ESMENES DEL COL·LECTIU DE BURJASSOT
ALS DOCUMENTS PER A LA IX ASSEMBLEA D'EUPV

MANIFEST POLÍTIC:

Apartat 1 ("CANVIAR EL MÓN DE BASE"), pag.8-11: traure l'apartat del Manifest per tal de no tancar el debat, sinó continuar-ho en unes Jornades organitzades a l'efecte.
Justificació: aquest apartat preten analitzar el devenir del món i de l'esquerra des de 1975 fins l'actualitat. Tanmateix, aquesta és una tasca excessivament complexa per a resoldre-la en un par de fulls en la introducció del Manifest. És positiu iniciar un debat sobre aquestes qüestions, i en aquest sentit la presentació a l'Assemblea d'EUPV de l'apartat esmenat hauria acomplit la seua finalitat, però és difícil que es desenvolupe plenament en aquest marc, raó per la qual seria convenient no tancar el debat. En aquesta línia de no tancar el debat, i de respecte a la pluralitat interna d'EUPV, on són possibles diferents enfocaments d'aquestes qüestions, en aquesta esmena no es presenta un text alternatiu, tenint en compte a més que aquest apartat no és imprescindible per a la coherència global del Manifest Polític, que pot començar perfectament amb el següent apartat on diu "El segle XXI el començàrem amb el crit de "és possible"". A tal efecte, i com a elements per al debat, es plantegen els següents:
    No és raonable liquidar la situació del moviment obrer (i social) en tot el món durant aquest periode afirmant que "va anar llanguint des de la crisi energètica fins no manifestar-se pràcticament més que davall la forma d'ajuda humanitària", ni menys proclamant "una desaparició quasi total de la consciència de classe i, abans que res, de classe obrera" (pag.8, línies 30-36). El cert és que la classe obrera continua existint en tots els països capitalistes (de fet, no hi ha capitalisme sense classe obrera: una cosa és que per una banda el desenvolupament tecnològic i per altra banda l'increment de la precarietat hagen generat una major heterogeneïtat al si de la classe treballadora, i altra postular que "el capitalisme ha destruït les estructures socials que donaven identitat a la classe obrera tradicional" (pag.11, línies 8-10): la identitat de la classe obrera o treballadora rau en la seua realitat social en el marc d'unes relacions de producció que continuen essent capitalistes, i no es redueix a la consciència d'aquesta realitat, consciència que és la que pot haver estat entrebancada, que no destruida, per l'esmentada heterogeneïtat), i en aquest periode de més de 30 anys s'han produït grans mobilitzacions obreres en tot el món. Per no parlar de les mobilitzacions obreres en Latinoamèrica i en Corea, per exemple, podem recordar les més recents mobilitzacions en França i en Itàlia, incloent vagues generals. També durant aquest periode es va produir en Espanya la gran Vaga General del 14-D, així com altres de menor impacte però amb un seguiment considerable. Cal recordar que el ningunejar la darrera Vaga General en Espanya va produir el descrèdit d'Urdaci i de la TVE controlada pel PP, recollits posteriorment en una sentència judicial?
    És una greu imprecissió parlar de "règims comunistes" (pag.8, línia 54) per a referir-se als règims burocràtics de l'Est d'Europa, que res tenien a veure amb la societat comunista, sense classes ni Estat, de que parlara Marx. Quan aquests règims existien, aquesta terminologia era utilitzada únicament pels anticomunistes. El seu ús és ací el que permet parlar de "l'afonament comunista" (pag.9, línia 2). En això cal ser molt clars: el PCE va estar molts anys criticant la degeneració burocràtica d'aquests règims, per a que ara es puga incloure a la seua posició política, el comunisme, en l'afonament dels mateixos: la "derrota sense pal·liatius" (pag.10, línia 49) va ser d'aquests règims burocràtics, i encara que tots vam patir les seues conseqüències per falta de contrapés a la voracitat del capitalisme neoliberal i imperialista, aquells que vam criticar el seu dia aquells règims, i que per cert vam ser vilipendiats pels seus dirigents, no tenim ara per qué considerar-nos copartíceps de la seua derrota.
    I una cosa seria dir que l'enduriment de les posicions capitalistes genere noves dificultats a les quals ha de fer front el projecte de transformació radical, i altre afirmar que per això aquest projecte "pràcticament ha desaparegut com a alternativa positiva" (pag.9, línies 11-14). També és simplista parlar genèricament de "el decliu i descomposició de l'espai de l'esquerra política i social" (pag.9, línies 8-9), sense precisar temps ni lugar. Caldrà recordar que en les darreres eleccions europees van avançar els altres components del Partit de l'Esquerra Europea i de l'Esquerra Unitària-Esquerra Verda Nòrdica, retrocedint únicament IU?
