El grup HRI centra la seua investigació en el desenvolupament de sistemes i algoritmes intel·ligents d’interacció humà-robot, en els àmbits de la robòtica mòbil, industrial i col·laborativa.
L'objectiu principal és aprendre els principis fonamentals per realizar tasques de diversa naturalesa (conducció de vehicles, manipulació d'objectes, tractament superficial, etc.), predir la intenció de l'humà en situacions on existeix un control compartit i donar una assistència personalitzada capaç d'adaptar-se a les condicions canviants de l'entorn i del mateix operari humà, regulant el nivell d'autonomia del sistema intel·ligent d'assistència.
Cal destacar les línies d’investigació en teleoperació assistida mitjançant retroalimentació hàptica i audiovisual (HAV feedback), els sistemes avançats d’assistència a la conducció (Advanced Driver Assistance Systems, ADAS) en vehicles i sistemes de transport intel·ligents (ITS), a més de la cooperació activa i el control compartit entre un operador humà i un sistema robotitzat en aplicacions industrials.
Els objectius de la investigació en el nostre grup són el disseny i anàlisi de mètodes numèrics que puguen fer un ús eficient dels recursos computacionals disponibles mitjançant la seua adaptació a les dades d'una simulació numèrica de processos de caràcter predominantment convectiu o del tractament adaptatiu d'imatges i senyals utilitzant tècniques de multiresolució.
Els mètodes numèrics per a equacions en derivades parcials que dissenyem i analitzem s'usen en camps tan diversos com la dinàmica de gasos, tant compressibles com incompressibles, la sedimentació de suspensions polidisperses, fluxos en mitjans porosos, dinàmica de partícules carregades, models d'aigües succintes, etc. La capacitat d'utilitzar tècniques d'aproximació dins d'un entorn de multiresolució ha resultat extremadament útil en la compressió de senyals amb forts gradients en aplicacions com ara restauració d'imatges, càlcul de disparitats o flux òptic. També s'utilitzen tècniques específicament dissenyades per a conservar altres propietats de les dades, com ara la convexitat i la monotonia, la qual cosa resulta crucial en el procés de generació de dades en diverses aplicacions.
La vocació del grup és desenvolupar una investigació el més pluridisciplinària possible, abordant-se els temes, com menys, des d'una perspectiva jurídica, economicofinancera i fins i tot sociològica. Els grans tema a desenvolupar són les assegurances, les pensions, però també qüestions relacionades amb el benestar de les persones que transcendeixen de l'anterior com la dependència, rendes vitalícies, etc
El grup d'investigació COMINBRAND és un grup intercultural i interdisciplinari que desenvolupa línies d'investigació centrades en la comunicació, la innovació i les últimes tendències de màrqueting. Davant l'arribada de l'etapa del màrqueting 5.0, el grup d'investigació es contextualitza en un món altament interconnectat i digitalitzat, on la comunicació assumeix un paper clau, i estudia el comportament del consumidor i la seua connexió amb la marca, passant a través de diferents etapes de creació d'aquesta. Aquest procés de desenvolupament d'una marca a través dels seus diferents actius es denomina branding. A partir d'ací, la comunicació, la innovació, el branding i el comportament del consumidor s'afirmen com a principals línies d'investigació de COMINBRAND. A aquestes s'afigen dues línies d'investigació transversals, una centrada en l'estudi de l'impacte de la cultura, i més concretament de la cultura nacional, que permetrà obtindre una visió cross-cultural de la problemàtica abordada i una altra que inclou l'anàlisi del gènere en la investigació científica actual, amb l'objectiu de donar resposta a una major sensibilitat cap a la importància de la inclusió de la perspectiva del gènere en els estudis del comportament del consumidor.
Els sectors prioritaris de l'anàlisi són turisme i educació, sent tots dos subjectes als grans processos de canvi i transformació digital. L'anàlisi del sector turístic engloba tant diverses destinacions turístiques com empreses hoteleres i hostaleres que operen en ells. L'estudi del sector educatiu se centra en les institucions d'educació superior i enfoca la seua anàlisi en la innovació docent i noves metodologies d'ensenyament-aprenentatge.
La qualitat de la investigació del grup està avalada per la forta col·laboració internacional dels seus membres, la seua participació en múltiples projectes d'I+D finançats en convocatòries públiques, en projectes d'innovació educativa i en contractes I+D de rellevància amb Empreses i/o Administracions. A això se sumen nombroses publicacions en les revistes d'elevat prestigi internacional indexades en les bases de dades SSCI i SJR, participacions a congressos internacionals, inclosos aquells orientats en la innovació docent, participacions en consells editorials de revistes d'alt prestigi, actuacions com a editors i un elevat grau d'implicació en matèria de turisme i educació en general.
