L'article publicat avui 23
de setembre al LEVANTE-EMV per set dirigents del PASOC conté
dues falsedats de fons.
La primera és que
Esquerra Unida "es fundamentalmente la unión de comunistas y
socialistas". La realitat és que Esquerra Unida conté
com a components organitzats, com a mínim, i per ordre d'implantació
organitzativa, al PCPV (comunistes), Esquerra i País (nacionalistes
d'esquerra), Col·lectiu d'Independents (independents), PASOC (socialistes),
Espai Alternatiu (trotskistes, ecosocialistes...) i IR (republicans), a
banda de moltes persones sense adscripció a un partit o corrent
específic. Sense menysprear aquest factor, EUPV no es pot reduir
a la unitat de sectors procedents de les tradicions obreres de principis
de segle, sinó que inclou també a molts sectors vinculats
a nous moviments socials, que són essencials a la seua identitat
d'una esquerra alternativa i renovada.
I precisament en defensa
d'aquesta pluralitat, el que és avui la majoria d'EUPV sempre s'hem
oposat a qualsevol persecució per discrepàncies polítiques.
I en particular, és tan fals que haja hagut una persecució
política dels socialistes d'Esquerra Unida com que la política
d'unitat d'acció de l'esquerra aprovada en la seua Assemblea i practicada
per la seua direcció supose cap renúncia programàtica
ni entreguisme a cap força externa.
El que sí és
cert és que les temptacions de sumar-se al "pensament únic"
dominant hi són sempre presents, i molt especialment en la gestió
municipal. I precisament per a combatre-ho EUPV ha de unir la tolerància
amb les discrepàncies polítiques amb la intransigència
en el rebuig a la corrupció i la traïció al programa.
En coherència amb això, EUPV ha hagut de prendre mesures
doloroses quan algú dels seus regidors ha actuat en pro de l'especulació
urbanística i la destrucció del medi ambient, en particular
pel que fa al respecte a les zones humides. Així ho va fer al seu
dia en Massamagrell enfront de regidors vinculats a Nova Esquerra, i en
Alcalà de Xisvert enfront de regidors vinculats al PCPV, demostrant
així que en EUPV ningú tenia butlla per a actuacions antiecològiques.
Doncs bé, en Calp
es va tornar a produir una situació semblant, fregant si més
no la corrupció urbanística i contradient de ple el programa
ecologista d'EUPV. Però el greu era que el regidor implicat era
l'anterior secretari general i actual president del PASOC al País
Valencià. Si a això afegim l'existència d'indicis
seriosos de pràctiques mafioses del seu actual secretari general,
entendrem la dificultat de treballar políticament junt al PASOC
al País Valencià, a diferència de la situació
en la resta de l'Estat. Amagar aquests fets per a donar a entendre l'existència
de persecucions antisocialistes és tan tergiversador com qualificar
d'antisocialistes als que defensem l'aplicació de la llei contra
els practicants del terrorisme d'Estat.
Hem de recordar, aixi mateix,
que segons els Estatuts vigents en la darrera Assemblea d'EUPV calia l'aval
d'un 10% de delegats per a presentar candidatura. El PASOC no arribava
per si mateix a aquest percentatge, raó per la qual va tenir que
recórrer a avals externs de persones vinculades a Esquerra i País,
que quan s'els van retirar el van deixar fora de joc. Certament, l'aplicació
estricta del Reglament que es va fer en aquest cas podia haver estat pal·liada
per un acord polític. Però ja han estat exposades les raons
que no van fer possible l'extensió al PASOC de l'acord polític
que va finalment abastar a tots els demés components d'Esquerra
Unida.
He de dir que la insatisfacció
pel funcionament de l'Assemblea no va ser exclusiva del PASOC, sinó
que va ser compartida per molts membres del PCPV i independents, que veien
com la dinàmica desenvolupada donava a Esquerra i País una
representació prou superior al seu pes. Però això,
i el desig de que puguen reincorporar-se al consens els que han quedat
conjunturalment fora d'ell, no és motiu per a velar la satisfacció
pel resultat polític de l'Assemblea d'EUPV, que va reafirmar la
seua democràcia interna, mantenir el seu pluralisme i reforçar
la seua cohesió, posant-la en condicions per a ser un instrument
útil per a la política alternativa d'esquerres que cal al
País Valencià.