QUE NO ENS ENGANYEN
Rafael Pla López
secretari de formació del PCPV
És palés per a tothom que les promeses electorals de Rubalcaba
tenen poc a veure amb l'actuació del govern del PSOE del qual és
candidat. Tanmateix, amb el que sí tenen resemblança és amb les
promeses electorals de Zapatero
davant les anteriors eleccions generals. Perquè el problema és que
l'actuació del seu govern, especialment des de maig de 2010, tenen poc
a veure amb aquestes promeses electorals.
La qüestió de fons, però, és que aquestes promeses volien, i volen,
nadar entre dues aigües: suposadament defensar a la gent humil sense
molestar als poderosos. Però aquestes polítiques de caire
"socialdemòcrata" no es poden sostindre de forma perllongada en un món
amb notoris límits ecològics al creixement, i especialment en
situacions de crisi econòmica. IU ja va advertir el seu dia que que era
un suicidi econòmic confiar en la contínua inflada de la bombolla
immobiliària, i més encara suprimir l'impost de patrimoni refiant-se
d'un superàvit conjuntural. Quan l'esclafit de la bombolla va disparar
la crisi global del capitalisme, no era possible defugir l'opció entre
si aquesta l'anaven a pagar els capitalistes insaciables que l'havien
provocada, o la gent treballadora que l'estava patint. Després d'un
periode d'ambigüitat en que el govern del PSOE va rebutjar les
propostes d'IU i dels sindicats d'articular una Banca Pública i pujar
els impostos als rics per tal de disposar de fons públics per garantir
els serveis públics i reactivar l'economia, finalment el govern
Zapatero-Rubalcaba es va sotmetre a les presions del capital financer i
va emprendre una política de retalls socials fent pagar la crisi a la
gent de baix. Que això no anava a permetre reactivar l'economia, sortir
de la crisi i molt menys saciar als especuladors era clar per a tot
economista solvent. Les conseqüències estan a la vista: un any després,
l'anomenada "prima de risc" frega els 400 punts (el que significa que
l'Estat donarà més diners als
financers enlloc de cobrar-les més impostos). I ara el govern del PSOE
s'entesta en continuar les fracassades "reformes" neoliberals al temps
que es prepara a donar el relleu als neofranquistes del PP, que a més
de continuar amb les polítiques neoliberals antipopulars amenacen amb
una greu involució en polítiques culturals i socials, com ja estan
demostrant amb les seues enyorances franquistes on governen (de forma
descarada en Elx i Poyales del Hoyo), per no parlar de la corrupció
consubstancial amb les pràctiques de posar l'Estat al servei dels
interessos privats de la gent rica.
Això, tanmateix, no és inevitable, si la gent majoritàriament
indignada, que simpatitza amb el que encarna el moviment 15M, no es
deixa enganyar per falses promeses electorals o enyorances
neofranquistes i opta per una alternativa d'esquerres que, a partir
d'una àmplia convocatòria social, aglutine a tota la gent que no es
resigne a que continue governant qui no representa els interessos de la
majoria social.