    És també simplista afirmar que "ni la funció ni la forma que va adoptar la crítica social en el segle passat serveixen per a afrontar la tasca" (pag.9, línies 38-40). A banda de l'ambigüitat de l'expressió "crítica social" (a qué es refereix? parla del marxisme, de l'anarquisme o de ambdues? preten finiquitar-los?), el que caldria fer és analitzar quins components de les teorias i moviments socials crítics dels segle XX continuen vigents en l'actual segle XXI, en el fons i en la forma, i quins han esdevingut obsolets.
    Liquidar "les dues dècades que van del 75 al 95" dient que "han sigut de desconcert" és altra greu simplificació, encara que s'afegisca "de recerca d'un espai en el futur" (pag.9, línies 48-50) . El cert és que en aquestes dècades es van produir grans mobilitzacions socials i desenvolupaments teòrics i pràctics alternatius, parcialment arrelats en el que va representar el Maig del 68. Es van desenvolupar nous moviments socials o van adquirir noves característiques, com va ser el cas del moviment ecologista, el moviment pacifista i el moviment feminista. Així, correspon a aquest periode l'eclosió del moviment ecologista, que per una banda va generar les organitzacions polítiques Verds i per altra banda va impregnar d'una o altra manera a totes les organitzacions progressistes, condicionant en molts casos les actuacions governamentals. Es va desenvolupar també un fort moviment pacifista en Europa, amb fites com la lluita contra els Euromíssils o contra l'OTAN en Espanya. I es van desenvolupar les noves corrents característiques del feminisme actual. Cal subrratllar que el neixement d'IU (i d'EUPV) està arrelat en aquestes mobilitzacions, amb un paper especialment rellevant del moviment anti-OTAN. No és possible entendre el context i l'origen de les lluites actuals ignorant-les, ni es pot impulsar un relleu generacional ningunejant el paper jugat per la generació anterior en la construcció de l'alternativa.
    En aquest periode sorgeix també el moviment zapatista en Chiapas, i allí es realitza el I Encontre Intercontinental per la Humanitat i Contra el Neoliberalisme, que va concloure amb la crida a desenvolupar, amb l'ajuda d'Internet, Xarxes internacionals alternatives de comunicació i de resistència. Aquest és el context previ on es produeix la mobilització de Seattle que sol consider-se l'acta de neixement del moviment antiglobalització o altermundialista, però que no va sorgir del no res, sinó que va ser possible per les xarxes prèviament desenvolupades, amb diversos precedents, com el Moviment Antimaastricht en Europa.
    I una cosa és que defensem la necessitat del moviment plural i alternatiu d'esquerres que vol ser Esquerra Unida, i que no cap dins de l'organicitat d'un únic partit polític, i altra que es considere un "mite" l'organicitat de partit i es declare que "és impossible continuar aspirant a un partit orgànic d'eixes característiques" (pag.10, línies 51-56), cosa que no té res a veure amb la realitat que ens envolta. I també dins d'EUPV hi ha si més no un Partit que vol desenvolupar la seua organicitat, des d'un funcionament democràtic i no autoritari, i encara que això no té per qué ser compartit per tota EUPV, si més no hauria de ser respectat. El text també confundeix el desenvolupament de l'estructura de les forces productives amb un suposat canvi de l'estructura capitalista de les relacions de producció: la investigació científica i el progrés tecnològic estan generant noves estructures en xarxa, on la intercomunicació horitzontal, utilitzant recursos com Internet, té un pes creixent. Però l'adopció d'estructures en xarxa per les organitzacions alternatives, que no suposa renunciar a l'organicitat sinó desenvolupar noves formes d'organicitat, no s'ha d'entendre com una suposada "adaptació al capitalisme flexible" (pag.10, línies 56-58): la "flexibilitat capitalista" és la desrregulació de les relacions laborals, no la renúncia a l'autoritarisme dels propietaris dels mitjans de producció.
    Per altra banda, és si més no confús afirmar que "fa molt de temps que hi ha diversos socialismes (no sols un)" (pag.11, línies 1-2). Si parlem de "socialismes" com a "realitats socials", podem dir que no hi ha cap. Si parlem de "socialismes" com a diferents vies nacionals, això té poc a veure amb la pluralitat dins de cada realitat nacional. Si parlem d'organitzacions polítiques que porten la paraula "Socialista" en la seua denominació, podem dubtar que això garantisca el seu caràcter socialista. Altra cosa seria participar seriosament en un debat tan interessant com el que actualment es dóna al voltant de l'anomenat "Socialisme del segle XXI", i en aquest marc entendre que hi ha diferents plantejaments en debat, però això no suposa donar per bó que tot la forest és orenga, ni acceptar un caràcter equivoc del termini "socialisme" admetent que es puga considerar com a tal un sistema sense propietat social dels mitjans de producció.

