Vivim moments en els quals tractar de ser «un bon professor o professora» es presenta com una tasca molt complexa que abraça àmbits molt diversos i que resulta aclaparadora en una situació en què el discurs oficial sobre els problemes del sistema educatiu, i les seues preteses solucions, es basen, en moltes ocasions, en aspectes parcials i en mirades interessades que, a vegades, desvelen un abandó de les tradicionals posicions d'una educació pública que fa de la construcció de la ciutadania el seu objectiu més transcendent.
 

Qüestions com:
¿Podem afirmar que les situacions conflictives que es detecten a les aules i als centres de secundària al nostre país, així com en altres països de l'entorn, són conseqüència de la deterioració de l'autoritat del professorat i la manca d'esforç i responsabilitat de l'alumnat? O potser el conflicte i la deterioració de l'autoritat i responsabilitat no són sinó conseqüències d'una situació social en què escoles i instituts són una part més de la complexitat?

¿Podríem admetre que els índexs de lectura dels ciutadans creixeran exclusivament des de la incidència en l'esforç acadèmic o cal crear polítiques educatives i culturals que els fomenten?

¿És pertinent en qualsevol situació, més encara en l'actual, que les inversions en l'educació pública no sols no augmenten sinó que fins i tot decresquen?

¿Què és el que «hi ha darrere» de frases tan requerides en aquests moments com que «els estudiants no estan motivats» o «no s'interessen» o «no entenen»?

¿És possible un sistema educatiu en què les reformes puguen fer-se ignorant la necessitat d'un ampli debat social que busque còmplices per al treball dels professors i professores?

El marc legal actual sobre l'educació al nostre país... legitima el treball de professors i professores?
 

Intentar acostar-nos a aquests problemes des de diferents punts de vista o mirades socials és la intenció que mou la reflexió dels participants en aquest curs, així com també recuperar aquella història que vinculava la tasca del professor amb un treball que si «valia la pena» era perquè tenia la capacitat d'anar més enllà de l'ensenyament i el coneixement de l'assignatura, tot assolint el valor d'educació en una cultura.
 

Una aula de professorat podria ser el lloc per debatre i compartir qualsevol tema que consideràrem fonamental per tal de millorar el nostre treball i amb això, la nostra vida.