LA CULTURA DE LA MORT RAFAEL PLA LÓPEZ membre de la Plataforma per la Pau i contra la Guerra als Balcans           Quan la bomba posada per ETA polític-militar en un supermercat va produir una carnisseria, la seua autocrítica els va portar fins a l'autodissolució. Arran de la carnisseria d'Omagh, l'IRA autèntic va anunciar la fi dels seus atemptats terroristes. Quan cada dia els bombardejos de l'OTAN produeixen repetides carnisseries fins i tot entre els civils kosovars als que afirmen voler ajudar, els seus dirigents afirmen que continuaran i intensificaran els bombardejos. Què pensar d'uns dirigents l'abjecció moral dels quals supera la dels terroristes més infamats?
        Arran que dos adolescents assassinaren en Denver a una dotzena de companys, la premsa nord-americana debat si la culpa la té la lliure possessió d'armes o les pel·lícules televisades. Però, què major incitació al crim que la dels noticiaris de la mateixa televisió? Com estranyar-se que en un Estat encapçalat per un assassí multitudinari hi haja adolescents que vulguen seguir el seu exemple sense esperar a tenir edat per a incorporar-se a les forces armades?
        Per damunt d'ètnies i religions, per damunt fins i tot de les diferències de classe i entre esquerres i dretes, està la línia divisòria entre aquells que consideren acceptable matar o ordenar que maten i aquells que abjurem de la cultura de la mort: Solana, Clinton i els demés caps de govern dels Estats membres de l'OTAN pertanyen al bàndol dels assassins, han perdut tota autoritat moral per a condemnar als que dins dels seus Estats practiquen la violència, i quan anomenen assassí a Milosevic estan asseverant la seua companyonia. Però els ciutadans i ciutadanes de l'Estat Espanyol no podem eludir la nostra responsabilitat en veure dia a dia fotos de noves carnisseries produides per l'OTAN: estan assassinant amb els nostres impostos.
        Si el multitudinari crit per la pau que va recòrrer Euskadi arran de l'assassinat de Miguel Angel Blanco va tenir una influència genys menyspreable en les consideracions que han portat a la treva d'ETA, no podem renunciar a que un nou crit multitudinari per la pau force als dirigents dels nostres Estats a detenir la guerra. Les mans blanques s'han d'alçar de nou per a dir Prou!
        No hi ha prou amb accions de protesta simbòlica. Els carrers s'han de plenar amb la indignació dels que rebutjem la cultura de la mort. En Estats amb eleccions democràtiques, on els ciutadans i ciutadanes tenim la capacitat de canviar als governants amb el nostre vot, aquests no poden ser indiferents a la voluntat popular quan aquesta s'expressa amb la contundència de la majoria social. I les majories socials no poden eludir la seua responsabilitat de llançar fora del govern als qui s'entesten en conrear l'assassinat.
        El proper 13 de maig, la Plataforma per la Pau i contra la Guerra als Balcans ha convocat una Manifestació des de la plaça de Sant Agustí a les 7.30 de la vesprada per a reclamar l'aturada de la guerra i la solidaritat amb les víctimes. Aquesta és també una manifestació per la vida i contra la mort. Tota la gent de pau s'hem d'hi fer sentir.