Apartat 2 ("CONJUNTURA INTERNACIONAL"):

Pag.11, línia 44: suprimir ", amb ella,".
Justificació: no és correcte donar a entendre que la capacitat mobilitzadora de masses del moviment alterglobalitzador és una conseqüència de la seua popularitat mediàtica en Occident (cal suposar que es refereix a Europa i els EE.UU., per tal com en Amèrica Latina hi ha una forta mobilització contra l'ALCA i els TLC). Més bé el seu ressó mediàtic va ser forçat per la seua capacitat mobilitadora: Seattle va passar d'Internet al carrer sense passar prèviament pels mitjans massius de comunicació.

Pag.12, línia 27: suprimir, després de "resistència", "voluntarista".
Justificació: una actuació solament és voluntarista si està desvinculada de la realitat social.

Pag.13, línia 51: substituir "no té voluntat política" per "la majoria dels governs no tenen voluntat política".
Justificació: la voluntat política no és atribuible al món genèricament, sinó als agents polítics i socials.

Pag.14, línies 48-51: substituir ", amb Luis Macas com aglutinador de l'esquerra i l'indigenisme de Pachakutik" per "les forces d'esquerra oposades al neoliberalisme".
Justificació: hi ha diferents candidats oposats al neoliberalisme, com Luis Macas de Pachakutik, Marcelo Larrea d'ALBA i Rafael Correa d'Alianza PAIS, i sembla que és aquest darrer al que les enquestes donen més possibilitats de guanyar.

Apartat 3 ("L'ACTUAL CICLE POLÍTIC A ESPANYA"):

Pag.18, línies 28-40: substituir el paràgraf per:
"El triomf del PSOE en les eleccions del 14 de març del 2005 va obrir una porta per a desbloquejar els conflictes nacionals de la realitat plurinacional de l'Estat Espanyol. Aquesta era l'expectativa en Euskadi, en la perspectiva d'un procés de pau que posara fi a la violència política, en Catalunya, que ha obert el procés de canvi en les estructures territorials, o en la resta de l'Estat, on també es compartien les expectatives de, passat el 25 aniversari de l'actual Constitució, superar algunes de les seues limitacions i l'herència franquista".
Justificació: donar una redacció més acurada, tenint en compte que la primera proposta de reforma d'Estatut va venir d'Euskadi, i que després del 14 de març no va haver atemptats terroristes en Euskadi, de manera que no sembla correcte afirmar que "contuava dessagnant-se".

Pag.18, línia 47: substituir "Sabater" per "Zapatero".
Justificació: cal revisar el producte dels traductors automàtics...

Pag.21, línia 25: substituir "proporcionalitat" per "capacitat redistributiva".
Justificació: precisament per a acomplir amb la seua funció redistributiva, els impostos directes (sempre que no siguen de "tram únic") augmenten més que proporcionalment amb la renda; es a dir, qui guanya el doble ha de pagar més del doble. Els que són proporcionals són els impostos indirectes: amb el mateix percentatge d'IVA, per exemple, qui se gasta el doble paga el doble.