Des de fa quasi una dècada s'han incrementat de manera significativa els estudis que tenen relació amb el càncer del tracte digestiu i el seu tractament, com mostren les diferents guies clíniques difoses a nivell europeu i mundial. És per això, que el desenvolupament de nous fàrmacs i el testat dels mateixos en assajos clínics és una de les nostres principals línies d'investigació. Ens centrem també en l'estudi i identificació de nous biomarcadors pronòstics i predictius de resposta mitjançant l'ús de la biòpsia líquida amb especial interés en l'anàlisi del DNA tumoral lliure circulant (ctDNA) i les cèl·lules tumorals circulants (CTC) per a la caracterització de la malaltia mínima residual. Així mateix, estudiem el valor pronòstic i predictiu de l'ús d'un model radiòmic basat en intel·ligència artificial en aquest grup de pacients. Finalment, l'ús de models de organoides generats a partir de cèl·lules tumorals (o de teixit normal) del propi pacient per a la caracterització molecular de la malaltia i el testat de fàrmacs és una altra de les nostres prioritats.
El propòsit del grup és estudiar la influència de la digitalització en els ciutadans, actors, institucions i processos polítics. En aquest sentit es proposa analitzar fenòmens diversos com:
- L'impacte de la digitalització en la participació ciutadana i la qualitat democràtica.
- Les transformacions de la digitalització en les formes d'organització i funcionament dels actors polítics, particularment dels partits.
- La regulació de l'actuació digital dels actors polítics.
- Les diferents concepcions ideològiques vinculades a les polítiques de digitalització en les diverses.
- Administracions Públiques així com els seus impactes polítics.
- L'impacte de la digitalització en l'elaboració i avaluació de polítiques públiques.
- L'estudi dels canvis en les relacions de poder en diferents institucions, grups i moviments socials produïts per la digitalització.
- Digitalització i transformacions del funcionament dels sistemes polítics (representació, transparència, integritat, rendició de comptes).
Aquest grup d'investigació se centra en l'anàlisi del procés de presa de decisions estratègiques i de l'estratègia de recursos humans, relacionant-la amb la gestió del coneixement en l'organització, el comportament innovador dels empleats, el comportament emprenedor i la sostenibilitat corporativa. En particular, estudia com les polítiques de RH serveixen com a factors clau per a facilitar l'aplicació dels processos de gestió del coneixement (adquisició, creació, emmagatzematge, compartició, aplicació i distribució) en les organitzacions, generant comportaments dels individus orientats a la innovació i a l'emprenedoria.
L'anàlisi de com les polítiques de RH i la seua consideració conjunta o sistèmica es converteixen en un factor catalitzador de la creativitat de l'individu i del seu interés per desenvolupar innovacions (nous productes, nous processos o, fins i tot, nous projectes de negoci) en l'àmbit organitzatiu, la qual cosa pot contribuir a la consecució d'avantatges competitius sostenibles. A més, l'aplicació de pràctiques de RH orientades cap a la sostenibilitat permetrà, al mateix temps, el desenvolupament de comportaments individuals i col·lectius que satisfacen els reptes actuals que les organitzacions tenen en matèria de responsabilitat social i sostenibilitat dels negocis. Així mateix, el fet que el coneixement s'ha convertit en els últims temps en un recurs estratègic per a les organitzacions ha posat de manifest la necessitat de gestionar-ho de manera activa i amb una clara orientació estratègica. Per tant, l'estudi de tots els processos de gestió del coneixement i com es veuen afectats per l'estratègia de RH de l'organització, és un tema objecte d'estudi per part d'aquest grup d'investigació. Al seu torn, aquests processos de gestió del coneixement són fonamentals per a generar el clima necessari a l'hora que els empleats i els grups dins de les organitzacions puguen desenvolupar comportaments innovadors i emprenedors.
Els projectes d'investigació desenvolupats en el marc de l'equip tenen una orientació acadèmica i aplicada, i se centren en la col·laboració amb empreses i directius per a millorar la seua gestió, amb especial incidència en la problemàtica de les Pimes.
Anàlisi jurídica de les normes tributàries nacionals i internacionals des d'una perspectiva constitucional, de dret de la Unió Europea i comparativa. Verificació de la legalitat dels procediments d'aplicació dels tributs que formen part dels sistemes tributaris.
Aquesta línia d'investigació estudia les propietats intrínseques dels neutrins. Investiga el fenomen de les oscil·lacions entre famílies de neutrins mesurant els paràmetres que defineixen aquestes oscil·lacions i tracta de dilucidar la naturalesa del neutrí, és a dir si es tracta d'un fermió de Dirac o de Majorana. L'IFIC lidera l'experiment NEXT de cerca de desintegracions doble beta sense producció de neutrins, la detecció dels quals implicaria que el neutrí és una partícula de Majorana. Així mateix, participa en diversos experiments d'oscil·lacions de neutrins amb acceleradors: l'experiment T2K, que s'està duent a terme al Japó i l'experiment de pròxima generació DUNE, als Estats Units. A més, el grup de neutrins de l'IFIC desenvolupa instrumentació nuclear avançada, que podria tindre importants aplicacions industrials, en concret a la física mèdica i al control de proliferació nuclear.
El grup LISITT es va constituir en 1989 a fi de cobrir el buit existent a Espanya en l'àrea de les aplicacions telemàtiques al camp del trànsit i transport. Les seues activitats inicials es van centrar en l'execució de projectes de recerca i desenvolupament de caràcter internacional dins dels programes Europeus ESPRIT i DRIVE de l'II Programa Marc de la Unió Europea.
