PAÏSOS CATALANS I PAÏSOS CASTELLANS Rafael Pla López
http://www.uv.es/~pla membre del Comité Federal del Partit Comunista d'Espanya
Me congratule del to dialogant
de la resposta del senyor Adán García a Dolors
Pérez (induït probablement pel to d'aquesta) al LEVANTE-EMV
del 7 de setembre, així com per la seua preocupació, que
compartim, per "las injustas diferencias sociales que el neocapitalismo
y la globalización implican".
Tanmateix, és destacable
una notable asimetria en la seua resposta: per una banda proclama que "Con
el resto de España nos une además una historia 2.000 años
compartida -desde la Hispania romana hasta nuestros días-, un idioma
común (...)". I per altra banda denuncia, suposadament en relació
als Països Catalans (encara que la redacció és molt
confusa), que "ello implica la previa y sistemática homologación
histórica, cultural y lingüística de Valencia, negando,
yo diría ahogando sus caracteres diferenciales". És a
dir, quan es referís a Espanya proclama la identificació,
fins i tot manipulant 2000 anys d'història. I quan es referís
a l'ambit cultural català propugna la diferenciació.
Senyor Adán García,
no anem a discutir-li que vosté, com molts altres valencians, tinga
un "idioma común" no solament amb els castellanoparlants
ibèrics, sinó també amb els latinoamericans i d'altres
indrets del món. Però no siga tan agosarat de voler negar-nos
que molts altres valencians parlem en la mateixa llengua que la majoria
dels catalunyesos o illencs: en català. Vosté s'atrevís
a escriure "nuestra lengua (...) pero la nuestra, la valenciana"...
en castellà. Mire, jo respecte molt la seua llengua, però
aquesta és la castellana. Respecte vosté la nostra llengua,
el valencià, com a variant de la llengua catalana, com reconeixen
les Universitats valencianes, la Real Academia de la seua Lengua
Castellana i la romanística universal.
Nosaltres respectem que
els països castellans es doten d'institucions lingüístic-culturals
comunes, com l'Academia Cervantes, o la coordinació acadèmica
de la Lengua Castellana, amb una normativa gramatical unitària,
sense perjudici de reconèixer les parles específiques dels
diferents països. Respecten vostés que els països catalans
puguem tenir institucions lingüístic-culturals comunes i una
normativa gramatical unitària, sense perjudici de reconèixer
les parles específiques dels diferents països.
Ser internacionalista no
significa negar la pròpia identitat nacional (com vol vosté
que fem nosaltres), i menys encara negar la identitat nacional dels altres
(com fa vosté amb nosaltres).
Diu vosté que l'esquerra
espanyola (i cita al partit del qual sóc dirigent, el Partit Comunista
d'Espanya) "ha tenido como un principio base la unidad de España
solidaria, varia e irrevocable". Doncs mire, està mal
informat. Nosaltres hem defensat la solidaritat entre els diferents pobles
d'Espanya i el reconeixement de la seua pluralitat (supose que és
al que es refereix amb l'adjectiu varia), però no defensem
cap irrevocabilidad. Això de "unidad de destino en lo
universal" se ho deixem a altra gent. Nosaltres defensem que la història
la fan els pobles, i que no està escrita d'avantmà. Per això
defensem el dret d'autodeterminació de tots els pobles, inclosos
els nostres, per tal com la unitat dels pobles ha de ser no solament solidària,
sinó també lliure, i, com va dir Lenin al seu dia,
un poble que oprimís a altre no pot ser lliure.