Anàlisi multidisciplinària de l'impacte de l'exercici de la desconnexió digital en el marc de les relacions laborals. Les transformacions tecnològiques que viu l'actual mercat laboral provoquen canvis importants en l'esfera del treballador i en la gestió empresarial; sens dubte, tot un repte per als agents implicats en el treball (treballadors, empresaris, Governs, sindicats i associacions empresarials) per a afermar l'esperit tuïtiu de la normativa laboral i garantir uns drets laborals bàsics com el descans, la Seguretat i salut en el Treball, la intimitat, la conciliació, el secret de les comunicacions o la protecció de dades. En aquest sentit, el grup d'investigació analitza el dret a la desconnexió digital del treballador, així com la seua eventual afectació en la gestió de les persones i la competitivitat empresarial. Tot això sempre puntualitzant que es tracta d'un dret laboral que en última instància, la seua efectivitat esdevé tant d'un mecanisme de potenciació de la llibertat i autodeterminació del pla del treballador, així com d'una garantia de l'efectiva, lliure i igual competència empresarial en el marc d'una economia social de mercat. En aquest context, el grup d'investigació aclareix un dret laboral bàsic i fonamental en l'actualitat però amb moltes arestes que han de ser polides. Per a això, en línia amb el seu caràcter multidisciplinari tracta els béns jurídics protegits en el dret laboral: en amb major o menor intensitat i directament o indirectament, la salut (art. 15 CE); la llibertat (art. 1.1 CE) - incloent la llibertat d'empresa i la productivitat (art. 38 CE) -; la dignitat i lliure desenvolupament de la personalitat (art. 10 CE); la igualtat (arts. 1.1; i 9.2 CE); la intimitat i la privacitat (art. 18.1, 3 i 4 CE); l'honor (art. 18.1 i 4 CE); i la família (39.1 CE). Succintament, el grup pretén tractar l'exercici del dret, les seues implicacions jurídic-pràctiques en les relacions laborals (amb especial incidència en el teletreball), el seu estat actual en el món (amb estudis internacionals del dret en altres països), la seua relació amb la prevenció de riscos laborals (fatiga informàtica i hiperconnectivitat), així com amb la perspectiva de gènere, la diversitat, la intimitat i la privacitat, la conciliació de la vida laboral i familiar, la videovigilància i el control empresarial (la necessitat de tota mena de programari digital significa que el control dels treballadors està creixent molt) i, el vessant tecnològic d'aquest, entre altres aspectes: l'estudi BYOD ("bring your own device"), protocols interns en l'ús de dispositius digitals i programari d'organització del temps del treball a la disposició de les empreses privades i públiques.

L'estudi de les propietats dels hadrons partint de la seua estructura descrita mitjançant quarks, antiquarks i gluons i les seues interaccions forta, electromagnètica i feble. La teoria que descriu l'estructura dels hadrons és Cromodinàmica Quàntica (QCD), una teoria la solució exacta de la qual no ha sigut possible encara des de la seua formulació en 1973. 

En l'actualitat hi ha dues línies d'investigació fonamentals en l'estudi de l'estructura dels hadrons, d'una banda models o teories efectives que incorporen mecanismes que descriuen aproximadament les propietats i les simetries de de QCD. Una altra línia d'actuació és la solució numèrica de la teoria mitjançant complexos càlculs per ordinador que rep el nom de QCD en el reticle, perquè l'espai temps es discretitza en un reticle, i sobre ell s'intenta trobar una solució de la teoria. 

