Publicat al LEVANTE-EMV el 20 de febrer de 2009
EVOLUCIÓ I ATEISME
Rafael Pla López
Professor Titular d'Universitat de Matemàtica Aplicada

El biòleg teista Pedro López defensa en el LEVANTE EMV del 12 de febrer ("Evolución y creación") la compatibilitat entre l'evolució darwinista de les espècies i "la creencia en un Dios creador", distanciant-se així, cosa que cal agrair, de la irracionalitat dels defensors de l'anomenat "disseny inteligent" contra l'evolucionisme. Però, segons López, la ciència no podria dir res sobre l'existència o no de Déu, subratllant que "Para ello, está la razón filosófica con sus propios métodos".
Certament la ciència té problemes per provar la inexistència, ja no de Déu, sinó de qualsevol cosa: davant de la falta d'indicis de la seua existència, sempre es pot argüir que es pot trobar ocult o en un lloc desconegut. Però sí es pot valorar la seua consistència o inconsistència amb els resultats de la ciència, i això és el que pretenem fer ací.
En primer lloc, però, clar precisar què entenem per "Déu", per tal com la seua descripció varia molt d'una cultura a una altra. Per exemple, si anomenem "Déu" a un ésser gegantesc i poderós, bípede i amb cap de mono o d'elefant, com en l'hinduisme, podem qüestionar que existisca sobre la superfície de la Terra, però no podem excloure que existisca en altre planeta o galàxia. Ens cenyirem per tant al Déu de la tradició judeocristiana com un ésser no solament poderós, sinó totpoderós, etern, immutable i perfecte.
Tomás de Aquino es fonamentava precisament en les propietats atribuïdes a Déu per intentar demostrar la seua existència a través d'arguments iteratius des dels éssers mòbils i semiperfectes fins al primer motor immòbil i perfecte que seria Déu. I els seus arguments eren racionals a partir del coneixement de la seua època, que si més no feien consistent situar en el cim de la jerarquia ontològica a un ésser immutable i perfecte.
Però precisament l'evolucionisme, desenvolupat per Darwin en la Biologia i estés per Marx a les ciències socials i per Wiener i Turing a la Cibernètica, ha capgirat radicalment la jerarquia ontològica: un ésser serà més perfecte si té major capacitat d'adaptar-se al seu entorn, i per tant la màxima perfecció suposa la màxima adaptabilitat, i és incompatible amb la immutabilitat. I per tant la conjunció de propietats atribuïdes a Déu és inconsistent amb la ciència actual.
Aquest argument no resulta invalidat per la presumpció de que Déu estiga al margen de la realitat material i dels seus processos evolutius: no es tracta de situar a Déu en el procés evolutiu descrit per la ciència actual, sinó en la jerarquia ontològica que se'n deriva. De fet, aquesta jerarquia s'esten també a objectes matemàtics eventualment "immaterials", en tant que l'escala de perfecció es correspon amb una escala de complexitat, per tal com l'evolució biològica i social porta a éssers vius i sistemes socials cada vegada més complexes. I cal subratllar que d'acord amb el segon principi de Termodinàmica aquesta complexitat creixent és possible únicament en sistemes oberts, a través de la seua interacció amb l'entorn.
Doncs bé, si en la jerarquia pre-evolucionista la perfecció correspondria a l'ordre per oposició al caos, d'acord amb les teories matemàtiques actuals sobre el caos i la complexitat, el màxim ordre suposa simplicitat, i la complexitat, pel contrari, es troba en la frontera del caos, com és el cas dels objectes matemàtics fractals que s'assemblen a objectes complexes de la realitat "material". I no hi ha manera d'encaixar la idea judeocristina de Déu en aquesta estructura conceptual.
Certament, hi ha persones i fins i tot científics que accepten les teories biològiques de Darwin i les teories socials de Marx sense deixar de creure en Déu. I cal congratular-se de que l'Església Catòlica, a diferència d'algunes confessions protestants, no s'opose actualment a les teories de Darwin, encara que sí ho fera en vida de Darwin, igual que es va oposar a l'heliocentrisme en vida de Galileo. Però l'ateisme té una forta fonamentació en les teories evolucionistes. I no és estrany que com Marx el mateix Darwin, a partir dels seus estudis científics, abandonés la creença en Déu.

CONTINUACIÓ DEL DEBAT AL LEVANTE-EMV