Des dels seus orígens, LISITT s'ha especialitzat en l'estudi i desenvolupament de sistemes intel·ligents de transport (ITS), abastant tant els seus aspectes tecnològics, com a organitzatius i estratègics. LISITT porta més de 20 anys realitzant projectes per a les administracions de trànsit i transport nacionals, entre els quals destaca la Direcció General de Trànsit, el Ministeri de Foment i els seus homòlegs autonòmics del Govern basc i català. Actualment LISITT és un grup multidisciplinari (Llic. Física, Ing. de Camins, Ing. Informàtics, Ing. Telecomunicacions, Llic. Matemàtiques, Llic. Geografia) que agrupa més de 60 professionals, tots ells titulats superiors, entre professors funcionaris, contractats i personal investigador propi i que s'ha consolidat com a grup de referència en temes d'assessoria sobre telemàtica aplicada al transport, en el desenvolupament de sistemes ITS, i consultoria estratègica en temes de gestió i desenvolupament de sistemes de trànsit.
La labor realitzada des dels seus orígens ha consolidat al LISITT com un grup espanyol de referència en temes d'assessoria sobre telemàtica aplicada al transport, en el desenvolupament de sistemes ITS, i consultoria estratègica en temes de gestió, desenvolupament i manteniment de sistemes de trànsit per a administracions, com reflecteix el fet que LISITT participa des de fa més de 10 anys com a assessors experts representant a la Direcció General de Trànsit en diferents comités de normalització nacionals i internacionals i en grups europeus de treball sobre sistemes ITS, entre els quals destaquen el Comité Mundial de Normalització en sistemes ITS ISO/TC204, el Comité Europeu de Normalització de sistemes ITS CEN/TC278 i el Comité Espanyol de Telemàtica aplicada al transport i a la circulació per carretera AEN/CTN 159. Destacar també el paper jugat pel LISITT en la creació, assistència i seguiment del projecte Euro-regional SERTI (1995 - 2006), del projecte Euro-regional ARTS (1997 - 2006) i del projecte europeu EasyWay (2007-2013).
A part d'aquestes activitats de consultoria en els grups de normalització en el camp dels sistemes ITS, els projectes més importants de LISITT s'agrupen entorn dels següents temes:
- Consultoria a administracions de trànsit sobre coordinació i organització de projectes internacionals de control i gestió de trànsit.
- Assistència tècnica a administracions públiques en sistemes de gestió i informació de trànsit.
- Estudi, desenvolupament i manteniment de sistemes d'informació de trànsit per a administracions públiques de trànsit.
- Coordinació i execució de projectes d'I+D+i, tant de la Unió Europea com de convocatòries nacionals.
- Anàlisi, disseny, construcció i desenvolupament de sistemes d'informació per a empreses privades.
- Seguretat informàtica, protecció de dades i privacitat.
IDAL té com a principal objectiu l'estudi i aplicació de mètodes intel·ligents d'anàlisis de dades per al reconeixement de patrons, amb aplicacions en problemes de predicció, classificació o determinació de tendències.
Els seus membres apliquen, a grans bases de dades, mètodes estadístics clàssics i tècniques d'aprenentatge automàtic: contrast d'hipòtesi, models lineals, selecció i extracció de característiques més rellevants, xarxes neuronals, algorismes de clustering, arbres de decisió, màquines de vectors suport, models gràfics probabilístics, visualització per manifolds, lògica borrosa, aprenentatge reforçat, etc.
La fi última de l'aplicació d'aquests mètodes és la generació de models matemàtics que permeten l'optimització de processos i recursos, així com arribar a la presa de decisions òptimes. Un clar exemple del comentat és l'àrea de salut, on IDAL ha desenvolupat aplicacions d'ajuda a la decisió clínica basades en l'anàlisi de dades. Aquestes aplicacions permeten millorar la qualitat de vida del pacient (establint pautes d'actuació clínica òptimes) al mateix temps que redueixen costos en la despesa sanitària.
Complementant aquest coneixement, el grup té una àmplia experiència en el processament de senyals (anàlisi espectral, filtrat digital, processament adaptatiu, etc.) pel seu treball de més de 10 anys en el processament de biosenyals (ECG i EEG principalment). Amb tot aquest background l'IDAL és capaç d'analitzar un ampli ventall de dades i senyals. Aquest fet queda confirmat pel gran nombre de contractes tant privats com públics que ha desenvolupat en diferents àrees del coneixement. A més, la major part dels treballs pràctics realitzats s'han reflectit en importants publicacions científiques amb alts paràmetres d'impacte i en un gran nombre de comunicacions a congressos internacionals dins de l'àrea d'anàlisi de dades.
Entre les aplicacions desenvolupades, (fora de l'àrea de salut ja comentades) es troben, entre altres, les següents: recomanadores web, models per a l'administració òptima d'incentius amb la finalitat de fidelitzar clients, recomanadores de calçat basats en mesures, i altres treballs de consultoria d'anàlisi de dades. A més del seu vessant pràctic IDAL, desenvolupa nous algorismes d'anàlisi de dades millorant les prestacions dels existents. Aquest treball de recerca es reflecteix també en una àmplia difusió en forma de diferents publicacions en revistes d'impacte i congressos rellevants per a la comunitat científica de l'anàlisi de dades.
Les activitats del grup es divideixen sobre la base de les seues línies principals:
- Simulació d'electrofisiologia cardíaca.
- Simulació de dinàmica de fluids.