Pag.24, línia 46: afegir al final "contribuint així a erradicar la prostitució".
Justificació: precisament la consecució de la protecció social integral i de la llibertat sexual el que ha de portar és a erradicar la prostitució. Cal assenyalar que, encara que en el programa electoral es mantinga la formulació consensuada d'erradicar l'explotació sexual, en la mesura que ací, al Manifest, s'estan plantejant objectius a mitjà i llarg termini, cal explicitar l'objectiu d'erradicació de la prostitució.

Pag.26, línia 9: substituir "l'Estat del Benestar" per "benestar social que garantisca la gratuitat dels serveis públics i la extensió de les prestacions socials en la perspectiva del socialisme".
Justificació: l'expressió "Estat del Benestar" està intrínsecament vinculada al model socialdemòcrata-keynesià; referint-se a aquest, caldria posar-ho sempre entre cometes; parlant d'un nou model cap al futur, cal evitar aqueixa expressió, perfectament substituible, en el marc del text, per la de "benestar social".

Pag.27, lineas 31-35: sustituir desde el punto y seguido por "La iglesia Católica al igual que muchas otras religiones, suponen uno de los mayores soportes para las sociedades patriarcales y siguen siendo un importante obstáculo en el camino de la igualdad de género. En el primer caso existe una evidente discriminación en su propio seno, y también ciertas manifestaciones externas que van desde declaraciones, arengas y posturas en temas de sexo, aborto, etc. hasta la separación por sexos en los colegios del OPUS. Existen también otras religiones en las que la mujer se contempla como un mero objeto , propiedad del hombre, el cual decide como se viste, con quien se casa, de qué puede trabajar, etc."
Justificación: dar una redacción más matizada, no excluyendo que pueda haber expresiones religiosas respetuosas con la igualdad de género y no atribuyéndoles de forma generalizada el fomento y justificación de la violencia hacia las mujeres.

Pag.27, línies 49-51: suprimir des del punt i seguit.
Justificació: no es valora.

Apartat 4 ("LA SITUACIÓ POLÍTICA AL PAÍS VALENCIÀ"):

Pag.28, línia 58: substituir "l'Estat" per "el Govern central".
Justificació: la Generalitat i els Ajuntaments també són Estat.

Pag.29, línia 26: substituir "Estats Units" per "el Govern de Bush".
Justificació: és una redacció més respectuosa amb el poble nordamericà, i més coherent amb la línia següent on es parla de "el Govern d'Aznar" i no de "Espanya".

Apartat 5 ("ELS MOVIMENTS SOCIALS"):

Pag.37, línies 30-31: substituir "innegable representació entre la majoria dels treballadors i treballadores" per "la seua funció de representació del conjunt dels treballadors i treballadores".
Justificació: tot i reconeguent als sindicats aquesta funció, les baixes taxes d'afiliació fan que aquesta representació no siga "innegable".

Pag.37, línea 55: añadir al final: "La globalización y la cada vez mayor presencia de empresas transnacionales, crean, por otro lado, la necesidad de buscar nuevas estrategias de lucha a nivel Europeo e incluso mundial y que ineludiblemente pasan por la existencia de sindicatos fuertes y con capacidad organizativa más allá de los propios países." MINORITARIA (4-4-1)
Justificación: contextualizar la perspectiva sindical en el marco de la globalización.

Pag.39, línia 55: afegir "El moviment ecologista s'expressa també, com hem assenyalat, en les mobilitzacions contra la depredació urbanística".
Justificació: encara que s'ha fet referència abans, si no s'inclou ací queda coixa la descripció de l'ecologisme actual al País Valencià.

Pag.40, línia 9: afegir: "Caldrà tanmateix estar vigilants per a mobilitzar-se contra noves agressions imperialistes, com la que puga produir-se contra Iran, i impulsar l'exigència de la retirada de les tropes espanyoles d'Afganistan".
Justificació: plantejar una perspectiva d'actuació futura, i en coherència amb la campanya d'IU en relació amb Afganistan.

Pag.40, línia 29: afegir, darrere del punt i seguit: "així com en l'homenatge anyal a la guerrilla antifranquista en Santa Cruz de Moya".
Justificació: completar una llaguna.

Pag.40, línia 47: substituir "ha conclós" per "pot concloure".
Justificació: no renunciar a modificar el projecte de Llei de la Memòria.

