El nou govern del PP a l'Ajuntament d'Elx s'ha estrenat acordant la retirada del nom de Dolores Ibàrruri a un Jardí. Podria sorprendre el menyspreament cap a una dona que va ser un símbol de la resistència democràtica enfront de la sublevació franquista fa 75 anys, i un símbol de reconciliació en els anys 70 des del seu escó al Congrés dels Diputats. Però quan s'assabentem que alhora es dedica un carrer a un alcalde franquista, la cosa resulta clara: rebutgen a la Pasionaria per que era "de l'altre bàndol", el bàndol contrari als seu, el dels franquistes.

Hi ha altres signes ominosos fora d'Elx: en Zaragoza el PP vol anul·lar la presa de possessió dels diputats d'IU per declarar-se republicans, a veure si anul·lant els seus vots poden aconseguir una alcaldia per a la qual no han rebut suficient suport electoral. I en Euskadi vol anul·lar els representants escollits per més d'un 20% dels votants, a veure si així aconsegueixen canviar la correlació de forces en les institucions: el seu menyspreament de la democràcia és palés, encara que al País Valencià al·leguen els resultats electorals per eludir les acusacions judicials per corrupció, demostrant així que no solament menyspreen la democràcia, sinó també l'Estat de Dret.

Quina raó tenia Cayo Lara insistint en no facilitar ni per acció ni per omissió governs del PP! Perquè el problema d'aquesta gent no és ja que siguen de dretes. És que enyoren el franquisme.

En aquesta situació, és un sarcasme que el Govern del PSOE pretenga evitar que jutjen al franquisme en Argentina al·legant qui hi ha causes contra ell en Espanya, quan precisament el Tribunal Suprem s'ha llevat del mig a Garzón per intentar processar el franquisme, amb el qual es va fer palés el pes que tenen encara els residus franquistes dins dels aparells de l'Estat.

Malauradament, continua essent una necessitat actual la defensa de una democràcia emparedada entre la dictadura dels "mercats" i els residus franquistes. I cal cridar ben fort: franquisme mai més, democràcia real ja!