El biòleg teista
Pedro López defensa en el LEVANTE EMV del 12 de febrer ("
Evolución y creación") la compatibilitat entre l'evolució darwinista de les espècies i "
la creencia en un Dios creador",
distanciant-se així, cosa que cal agrair, de la irracionalitat
dels defensors de l'anomenat "disseny inteligent" contra
l'evolucionisme. Però, segons López, la ciència no podria
dir res sobre l'existència o no de Déu, subratllant que "
Para ello, está la razón filosófica con sus propios métodos".
Certament la ciència té problemes per provar la
inexistència, ja no de Déu, sinó de qualsevol
cosa: davant de la falta d'indicis de la seua existència, sempre
es pot argüir que es pot trobar ocult o en un lloc desconegut.
Però sí es pot valorar la seua consistència o
inconsistència amb els resultats de la ciència, i
això és el que pretenem fer ací.
En primer lloc, però, clar precisar què entenem per
"Déu", per tal com la seua descripció varia molt d'una
cultura a una altra. Per exemple, si anomenem "Déu" a un
ésser gegantesc i poderós, bípede i amb cap de
mono o d'elefant, com en l'hinduisme, podem qüestionar que
existisca sobre la superfície de la Terra, però no podem
excloure que existisca en altre planeta o galàxia. Ens cenyirem
per tant al Déu de la tradició judeocristiana com un
ésser no solament poderós, sinó totpoderós,
etern, immutable i perfecte.
Tomás de Aquino es
fonamentava precisament en les propietats atribuïdes a Déu
per intentar demostrar la seua existència a través
d'arguments iteratius des dels éssers mòbils i
semiperfectes fins al primer motor immòbil i perfecte que seria
Déu. I els seus arguments eren racionals a partir del
coneixement de la seua època, que si més no feien
consistent situar en el cim de la jerarquia ontològica a un
ésser immutable i perfecte.
Però precisament l'evolucionisme, desenvolupat per
Darwin en la Biologia i estés per
Marx a les ciències socials i per
Wiener i
Turing
a la Cibernètica, ha capgirat radicalment la jerarquia
ontològica: un ésser serà més perfecte si
té major capacitat d'adaptar-se al seu entorn, i per tant la
màxima perfecció suposa la màxima adaptabilitat, i
és incompatible amb la immutabilitat. I per tant la
conjunció de propietats atribuïdes a Déu és
inconsistent amb la ciència actual.
Aquest argument no resulta invalidat per la presumpció de que
Déu estiga al margen de la realitat material i dels seus
processos evolutius: no es tracta de situar a Déu en el
procés evolutiu descrit per la ciència actual,
sinó en la jerarquia ontològica que se'n deriva. De fet,
aquesta jerarquia s'esten també a objectes matemàtics
eventualment "immaterials", en tant que l'escala de perfecció es
correspon amb una escala de complexitat, per tal com l'evolució
biològica i social porta a éssers vius i sistemes socials
cada vegada més complexes. I cal subratllar que d'acord amb el
segon principi de Termodinàmica aquesta complexitat creixent
és possible únicament en sistemes oberts, a través
de la seua interacció amb l'entorn.
Doncs bé, si en la jerarquia pre-evolucionista la
perfecció correspondria a l'ordre per oposició al caos,
d'acord amb les teories matemàtiques actuals sobre el caos i la
complexitat, el màxim ordre suposa simplicitat, i la
complexitat, pel contrari, es troba en la frontera del caos, com
és el cas dels objectes matemàtics fractals que
s'assemblen a objectes complexes de la realitat "material". I no hi ha
manera d'encaixar la idea judeocristina de Déu en aquesta
estructura conceptual.
Certament, hi ha persones i fins i tot científics que accepten
les teories biològiques de Darwin i les teories socials de Marx
sense deixar de creure en Déu. I cal congratular-se de que
l'Església Catòlica, a diferència d'algunes
confessions protestants, no s'opose actualment a les teories de Darwin,
encara que sí ho fera en vida de Darwin, igual que es va oposar
a l'heliocentrisme en vida de
Galileo.
Però l'ateisme té una forta fonamentació en les
teories evolucionistes. I no és estrany que com Marx el mateix Darwin, a
partir dels seus estudis científics, abandonés la
creença en Déu.
CONTINUACIÓ DEL DEBAT AL LEVANTE-EMV