CONVERGÈNCIA
I DIVERGÈNCIA EN LA UNIVERSITAT
Rafael Pla López
coordinador de la Subàrea d'Universitat i Investigació
d'EUPV
En l'acte d'obertura de curs en la Universitat de València s'ha
fet palés la divergència de posicions al voltant de la
convergència europea de les Universitats (l'anomenat
procés de Bolonia). Amb
el rarefons del crits d'un grup d'estudiants contra el procés de
Bolonia en si mateix, el rector Francisco
Tomás proclamava que allò essencial de la
convergència europea era la revisió de la metodologia de
l'ensenyament (els anomenats Plans d'Innovació Educativa, o PIE,
orientats a aconseguir una docència universitària
més participativa, amb un major protagonisme estudiantil o, en
expressió dels documents de Bolonia, orientada a l'aprenentatge
i centrada en l'estudiant), i subrratllava, davant de fenòmens
com la catàstrofe del Katrina, la importància
d'institucions com les Universitats en les quals no s'imposen els
interessos econòmics a curt termini i treballen en una
perspectiva solidària.
Amb això el rector posava el contrapunt a allò
prèviament declarat pel Director General d'Universitat i
Formació Superior de la Generalitat, José Esteban Capilla, que ho
centrava tot en la búsqueda de la "competitivitat" i segons el
qual per a la "empleabilitat" de la qual també parlen els
documents de Bolonia caldria anar a "titulacions a la carta", en les
quals els estudis responguen directament a demandes externes, s'enten
que derivades de l'"activitat empresarial" que segons ell era
bàsicament la que creava i incrementava la riquesa.
No, senyor Capilla. La creació de riquesa és producte del
treball, no de l'activitat
empresarial, que allò únic que fa, en un sistema
capitalista, és posar en contacte la força de treball amb
els mitjans de producció. Naturalment que per a la
creació de riquesa la gent que treballa ha d'utilitzar mitjans
de producció, que en el capitalisme són propietat dels
empresaris i no seus. Però els mitjans de producció es
limiten a transmetre el seu valor als productes obtinguts amb ells:
allò que incrementa el valor, que genera nova riquesa, és
el treball humà.
I per a desenvolupar la riquesa en un sentit solidari i en
interés públic, que ha de ser l'objectiu d'una
Universitat Pública, no s'ha de buscar ser "competitiu",
sinó competent. Per
què si no caldria buscar la "convergència", superant
desigualtats i procurant la cooperació, en l'àmbit
europeu i més enllà, en la perspectiva universal que
és essencial a la Universitat? I per això precisament el
que cal és una formació superior de qualitat i de
caràcter crític
i polivalent que facilite
l'adaptació a tecnologies i necessitats socials canviants, sense
supeditar-se a demandes privades a curt termini. Ja estem fart que en
nom de la "competitivitat" és vulguen desregular les condicions
laborals i reduir els costos salarials, tot per a arribar a una crisi
industrial des de la incapacitat de fer front a la invasió de
productes de "tot a 100" en megabuques. Anem pel contrari a formar
persones altament competents capaces d'investigar, d'innovar i de crear
riquesa amb serveis i productes d'elevada qualitat, i fins i tot els
empresaris no especulatius ho agrairan. I sobretot ho agrairà el
nostre País.