- Models d'aprenentatge automàtic: on es treballa amb tècniques d'aprenentatge per reforç, així com amb classificadors de diferent tipus orientats al desenvolupament de sistemes d'ajuda a l'acte mèdic (SAAM).
A grans trets, les activitats del grup es divideixen d'una banda en la investigació orientada a la simulació biomèdica (electrofisiologia i fluids) i per un altre en la investigació de models d'aprenentatge automàtic (clàssics + profunds [deepLearning]) capaços de manejar grans volums de dades, oferint així aplicacions de gran utilitat per al sector mèdic a partir dels múltiples resultats de simulació que es deriven de les tècniques clàssiques i que s'adquireixen en diferents projectes.
El grup d'investigació LSyM centra la seua activitat a desenvolupar sistemes de simulació utilitzant les més noves tècniques de Realitat Virtual. LSyM ha treballat sempre buscant una estreta col·laboració amb l'empresa, obtenint importants resultats en el camp de l'obra civil. El grup forma part de l'Institut de Robòtica i Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (IRTIC) de la Universitat de València.
Línies d'investigació:
- Integració de simuladors immersius en temps real: disseny de tots els elements d'un simulador, tant el maquinari com el programari (models dinàmics dels objectes i els escenaris 3D).
- Desenvolupament de Plataformes e-learning basades en simulació 3D: tecnologies de simulació basades en WebGL, i Unity-3D a fi d'implementar entorns virtuals 3D executables des del navegador en diferents plataformes computacionals. Ús de Moodle i altres estàndards d'e-learning
- Computació avançada en unitats de processament gràfic (GPUs): Desenvolupament de programes de càlcul de lligues prestacions basats en Cuda, OpenCL i shaders que s'executen en arquitectures de xarxes de GPUs
- Modelatge físic temps real: Desenvolupament de models de simulació i de models de comportament col·laboratiu entre avatars.
Campos d'aplicació:
- Industrial: Sistemes de realitat virtual i augmentada en diferents àmbits industrials (transport, sector ferroviari, construcció, sector marítim, etc.).
- Educació: Simulació d'entorns formatius basada en web, plataformes e-learning per a cursos d'entrenament i avaluació.
Serveis a empreses i altres entitats:
Assessorament tècnic i consultoria sobre:
- Desenvolupament d'entorns virtuals amb característiques de temps real per a entrenament d'operadors de maquinària industrial, grues, maquinària d'obra civil i vehicles.
- Assessorament en la integració de simuladors de baix-mitjà-alt cost i en l'elecció del maquinari apropiat per a l'aplicació.
- Disseny i implementació de sistemes d'entrenament basats en l'ús de simuladors en diferents àmbits (transport, maquinària pesant, controladors aeris, etc.) i enfocats a l'aprenentatge de tècniques de prevenció de riscos.
- Desenvolupament de plataformes d'e-learning
L'activitat investigadora a desenvolupar pel Grup d'Investigació "Nous Conflictes i Procés" se centra en l'estudi de la constant adaptació de les normes processals als nous conflictes que es generen en la societat, tant per la situació conjuntural de crisi econòmica -que exigeix una interpretació de l'ordenament jurídic d'acord amb el context en el qual s'aplica-, com per la creixent evolució de les relacions jurídiques a través de la societat de la informació, i, en general, per la massificació de la litigiositat.
L'instrument processal ha de ser adequat perquè tant els particulars que acudeixen als òrgans jurisdiccionals, com aquests últims, puguen obtindre i atorgar, respectivament, la tutela judicial dels drets i interessos legítims. La falta d'adaptació de les normes processals als nous conflictes generats per l'actual societat, pot suposar un obstacle per a obtindre la tutela judicial efectiva (art. 24 CE), un dels drets fonamentals consagrats per la nostra Constitució. En el procés civil, per exemple, és cada vegada major la tendència a una socialització d'aquest, passant d'un procés individual entre dos subjectes enfrontats, a un procés per a la defensa d'interessos col·lectius d'abast general i la defensa del qual no pot correspondre, per raons pràctiques, a subjectes individuals. Pel que respecta al procés penal, la projectada reforma del mateix requereix incorporar la doctrina elaborada pel TC -i que ha sigut objecte d'estudi detallat per aquest grup d'investigació-.
Aquest grup d'investigació compta ja amb una llarga trajectòria avalada per projectes d'investigació subvencionats tant a nivell nacional com internacional i en els quals han sigut analitzats temes com les tècniques per a millorar l'efectivitat d'uns certs drets; la reforma del procés civil i l'actual aplicació pels professionals del dret; el sistema de recursos davant els alts tribunals de justícia, la reforma del procés penal o el dret al recurs en el procés penal, tema aquest últim sobre el qual està treballant en aquests moments.
