; http://charmex.lsce.ipsl.fr), que és un programa d'investigació col·laboratiu que introdueix activitats internacionals per a investigar Interaccions regionals de química i clima mediterranis.

En l'actualitat, el grup de Radiació Solar participa en la xarxa internacional de mesura d'aerosols Aerosol RObotic NETwork (AERONET, https://aeronet.gsfc.nasa.gov/). El programa AERONET és una federació de xarxes d'aerosols terrestres establida per la NASA i PHOTONS (PHOtométrie pour le Traitement Opérationnel de Normalisation Satellitaire; Univ. De Lilla 1, CNES i CNRS-INSU) i ampliat a través d'altres xarxes com a RIMA (Xarxa Ibèrica de Mesura d'Aerosols), AeroSpan, AEROCAN i CARSNET i on són col·laboradors agències nacionals, instituts i universitats.

El programa proporciona una base de dades de domini públic de propietats òptiques, microfísiques i radiatives d'aerosols per a la investigació i caracterització d'aerosols, la validació de satèl·lits i la sinergia amb altres bases de dades. El grup de Radiació solar disposa de dues estacions (Burjassot i Aras de los Olmos) que formen part d'aquesta xarxa AERONET i col·laboren activament al costat d'altres estacions espanyols de la Xarxa RIMA en el funcionament d'aquesta. A més, el GRSV també coordina el European Skynet Radiometers network (ESR, http://www.euroskyrad.net/) al costat de l'Institut de Ciències Atmosfèriques i Clima del Consell Nacional d'Investigació Italià (CNR). En aquesta xarxa que té també com a objectiu científic la caracterització dels aerosols atmosfèrics i la seua interacció amb núvols i radiació solar, així com la validació de productes de satèl·lit, participen diverses Universitats/Serveis Meteorològics Europeus d'Itàlia, Alemanya, el Regne Unit, Xile, així com el NREL de USA.

A més, el GRSV és Associated Partner en la xarxa ACTRIS2 (Aerosols, Clouds, and Trace gasos Research InfraStructure Network) (www.actris.eu), una infraestructura d'investigació europea (RI) finançada dins del programa H2020 en el context del Canvi Climàtic. La xarxa ha sigut acceptada en el full de ruta de ESFRI (The European Strategy Fòrum on Research Infrastructure) en 2016. Això significa que la xarxa ACTRIS es configura com una infraestructura d'investigació pa-europea que estarà consolidada i en funcionament al llarg dels pròxims deu anys. El projecte ACTRIS compta amb la participació de 28 organismes europeus i el seu objectiu és establir una xarxa d'infraestructures científiques estables equipades amb instrumentació avançada per a la mesura d'aerosols atmosfèrics, gasos i núvols.

També participen en la xarxa temàtica ACTRIS-ESPANYA (CGL2017-90884-REDT) que desenvolupen una investigació sobre els efectes directes i indirectes dels aerosols i els núvols, així com en els processos associats als contaminants atmosfèrics que estan involucrats en la deterioració de la qualitat de l'aire que causen efectes adversos sobre la salut i els ecosistemes. Així mateix, ACTRIS-ESPANYA contribuirà a desenvolupar solucions sostenibles que responguen als reptes mediambientals amb el que s'integra perfectament en els objectius generals de ACTRIS. En aquesta xarxa s'està treballant durant aquest trimestre final de 2020 per a transformar l'Acord d'Intencions (Memorandum of understanding) que existeix entre els participants en la present xarxa i amb AEMET, que participa en ella com a entitat externa, en una Joint Research Unit (JRU), operativa a nivell europeu, mitjançant un conveni entre les entitats adaptat a la llei 40/2015 de Règim Jurídic del Sector Públic. Actualment els membres de ACTRIS-ESPANYA participen com a beneficiaris, third parties, o participants associats, en el projecte d'H2020 de fase preparatòria per a la implementació d'infraestructures d'investigació europees ACTRIS-PPP (Grant Agreement núm. 739530).

El nostre grup també participa en projectes europeus en el marc del programa H2020. Concretament, en la convocatòria EMPIR-Environment (European Metrology Programme for Innovation and Research, co-finançada pel programa H2020) de EURAMET (European Metrology Networks). El projecte es titula Metrology of Aerosol Optical Properties (MAPP) i té com a objectiu l'estudi de la traçabilitat de les mesures d'aerosols en la columna atmosfèrica, i l'estimació de la incertesa dels productes oferits per les diferents xarxes de mesura internacionals ha sigut acceptat i serà desenvolupat en els anys 2020 - 2023 per un consorci que inclou diferents Laboratoris espanyols i europeus de primera línia, com el Laboratori d'Òptica Atmosfèrica de Lilla (LLOA, França), Centre Nacional d'Investigació (CNRS, França), Consell Nacional d'Investigació d'Itàlia (CNR, Itàlia), Agència Espanyola de Meteorologia (AEMET, Espanya), Universitat de Reading (URE, el Regne Unit), Universitat de Valladolid (Raïm, Espanya). El projecte està coordinat pel Schweizerisches Forschungsinstitut für Hochgebirgsklima und Medizin (SFI Davos, Suïssa) i a València l'IP responsable és Victor Estellés, membre de l'equip que demana el projecte.

Les principals línies d'investigació del GRSV són:

• Aerosols Atmosfèrics i núvols.
• Caracterització d'aerosols atmosfèrics a partir de mesures d'extinció d'irradiància solar i radiància de cel.
• Dependència dels aerosols atmosfèrics respecte a l'origen de les masses d'aire.
• Mètodes d'inversió per a determinar distribucions de grandària d'aerosols.
• Anàlisi dinàmica del creixement higroscòpic d'aerosols.
• Relació dels coeficients de Ángstrom amb les característiques dels aerosols.
• Aplicacions en teledetecció. Correcció atmosfèrica.
• Determinació del perfil atmosfèric dels aerosols mitjançant tècnica lidar.
• Mesura de les propietats radiatives dels núvols.
• Estudi del forçament radiatiu dels aerosols atmosfèrics.
• Estudi de les interaccions aerosol-núvol i els seus efectes radiatius.
• Radiació Solar Ultraviolada.
• Efectes de la radiació UVB sobre els éssers humans.
• Predicció de l'UVI (UltraViolet Index).
• Simuladors solars per a ús en dermatologia clínica.
• Mesura espectral i integrada de la radiació solar UV.
• Modelització de les components directa i difusa de la radiació solar UV.
• Modelització de la radiació solar UV sobre plans inclinats.
• Mesuraments de la radiació solar UVB i predicció de la radiació solar UV eritémica baix cels clars i sense núvols