De nou ominoses ombres de
guerra planen sobre el planeta. I de nou, com fa 7 anys, el poble d'Iraq
està en el centre de l'huracà. Però hi ha notòries
diferències...
El govern nord-americà
té la barra d'amenaçar amb un atac militar contra Iraq sense
cap autorització de l'ONU, posant-se així fora de la
mateixa "legalitat internacional" en la que es va emparar fa 7 anys.
I té la barra de
queixar-se de falta de col·laboració d'alguns dels seus "aliats"
de l'OTAN quan la majoria s'han pronunciat contra l'esmentat atac militar.
Això hauria d'obrir els ulls als qui s'omplin la boca parlant d'una
"nova OTAN" hi justificant la integració militar: el govern nord-americà
continua considerant a l'OTAN com un simple instrument de la seua
política exterior.
I té la barra d'acusar
a Iraq de la possessió d'armes de destrucció multitudinària
(que haurien escapat a 7 anys d'inspeccions sistemàtiques), quan
es notori que el principal arsenal d'armes de destrucció multitudinària
(començant per les nuclears) hi és al seu territori. Per
cert, acceptaria el govern nord-americà que una comissió
internacional (potser encapçalada per un iraquià) inspeccionara
tot el seu territori, inclosa la Casa Blanca, per a localitzar i desmantellar
eixes armes?
Però a més,
el govern nord-americà amenaça amb un atac militar sense
objectius militars definits: això de que és per a destruir
les armes químiques i biològiques no localitzades és
una pobre i inversemblant excusa. Ni tenen proves de l'existència
d'aquestes armes, ni menys indicis clars de la seua localització:
la inspecció en litigi és precisament per a buscar-les. Per
altra banda, si els feroces bombardeigs de 1991 no van destruir l'arsenal
iraquià, què volen fer ara? arrasar el país amb armes
nuclears?
Quan a més el govern
nord-americà proclama que el seu objectiu no és derrocar
al govern de Sadam Hussein, les coses queden més clares encara:
l'objectiu real és terroritzar-ho, semblar el terror entre
el poble iraquià per a forçar a cedir al seu govern. Però
això és precisament el que distingís al terrorisme
d'una acció militar convencional: que el seu objectiu no és
ni ocupar un territori ni eliminar a un exèrcit, sinó produir
un efecte psicològic sembrant el terror entre els adversaris...
mitjançant, usualment, el vessament de sang.
La diferència entre
aquest terrorisme i el tir en la nuca és simplement una qüestió
d'escala: si quan el terrorisme es practica utilitzant els mitjans d'un
Estat (com en el cas dels GAL) es pot parlar de terrorisme d'Estat, en
aquest cas haurem de parlar de terrorisme d'Imperi. El qual, és
clar, pot matar amb molta més eficàcia que el terrorisme
casolà.
Això introdueix altra
dimensió a l'amenaça del govern nord-americà contra
Iraq: no solament col·locaria a aquest govern (i als seus col·laboradors)
fora de l'esbombada "legalitat internacional", és a dir, com a delinqüents
internacionals, sinó com a terroristes. En aquestes condicions,
tota la xerrameca sobre la "col·laboració internacional contra
el terrorisme" s'hauria revelat una mauleria per als qui hagueren participat
en això. El qual seria especialment greu per als governs els pobles
dels quals pateixen un terrorisme casolà...