CREARI Grup de recerca en pedagogies culturals es dedica a estudiar les sinergies culturals i les accions educatives, tot incorporant els avanços de les tecnologies digitals i la cultura visual. Ens interessa analitzar i millorar les condicions dels diferents públics tant en les manifestacions artístiques com en la resta de realitats patrimonials. Estem involucrats en l'educació en arts tant als àmbits de l'educació formal com de l'educació no formal, amb una especial atenció cap als museus i els entorns patrimonials. Considerem primordial involucrar-nos en els assumptes de la formació d'educadors i educadores, tot atenent als nous entorns digitals, prioritzant els criteris de cooperació i donant cabuda als nous models educatius. Incorporem al grup membres de diferents procedències, considerant que la interdisciplinarietat és un aspecte fonamental de la nostra idea de recerca. Ens hem especialitzat en formació del professorat de tots els nivells educatius, afavorint la integració del col·lectiu docent com un element cultural de primera entitat. El nostre grup està integrat per una sèrie de persones vinculades a institucions educatives i de recerca, gent interessada en l'impuls, el desenvolupament i la innovació de projectes educatius a l'entorn dels museus, de les arts visuals, la música i la cultura contemporània. Volem generar projectes internacionals i especialment de cooperació, tant a l'àmbit llatinoamericà com en l'espai europeu.
El nostre grup d'investigació treballa en tècniques de predicció i d'optimització. Predicció de futures observacions i optimització per a poder construir eines automàtiques d'ajuda a la presa de decisions en ambient d'incertesa. Això ja ens ha permés obtindre resultats interessants, especialment en el camp de la medicina i la salut pública, però també en la indústria i en les finances. En conseqüència, el nostre propòsit és doble: aprofundir en l'estudi de models de predicció, que puguen incorporar relacions temporals i/o espacials, a més de covariables, i continuar avançant en el desenvolupament de metodologies que incorporen la incertesa en l'optimització, la qual cosa ens permetrà construir noves eines de suport a la presa de decisions en diferents àmbits de planificació i gestió. En concret, seran objecte d'investigació l'anàlisi d'escenaris amb presència d'incertesa per als quals existeix informació donada per una sèrie de dades històriques, per als quals utilitzarem models de sèries temporals, i aquells en els quals a més de la relació temporal existeix una relació de veïnatge entre observacions contemporànies, per als quals utilitzarem models espaciotemporals. En treballs previs hem considerat models de predicció basats en models dinàmics d'espai d'estats amb innovacions, i s'ha avançat teòricament en la incorporació de multiestacionalitat, covariables i errors autocorrelats, amb l'objectiu que puguen ser utilitzats en la predicció automàtica de bancs de sèries temporals. Recentment, hem introduït mètodes de sèries temporals fuzzy per a obtindre com a predicció un número fuzzy que puga ser incorporat en els models d'optimització que utilitzen lògica difusa per a incorporar la incertesa. Pretenem amb això ampliar el camp d'aplicació d'aquestes metodologies mitjançant models de simulació-optimització que permeten analitzar la qualitat de les solucions i l'optimització dels objectius. També estem treballant en sèries de temps composicionals, que permeten contextualitzar els models mixtos per a dades composicionals longitudinals multivariats en escenari del microbioma.
Últimament, estem treballant en combinació de prediccions, mitjançant mitjanes ponderades de prediccions obtingudes amb diferents mètodes, amb l'objectiu de dissenyar un sistema d'ajuda a la decisió que permeta l'ajustar els pesos i seleccionar de manera òptima els models de predicció per a obtindre pronòstics més fiables. L'estudi de la variabilitat geogràfica i temporal dels fenòmens de la salut gaudeix actualment d'una gran popularitat dins del món de l'Epidemiologia. Nombrosos models de suavització de riscos que incorporen simultàniament la dependència espacial dels riscos entre regions pròximes i la dependència temporal dels riscos per a cadascuna de les regions han sigut proposats en els últims anys. Els models clàssics han sigut dissenyats per a realitzar una anàlisi retrospectiva de les sèries temporals d'incidència i, per tant, no tracten qüestions fonamentals des del punt de vista de la planificació d'accions preventives i de control com són la predicció del començament de brots infecciosos, predicció de pics d'epidèmies i finalització d'aquestes. Volem analitzar alguns problemes relacionats amb la predicció en propagació d'epidèmies, incidint simultàniament en les components espacial i temporal del problema. En aqueixa mateixa línia, incorporació simultaneja de component temporal i component espacial als models estudiats, estem treballant en diversos escenaris: extensió de model jeràrquic bayesià, proposat recentment per membres del nostre equip, que permet estimar riscos i detectar conglomerats de manera simultània on es considera que la dependència espacial entre els riscos relatius no s'ajusta necessàriament a criteris de veïnatge; extensió espaciotemporal dels models de compartiments estocàstic bayesià; proposta d'un model espaciotemporal per al tractament de dades epidemiològiques en l'escenari composicional, i proposta d'un model espaciotemporal per a l'anàlisi de les associacions entre exposicions ambientals i salut. Tots aqueixos resultats de predicció els utilitzarem en la construcció de sistemes d'ajuda a la presa de decisions basats en models d'optimització sota incertesa per a diferents àmbits. Entre ells, a més dels àmbits anteriorment citats, treballarem problemes de gestió financera, especialment el problema de selecció de carteres. El problema de la selecció de carteres tracta de determinar una cartera òptima que satisfaça les preferències del decisor, quant al risc i al benefici de la inversió. Hem introduït l'aproximació del rendiment d'una cartera mitjançant distribucions de credibilitat, i mesures alternatives del risc de la inversió. Abordarem el problema de selecció de carteres introduint una funció de pèrdua que puga ser visualitzada per l'inversor, com una mesura de les seues preferències i desenvoluparem estratègies evolutives d'optimació multi-objectiu per a determinar carteres eficients per a diferents perfils de risc de l'inversor.
