El 13 de març no vaig participar físicament en la manifestació suposadament "il·legal". I no ho vaig fer per una única raó: no me vaig assabentar. Això és una clara indicació de fins a quin punt aquesta manifestació no va ser organitzada pels partits polítics d'oposició, sinó que va ser una manifestació espontània, autoorganitzada, d'una ciutadania indignada per les manipulacions i mentides de la Banda Zaplana-Urdaci, adobades per l'entrevista de Rajoy en El Mundo la mateixa "jornada de reflexió" atribuint a ETA l'atemptat de l'11M i demanant el vot. En aquestes condicions, les manifestacions van ser un acte de legítima defensa: és el summum del cinisme acusar de manipulació als que maldaven per una informació fidedigna enlloc de als que mentien i ocultaven la veritat, practicant a més el sostenella i no enmendalla, fins al punt que el 22 de març per la nit Aznar continua insistint en que el govern "ha dicho la verdad en todo momento", quan tothom sap que això no és cert: va atribuir a ETA un atemptat d'Al Qaeda, i per tant el que va dir era fals: la falsetat i la mentida tenen el mateix valor epistemològic, encara que no tinguen el mateix valor ètic; però la possible errada de dijous pel matí es va convertir en una mentida quan es van negar a reconèixer que s'havien equivocat en aparèixer proves en contrari, i de la seua condició mentidera dóna bon compte el que encara insisteixen en haver dit la veritat. Per això resulta sorprenent llegir que un economista i auditor de comptes vilipendia al professor de Filosofia de la Moral Javier de Lucas per haver participat en la manifestació del 13 enfront del que justament es va anomenar un Colp d'Estat Mediàtic. Això és com si s'acusara de manifestació il·legal als que es concentraren davant del Parlament durant el colp de Tejero. Certament, supose que savien que s'arriscaven a que, si guanyava el PP, l'ínclito fiscal general de l'Estat demanara el seu processament, que seria injust no hagúes inclós als que moralment estavem amb ells i no hi érem físicament per un simple atzar. Per això, i encara que és difícil que ningú s'atrevisca a processar als que de fet van ser uns herois de la democràcia, ja saps, Javier: si cal tornar a autoinculpar-se, pots comptar amb mi.