EL DRET A OFENDRE
Rafael Pla López
A sovint escoltem declaracions de persones que han realitzat actes de
denúncia laïcista o escenificat el rebuig de l'actual Constitució
Espanyola i afirmen que no volien ofrendre a ningú o demanen disculpes
a qui s'haja sentit ofés.
Aquestes declaracions són d'una notória hipocresia: és clar que
l'escenificació de una denúncia o rebuig té un propósit ofensiu contra
determinades idees o posicions. Aquesta és la seua finalitat,
consubstancial amb la llibertat d'expressió: la llibertat d'expressió
és la llibertat d'ofendre a les idees d'altres. Si únicament es permet
expressar idees que no molesten a ningú no hi ha llibertat d'expressió.
Una cosa és respectar a les persones i altra respectar les seues idees
o posicions. Delimitar una cosa i altra és essencial. Per exemple,
ficar-se amb la grandària de determinats òrgans de Donald Trumps
o el seu aspecte físic pot ser inadequat, però denunciar-ho com a
feixista, racista i xenòfob és perfectament legítim. I arguments
similars valdrien per a José María Aznar, Recep Tayyip Erdoğan o Felipe González.
El problema és la sacralització de determinades posicions, com la
defensa de la Constitució o les Religions, que preten criminalitzar la
crítica de les mateixes. Però no es pot penalitzar la crema d'una
bandera o un text, o l'ofensa dels "sentiments religiosos", i pretendre
ser demòcrata o respectar la llibertat d'expressió.
Jo considere ofensiva la defensa de l'explotació capitalista, de la
irracionalitat essencial a totes les religions o de superxeries com la
homeopatia o l'astrologia. Però mai se m'acudiria pretendre
prohibir-les. Precisament alló essencial de la racionalitat científica
és que no té por al debat, ni per tant a la confrontació amb posicions
contràries. Tot el contrari de les ideologies dogmàtiques que
criminalitzen les crítiques a determinats textos, siguen aquestos la
Biblia, l'Alcorà, el Talmud o el Llibre Roig de Mao.