El grup d'investigació ISP, http://isp.uv.es, té una llarga tradició en l'anàlisi estadística de dades procedents de sistemes d'imatges. Aquests mesuraments depenen de les propietats de les escenes i de la física del procés d'obtenció d'imatges, i la seua rellevància depén de l'observador (natural o artificial) que vaja a analitzar les dades. El nostre enfocament diferenciat del processament de senyals, imatges i visió combina la teoria de l'aprenentatge automàtic amb la comprensió de la física subjacent i la visió biològica. Les aplicacions se centren principalment en la teledetecció òptica i la neurociència visual computacional. La inferència estadística empírica, també coneguda com a aprenentatge automàtic, és un camp de la informàtica interessat a fer prediccions i models a partir d'observacions i dades sensorials. Les eines de processament d'informació en l'aprenentatge automàtic són fonamentals per a entendre la funció de les xarxes neuronals naturals involucrades en la visió biològica, així com per a fer inferències en sistemes de xarxes dinàmics complexos, com la biosfera, l'atmosfera i els ecosistemes terrestres.
Els problemes de la neurociència visual i de les geociències basades en la teledetecció requereixen eines matemàtiques similars. Per exemple, tots dos camps científics s'enfronten a problemes d'inversió i comprensió de models. En tots dos casos, es té un complex model directe que és difícil d'invertir (per a extraure informació), ja siga perquè no és analíticament invertible (indeterminat) o perquè els mesuraments (o respostes) són sorolloses per naturalesa. En la teledetecció, el model directe és el procés d'obtenció d'imatges donades unes certes condicions d'estat en la superfície i l'atmosfera. En la neurociència visual, el model directe inclou el que es coneix en la via neuronal des de la retina fins a les diferents regions de l'escorça visual. La inversió d'aquests models és clau per a fer inferències quantitatives i significatives sobre el sistema subjacent que va generar les dades observades. Més enllà d'aquesta avaluació quantitativa, també és obligatòria una interpretació qualitativa dels models proposats. La comprensió qualitativa és més difícil que la predicció, i la inferència causal a partir de dades empíriques és el terreny de joc comú tant en geociència com en neurociència. Les observacions i enregistraments simultanis d'un fenomen donen lloc a senyals multidimensionals que poden mostrar una forta correlació estadística entre els components. No obstant això, la correlació no és suficient per a establir relacions de causa-conseqüència. Això és clau a l'hora d'analitzar l'activació i la inhibició en la comunicació entre les diferents regions del cervell, i també és de summa importància per a estudiar les causes, els efectes i els factors de confusió de les variables climàtiques essencials per a la detecció i atribució en la ciència del clima. Finalment, un altre paral·lelisme és l'anàlisi de les grans dades visuals: les imatges hiperespectrals adquirides pels sensors satel·litaris actuals i futurs plantegen un problema de processament de la informació de grans dades de manera similar al del cervell visual. L'adaptació, el reconeixement de patrons, la inferència i la presa de decisions en el cervell poden ser bastant inspiradors per a l'anàlisi d'imatges de teledetecció.
Per això, el grup s'organitza en una branca d'investigació teòrica (A) i una altra més aplicada (B). El nucli d'aprenentatge automàtic teòric aborda la inversió de models, la interpretació, la inferència causal a partir de dades empíriques i la inclusió de restriccions físiques i coneixements previs en grans dades visuals. Les línies d'investigació aplicades es dediquen a aplicar i adaptar els desenvolupaments teòrics per a la teledetecció, les geociències i la neurociència visual. En nom de la simplicitat, hem agrupat aquestes activitats en cinc línies d'investigació conceptuals: aprenentatge automàtic, neurociència visual, processament d'imatges, teledetecció i processament de grans dades.
L'activitat investigadora desenvolupada per aquest grup se centra en dos aspectes essencials i complementaris de l'activitat jurídica. D'una banda, en l'estudi del procés com a instrument per a l'obtenció d'una tutela judicial efectiva, quan en el desenvolupament d'una relació jurídica s'ha produït un conflicte o s'ha vulnerat una norma de caràcter penal, que compromet els valors i principis essencials de la nostra societat, produint-se en tots dos casos una alteració de la pau social i una afectació de la seguretat jurídica, imprescindibles per al progrés de qualsevol nació. I, per un altre, en l'anàlisi dels instruments complementaris a la jurisdicció capaces d'oferir igualment -o no- una tutela efectiva dels drets i interessos legítims de les persones, quan aquests es veuen compromesos en els diversos àmbits: civil, penal, laboral o administratiu.
Com a corol·lari, la investigació que aquest grup està desenvolupant i desenvoluparà suposa abordar l'article 24 de la nostra Constitució, des d'una posició interdisciplinària, crítica i àmplia, que suposa una revisió de la jurisprudència constitucional sobre aquest tema i la seua extensió a l'àmbit internacional, especialment al de la UE. Així, els membres d'aquest grup d'investigació, han vingut prestant una especial atenció a la normativa europea i internacional, plasmada en la participació en diversos projectes d'investigació, la realització de publicacions i la impartició de cursos sobre l'activitat processal dels tribunals internacionals, el reconeixement i l'execució de resolucions estrangeres -o no-, així com la cooperació jurídica internacional.
