UNA VERITAT INCÒMODA
Rafael Pla López
secretari de Formació i Debat del PCPV
L'actual model de producció i consum dels països
desenvolupats és insostenible. Una de les seues
conseqüències és el canvi
climàtic, la "veritat incòmoda" que l'ex vice-president nordamericà Al Gore
denuncia en el seu recent documental. Una veritat denunciada per la
comunitat científica des de fa temps, i els efectes de la qual
(huracans, sequeres, alteració de les estacions...) estan
començant ja a fer-se palesos.
Tanmateix, pot ser més còmode tancar els ulls, ignorar l'efecte Iguazú
confiant en la seguretat del corrent del riu fins que les seues
catarates ens precipiten a la destrucció. És suicida,
però pot ser còmode i fins i tot "popular". I els que
advertim del que s'ens ve damunt podem ser menyspreats com a aus de
mals averanys.
Al País Valencià, la construcció desaforada
és insostenible: per la contaminació ambiental que
produeix, pel consum d'aigua que requereix, per l'eliminació de
terrenys agrícoles que suposa. Però és més
còmode confiar en que es traurà aigua de fora, agafar les
indemnitzacions per expropiacions i oblidar-se que això
és pa per avui i fam per demà: no podem menjar rajoles.
La destrucció del teixit productiu, industrial i
agrícola, és insostenible per al futur econòmic
del País Valencià. Pero és més
còmode confiar en que la bombolla immobiliària
durarà sempre i el turisme continuarà venint
il·limitadament encara que es destruisca el medi ambient.
És més còmode pensar que les pròpies
penúries econòmiques, la precarietat del propi treball,
seran sobrepassades sense més per la suposada prosperitat del
País.
L'endeutament de la Generalitat Valenciana o l'Ajuntament de
València, entrampats per "grans events", és insostenible
i impedeix dedicar els recursos necessaris als serveis públics
(educació, sanitat, transports...). Però és
més còmode "gaudir" i traure pit amb aquests grans events
i confiar que algun altre (el govern central?) proveirà els fons
necessaris, i si no la culpa serà seua.
I és més còmode, sobre tot, si no es llegeix la
premsa ni s'accedeix a mitjans alternatius per Internet, i la
única font d'"informació" és una televisió
que propaga tots els dies la imatge del Levante feliz,
de manera que les aparicions aillades durant la campanya electoral
parlant de moratòria urbanística, desprivatitzacions o
desenvolupament sostenible els semblaven provenir d'altre planeta.
I tanmateix, el camí que segueix el nostre País és
el d'un suicidi col·lectiu, davant del qual urgeix contruir una
alternativa. Una alternativa que no pot basar-se en predicar
l'austeritat ni estar únicament en els papers. Una alternativa,
per a un model sostenible de producció i consum, que ha
d'assentar-se en la construcció de teixit social i
econòmic alternatiu que genere noves formes de viure, gaudir i
produir col·lectivament. Una alternativa per a un futur millor
del que ens depara la inèrcia actual sota l'enlluernament dels
focs d'artifici regnants. Si ens dóna temps.