Pag.41, línia 4: substituir "La desaparició" per "L'afebliment".
Justificació: no donar per desaparegut un moviment obrer reivindicatiu i a l'ofensiva.

Pag.41, línia 20: afegir, després de "el botellón, les drogues, la petita delinqüència, el bulling i la pornografia", "utilitzats per una banda com a instruments per a canalitzar el malestar juvenil per vies d'escapament individual i no d'acció col·lectiva reivindicativa, i per altra banda com a justificació".
Justificació: tal com està redactat, sembla que el botellón i les drogues foren l'alternativa a "l'espai privat o a l'espai d'oci, igualment privat i classista"; cal destacar les dues cares de la moneda.

Apartat 6 ("ESQUERRA UNIDA DEL PAÍS VALENCIÀ"):

Pag.42, línia 32: afegir "en bona part" abans de "l'estructura a través de la qual es fan els programes electorals".
Justificació: en l'elaboració inicial dels documents per a la Convenció Programàtica han participat altres instàncies, com les Secretaries.

Pag.42, línia 44: afegir al final "i evitant les disfuncionalitats que es puguen derivar de les duplicitats entre Àrees i Secretaries".
Justificació: donar un toc d'atenció sobre això, en coherència amb la proposta d'Estatuts on s'inclou una mesura per a integrar les Secretaries en les Àrees.

Pag.43, línia 35: afegir, darrere de "forces polítiques", "parlamentàries".
Justificació: hi ha forces polítiques de caire estatal sense representació parlamentària que també reconeixen el caràcter plurinacional de l'Estat.

Pag.44, línea 45: añadir: "EUPV es necesaria para todos aquellos que no se resignan a que las tremendas desigualdades que existen en el mundo y en nuestro propio paí­s, se perpetúen indefinidamente. Es necesaria para los que no se resignan a que inevitablemente, la destrucción de la naturaleza, la contaminación, el cambio climático, etc. sean la herencia que dejemos a nuestros hijos. Es necesaria para los que no entienden que el sufrimiento por las guerras injustas, por los niños que mueren todos los dí­as de hambre, por los que mueren de enfermedades que se pueden curar, etc. sean el pasaporte para una vida mejor, sino por el contrario, creen que es el máximo exponente de la degradación del ser humano. En definitiva, EUPV es necesaria para los que no se conforman con denunciar las injusticias, sino que además, quieren trabajar para superarlas; desde las instituciones y desde los movimientos sociales en los que EUPV participa, creando conciencia, pero también presentando alternativas. Para quien EUPV no es necesaria, es para los grandes monopolios, los gobiernos conservadores, los explotadores, las iglesias que amansan a los débiles, y en fin para aquellos que tienen intereses en perpetuar las desigualdades actuales."
Justificació: reafirmació i especificació de la necessitat d'EUPV.

Pag.44, línia 54: suprimir "es a dir,".
Justificació: no hi ha correspondència entre els binomis carrer-institucional i alternatiu-concret.

Pag.46, línies 42-51: substituir-les per "recau en que s'ha demostrat que Esquerra Unida era l'únic pilar que sustentava l'Entesa per falta de força real de la resta de socis".
Justificació: no hi ha cap necessitat de denigrar als nostres companys de camí, i fa mal efecte culpabilitzar als altres.

ESTATUTS:

Pag.55, líneas 26, 30 y 31 (Artículo 14): sustituir "al menos" por "como mínimo".
Justificación: redacción más clara.

Pag.56, línies 40-41 (Article 15): substituir ", respectant en tot cas les normes en quant a la paritat de sexes"  per ". Es respectaran en tot cas les normes en quant a la paritat de sexes".
Justificació: amb la redacció actual es pot entendre que els canvis per a recuperar la paritat s'haurien de fer únicament entre els elegits per llista oberta.

Pag.62, línia 65 (Article 30): afegir "en el seu cas" abans de "els Estatuts".
Pag.77, línia 16 (Article 69): substituir "seran revisats" per "podran ser revisats".
Justificació: no obligar a revisar els Estatuts en cada Assemblea.

TOTES LES ESMENES ES PRESENTEN PER UNANIMITAT LLEVAT D'ALTRA ESPECIFICACIÓ.