En febrer està previst un Referèndum sobre el projecte de Tractat Constitucional Europeu. Tanmateix, és poca la informació a la que la majoria de la gent ha pogut accedir sobre el seu contingut. Aquesta falta de informació, i la llunyania en que es veu Europa a pesar d'afectar fortament la nostra vida quotidiana, pot dificultar el debat i l'oposició al projecte de Tractat i afavorir que siga aprovat amb una gran abstenció, com ja va passar en les Eleccions Europees. Per altra banda, solament aquesta falta d'informació pot fer creibles afirmacions com que es tractés d'un pas suposadament positiu però insuficient cap a una Europa social i democràtica. Realmente, el Tractat proposat el que fa és "constitucionalitzar" alguns dels trets més antidemocràtics i antisocials del projecte europeu que s'ha vingut desenvolupant en els darrers anys, un projecte neoliberal basat en la sacralització del mercat, en la línia del que van ser els tractats de Maastricht i Niza, i que al restringir el paper de la inversió pública està posant en perill, per exemple, la continuitat de les drassanes públiques d'Izar al nostre país. En aquestes condicions, afirmar que dir no al projecte de Tractat Constitucional significa donar suport als anteriors tractats és una fal·làcia profundament deshonesta. Precisament aquells que volem una Europa dels pobles, democràtica, social i de pau, ens veiem forçat a oposar-nos al projecte que ens presenten.

El cert és que un Estat que pretengués funcionar a la manera del que contempla el projecte de Tractat Constitucional, amb un Parlament que ni tan sols té capacitat d'iniciativa legislativa pròpia, sinó que solament pot legislar conjuntament amb el Consell de Ministres a proposta de la Comissió Europea o per recomanació del Banc Central Europeu o a petició del Tribunal de Justícia o del Banc Europeu d'Inversions (articles I-20, 23, 26 i 34), no acompliria els requisits democràtics per a ser admés en la mateixa Unió Europea. I no solament això, sinó que manté la clàusula introduida al tractat de Maastricht prohibint a totes les institucions i organismes fins i tot intentar influir en els Bancs Centrals (article III-188). I això afecta tant al Parlament Europeu com als Parlaments dels Estats membres, amb el qual es devalua també el seu funcionament democràtic donant preeminència als Bancs Centrals sobre els representants de la sobirania popular.

I pel que fa a la Carta de Drets, enlloc de requerir als Estats la seua aplicació restringeix aquesta a les competències de la Unió (article II-111), de les quals s'exclou, per cert, pel que fa a la política social, les remuneracions, el dret d'associació i sindicació i el dret de vaga (article III-210).

En canvi, el projecte de Tractat Constitucional sí té molt ben definit el seu caràcter militarista, obligant als seus Estats membres a "millorar progressivament les seues capacitats militars" i en connexió amb l'OTAN (article I-41).

Per altra banda, i pel que fa als suposats beneficis del projecte europeu centrat en l'establiment de l'euro com a moneda única, els coneixedors de l'anglés poden llegir el reportatge del darrer número del Time, on un conjunt d'economistes expliquen com aquest ha estat favorable per als beneficis empresarials, però perjudicial per al comú dels consumidors que han patit la pujada de preus dels productes de consum habitual. No és d'estranyar, per tant, que el adalils del sistema capitalista defensen aquest projecte d'Europa i de Tractat Constitucional. És més difícil d'entendre que defense el sí al tractat qui tanmateix critica els dèficits democràtics i socials d'aquest projecte, com no siga des de la resignació, la submissió i la impotència per a plantejar alternatives al mateix.

En aquestes condicions, quan escolte parlar de "Sí crític" o "Sí exigent" no puc evitar pensar que en realitat es tracta d'un "Sí, bwana".

---

NOTA: la numeració dels articles i algunes referències textuals han estat adaptades al text finalment sotmés a Referèndum.