Dijous 1 de setembre el meu col·lega el professor
Luis Franco Vera
va publicar un article en Levante-EMV incidint en una polèmica
sobre Déu iniciada en articles anteriors. Tanmateix, el
professor Franco es centra en la relació entre la creença
en Déu i la Ciència, cosa que me "provoca" a tercerejar
en la polèmica.
La possible incompatibilitat entre actitud científica i
religiosa pot donar-se de diverses maneres. La més forta
és la que afecta a la creença en miracles o prodigis
divins: en efecte, atribuir a la intervenció directa de
Déu un determinat fenomen inusual suposaria renunciar a cercar
una explicació científica del mateix, i implica per tant
una negació radical de l'actitud científica davant
d'aquest fenomen, i per extensió davant el món.
Exactament igual que la creença en la màgia: les
novel·les de Harry Potter poden ser molt divertides, però
és clar que el que narra és incompatible amb la
ciència. De fet, qualsevol miracle o acte de màgia
és per definició incompatible amb les lleis
científiques, des de la transmutació d'aigua en vi fins a
la levitació amb o sense granera. Si no no seria ni miracle ni
màgia.
Ull, no es tracta que no es puguen produir fenomens que contradiguen
les teories científiques vigents en un moment donat. De fet,
aquestes contradiccions han estat històricament un factor
important per al progrés de la ciència, impulsant la
substitució d'unes teories per altres. Però aquest
progrés no s'hauria donat si les contradiccions s'hagueren
explicat com a miracles o actes divins excepcionals.
Una forma més "feble" de plantejar la intervenció de
Déu és la que redueix aquesta a les escletxes de la
ciència, a aquells aspectes de la realitat sobre els quals la
ciència encara no diu res. És a dir, que no s'oposen a
cap llei científica però tampoc són explicades per
la ciència. El problema és que aquestes escletxes es van
tancant al llarg de la història i a través del
progrés de la ciència. Així, la teoria de la
selecció natural de Darwin, explicant com unes espècies
vives provenien d'unes altres, va tirar per terra la tesi que requeria
una intervenció directa de Déu per a crear cada
espècie. De fet, en l'actualitat no és raonable requerir
una intervenció externa ni tan sols per a explicar l'origen de
la vida. I per a trobar aqueixes escletxes hauríem d'anar a
qüestions com les constants fonamentals de les forces que el
regeixen, com la gravitatòria i la interacció nuclear
forta: la Física actual no pot explicar els valors d'aquestes
constants, així com tampoc les masses de les diferents
partícules elementals. Però l'existència mateixa
de les galàxies, de les estrelles, dels planetes i en definitiva
de la vida i de la humanitat tal com els coneixem depen del valor
relatiu d'aqueixes constants. Davant d'això, els creients en
Déu poden estar temptats d'afirmar que Déu va fixar el
valor d'aqueixes constants per a possibilitar una evolució de
l'univers on pogués aparèixer la humanitat.
Tanmateix, aquest no és el camí de la ciència: la
investigació científica, com la que desenvolupa
Stephen Hawking,
intenta trobar teories unificades que puguen explicar el valor de les
constants fonamentals, de la mateixa manera que es cerca l'anomenat
boson de Higgs el camp associat al qual podria explicar les masses de
les partícules fonamentals. També en aquestes
qüestions, l'actitud científica és incompatible amb
el conformisme que suposaria atribuir a Déu allò que
encara no es pot explicar.
Cal subratllar que la Ciència, al contrari de la Fe, no
pretén donar certeses definitives, i per tant no pot proscriure
la creença en Déu. Però els camins de la
Ciència i de Déu són incompatibles. No ens pot
estranyar per tant que fonamentalistes religiosos com
Bush vulguen donar suport al
"creacionisme" enfront de l'evolucionisme per a no cedir terreny a la
Ciència, ni que
Laplace
hagués de justificar l'absència de Déu de les
seues teories astronòmiques en no haver tingut necessitat
d'aqueixa hipòtesi. De fet, la utilització de la
hipòtesi de Déu és incompatible amb la
investigació científica, i la Ciència requereix
per a desenvolupar-se de l'absència de Déu.
publicat
al LEVANTE-EMV l'11 de setembre de 2005