ELS
COMUNISTES I LA PLURALITAT
Rafael Pla López
secretari de Formació i Debat del PCPV
La tradició comunista del PCE i el PCPV està profundament
arrelada en la defensa de la pluralitat. En primer lloc, la pluralitat
de les esquerres, a partir de la qual vam defensar en la
República la formació del Front Popular, en els 80 la
formació d'Izquierda Unida i d'Esquerra Unida (que continuen
essent el nostre projecte polític estratègic) i en
l'actualitat també el Compromís pel País
Valencià. Però també hem defensat la pluralitat
política en la societat, pluralitat consustancial a la
democràcia, la defensa de la qual ha estat una de les nostres
principals senyes d'identitat. I en aquest marc, en
circunstàncies excepcionals (enfront del franquisme, enfront de
la guerra d'Iraq) hem defensat formes d'unitat democràtica que
van més enllà del camp de les esquerres. I tot hi ha que
dir-ho: per aquestes polítiques unitàries, els comunistes
del PCE i del PCPV hem rebut fortes crítiques desde posicions
que podrien considerar-se com sectàries, però que
nosaltres preferim qualificar simplement com diferents.
Precisament sobre les esquerres i la seua pluralitat el nostre company Vicent Álvarez ha escrit un
estimulant article publicat al Levante-EMV del 13 de febrer. I el
mateix Vicent, que prové d'una tradició d'esquerres
diferent a la del PCE, pot recordar quines eren les crítiques
que feia al PCE l'organització en la qual militava en la seua
primera joventut...
En el marc del debat al qual ens incita Vicent, caldria fer alguna
matització: des del PCE i el PCPV reivindiquem el paper central
de la classe treballadora, tant en el conjunt de l'esquerra com en el
conjunt de la societat, per tal com és el treball qui crea
riquesa i sobre el qual descansa, junt amb la natura, el funcionament
de la societat (per molt que neoliberals i monetaristes s'encrespen,
els diners no creen riquesa, únicament serveixen per a
redistribuir-la, habitualment en favor d'uns pocs). Però paper central no significa únic: de fet, la centralitat
únicament té sentit en el marc de la pluralitat. I dins
d'aquesta pluralitat, entenem que hi ha altres forces d'esquerres que
poden reivindicar legítimament altres centralitats, com ara la
feminista o la Verda (i entre altres coses, per això hem
entés que dins del Compromís pel País
Valencià el candidat Verd no l'haviem d'elegir nosaltres,
sinó l'organització Verda relativament
majoritària).
I certament, en aquest segle XXI que comença, aquells que maldem
per l'emancipació social haurem de treballar des de la
pluralitat i el respecte a totes les identitats d'esquerres i de
progrés, una de les quals continua essent la comunista. Per
això es vam oposar a redefinicions reduccionistes d'Esquerra
Unida i la defensem com a projecte de moviment polític i social
plural i alternatiu d'esquerres. Per això, essent conscients de
la complexitat de la pluralitat de l'esquerra, no vam voler jugar a
vies ràpides que hagueren portat, en el millor dels casos, a un
pacte esquifit i excloent, sinó que hem defensat una "via lenta"
que assentés l'acord en la confluència
programàtica i de la mobilització social, i que ha
conduït a l'esperançador Compromís pel País
Valencià que està cridat a canviar la correlació
de forces al nostre País.