Pertanyen a la mateixa classe social els treballadors i treballadores asalariats d'empreses capitalistes, els del sector públic i els de cooperatives?

Natualmente, solament els primers són productors de plusvalua, i encara que els segons s'inclogueren en "la clase de los trabajadores asalariados modernos, que, privados de medios de producción propios, se ven obligados a vender su fuerza de trabajo para poder existir", ni per als segons ni per als tercers necessàriament "el tiempo de trabajo al cual están socialmente obligados excede al que está socialmente implicado en la producción de los bienes que ellos consumen individual o colectivamente", en la mesura en que el valor produiït i no inclós en les seues retribucions revertisca en serveis públics o cooperatius. El problema, clar, és que corresponen a Modes de Producció diferents, dins d'una Formació Social complexa.

Per atendre al que tenen en comú uns i altres, hauria que atendre no a la seua funció de productors de valor de canvi (i de plusvalua en el Mode de Producció capitalista), sinó a la seua funció de productors de valor d'ús.

Cal atendre a que, si atenem únicament al valor de canvi, la prostitució seria un treball asalariat en tant que genere valor de canvi per als proxenetes. Però si neguem que produisca un valor d'ús real, qüestionarem de forma més profunda que siga un treball. I el mateix val per als membres dels cossos repressius.

Pel que fa als que viuen sense treballar cobrant una pensió no contributiva (les pensions contributives són salari diferit) o fins i tot alguna mena de "renda bàsica", objectivament no són treballadors, sinó perceptors de plusvalua. Altra cosa és que subjetivament, i per les seues condicions socials, es puguen alinear amb la classe treballadora.

Per altra banda, cal atendre als canvis ideològics que s'estan produïnt en el segle XXI: amb la bancarrota de la ideologia neoliberal, entra en bancarrota també la concepció de la desaparició de les classes socials: avui, fins i tot en USA es torna a parlar de classe treballadora, que per cert ha estat la part decisiva de la victòria de Donald Trump. I en contra de la ideologia neofeixista que es presenta com a "populista" enfrontant als treballadors d'un país tant amb les èlites capitalistes com als treballadors immigrants i d'altres països, cal insistir en el caràcter internacional de la classe treballadora.

En aquest sentit, cal distingir entre la globalització del capital, en primer lloc el financer, que és l'objectiu central de la globalització neoliberal, i la lliure circulació de bens i persones, que ha de ser defensada enfront de qualsevol proteccionisme. A més, i pel que fa als treballadors i treballadores de l'Economia de la Informació, cal assenyalar que en el marc d'Internet la producció d'informació esdevé directament internacional, i per tant el treball que la genera té directament aquest caràcter, encara que les normes sobre "propietat intel·lectual" intenten entrebancar-ho. Però aquestes normes són com intentar posar portes al camp, a més de ser una manifestació de la contradicció entre les regles de l'economia de mercat i la mateixa natura de l'Economia de la Informació.

Cal assenyalar també que la falta de control sobre el propi treball i sobre els mitjans de producció no està vinculada únicament a les relacions de producció capitalistes, sinó que en el maquinisme producte de la revolució industrial té una base material en les característiques de la producció que converteixen al treballador en un apèndix de la màquina. Pel contrari, el desenvolupament tecnològic que. impulsant l'automatització, genera un desplaçament del treball humà cap a activitats de control i innovació, requereix que els mitjans de producció siguen controlats pels treballadors i treballadores. Però ara és aquesta exigència objectiva la que entra en contradicció amb la propietat capitalista dels mitjans de producció. En aquest sentit, cal distingir entre la funció de direcció tècnica del procés productiu, realitzada per treballadors en quant a tals, i la funció de direcció social sobre els treballadors d'una empresa realitzada per delegació dels seus propietaris privats. Aquestes dues funcions poden entrar en contradicció com una manifestació de la contradicció entre el caràcter social dels mitjans de producció i el caràcter privat de la seua propietat, que és precisament la contradicció fonamental del capitalismo.

I cal subratllar que l'autogestió en empreses tecnològicament avançades, o la gestió democràtica de serveis públics com l'ensenyamen, són exigències objectives per al seu bon funcionament, que no neguen la condició de classe treballadora dels que treballen en ells, sinó que possibiliten el seu empoderament. Altra cosa és que aquest empoderament siga contradictori amb el capitalisme. I així, la seua exigència és una component essencial de la seua constitució com a "classe per a si" amb la voluntat de superar l'obsolet capitalisme, que hauria d'unir a treballadors i treballadores d'empreses capitalistes, públiques i cooperatives.