DEFENSAR LA UNIVERSITAT ÉS DEFENSAR LA LLIBERTAT
Rafael Pla López
coordinador de la Subàrea d'Universitat i Investigació d'EUPV
http://alteritat.net/eupv

Si Unamuno, rector que va ser de la Universitat de Salamanca, replicant "Venceréis, pero no convenceréis" davant del "Muera la inteligencia" de Millán Astray, va personificar la defensa de la llibertat al començament de la barbàrie franquista, durant el crepuscle d'aquesta les Universitats van jugar un paper capdavanter en la lluita per les llibertats democràtiques. I no va ser casual: la llibertat acadèmica és un element central d'aquestes llibertats democràtiques. I l'existència d'una veu crítica i autònoma en les Universitats, capaç de fer front a la prepotència del poder polític i econòmic, és un element fonamental per a la defensa democràtica de les llibertats cíviques enfront de les manipulacions i imposicions d'aquest poder.

Per això, si l'autonomia universitària pot ser incòmoda per als governs que poden hi veure criticades les seues actuacions, és preciosa per a la ciutadania que pot trobar en la racionalitat acadèmica un aliat enfront de la irracionalitat del poder. D'exemples, podríem trobar molts a casa nostra: des de la defensa de la nostra llengua i cultura fins a la defensa de la trama urbana del Cabanyal o de l'Horta enfront dels interessos de l'especulació immobiliària, l'existència de veus acadèmiques no controlades pel poder polític o econòmic representa una garantia d'objectivitat que no donen els "especialistes" a sou d'aquests poders.

Per això, és aberrant que el govern pretenga justificar el seu projecte de Llei Orgànica d'Universitats, que amenaça amb imposar des de la seua majoria absoluta parlamentària en contra de l'opinió quasi unànime de les Universitats, argumentant amb el control social de les Universitats Públiques: allò que pretenen no és un control social, sinó un control polític, com ja es va fer palés en la Comunitat Valenciana amb el seu projecte de Llei de Consells "Socials" controlats pels representants polítics a expenses dels representants socials. Perquè no volen una Universitat al servei de la Societat, sinó al servei dels Governs, Central o Autonòmic. En el cas de les Universitats Públiques, clar: les Universitats Privades ja estan directament controlades pel poder econòmic, que també intenta ocasionalment estendre el seu control a les Públiques a través del finançament privat mitjançant convenis. Pel contrari, solament una Universitat Pública Autònoma i de qualitat pot estar al servei de la Societat. I per a això cal més participació democràtica i no menys, més pensament crític i no menys.

I estem parlant de les implicacions a curt termini de l'anorreament de l'autonomia universitària en la pèrdua de llibertats ciutadanes. Perquè a mitjà termini pot tenir també greus conseqüències socio-econòmiques: no és casual que la investigació en les nostres Universitats haja florejat des de l'establiment constitucional de l'autonomia universitària: una investigació creativa requereix d'un ambient de llibertat que afavoresca el pensament crític. I aquesta investigació és imprescindible per a un desenvolupament sostenible, basat en un progrés tecnològic no depenent i no en la sobre-explotació dels nostres recursos humans i materials o la venda de les nostres empreses a les multinacionals, en un context en el qual la creativitat investigadora es florira per falta de llibertat.

Però no desesperem. En el pitjor dels casos, i si la seua tossuderia els portés de nou a vèncer sense convèncer, aquesta vegada la seua victòria pírrica no duraria quaranta anys: afortunadament, encara hi han eleccions democràtiques. Però la defensa de l'autonomia universitària, inseparable de les llibertats ciutadanes, no pot esperar a que un capgirament electoral ens trague les castanyes del foc: la llibertat i l'autonomia cal defensar-les cada dia si no volem ser expropiats d'elles, i davant de les amenaces a les mateixes la resistència democràtica és indefugible, en les aules, en els Claustres i en el carrer. Ara i sempre.