LA INSERCIÓ FEDERAL DEL PAÍS VALENCIÀ
Rafael Pla López
Comité Nacional del PCPV
Els propers dies 15 i 16 de juny es realitzarà el VII Congrés del
Partit Comunista del País Valencià. En el marc dels acords del XIV
Congrés del PCE, que ha definit els nostres grans objectius comunistes,
socialistes i democràtics, el Congrés dels comunistes valencians haurà
d’aprofundir en les nostres alternatives per als problemes específics del
País Valencià, incloent la seua problemàtica nacional.
El document proposat pel Comité Nacional presenta un
enfocament no nacionalista sobre la qüestió nacional del País Valencià,
que es concreta en la proposta de la seua inserció federal: "lluny de
qualsevol aillacionisme, la nostra opció federal suposa impulsar la lliure
col laboració des del País Valencià amb els demés pobles": tant les
propostes com la terminologia s'orienten a reforçar les relacions amb
altres pobles, en l'àmbit dels Països Catalans, d'Espanya, d'Europa, de la
Mediterrània i del conjunt de la humanitat.
Així, no acceptem tancar-nos en els eufemismes de "països de
llengua catalana" o de l'"Estat Espanyol", eufemismes utilitzats a sovint
per a marcar distàncies amb els demés pobles dels corresponents àmbits.
Els Països Catalans venen delimitats per l'àmbit d'ús de la
llengua catalana, com a vehicle d'una cultura compartida, però aquesta
cultura comuna no es redueix a la llengua que la vehicula: Ausias March
i Salvador Espriu, Lluís Llach i Ovidi Montllor, patrimoni cultural comú
del conjunt dels Països Catalans, utilitzen el català, però el contingut de
la seua aportació no es redueix a la llengua que utilitzen.
Espanya ve delimitada per l'àmbit de l'Estat Espanyol, però no es
redueix a un Estat, sinó que abasta al conjunt de pobles hi oprimits. Els
Comuneros i les Germanies baix Carles V, la UGT i la CNT baix
Alfonso XII o CC.OO. i el S.D.E. baix Franco es varen enfrontar amb un
mateix Estat però no formaven part d’aqueix Estat. I són les relacions de
germanor entre els seus pobles les que poden fer que Espanya sobrevisca
més enllà de l'Estat Espanyol: la nostra referència dins d’Espanya no són
Juan Carlos i Aznar, sinó el conjunt de les seues organitzacions i
moviments populars, i molt especialment el PCE i IU.
De la mateixa manera que la nostra referència dins dels Països
Catalans no són Matas i Pujol, sinó el conjunt de les seues organitzacions
i moviments populars, i molt especialment el PCIB i el PCC; i
desitjaríem que ho fóra també un PSUC que voldríem actiu i reunificat.
I més enllà d'Espanya i dels Països Catalans, hem d'articular-nos
amb els demés pobles d'Europa front al projecte mercantilista dissenyat
a Maastricht.
I més enllà d'Europa, hem d'articular-nos amb els demés pobles
de la Mediterrània i de la resta del món. Com ja hem començat a fer-ho
amb tot un conjunt d’organitzacions comunistes i d’esquerres en la
rednet, a través d’Internet.
No volem alçar noves fronteres, sinó abatre les existents. No
volem fronteres entre els Països Catalans, ni entre els pobles d'Espanya,
ni entre els pobles d'Europa, ni encerclant Europa enfront dels demés
països mediterranis i de la resta del món. No som nacionalistes sinó
internacionalistes. Com afirmem en el document que es presenta al
Congrés, "la nostra proposta política per a l'àrea lingüística catalana i
per a Europa no és la construcció de nous Estats, sinó la superació dels
entrebancs que els actuals Estats suposen per a la lliure col laboració
entre els seus pobles". Com a comunistes, volem la desaparició de tots
els Estats, inclòs, naturalment, l'Estat Espanyol. Volem impulsar tots els
àmbits de relació, i no volem privilegiar cap àmbit davant dels demés,
llevat del que abaste al conjunt de la humanitat. Però volem inserir-nos
en el conjunt de la humanitat en concret, i no solament en abstracte; i ho
hem de fer, per tant, enfortint les relacions en primer lloc amb els pobles
que tenim més propers.
Com a internacionalistes, partim del respecte a la pluralitat
nacional dels valencians. No és nacionalista el que afirma una
personalitat nacional, sinó el que vol negar les demés. No és nacionalista
el que afirma a Espanya, sinó el que vol negar els Països Catalans. No és
nacionalista el que afirma els Països Catalans, sinó el que vol negar
Espanya.
El País Valencià afirmarà la seua identitat no tancant-se en si
mateix ni excloent part de la seua realitat, sinó com àmbit de trobada
d’un conjunt plural de realitats nacionals i culturals. Podem ser un àmbit
de trobada d’elements culturals catalans i espanyols, europeus i
mediterranis. Quan el PCPV, dins les seues modestes possibilitats i junt
al PCIB, fa de pont entre els comunistes de Catalunya i el PCE, està
treballant al mateix temps pel reforçament de la presència comunista en
el conjunt de l’àrea nacionalitària dels Països Catalans i per la unitat del
conjunt dels comunistes d’Espanya. De la mateixa manera que, junt al
PCIB i el PCC, planeja organitzar unes segones jornades, a realitzar en
València, sobre els problemes comuns i projectes de futur dels Països
Catalans en el marc de la construcció europea i de la Mediterrània.
És a través d’aquesta actuació oberta als Països Catalans, a
Espanya, a Europa, a la Mediterrània i al conjunt de la humanitat com
afirmem la nostra personalitat com a comunistes i com a valencians.