El pas de la Monarquia a la República suposa, en primer lloc, la superació d'una anomalia democràtica: el fet que el Cap de l'Estat siga hereditari i no electiu. Però això suposa posar per damunt el principi republicà de la sobirania popular, que té moltes altres implicacions, en tant que apunta a superar moltes de les limitacions democràtiques de l'actual sistema polític en Espanya.

És també una negació de la sobirania popular el fet que després d'haver elegit als nostres representants al parlament aquestos puguen actuar al marge o fins i tot en contra dels programes pels que han estat votats, sense haver de assumir responsabilitats per això. De fet, la democràcia (etimològicament, el poder del poble) funciona únicament cada 4 anys, durant les eleccions. Entre elecció i elecció el poble està privat de la capacitat de decidir.

Hem tingut moltes experiències en aquest sentit. El govern d'Aznar es va entestar en mantenir-nos en la guerra en Iraq essent palés que el poble estava aclaparadorament en contra. I el govern de Zapatero està actuant fins i tot en contra del que va prometre en campanya electoral, retallant drets socials davant la crisi: disminuint les retribucions al sector públic, congelant les pensions actuals i retallant les futures, abaratint l'acomiadament... En un cas i en altre, tracten al poble com si fora menor d'edat per intentar justificar que el govern prenga decisions impopulars. Aquesta mateixa consideració del poble com a menor d'edat l'apliquen també al voler privar al poble basc de la capacitat de decidir si voten o no a Sirtu, si consideren o no sincer el seu rebuig de la violència: la decisió del poble es vol substituir per la il·legalització de Sirtu impedint-le presentar-se a les eleccions.

El seu menyspreament de la voluntat popular arriba fins i tot a negar en el Congrés dels Diputats la presa en consideració d'Iniciatives Legislatives Populars recolzades mer mig milió de signatures.

Cal assenyalar que quan el govern de Felipe González va capgirar la seua política respecte a l'OTAN "d'entrada, no" va tenir si més no la decència de consultar al poble en Referèndum. Però les condicions incloses en la pregunta del Referèndum han estat incomplides: l'entrada en l'OTAN es va condicionar a que cap soldat espanyol participaria en missions de l'OTAN en l'estranger i a que Espanya no s'integraria en l'estructura militar de l'OTAN. I així estem, integrats en l'estructura militar i participant en missions de l'OTAN a l'estranger, com ara la intervenció militar contra Líbia.

Però a més la deriva actual del govern de Zapatero expressa una perversió encara més greu de la democràcia: la submissió a la dictadura del que anomenen "els mercats", que és pròpiament el capital financer internacional, que anul·la en la pràctica la capacitat de decisió de les institucions democràtiques. En aquest cas, la negació de la sobirania popular porta fins i tot a una negació de la sobirania de l'Estat Espanyol davant dels poders financers.

Enfront de tot això, el nostre projecte republicà ha de superar totes aquestes limitacions democràtiques. Ha d'establir que els representants elegits estiguen sotmesos a un manament imperatiu, amb la possibilitat de revocar-los si actuen en contra de la voluntat popular. I ha d'establir el dret de convocar referèndums vinculants per iniciativa popular. La plena aplicació del principi republicà de sobirania popular ha de portar al desenvolupament d'una democràcia participativa: ni reis ni governs ni parlaments poden estar per damunt de la voluntat popular expressada democràticament.

També el dret d'autodeterminació és una conseqüència de l'aplicació del principi democràtic de sobirania popular: la unitat federal dels pobles d'Espanya que propugnem s'ha de basar en la seua lliure voluntat, no en la imposició pels poders de l'Estat.

I per a que la sobirania popular no es veja reduïda a un formalisme sense contingut, cal sotmetre a un control democràtic els sectors econòmics estratègics, com la banca, l'energia i les comunicacions, dels quals depèn el funcionament global de l'economia, de les empreses i de la vida ciutadana, i que per tant han d'estar inclosos al sector públic. Solament d'aquesta manera podrem alliberar-nos de la "dictadura dels mercats" i exercir la democràcia republicana.

Tenim el exemple d'Islàndia: davant la fallida de la banca, la mobilització popular va portar a la caiguda del govern neoliberal, a la nacionalització de la banca i l'obertura d'un procés constituent.

Aquest procés constituent serà també necessari per passar de la monarquia a la república, sense romandre lligats a les restriccions de l'actual Constitució monàrquica. L'obertura d'un procés constituent significa en si mateixa la preeminència de la voluntat popular: cap text pot estar per damunt de la voluntat popular majoritària expressada democràticament. Perquè aquest és el camí: aconseguir que una majoria de la ciutadania aposte per un futur republicà sense lligadures monàrquiques. Quan aquesta majoria s'expresse, tots els obstacles hauran de ser remoguts per acomplir la seua voluntat democràtica. La seua voluntat republicana.