La situació sembla, si més no, curiosa: aquells que fa
uns mesos es presentaven com principals defensors del pacte electoral
entre Esquerra Unida i el Bloc, ara semblen estar fent tot el que poden
per dinamitar-lo. I aquells als que ens acusaven de no voler el pacte,
som actualment els que estem defensant el
Compromís pel País
Valencià. Per això és d'agrair un article
com el de
Carles Arnal
publicat a EL PAIS de 21 de juliol, que dóna algunes claus per a
entendre el que passa.
I el que passa és que s'està parlant de 2 pactes
diferents. La majoria d'EUPV proposàvem un pacte de tots els
colors de l'esquerra enfront del bipartidisme de la dreta i el centre,
amb un programa clar d'esquerres i vinculat als moviments socials.
Per això vam prioritzar una Convenció Programàtica
junt a la mobilització social enfront de les polítiques
antisocials i depredadores del PP, i a partir d'això vam
proposar un pacte entre EUPV, el Bloc, ERPV, Els Verds del País
Valencià, Esquerra Ecologista i altres forces (com Izquierda
Republicana) que es volgueren sumar. Carles Arnal i els seus amics dins
d'EUPV volien un pacte que exclogués a la majoria d'EUPV, com
ell ara declara francament. Naturalment, aquest pacte no abastaria a
tots els colors de l'esquerra, sinó que s'orientaria a la
creació d'una força política de caire
"econacionalista" restrictiu, excloent a la resta. Potser per
això es van entrebancar les negociacions pel pacte
prèvies a l'Assemblea d'EUPV, esperant que aquesta pogués
desplaçar a l'actual majoria.
Naturalment, el resultat de l'Assemblea d'EUPV va fer inviable aqueix
pacte excloent, i finalment es va arribar al Compromís pel
País Valencià entre totes les forces d'esquerres que
volgueren participar. Cal recordar que la proporció 6-3-1 entre
EUPV, el Bloc i altres era la que defensava el Bloc per a les
candidatures autonòmiques, i aquesta
mateixa proporció es va traslladar també a la
Comissió Política del
Compromís. Cal recordar també que es va arribar al pacte
del Compromís quasi immediatament després que l'Assemblea
d'EUPV elegira a la seua actual direcció, el qual és una
mostra clara de la seua predisposició al mateix, amb el
caràcter ampli assenyalat. Cal recordar així mateix que
la campanya electoral autonòmica en la circumscripció de
València va descansar principalment sobre el treball dels
membres d'EUPV, en tant que el Bloc preferia centrar-se en la campanya
municipal (on cal recordar que el pacte depenia dels col·lectius
locals, tant d'EUPV com del Bloc i altres forces, i no de la seua
direcció al País Valencià; i que a la ciutat de
València el Bloc i Carles Arnal recolzaven al PSOE). Aquests
són els fets, per damunt de les tergiversacions de Carles Arnal,
el que explica que els principals defensors del Compromís des de
la
seua constitució som els mateixos que el defensem ara.
Ja sabem que Carles Arnal volia un altre pacte, protagonitzat per una
minoria d'EUPV i pel seu grup minoritari dins dels Verds. Però
el que no és de rebut és signar el pacte del
Compromís i després voler justificar, pel seu neguit, la
deslleialtat al mateix. I voler justificar a més la deslleialtat
des d'Esquerra i País, que lluny d'estar marginada ha ocupat en
les candidatures i els òrgans d'EUPV la part proporcional que li
pertoca pel seu suport intern. Això es apologia de la
deshonestedat, enfront de la regeneració democràtica i
l'ètica en la vida política que propugna el
Compromís pel País Valencià que hem defensat i
seguim defensant. Per això cal fer una crida a tota la gent
honesta de les organitzacions que el composen, i als col·lectius
socials que el van recolzar, a defensar el Compromís. Amb el seu
trencament perdríem tots, però principalment aquells que
per la seua deshonestedat política s'haurien desqualificat per a
sempre més.
[publicat en castellà en EL
PAIS el 25 de juliol de 2007]