El 19 d'octubre tots els membres d'EUPV estan convocats a votar en Referèndum sobre la proposta d'Entesa amb Els Verds i Esquerra Valenciana que, si s'aprova, iniciarà el seu camí conjunt pels objectius programàtics comuns, presentant-se en coalició a les properes eleccions. Al voltant d'aquesta data votaran també els membres de les altres organitzacions. Hem volgut així que l'Entesa inicie el seu camí no per un acord cupular, sinó per un exercici de democràcia interna en el qual les respectives bases tindran la capacitat decisòria. I cal recordar que l'inici de les negociacions tampoc va provenir d'un acord cupular, sinó de l'acord majoritari de les nostres respectives Assemblees. I que la selecció dels candidats a presentar es farà també de forma democràtica i participativa en cada organització, amb procediments que combinen el respecte a la proporcionalitat amb la possibilitat de votar en llista oberta.

Si així s'aprova en els respectius Referèndums, l'Entesa serà una fita important en el llarg camí de convergència de la plural esquerra del País Valencià, convergència necessària per a avançar en els nostres objectius emancipadors i derrotar a una dreta insolidària, autoritària, centralista i depredadora del medi ambient. I és natural que l'acord es faça entre EUPV, Els Verds i Esquerra Valenciana, formacions polítiques que fa temps coincidim lluitant conjuntament al carrer pels drets socials i nacionals del poble valencià, per la pau i per un desenvolupant socialment i ecològicament sostenible. Si es presentem units a les eleccions, el que farem serà continuar en les institucions l'actuació conjunta que ja venim fent al carrer. I es tracta també de forces que s'hem situat inequívocament en el camp de l'esquerra, sense les ambigüitats d'altres forces progressistes que prefereixen definir-se com de "centre".

Naturalment, el camí que emprenem no està lliure d'obstacles: haurem de vèncer les tendències al sectarisme i a l'absentisme.

Haurem de vèncer en primer lloc la tendència sectària a menysprear a les altres posicions d'esquerres; aquesta tendència, encara que té arrels en la saludable actitud crítica pròpia de l'esquerra, és un obstacle important per a construir, des del respecte a la identitat de cadascú, alternatives àmplies que puguen enfrontar amb èxit a una dreta que sí actua unida en defensa dels interessos dels privilegiats: el camí de l'Entesa és precisament la negació d'aquest sectarisme.

I en segon lloc, haurem de combatre l'absentisme com a condició necessària per a impulsar una democràcia participativa. Cal recordar que si la dreta ha arribat a governar ha estat en bona mesura per l'abstenció de molta gent d'esquerres i progressista. Aquells que irresponsablement propicien l'abstenció, al Referèndum intern o en les posteriors eleccions, mostren que possiblement es troben còmodes en la situació actual. Aquells que, pel contrari, volem que les coses canvien, hem d'impulsar la participació en tots els àmbits: en els moviments socials, en la lluita al carrer, als Referèndums interns i a les properes eleccions. Aquest és el camí de l'esperança. Aquest és el camí de l'Entesa.