Al LEVANTE-EMV de 16 de gener llig dos articles d'opinió amb
afirmacions sorprenents. Per una banda,
Luis del Val es troba "
decepcionado por el empecinamiento de
Zapatero en dejar la puerta abierta al diálogo, sin guardar
siquiera unas semanas de luto". Per altra banda,
Francisco Mora afirma que "
Utilizar las manifestaciones como arma
fundamental de la lucha contra la barbarie de los bandidos vascos, es
una clamorosa declaración de impotencia de los políticos
y gobernantes".
La primera afirmació resulta sorprenent per tal com el que ha
dit
Zapatero, segons els
titulars del mateix diari, és que mai haurà diàleg
amb violència. Davant d'això Luis del Val, encara que a
rengló seguit critica
Rajoy
per oblidar-se que no és president del Govern, sembla apuntar-se
a la demanda del PP d'un compromís de no dialogar amb ETA, no
dins d'unes setmanes, sinó fins a l'eternitat... o fins que
hipotèticament torne al Govern el PP, que sembla que seria
l'únic amb dret a fer-ho, com va fer
Aznar el seu dia.
La segona afirmació sembla oblidar l'important paper
polític jugat el seu dia per les multitudinàries
manifestacions contra el terrorisme arran de l'assassinat de
Miguel Angel Blanco. Sospitós
resulta també que l'autor no hagués criticat les
habituals concentracions convocades per les institucions davant dels
assassinats terroristes, però faça aquesta
afirmació arran d'una manifestació multitudinària
convocada, no pel Govern, sinó pels sindicats CC.OO. i UGT, el
principal pecat de la qual sembla ser no haver estat recolzada pel PP,
a qui, com han dit dirigents del PSOE, sembla agradar-li més
manifestar-se contra el Govern que contra ETA.
Naturalment, la policia i els jutges han d'actuar contra els
terroristes tot cercant detenir-los i empresonar-los. Però
suposar
que solament amb l'actuació policial es pot posar fi al
terrorisme d'ETA és voler tancar els ulls al rerefons
polític d'aquest terrorisme. ETA és, certament, una banda
de criminals, però té un caràcter molt diferent
al de la delinquència "comuna" que plena les pàgines
de successos. Per això, enfront d'ETA és fonamental la
mobilització social i la unitat dels demòcrates.
Dels demòcrates. I els demòcrates som els que defenem els
mètodes democràtics i l'Estat de Dret. Perquè un
problema important de la política antiterrorista de l'actual
Govern, a pesar dels crits del PP, és que ha estat fortament
condicionada per mesures antidemocràtiques implantades per
Governs anteriors. En primer lloc, una Llei de Partits orientada a
il·legalitzar organitzacions no per cercar finalitats o fer
servir mitjans tipificats com a delite, com estableix l'article 22 de
la Constitució vigent, sinó pels seus silencis, idees o
simpaties. En segon lloc, l'incompliment de la legislació
penitenciària en allunyant presos de la residència dels
seus
familiars. I ha anat més lluny encara, forçant la
legalitat per a convertir les condemnes en cadenes perpétues,
vulnerant l'article 25 de la Constitució vigent.
La unitat dels demòcrates, imprescindible per a combatre el
terrorisme, requereix l'anul·lació de mesures
antidemocràtiques com les esmentades. Per això, la
política antiterrorista del Govern no pot continuar condicionada
pels intents d'apropament a una força política que fa
d'aquestes mesures, en el context d'una política no de pau
sinó de guerra, la seua senya d'identitat. Tant de bo una
força de dretes en el conjunt d'Espanya, com és el cas de
la dreta catalana i basca, s'incorpore a les posicions d'unitat
democràtica. Però mentrestant no podem renunciar a
impulsar una política democràtica i de pau que en
aïllar
als violents i bel·licistes òbriga el camí a un
futur on el diàleg substituisca a la violència.
Expresse
l'agraiment a la Redacció del Butlletí Informatiu "Agenda Roja" d'EUPV-L'Entesa de Mislata
per la seua correcció ortogràfica després de la
seua publicació al LEVANTE-EMV del 21 de gener de 2007. R.P.L.