El nostre treball segueix la primera línia, és a dir la modelització de QCD. Dins d'aquest esquema d'estudi dels hadrons i les seues propietats s'investiguen diverses règims:

• Distàncies curtes: mitjançant l'estudi de processos profundament inelàstics. En els últims anys aquest estudi s'ha centrat en la descripció de funcions de patrons generalitzades (GPD) i les distribucions de moment transvers (TMD). Aquestes quantitats, que permeten l'accés a l'estructura del protó i dels pions, estan sent mesures experimentalment i condueixen a observables l'anàlisi teòrica de les quals ens ajuda comprendre les propietats no pertorbatives de QCD. 
• Distàncies intermèdies: l'interés prioritari en aquest cas és la comprensió de l'espectre hadrònic. El nombre d'hadrons com pot apreciar-se en el compendi del Particle Data Group és enorme. Però tots ells semblen estar formats per cinc quarks (antiquarks) de valència: o,d,s,c,b, ja que el quark (antiquark) t és tan pesat que no té temps a lligar-se. El nostre treball consisteix a analitzar l'espectre per a comprendre la interacció entre els quarks que dona lloc als hadrons. D'aqueixa interacció fenomenològica intentem aprendre propietats de QCD. En els últims anys la possible existència d'estats anomenats exòtics, multiquarks i glueballs, han requerit la nostra especial atenció. Els gluons també formen part de la descripció de QCD i els gluons tenen autoacoblaments, per tant podrien donar lloc a estats de només gluons de valència denominats glueballs i en els últims anys ens hem dedicat intensivament a ells. El nostre estudi consisteix a analitzar l'estructura i les possibles desintegracions dels hadrons per a, comparant amb les dades experimentals de laboratoris repartits per tot el món, Belle BaBar, Bes, extraure conseqüències sobre la interacció fonamental. També ens dediquem a predir futurs processos que s'hauran d'observar en el futur accelerador FAIR i el seu detector PANDA. El contrast de dades teòriques amb els experimentals permet, a través de les propietats de l'espectre: masses i amplades de desintegració,entendre la interacció dels quarks i els gluons entre si i els seus canals de desintegració fortes, electromagnètics o febles. 
• Distàncies grans: interacció hadró-hadró. La física nuclear està governada per la interacció entre hadrons. Per una propietat denominada confinament els quarks i els gluons no poden aparéixer lliures, han d'estar sempre lligats formant hadrons. No obstant això ells han de ser la causa de la interacció que s'observa entre hadrons,en particular entre el protó i el neutró per a formar nuclis atòmics. El nostre treball consisteix a explicar la interacció entre hadrons a partir de la interacció entre quarks.
• Matèria hadrònica a altes temperatures i densitats: les interaccions entre ions pesats permeten estudiar la matèria hadrònica fora de les condicions normals, que hui es poden aconseguir en acceleradors com RHIC i Lhc.se espera que propietats hadròniques diferents a les normals ens indiquen les possibles transicions de fase de QCD.

La Teoria de la Relativitat General (RG) d'Einstein i la Teoria Quàntica de Campos (TQC) en l'espai de Minkowski descriu amb èxit la física observable en un ampli rang d'escales de longitud i energia. No obstant això, resulta molt difícil entendre el comportament quàntic de la gravetat en si mateixa. A escales d'energia molt per davall de l'energia de Planck, la TQC en espais corbs té no obstant això un cridaner èxit. Prediu la radiància quàntica de forats negres i mostra com les irregularitats primordials del nostre univers, observades en el fons còsmic de microones i en l'estructura a gran escala, poden generar-se en l'univers primitiu. Per a longituds o energies pròximes a l'escala de Planck, l'absència d'una teoria ben entesa urgeix un esforç a nivell mundial per a construir una teoria quàntica viable per al camp gravitatori. La complexitat del problema requereix un abordatge multidisciplinari, incorporant un ampli rang de punts de vista, cobrint des de sofisticades matemàtiques fins a experiments ambiciosos. Es requereix un enteniment profund de les nostres teories bàsiques, així com una millora dels enfocaments principals per a una teoria quàntica de la gravetat apropiada. El nostre grup segueix aquesta estratègia d'investigació en una manera interrelacionada. En particular, els nostres principals propòsits són:

1. Teoria quàntica de camps en espaitemps corb i les seues conseqüències observables en cosmologia. Condicions inicials en inflació i l'univers observable: baixos multipols angulars en el CMB, no-gaussianidades, potencials efectes de gravetat quàntica, etc. Efectes de renormalització en espais corbs: espectre de potències, camps magnètics primordials, etc. Mecanisme de creació gravitacional de partícules i les seues implicacions físiques (univers primerenc, matèria fosca, energia fosca, etc).
2. Aspectes quàntics de forats negres i forats negres acústics. Especialment la possibilitat de detectar l'efecte Hawking mitjançant correlacions de densitat en condensats de Bose-Einstein.Estudi d'efectes quàntics en forats negres/blancs acústics; backreaction del flux de Hawking en els BECs; aplicacions de gravetat anàloga en cosmologia; mini forats negres en el LHC, correlacions i unitarietat.
3. Aspectes clàssics i quàntics de la gravitació en formalisme de Palatini. Extensions de relativitat general i aplicacions astrofísiques i cosmològiques.Formulació semiclàsica de la teoria quàntica de camps, dinàmica de"brane-worlds" i correspondència AdS/CFT en geometries amb mètrica i connexió independents (Palatini). Estructura i estabilitat de forats negres en aquestes varietats. Cosmologies no singulars i descripcions efectives de models de gravetat quàntica.Problema de l'expansió còsmica accelerada i matèria fosca des d'un punt de vista gravitatori.
4. Supersimetria i deformacions de l'espaitemps. Deformacions del superespai de Minkowski i el superespai conforme en termes de super Grassmannianos i super flags quàntiques. Teories de camps sobre aquests espais noconmutatius. Solucions de forats negres en super gravetat: universalitat i classificació.

Models en magnetisme molecular:

1. Les interaccions d'intercanvi en grans cúmuls magnètics i imants de baixa dimensió, nivells d'energia i propietats magnètiques, interaccions d'intercanvi entre centres orbitals degeneratius.
2. Interaccions de camp cristal·lí en imants d'un sol ió per a la computació quàntica.
3. Doble intercanvi i deslocalització d'electrons en sistemes mixtos de valència. Química dels polioxometalats: Polioxometalats per a la computació quàntica: S'explorarà la possibilitat d'utilitzar polioxometalats per a desenvolupar nous clústers magnètics d'interés com a q-bits per a la computació quàntica, i com a imants d'una sola molècula. Caracterització física de materials moleculars: Propietats magnetoestructurals (susceptibilitats ac i dc, magnetització, ESR, dispersió inelàstica de neutrons, difracció de raigs X en monocristalls).

El grup REDOLi cerca millorar la societat a través de la investigació en els àmbits del reconeixement, la sostenibilitat i la innovació. El grup REDOLi desenvolupa la seua investigació en els àmbits del reconeixement, la sostenibilitat i la innovació. Les seues línies de treball inclouen: 

• Desenvolupament de molècules i nanomaterials per a modular l'activitat de proteïnes, en particular dels enzims polifenol oxidasa i lipasa/pancreatina. 
• Desenvolupament de molècules i nanomaterials per a sensors. 
• Desenvolupament d'estratègies per a aconseguir processos i productes més sostenibles, en particular en agricultura i la indústria química, de materials i aliments. 
• Difusió d'aspectes actuals de bioeconomia, economia circular, canvi climàtic i anàlisi de cicle de vida. 
• Suport a les empreses en els processos d'innovació, identificació de coneixement, transformació de coneixement en productes, desenvolupament d'estratègies de protecció i projectes.
   

Utilitzant teories de camps efectives, construïdes a partir de simetries de les interaccions fonamentals, i tècniques de física quàntica de molts cossos estudiem un ampli espectre de problemes que concerneixen les propietats i interaccions dels hadrons lleugers i pesats en el buit i en mitjans densos, la generació dinàmica de ressonàncies i estats exòtics, les funcions de resposta nuclear i les interaccions de neutrins amb la matèria. Es fa especial èmfasi en el programa científic del laboratori europeu FAIR (experiments PANDA i CBM), l'experiment LHCb i en les necessitats i oportunitats que ofereix el programa experimental de física de neutrins (experiments T2K, programa SBN, MINERVA, DUNE).