Joan Fuster diu a Nosaltres els Valencians (1962), en parlar de la divisió en províncies d’Espanya i en com va afectar aquesta el País Valencià, en incloure-s’hi el Marquesat de Villena i la comarca de Requena i en haver fins i tot plans per dividir-lo en diferents regions administratives on, per exemple la província d’Alacant en formaria una amb Múrcia i Albacete i les de València i Castelló una altra amb Conca i Terol.

NOTA SOBRE “LEVANTE”

De tot això ha sorgit, últimament, una altra etiqueta deformadora: la de Levante. L’ús que se’n fa té una intenció incontrovertible. Ningú no ignora que un dels designis que l’animen és, precisament, el de retirar de la circulació el terme “valencià” per a qualificar el país. Al mateix temps involucra en la seva ambigüitat més terres que les estrictament valencianes. Hom voldria restringir el gentilici comú a la sola província de València: ja hi tornarem més endavant. Però, sobretot, hom voldria acollir en la denominació levantina la província de Múrcia i no sé si també la d’Albacete. La cosa és injuriosament grotesca. Però no deixa de tenir la seva lògica: és una prolongació més, a gran escala, de la “dualitat” –valencià/castellà, reforçada per la inclusió de Villena i Requena- tradicional i dels perills que conté. Quan algú parla de Levante per referir-se d’una manera o altra al País Valencià, no hi ha dubte que mira d’escamotejar l’única realitat pròpia dels valencians: l’oculta, l’enterboleix o la nega.

 

Traducció al castellà (per si és necessària...)


Joan Fuster dice en Nosaltres els Valencians (1962), al hablar de la división en provincias de España y en cómo afectó al País Valenciano, al incluirse en él el Marquesado de Villena y la comarca de Requena y al haber incluso planes para dividirlo en diferentes regiones administrativas en las que, por ejemplo la provincia de Alicante formaria una con Murcia y Albacete y las de Valencia y Castellón otra con Cuenca y Teruel.

NOTA SOBRE “LEVANTE”
De todo esto ha surgido, últimamente, otra etiqueta deformadora: la de Levante. El uso que se hace de ella tiene una intención incontrovertible. Nadie ignora que uno de los designios que la animan es, precisamente, el de retirar de la circulación el término “valenciano” para referirse al país. Al mismo tiempo involucra en su ambigüidad más tierras que las estrictamente valencianas. Se querría restringir el uso del gentilicio común a la provincia de Valencia: volveremos a esto más adelante. Pero, sobre todo, se querría acoger en la denominación levantina la provincia de Murcia y no sé si también la de Albacete. La cosa es injuriosamente grotesca. Pero no deja de tener su lógica: es un prolongación más, a gran escala, de la “dualidad” – valenciano/castellano, reforzada por la inclusión de Villena y Requena- tradicional y de los peligros que contiene. Cuando alguien habla de Levante para referirse de una manera o de otra al País Valenciano, no hay duda que intenta escamotear la única realidad propia de los valencianos: la oculta, la enturbia o la niega.