El grup ARTEC centra les seues tasques investigadores en el camp dels gràfics per computador. Dins d'aquesta àrea es dedica als gràfics 3D interactius, la realitat virtual, realitat augmentada i simulació civil. A més, treballa en àrees afins com són la computació ubiqua o els ambients intel·ligents. El grup realitza tasques tant de recerca bàsica com aplicada. En aquest sentit ha aplicat els sistemes de simulació a la formació i experimentació en factors humans, destacant especialment en els sistemes de simulació de conducció de vehicles. Aquesta línia de treball ha donat lloc a desenvolupament de sistemes hardware per a suports de projecció immersiva 3D així com a sistemes de generació de claus gravitar-inercials amb desenvolupament d'actuadors mecànics.
Cotino (director) ha sigut l'IP de Tres projectes consecutius nacionals sobre aquests temes, un centrat en l'e-govern (2005-2008), un altre llibertat i participació en la web social (2010-2012) i l'actual sobre Govern Obert (2013-2015) matèria sobre la qual es pretén la continuïtat. Pendent de resolució de nou projecte I+D+I, del Ministeri d'Economia i Competitivitat, "L'avanç del Govern Obert. Règim jurídic constitucional de la implantació de polítiques de transparència, accés a la informació, dades obertes, col·laboració i participació especialment a través de les TIC i del govern electrònic" DER2015-65810-P (pendent de resolució). També Cotino com IP. Els resultats són més que evidents tant en la xarxa com en centenars de publicacions i ponències. A més d'alguns reajustaments, es potencia aquesta ocasió la internacionalització reforçant l'equip estranger. Tots els membres de l'equip han treballat i cooperat activament en els últims anys.
En aquest grup UV s'afigen dos membres que no ho són del projecte del Ministeri, dos investigadors de total referència a Espanya, Fernández Salmerón i Valero Torrijos, de Dret administratiu.
Es continuarà amb el tractament jurídic dels continguts i les llibertats en internet, responsabilitat de prestadors, discurs de l'odi, límits, censura, etc. D'altra banda, davant el relativament eteri del concepte de govern obert i el predomini d'altres disciplines, es considera necessari el tractament jurídic constitucional per a decantar, sedimentar i destil·lar jurídicament tots aquests canvis i avanços que s'acaben de donar en els últims anys respecte dels continguts del concepte del Govern Obert (transparència, participació, col·laboració, dades obertes, etc.) i la seua projecció en l'ordenament jurídic així com els drets fonamentals implicats. Es pretén la continuïtat perquè que ens situem davant el moment de desenvolupament crucial del Govern obert. Estem en plena culminació d'un procés de fundamentalització del dret a la transparència i accés a la informació pública. Aquest procés ni molt menys ha sigut acabat ni pel TEDH, ni el TJUE ni, especialment pel nostre Tribunal Constitucional i Tribunal Suprem. Serà especialment important analitzar la interpretació per autoritats de protecció de dades, autoritats de transparència, defensories amb competència en la matèria i, per descomptat, els tribunals ordinaris i constitucional.
S'ambiciona fer una anàlisi i seguiment tant de l'aplicació de la llei de transparència com a noves lleis administratives i reforma de la llei de reutilització, decret de desenvolupament de la llei de transparència, 2015, així com de l'ona de lleis autonòmiques del període 2013-2015 de l'àmbit autonòmic-local.
Més enllà de la mera anàlisi normativa, es tracta de tindre en compte la implantació pràctica i les polítiques de Govern obert, especialment a Espanya en els diferents nivells municipal, autonòmic i estatal. Es tracta d'una qüestió en plena "ebullició" en 2015-16 a Espanya. No obstant això, donada la transnacionalitat del fenomen, es farà un seguiment també en perspectiva comparada i supranacional europea i iberoamericana.
No sols es pretén analitzar el desenvolupament jurídic constitucional del govern obert, sinó, en la mesura que siga possible, influir en el mateix en els diferents operadors jurídics.
Es compta amb sòlida experiència en la difusió de continguts jurídics d'alta qualitat en formats clàssics (més de nou obres col·lectives i deu congressos), en part a través de www.derechotics.com o el Cyberlaw clinic i de perfils de Twitter de gran visibilitat d'alguns dels membres. A més de generar i difondre coneixement acadèmic, es realitzarà un observatori de la e-administració 2.0, anàlisi de webs de referència espanyola i internacional; un document de recomanacions jurídic pràctiques i cauteles.
El grup TAPEC investiga en dispositius i arquitectures maquinari per a la percepció per computador, centrant-se especialment en el processament d'imatges i dispositius de visió. En el camp de les arquitectures per a la percepció, s'investiga en l'ús de les FPGA per al processador d'imatges i d'esdeveniments visuals. En els últims anys s'han desenvolupat arquitectures que treballen amb fluxos de píxels o esdeveniments en lloc del típic processament d'imatges.
