En els darrers temps s'està estenent el debat sobre el que s'anomena "maternitat subrrogada", que altres qualifiquen com a "ventres de lloguer" o "úteros de lloguer", denunciant que suposa una mercantilització del cos de la dona.

L'objecte d'aquest article no és la valoració d'aquesta pràctica, s'anomene com s'anomene, sinó la clarificació dels conceptes involucrats. I el primer concepte que cal clarificar és el de "maternitat". Singularment, tant als vocabularis de català com de castellà es defineix "maternitat/maternidad" com "qualitat de mare/calidad de madre". Però mentres el vocabulari de català defineix "mare" com "dona o femella que ha engendrat un o més fills", el de castellà defineix "madre" com "hembra que ha parido".

Tradicionalment aquestes definicions serien equivalents, per tal com la dona que paria un bebé era sempre la mateixa que l'havia engendrat. Però precisament la pràctica referida consisteix, essencialment, en la implantació d'un òvul o un zigoto d'altra o altres persones dins del cos d'una dona amb la pretensió de que, després de gestar-ho i parir-ho, entregue el bebé. Doncs bé, en aquestes condicions les definicions de "mare/madre" en català/castellà podrien portar a conclusions diferents sobre qui és la mare/madre del bebé engendrat per una dona i parit per altra. Per això precisament és necessària la clarificació dels conceptes de "mare/madre" i "maternitat/maternidad".

En aquestes condicions, i per a definir el concepte de "maternitat" de forma inequívoca davant de situacions diferents, seria preferible definir que la mare d'un bebé és aquella persona que després de rebre cèlul·les d'altra o altres persones (en principi, gamets) ha gestat dins del seu cos un bebé i l'ha parit.

I caldria definir com a "pare" d'un bebé a la persona o persones que han generat les cèlul·les esmentades, amb independència de si es tracta d'espermatozoides o d'òvulos.

Perquè si bé es pensa, no hi ha una diferència essencial en introduir un espermatozoide o un òvul dins del cos d'altra persona per tal de generar en ell un bebé.

Singularment, es sol dir que "mare no hi ha més que una", però no s'afirma el mateix respecte del "pare". I efectivament, en les condicions indicades podria haver més d'un pare.

Naturalment, definint els conceptes d'aquesta manera la "maternitat subrrogada" simplement no existeix.

Anem a analitzar el diferents casos que es poden donar.

U d'ell és el d'una parella d'homes homosexuals que vol tenir un fill o filla. Naturalmente, per a això és imprescindible la participació d'una dona, que a més haurà d'aportar l'òvul. En aquestes condicions ni tan sols es dona la confusió esmentada arran de la definició del vocabulari de català: en qualsevol cas, la mare serà la dona que ha aportat l'òvul i ha gestat i parit el bebé. I l'home de la parella que haja aportat el seu espermatozoide serà el seu pare.

Altre cas és el d'una parella heterosexual on la dona, per raons mèdiques, no pot gestar un bebé però sí generar òvuls, de manera que aporta un òvul per a que la gestació es faça dins del cos d'una altra dona. Naturalmente, l'home haurà d'aportar un espermatozoide, per als efectes del que estem tractant són indiferents les condicions en que el seu espermatezoide s'uneix a l'òvul en qüestió. En qualsevol cas, tant l'home com la dona seran pares del bebé, i la seua mare serà la dona que l'ha gestat.

Naturalment, si la dona de la parella no solament no pot gestar sinó tampoc generar òvuls, es trobarem en la mateixa situació que amb la parella homosexual, per tal com l'òvul l'haurà d'aportar la dona que el va a gestar, i aquesta serà la seua mare, en tant que únicament l'home serà el seu pare.

Davant d'aquestes situacions, què és el que es podria regular? Doncs bé, allò únic raonable seria ampliar el concepte de matrimoni, anant més enllà del "matrimoni igualitari" aprovat sota la presidència de Zapatero, i acceptant la possibilitat de matrimonis o unitats familiars formats per més de dos persones. D'aquesta manera, els trios formats per una parella homosexual o heterosexual i una dona gestant compartirien la responsabilitat sobre el bebé engendrat.

I clar, de cap manera seria admissible privar dels seus drets de maternitat a la dona que haja portat durant messos al bebé dins del seu cos. Qualsevol suposat contracte que pretengués aquesta privació s'hauria de considerar nul.

Altra cosa, clar, és que algun membre del trio es pogués posteriorment separar o divorciar, cas en el qual caldria decidir la custòdia del bebé, preferentment de comú acord, i en tot cas atenent prioritàriament a l'interés del menor. En aquestes condicions, l'única "compensació econòmica" que procederia seria el pagament d'una pensió alimentìcia per part de qui renunciés a la custòdia, encara que, clar, aquells que mantinguen la custòdia podrien renunciar a l'esmentada pensió atenent a la situació econòmica de cadascú.

Però el que seria aberrant seria establir una "compensació econòmica" a una dona que després d'haver parit un bebé renunciés a la seua custòdia. Això, es plantege com es plantege, equivaldria a pagar pel "lloguer" del seu útero, el que suposaria una mercantilització inadmissible del mateix.

I naturalment, si la gestació es produira sense la prèvia formalització d'un trio, restaria oberta la possibilitat d'una adopció, que s'hauria de fer en les condicions actualment ja regulades per a evitar la compravenda de bebés. O es podria, clar, formalitzar posteriorment el trio si es va a compartir la seua custòdia.

En resum: enlloc de regular una inexistent "maternitat subrrogada", caldria regular els trios.