El camp més actiu d'investigació en l'actualitat és el del disseny i fabricació de càmeres de visió basades en esdeveniments. El grup TAPEC ha desenvolupat un xip propi, en tecnologia CMOS, que envia el píxel que més ha canviat des de l'última vegada que es va llegir, en lloc de manar els píxels ordenats com en les imatges convencionals. Aquesta tècnica té avantatges com la reducció selectiva de la informació a processar, interfície simple i síncron, alta velocitat de processament i anàlisi de moviment, etc. Com a exemple, l'última càmera desenvolupada és capaç de seguir objectes amb una resolució temporal de microsegons; per a aconseguir el mateix amb una cambra convencional, hauria de funcionar a una velocitat de 500.000 imatges per segon, amb un maquinari que fora capaç de processar tota aqueixa informació en temps real, la qual cosa no és viable hui dia.
L'àrea d'estudi de la Unitat de Canvi Global està relacionada amb els canvis que pateix el nostre planeta analitzats amb el suport de satèl·lits de teledetecció i el tractament digital de les imatges subministrades per aquests. La investigació del grup té com a objectiu desenvolupar algorismes operatius que permeten estimar diferents paràmetres com la temperatura de la superfície terrestre i de la mar, l'emissivitat de la superfície terrestre, l'albedo, la inèrcia tèrmica, l'evapotranspiració, la radiació neta, el contingut total en vapor d'aigua de l'atmosfera, etc. També s'estudia la dinàmica espaciotemporal de la cobertura terrestre des de satèl·lits. Tot això es realitza a partir de les dades subministrades per sensors situats a bord de satèl·lits (AVHRR, TM, AATSR, MODIS, SEVIRI, METOP, ÀSTER, etc) i sensors aerotransportats (DONEU, AHS, etc). A més la UCG també organitza i realitza freqüents campanyes de camp en les quals es determinen alguns d'aquests paràmetres a partir de l'ús de radiòmetres, cambres tèrmiques, etc.
La UCG compte, entre una altra instrumentació, amb antenes receptores d'imatges de satèl·lit corresponents als satèl·lits MSG (Meteosat Second Generation) i NOAA, així com una estació de recepció que permet l'obtenció d'imatges dels satèl·lits TERRA i AQUA (www.uv.es/iplsat/). La UCG és un grup de referència que permeta aplicar els algorismes desenvolupats a les imatges rebudes en temps real; mantindre un arxiu de dades de satèl·lit que puga estar a la disposició de qualsevol organisme públic interessat en el seguiment de desastres naturals, desertització, incendis forestals, etc; i participar en projectes de desenvolupament de missions espacials futures per a l'observació de la terra, tant a nivell nacional com internacional.
La UCG presenta a més una àmplia experiència en la participació activa en diferents projectes d'investigació, liderant dos projectes europeus:
- WATERMED "WATer use Efficiency in natural vegetation and agricultural areas by remalnom sensing in the MEDiterranean basin" en el qual han participat 5 grups d'Espanya, Dinamarca, França, Egipte i el Marroc.
- EAGLE "Exploitation of Angular effects in Land surfacE observations from satellites" en el qual participen grups d'Espanya, Holanda i França.
I participant en nombrosos projectes europeus WATCH "Water and Global Change" del VI programa marc i CEOP-AEGIS "Coordinated Àsia-European long-term Observing system of Qinghai - Tibet Plateau hydro-meteorological processes and the Asian-monsoon systEm with Ground satellite Image data and numerical Simulations" del VII programa. A més s'ha participat i/o liderat altres projectes finançats per l'Agència Espacial Europea (CEFLES2, AGRISAR, SEN2FLEX, SPARC, SIFLEX i DAISEX), el Ministeri d'Educació i Ciència i l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional (AECI).
Cap també destacar les nombroses col·laboracions de la UCG amb personal investigador de centres nacionals i internacionals, en particular amb el International institute for Geo-Information Science and Earth Observation (ITC) d'Holanda, el Goddard Space Flight Center (GSFC) de la NASA, l'Institut d'Investigació Alterra de la Wageningen University and Research Centre en Holanda, la Universitat de Washington (els EUA), el National Aerospace Laboratory (NLR) d'Holanda, el Institut National de Recherche Agronomique de Avignon i Bordeus (França), el Groupe de Recherche en Télédetection Radiométrique de la Universitat Louis Pasteur d'Estrasburg (França), el Laboratori d'Agricultura Sostenible del CSIC a Còrdova, el Departament de Ciències Ambientals i Recursos Naturals d'Universitat de Xile, la Universitat de Marràqueix al Marroc.
El grup de Xarxes i Entorns Virtuals (GREV) centra la seua investigació en xarxes d'interconnexió de sistemes distribuïts, entorns virtuals distribuïts i en el desenvolupament de sistemes multiagent escalables. Aquests tres tipus de sistemes són transversals a diversos tipus d'aplicacions, però fonamentalment els hem aplicats a àrees tan dispars com arqueologia, mobilitat urbana, videojocs en xarxa, genètica computacional i ciències socials.
Des de la seua fundació el GREV ha realitzat la seua investigació integrat i en col·laboració permanent amb l'equip Consolider ACCA, compost per grups d'investigació de 4 universitats espanyoles (el GREV i grups de la UPV, UCLM i UMU). En els últims anys el grup ha iniciat col·laboracions interdisciplinàries amb grups d'investigació de les àrees de Genòmica computacional i de Ciències Socials.
